Autor Cinema, teatre i televisió
11 febrer 2014 a 17:30

Crítica cinematogràfica: ¡Piratas!

2 Flares 2 Flares ×

cartell cinema

@ainamarcobal

ANIMACIÓ D’AVENTURES. Estrenada: 17 d’agost de 2012. Dirigida per: Peer Lord. Guió: Gideon Defoe. Producció: Julie Lockhart, Peter Lord i David Sproxton. Doblatge original: Hugh Grant, David Tennant, Imelda Staunton, Martin Freeman i Salma Hayek.

El Capità Pirata vol guanyar el Premi a Pirata de l’Any, però les seves opcions són pobres, ja que els seus tres competidors han aconseguit uns botins d’or i diamants fabulosos. Tot i així, el seu destí dóna un gir inesperat quan un miseriós (i posteriorment conegut) científic li diu que té a les seves mans un gran tresor per la ciència. Amb aquest misteri els pirates recorreran els mars per vèncer la malvada reina i aconseguir així el crèdit que es mereixen.

Va estar nominada a Millor Pel·lícula d’Animació als Oscar. On també va estar nominada, tot i no endur-se cap guardó, va ser als Annie Awards en les categories de Millor Pel·lícula d’Animació, Millor Disseny de Producció d’una Pel·lícula d’Animació, Millor doblatge en una Pel·lícula d’Animació i Millor Personatge d’Animació. Als Premis de Cinema Europeu també va estar nominada a Millor Film d’Animació.

Les nombroses nominacions i la falta de guardons no fan justícia a aquest  film, i sinó que ho diguin al Capità Pirata que ell en sap de premis (coincidint amb els Festivals i entrega de guardons cinematogràfics d’aquestes últimes setmanes). Després d’estar acostumats a tantes i tantes històries iguals de pirates, aquesta producció dóna un cop a la taula per anar més enllà a través de l’animació, l’humor i les aventures. Val a dir que, tot i plantejar-se com un film per als més petits, una persona gran la gaudeix tant, o més, amb l’humor desenfadat i les referències constants, amb la ciència com a element homogeneïtzador i educatiu.

La història té un plantejament ben simple que es va enredant a mesura que avança fruit dels contratemps. Això fa que les sorpreses facin mantenir un ritme constant per tal que no es faci pesada. A més, els canvis en la tipologia d’escenes també fan trencar la dinàmica i la monotonia: hi ha escenes musical, escenes d’acció, de comèdia, etc. I un altre punt a favor és el començament clar i directe cap al problema i el plantejament; sense estendre la presentació de personatges, fa que es vagi directe al gra.

Un dels aspectes més remarcables és la tècnica d’animació. Feta per l’estudi Aardman, dels creadors del genials Wallace i Gromit, l’animació avança cada cop més, però sempre mantenint l’essència. La tècnica de la plastilina amb stop motion és laboriosa, i en aquest cas l’esforç troba recompensa amb uns personatges i unes accions ben plantejades. Fins i tot, hi ha escenaris que podrien ser perfectament reals, en el cas dels plans generals i les ciutats.

Els films d’animació i aventures tenen com a pilar bàsic els seus personatges: el líder, el segon, l’innocent, l’esquerp, la intrusa i la mascota. No sabem res del passat de cap d’ells, però no ens molesta. La construcció es va fent en base a uns models recognoscibles que permeten anar sumant coneixements amb les accions presents. Així, no ens interessa saber per què hi ha una noia disfressada a bord o com va arribar a ser el líder el Capità Pirata, o quins altres botins han aconseguit; ho assumim gratament. Cada cop la història va sumant sorpreses en forma de noves personalitats, i això fa que es vagin sumant els contratemps i s’agilitzi el ritme narratiu.

D’altra banda, els “bons” sempre des de temps immemorials es recolzen en els “dolents” i no podia ser menys en una història de pirates. Els personatges secundaris i antagonistes estan a l’alçada dels tripulants, sent tots molt potents: una reina, un científic conegut i tres pirates enemics. Tot i la bona empatia que s’agafa amb els “bons”, els dolents (especialment Darwin i al Reina) són personatges que es volen veure i l’espectador vol tenir-los presents amb curiositat per com actuaran.

Es tracta, per tant, d’una pel·lícula d’animació allunyada del sentimentalisme dels estudis americans, amb tocs molt anglesos d’humor i un paper rellevant de la música, a més de tenir uns personatges principals molt ben complementats amb uns secundaris excel·lents.

Switch to mobile version
2 Flares Twitter 2 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 2 Flares ×