los ultimos dias

Crítica cinematogràfica: Los últimos días

los ultimos dias

@ainamarcobal

THRILLER DE CIÈNCIA-FICCIÓ. Estrena: 27 de març de 2013. Dirigida per: Àlex Pastor i David Pastor. Guió: Àlex Pastor i David Pastor. Repartiment: Quim Gutiérrez, José Coronado, Marta Etura, Leticia Dolera i Iván Massagué.

Es tracta d’un thriller apocalíptic, en el qual les persones no poden sortir al carrer; tothom queda tancat als edificis. El Marc anirà per les clavegueres i edificis de Barcelona per trobar la seva parella, Julia, acompanyat de l’Enrique, el seu cap, qui també busca algú.

El film de moment encara no ha guanyat cap premi, però s’ha de tenir en compte que els premis de les acadèmies de cinema català i espanyol s’entregaran a principis d’any. De moment, es pot dir que la pel·lícula és candidata als Premis Goya en un total de quinze candidatures, entre les quals en destaquen Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Guió Original, Millor Actor Protagonista, Millor Actor de Repartiment i Millor Actriu de Repartiment. També és candidata als Premis Gaudí, tot i que de moment no ho està en cap categoria específica. Aquest divendres, 3 de gener, es donaran a conèixer les nominacions definitives.

L’ESCAC ataca el panorama cinematogràfic estatal amb una aposta amb aires de Hollywood. Amb un tècnica molt treballada i una història frenètica, es fa un salt en la qualitat cinematogràfica estatal amb una proposta marca de la casa. Part del film s’ha gravat als platós del Parc Audiovisual de Terrassa i al mas Can Viver de Torrebonica.

La història té diferents moments i ritmes diferenciats, fent una progressió començant amunt, pujant encara més, però desinflant-se al final.  Sí és veritat que el film és un no parar de fets i accions que se superen constantment, però la resolució final no compensa l’espectador. Amb un final més que vist al cinema, amb una manera de narrar-lo encara més vista al cinema, sembla que doni començament a la història de l’Ash Ketchum de Pokémon.

Però bé, no tot són males notícies, perquè tècnicament està dirigida i plantejada de tal manera que l’espectador entra a la Barcelona post-apocalíptica. Els directors saben com treballar la fotografia amb plans visualment atractius, que no es limiten simplement al pla i contraplà de les converses, sinó que s’arrisquen una mica més. A més, els plans generals exteriors són genials amb una bona dosi d’efectes visuals per recalcar l’estat en què es trobaria la ciutat abandonada.  I quan els directors troben una fórmula que funciona, la repeteixen massa al film, com ara els plans generals grandiloqüents i els de les escales. Els dos personatges no paren de pujar i baixar escales i en veiem cada passa, a cada esglaó. Les el·lipsis d’escales haguessin estat millor.

Però la tècnica en el film destaca a través de dos aspectes: la fotografia i el muntatge. Pel que fa a la primera, compta amb una paleta de colors ben diferenciada per a cada situació: el blau de l’oficina, el marró de l’apocalipsi i el verd final. En el primer cas s’opta per un ambient més fred i distant pel fet d’estar en una oficina treballant. Quan ja saben què passa si surts al carrer, els tons marronosos deixen pas als freds, donant així una imatge més  propera al personatge en un ambient clarament desfavorable. I al final, tot és més clar, no avançarem esdeveniments, només recordeu: Ash Ketchum.

El muntatge també llueix per mèrits propis, perquè al principi de tot recorda enormement a Memento (2000, Christopher Nolan) amb flashbacks i flasforwards que confonen a l’espectador. Tot i que al principi la idea costi d’enganxar amb aquests canvis, es veu recompensada aquesta incertesa amb les peces que van encaixant poc a poc.

El repartiment d’actors es nota que ha estat escollit filant prim, mirant fins el més mínim detall perquè els personatges i l’aspecte de l’actor encaixessin perfectament, així que: objectiu complert. Quim Gutiérrez borda el paper i és molt creïble, fet que agraeix l’espectador per identificar-se amb ell. El personatge del Marc podria ser qualsevol de nosaltres, és molt normal i sense res fora de la realitat. En el cas del personatge de José Coronado està bé perquè serveix de contrapunt; al ser dos personatges tan diferents donen molt de joc. Els secundaris també estan molt ben treballats.

Així, que ara ja sabem com es veuria una Barcelona apocalíptica a través d’aquest film fet amb molt de gust i qualitat cinematogràfica, tot i que amb un final que dividirà la crítica.

dames màgiques 2013

Actuacions i espectacles del Festival Dames Màgiques

Acabarà aquest dissabte, 4 de gener

cartell dames magiques 2013

Fins aquest dissabte, 4 de gener, es durà a terme el 8è Festival de Dames Màgiques a la ciutat. Per primer any el Festival es farà amb una coproducció de l’Ajuntament de Terrassa i el Centre Cultural.

Es podrà participar als Tallers de Màgia per a nens i nenes que es faran al Recinte Firal en  motiu del Saló Juguem + fins el dia 4 de gener, últim dia del Festival. Es faran en horari de tarda, de 16h a 21h. Les entrades costaran 4 euros als nens de 2 a 14 anys i 2 euros als de més de 14 anys.

Aquest dijous, 2 de gener, es farà l’espectacle La Màgia de les Il·lusions a la Seu d’Ègara de 18h a 21h. Es farà un viatge en el temps per conèixer els racons d’aquest conjunt monumental tan emblemàtic de la ciutat. L’espectacle anirà a càrrec d’Addaura MàgicDansa i Marta Riba. L’entrada serà gratuïta i es farà per grups reduïts; l’últim grup entrarà a les 20:40h.

L’espectacle La Màgia de Joana Andreu del divendres, 3 de gener, també es farà en el marc del Saló Juguem +, al Recinte Firal. Començarà a les 19h i l’entrada costarà 4 euros pels nens i nenes de 2 a 14 anys, i 2 euros pels majors de 14 anys.

El dissabte, 4 de gener, acabarà el festival amb dues actuacions. La primera serà a les 12h a la Societat Coral Els Amics on s’hi faran tallers i un aperitiu màgic, amb la participació dels il·lusionistes Màgic Sergio, Brando i Silvana. Ensenyaran com realitzar trucs de màgia amb elements quotidians. Un cop acabat el taller es farà l’aperitiu amb l’actuació final del Màgic Sergio. L’entrada és gratuïta.

L’actuació final serà a la Gala Dama 2014 al Centre Cultural de Terrassa amb l’espectacle Boomer de la companyia Màgic Taps. Abans, però, es lliurarà el Premi Dama Màgica d’Honor 2014 a Esther Peraza de Màgic Trébol. Entregarà el guardó la maga terrassenca Lidia Paloma. Les entrades tindran un cost de 9 euros i seran gratuïtes pels socis del Club Super 3. Les entrades es poden comprar a les taquilles del Centre Cultural, trucant al telèfon 902 180 677 o per internet als webs www.vendaentrades.cat i www.fundacioct.cat.

Foto d'arxiu: Mercè Folch

Incendi a l’interior d’un habitatge del carrer Pare Llaurador

La fregidora va començar a cremar i treure fum

Foto d'arxiu: Mercè Folch
Foto d’arxiu: Mercè Folch

A les 00:30h es va produir un incendi en una vivenda del carrer Pare Llaurador. Es va cremar la fregidora i això va fer que hi hagués una gran quantitat de fum. Al lloc hi van acudir la Policia Municipal i els Bombers, que van informar que no hi havia perill perquè la fregidora estava apagada, però s’havia de ventilar l’edifici. Les ambulàncies i serveis mèdics van atendre les persones del pis i veïns per possible intoxicació de fum, però no va caldre traslladar-los a cap centre mèdic.

Avís d’incendi al carrer del Doctor Salvà

Ahir a la nit es va avisar a la policia que hi havia un incendi en l’interior d’un habitatge del carrer Doctor Salvà. Policia Municipal, Mossos d’Esquarda, Ambulàncies i Bombers van acudir a la zona per extingir el foc, segons semblava produït per la llar de foc. A l’interior de l’habitatge hi havia la persona ressenyada amb quatre amics més, el quals van comunicar que no hi havia cap incendi, sinó que havien intentat encendre la llar de foc, però com que la xemeneia estava bruta el fum va rebotar i es va escampar per l’interior de l’habitatge.

Ahir es van produir tres accidents viaris

Un dels quals, amb dues motos involucrades

Ahir es van produir tres accidents viaris, el primer dels quals es van veure involucrades dues motos, al segon un turisme i un vianant, i al tercer dos cotxes.

El primer va passar abans de les 9h del matí a l’avinguda del Vallès. Com a conseqüència d’un xoca lateral entre les dues motos, tres persones en van resultar ferides i els van traslladar a la Mútua de Terrassa. La policia va regular el trànsit de l’avinguda.

El segon també va ser abans de les 9h del matí, quan es va produir un atropellament a l’avinguda Dos de Maig on un vehicle va colpejar un vianant, que estava conscient però amb danys a la mà. L’ambulància va traslladar-lo a la Mútua on se’l va atendre.

L’últim accident es va donar al carrer del Doctor Calsina vora les 23h. Cap dels ocupants dels dos turismes en van resultar ferits.

Un cartró del quinto, amb guixes damunt les caselles

Activitats a l’Associació de Veïns Can Roca

Dissabte dia 4

Quinto

El proper dissabte dia 4 de gener, a partir de les 17 hores, el local de l’Associació de Veïns Can Roca estarà obert per a tots aquells nens i nenes, amb pares o sense, que vulguin fer algun dibuix màgic.

A les 18 hores, el Rei Melcior, el rei blanc, passarà pel local de l’entitat veïnal per tal de recollir totes aquelles cartes que els més menuts vulguin entregar en mà.

Un cop finalitzat l’acte i ja a partir de les 20 hores i fins a les 22hores es portarà a terme una sessió del tradicional joc del Quinto. El local estarà obert per la part interna de la Plaça de Sant Eloi.

xavier baraza opinió

“Esto es una jungla y yo sin machete”

xavier baraza

Amb aquestes paraules ens va sorprendre el Ministre d’Educació al ser preguntat per la vaga d’estudiants que demanava la seva dimissió per la LOMCE. Potser va ser una mostra de simpatia, encara que a mi em va semblar una manca d’educació, però no sé si sóc objectiu.

I és que, malauradament, ens hem acostumant a aquest personatge més d’un quadre surrealista de Dalí que d’un ministeri. Ara que ja té la seva llei d’educació recolzada pel seu partit polític i que ha aconseguit posar-se en contra a professorat, famílies, alumnat, sindicats i resta de forces polítiques, ara li toca a la universitat.

Estic segur que aquesta llei té una finalitat més enllà de la millora de la qualitat a la que fa referència el seu títol. No es tracta d’una llei educativa, es tracta d’una llei política amb l’únic objectiu de l’elitització de l’ensenyament i el control ideològic d’un país. És per això, que la reforma ha començat per la part més sensible i mal·leable, deixant, per un segon torn la universitat. Una universitat on la ideologia i la llibertat de pensament ja està força arrelada i sobre la que és difícil incidir.

D’aquí, que ara, un cop superats els tràmits que han fet realitat la LOMCE, aquest ministre que com a mèrit al seu currículum té, ser l’únic ministre d’educació en ser plantat per tots els rectors d’Espanya, i algun del PP ha d’haver entre aquests, s’ha posat a fer “feinota” per treure el proper any la Llei de reforma del sistema universitari. I això, es defineix amb una paraula: Por, Terror, Pànic, Espant, … Bé amb unes quantes.

Aquesta reforma, de característiques liberal-conservadores, farà prevaler el caràcter mercantil i privatitzador per sobre del paper social i d’igualtat que fins ara ha tingut la nostra universitat. I és que la nostra, no té res a envejar a la de la resta d’Europa i no hem d’oblidar, que sovint està més valorada pels de fora que pels que hi formen part. Aquesta llei que s’està cuinant, fruit d’una Comissió d’Experts de l’empresariat i amb poca o cap participació del professorat, comportarà canvis de forma però, sobretot, de fons.

El principal serà la diferenciació entre universitats d’excel·lència i universitats sostenibles. El model de finançament previst passa de l’aportació pública i les beques, al mecenatge i els crèdits d’estudi, donant lloc a un model diferenciat entre universitats d’elit i d’altres de segona.

Els nivell de participació de la comunitat universitària serà mínim, amb una disminució del 200% dels representants del claustre i una retallada de les seves competències, serà un simple òrgan consultiu. Inclús el Rector serà imposat i sense cap mena de consens amb el professorat.

Es parlarà de titulacions supèrflues que, per no tenir un clar mercat empresarial, deixaran d’oferir-se, deixarem a la UCI les carreres de lletres. O en el millor dels casos, s’oferiran en alguna universitat de segona ubicada en algun indret de difícil arribada.

Queden molts més aspectes que es poden comentar i que mostren un cop més, el tarannà polític i no educatiu de la futura reforma, però un a destacar és novament el canvi del model universitari: es va passar dels Diplomats i Llicenciats, als Graus de 4 anys amb Màsters d’1, i ara que tenim ja algun estudiant titulat amb aquest model, es tornarà a canviar per un Grau de 3 anys amb un Màster de 2.

Per concloure, em referiré a una mestra i amiga amb tota una vida dedicada a l’ensenyament i que ha passat per 8 lleis d’educació. Potser, els models no han estat bons, però potser també, no els hi hem donat temps de demostrar les seves bondats. L’Ensenyament no és una arma política, és una eina de la societat per al seu desenvolupament que ha de marcar el seu futur.

 

Dr. Xavier Baraza Sánchez.

Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB. Professor d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya.

Foto: Daniel Arús

Ambient festiu en la Cercavila de l’Home dels Nassos

En Nàpia s’ha passejat en carruatge per diferents punts de la ciutat

Foto: Daniel Arús
Foto: Daniel Arús

Avui al matí ha tingut lloc la cercavila de l’Home dels Nassos amb En Nàpia com a protagonista. Com en l’edició anterior, el capgròs ha participat, amb l’ajuda de grans i petits, en la recerca de l’Home dels Nassos, personatge mitològic català, per diferents indrets de la ciutat.

 El tret de sortida ha comptat amb la presència del regidor de Cultura, Amadeu Aguado, que ha comentat que “està molt bé recuperar aquesta tradició i celebrar-la en un ambient festiu. Així fem una activitat de carrer i tradicional”. A més, ha afegit que “els dies de Nadal, a l’hivern, a la cultura popular li costa sortir al carrer pel fred. Però l’Home dels Nassos permet potenciar-la amb la ciutadania”.

 La celebració ha començat als voltants del mercat de Sant Pere, on En Nàpia i els seus ajudants han donat voltes en un carruatge. Tot seguit, han entrat dins el mercat per difondre l’ambient festiu a totes les parades. A més, l’han acompanyat en tot moment músics amb gralles i timbals, i una dotzena de pastorets, que també han fet diferents balls. La cercavila ha continuat pels voltants de l’estació del Nord, després pels carrers del Centre, el Mercat de la Independència i ha finalitzat a la Rambla d’Ègara. Els més petits han pogut divertir-se amb el capgròs, que a més, donava nassos perquè la canalla se’ls posessin.

 Per la seva banda, el president de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa, Manel Tomàs, ha explicat que “hem intentat que sigui una festa de ciutat, i que la gent conegui la llegenda i la tradició de l’Home dels Nassos. El que pretenem des de la Coordinadora és que les festes de la cultura popular arrelin a la ciutat i per això, volem donar color i vida a aquesta tradició”. “Volem veure com la ciutadania i sobretot els infants participen en la recerca de l’Home dels Nassos”, ha afegit el president.

 La tradició ens explica que l’Home dels Nassos és un personatge que té tants nassos com dies resten de l’any. És per això, que apareix l’últim dia de l’any, el 31 de desembre, quan només té un nas i d’aquesta manera ningú el pot reconèixer.

Daniel Arús

Imatge del web dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa

Cicle “Dones: l’altra història”

Organitza el Grup d’Opinió d’Amics de les Arts

Imatge del web dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa
Imatge del web dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa

El Grup d’Opinió d’Amics de les Arts ha programat el cicle Dones: l’altra història per tal de debatre sobre les dones, el seu recorregut històric i el paper que han desenvolupat. Durant les quatre sessions es faran debats, amb la participació oberta a tothom, sobre les creences i percepcions relacionades amb les dones i reflexionar sobre quines conseqüències tenen aquestes actituds actualment.

La primera sessió es farà el dijous, 23 de gener, i es titularà De deesses a bruixes. Es farà un breu recorregut històric per l’antiguitat, Grècia i Roma, i el cristianisme. La segona sessió, que es farà el següent dijous 30 de gener, es titula Les dones davant l’església catòlica per parlar sobre Hildegarda de Bingen, beguines i protestants. Les dues sessions de febrer parlaran sobre dos períodes històrics més propers. El primer dia serà el 6 de febrer on es farà la xerrada titulada El segle XIX. Les dones al món laboral al voltant de la figura de la dona que s’entenia com a serventa i operària. L’últim dia del cicle es farà la sessió El segle XX. El feminisme que comprèn l’època de les guerres mundials, els règims feixistes, el feminisme i el moviment de l’alliberació de les dones.

Els debats estaran conduïts per Mercè Borràs i Pérez, especialista en història de les dones. Les sessions tindran una durada d’una hora i mitja, de 19h a 20:30h, a l’edifici dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals (C/ Sant Pere, 46).

Les places són limitades i es pot realitzar la inscripció prèvia trucant al 93 785 92 31.

Imatge cedida per l'Ajuntament de Matadepera

Cel-lebrat amb gran èxit el torneig 3×3 de bàsquet al pavelló de Matadepera

Van participar-hi més de 300 esportistes

Imatge cedida per l'Ajuntament de Matadepera
Imatge cedida per l’Ajuntament de Matadepera

El Club de Bàsquet Matadepera va organitzar el cap de setmana anterior a les festes, la segona edició del Torneig 3×3 de bàsquet al pavelló de Matadepera. Van participar-hi 67 equips formats per més de 300 esportistes de l’àrea metropolitana de Barcelona. Alguns dels conjunts van ser el Sant Nicolau, Sferic, CN Terrassa, Sant Pere, Regina Carmeli, CB Cornellà, CN Sabadell, Escola del Carme i JET.

D’altra banda, un dels patges dels Reis d’Orient va baixar de la Mola per visitar els jugadors pre-minis del club i parlar sobre l’actual temporada. El patge els va transmetre els valors de l’esport i els va animar a esforçar-se i respectar els rivals.