Obituari 01.05.2014

Nom Cognom1 Cognom2     Data Cerimònia     Hora Cerimònia       Lloc Cerimònia
María-Angustias Fuensanta Jiménez 01/05/2014 09:00 Temple multiconfessional cementiri
Jesús Fernández Avi 01/05/2014 12:00 Temple multiconfessional cementiri
Montserrat Portella Cortés 01/05/2014 11:00 Temple multiconfessional cementiri
Pilar Gascón Martí 01/05/2014 11:30 Temple multiconfessional cementiri
José Esponellà Serra 01/05/2014 10:30 Temple multiconfessional cementiri
Els Llobatons 650

L’obra de teatre “Els Llobatons”, dissabte a l’Ateneu Candela

Per a infants d’entre 3 i 6 anys

Cartell Els llobatons Ateneu CandelaEl proper dissabte dia 3 de maig, ales 18:30h, la companyia Bruc Brothers portarà la seva obra Els Llobatons a l’Ateneu Candela de Terrassa (c/ Montserrat, 136). Es tracta de l’adaptació d’un conte musical per a infants de 3 a 6 anys, de l’autor Christophe Sainsot Tintou, en català, anglès, francès i italià.

L’argument gira entorn a uns llobatons que decideixen escapar-se per anar a jugar al bosc durant una festa familiar. Després d’haver-se perdut, trobaran el seu camí amb l’ajut dels animals del bosc. Els llops són de països diferents i parlen moltes llengües.

L’obra, en quant a objectius pedagògics, vol fer descobrir als nens l’existència de diferents idiomes, apropar la musicalitat de les llengües, jugar amb els principals paràmetres musicals, entre d’altres.

L’espectacle utilitzarà el sistema de taquilla inversa: a la sortida, els espectadors podran decidir quina quantitat pagar. L’obra forma part de la programació del 8è Cicle de Teatre, que s’està celebrant des del 16 de març i es mantindrà fins al 22 de juny.

Cartell de l'espectacle "El pes del plom"

Explosió física i emocional

Una obra amb pes propi

Cartell de l'espectacle "El pes del plom"
Cartell de l’espectacle “El pes del plom” // Imatge del web de la Sala Beckett

DRAMA. Autoria i direcció: Aleix Fauró i Isis Martín. Intèrprets: Carles Gilabert, Patrícia Bargalló, Isak Férriz i Marina Fita. Espai escènic i vídeo: Ian Gahlhaar (Blue Bearded Lady). Vestuari: Mireia Farré. Disseny de llums: Anna Espunya. Espai sonor: Cesc X. Mor (AiMama!). Assessora de moviment: Mar Medina. Disseny gràfic: Oscar Llobet. Fotografia: Anna Miralles. Comunicació: Neus Molina. Producció Executiva: Laura Mihon. Agraïments: Xavier Alcalde i Tica Fonc (ICIP), Jordi Armadans (FundiPau), Pere Ortega (JM Delàs), FIARE, Tir Esportiu de Barcelona, La Perla29, Berta Riera, Pablo Leu, Carles Fauró, Cia Almaradas, Elena Martín, Anna Gonzalvo, Daniel Cuello, Vanessa Margó i Xavier Castellet. Durada: 1h 30m. Una producció de La Virgueria amb la col·laboració de Blue Bearded Lady, AiMama!, Estudio Maravillas i Las produccions de Rupert.

Una sala fosca amb dos blocs de caixes de fusta situats a dreta i esquerra de l’escenari. Un projector recórrer amb un làser blanquinós els contorns de les caixes. Malgrat tot sembla tranquil, hi ha un nerviosisme latent que provoca una certa inquietud. El pati de butaques es va omplint lentament, i quan tothom està situat i atent… Bum! Comença l’espectacle.

D’una manera totalment explosiva, els quatre actors entren en escena empenyent una banyera. La fan rodar, s’hi posen dins, parlen, riuen, criden, dansen en una coreografia perfecta que no deixa un segon a la imprecisió o el dubte. Si bé es tracta d’un pròleg poètic on el treball físic es fa evident així com també la recerca de la plasticitat dels cossos, es tracta d’una escena delirant on hi regna una follia incomprensible que l’espectador oblida ràpidament perquè no acaba de quedar clar quin objectiu persegueix, quin és el seu últim sentit, i per tant no sap on, ni com situar-la.

Malgrat tot, aquesta primera escena descobreix al públic el magnífic disseny de l’espai escènic per Ian Gahlhaar, el de so per Cesc X. Mor, i el d’il·luminació per Anna Espunya. La combinació d’aquests tres talents permet una recreació fantàstica de mil espais diferents, i fins i tot continents diferents, a partir d’estructures senzilles però metamòrfiques, una bona construcció de l’ambient sonor, i un treball minuciós dels tons de llum.

També amb aquest inici es preveu el ritme frenètic de la peça, així com el gran treball corporal i coreogràfic assessorat per Mar Medina. Sens dubte, és una dels trets més característics i més agraïts d’”El pes del plom”, la fisicalitat i l’energia desbordant. Ja des del mateix moment en què els actors trepitgen l’escenari, l’espectador es contagia d’aquesta espiral energètica que l’arrossega fins al final de la peça.

Cal comentar en aquest punt, l’altra característica principal del text d’Aleix Fauró i Isis Martín, la seva alta condició cinematogràfica. En primer lloc pel què fa a l’estructura de la història, elaborada a partir de flashbacks, i del muntatge paral·lel, tant típic de les pel·lícules d’acció. En segon lloc, la realització dels canvis d’escena a partir d’un ralentí en les accions físiques dels actors, que els duia de l’escena anterior a la següent, mai per fosc. En tercer lloc, algunes escenes pròpiament, com per exemple aquella en la que els actors reprodueixen imatges fixes de conflictes humans en els que hi apareixen armes com si fossin fotogrames congelats d’una pel·lícula bèl·lica. I finalment, pel què fa al contingut, ja que recorda (i fins i tot es cita en el mateix text) a pel·lícules sobre el mateix tema, com per exemple, “El senyor de la guerra” on un traficant d’armes, interpretat per Nicholas Cage repassa la seva vida, o “The International” – traduïda en català com a “Diners a l’ombra” – on Clive Owen i Naomi Watts investiguen un dels bancs més importats del món per dur-lo davant de la justícia, i en el procés, descobreixen un reguitzell d’activitats il·legals. Si bé no es tracta d’una característica que es pugui titllat de negativa, provoca que l’espectador reflexioni sobre les possibilitats dels nous llenguatges escènics, i es pregunti si no hi ha prou solucions dins del mateix teatre que s’han d’adoptar d’altres arts, com per exemple en aquest cas, del cinema.

D’altra banda, cal dir que també és una peça poètica i teatral pel què fa a les imatges i els personatges que presenta. Per exemple, l’home dins la banyera plena de bales, o la prostituta africana que té un fill perdut pel món, o en Julius, un ex-traficant d’armes que ara treballa contra els conflictes bèl·lics a Intermón-Oxfam. També és poètic i romàntic l’argument, on es passa del conflicte global al conflicte personal. La Catalina, una periodista que descobreix una trama de tràfic d’armes arrel d’una entrevista amb el president d’una empresa subministradora d’armament, acaba essent assassinada – simulant un suïcidi –; aquest fet fa que el marit de la periodista decideixi segrestar el president de l’empresa d’armes i torturar-lo perquè li expliqui el motiu de l’assassinat de la seva dona. Una venjança que malauradament no solucionarà el conflicte global contra el que lluitava la Catalina, malgrat satisfaci el conflicte personal del seu marit.

Pel què fa a les interpretacions, si bé a l’inici eren un pèl fredes i poc connectades malgrat que explosives, a mesura que l’engranatge de l’obra comença a rodar, els actors s’activen i el seu motor intern s’escalfa, arrenca a bullir, i els fa sentir, de veritat i ben endins, tot el que els està succeint. Cal destacar sobretot el monòleg d’Isak Fèrriz quan li comuniquen que ha d’anar a reconèixer un cadàver de la  que possiblement sigui la seva dona. Amb una tendresa extrema, una passió desbocada i una tristor desconsolada, Fèrriz s’estripa davant del públic i s’entrega generós i honest emocionant el pati de butaques més enllà d’amb les paraules, amb cada sospir.

De la mateixa manera, cal destacar també l’escena final, on els quatre actors entren en una sinèrgia desesperada i gairebé embogida que els condueix a un desenllaç, no del tot imprevist, però potent i amb un clímax fantàstic.

En definitiva, “El pes del plom” no és una peça que parli de noves passions, d’inquietuds genuïnes, ni de sensacions inexplorades. No obstant això, és una de les obres més consistents, segures, assentades, i treballades que s’han programat darrerament. Així doncs, es podria dir tot fent honor al mateix títol que, la proposta d’Aleix Fauró i Isis Martín, és una obra amb pes propi.

@anna_mestreseg

20140430_JordiBallart

Alcaldes i alcaldesses signen la Declaració del Vallès Occidental cap a la segona reindustrialització

Hi ha participat Jordi Ballart

[wzslider]

Terrassa ha estat una de les ciutats participants a l’acte d’aquest matí de Signatura de la Declaració del Vallès Occidental cap a la segona reindustrialització que s’ha fet a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Les ciutats sotasignants aposten per l’impuls de la indústria com a model del creixement econòmic, davant la progressiva davallada del teixit industrial del territori, la situació actual de deteriorament social, la caiguda de la capacitat productiva i l’augment de l’atur.

La Declaració és el principi d’un full de ruta que té com a objectiu fer que el Vallès Occidental lideri la recuperació econòmica. L’objectiu, per tant, són crear una indústria forta, competitiva, de coneixement, amb mà d’obra qualificada i empresa competitiva.

La signatura l’han fet efectiva els 23 alcaldes i alcaldesses del Vallès Occidental, el secretari general de la UGT i CCOO al Vallès Occidental, presidents de patronals del Vallès, presidents de les cambres de comerç, els tres rectors de la UAB, UPC i UIC, i la Fundació ESDi.

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, ha comentat que “volem crear riquesa i ocupació, sí, però no de qualsevol manera. Apostem per una riquesa orientada a fomentar la competitivitat econòmica, la internacionalització i el benestar de les persones. Apostem per crear feina estable i de qualitat. I al mateix temps, apostem, per la sostenibilitat i el respecte al medi ambient i per avançar en el coneixement, en el talent, en la innovació, en la tecnologia”.

Els sindicats majoritaris, CC.OO. i UGT han aconseguit fer gairebé el ple en un procés que, com ha explicat el secretari general de la Unió Comarcal de CC.OO., Enrique Rodríguez, “ha de començar amb aquest consens, seguir amb un debat i acabar amb un model de comarca que ha de servir per anar a cercar l’ajuda de les administracions nacionals, estatals i europees”. En l’acte d’avui han signat la declaració 33 organitzacions entre sindicats, universitats, patronals, cambres de comerç i tots els ajuntaments de la comarca. La declaració comença per una exposició on explica la situació de la comarca, amb “una població de 862 mil persones, que genera l’11% del PIB català i el 3% de l’espanyol, que genera una ocupació de 315.016 persones i 24.415 empreses però que arrossega una desocupació de més de 80.000 persones, moltes sense cap ingrés i amb més de 28 mil llocs de treball perduts a la indústria des del 2009”. Després de fer esment de les bones pràctiques que hi ha a la comarca pel que fa a establir sinergies i estratègies conjuntes en el passat i en el present – des del Pacte per l’Ocupació del 97, pioner a l’estat espanyol – es planteja cercar l’acord “per iniciar el treball conjunt que tindrà un full de ruta i unes reclamacions mínimes per fomentar unes mesures determinades de política industrial”.

Per aquest motiu marquen un seguit d’ítems a partir dels quals hi haurà un grup de treball que es reunirà el proper 8 de maig a Terrassa per començar a posar fil a l’agulla. S’opta, diu el text, “per activitats industrials d’alt valor afegit que requereixen ocupació qualificada i formada, perquè el coneixement de l’àmbit universitari es transformi en innovacions tant de producte com de processos, per fer un pla estratègic territorial, per millorar les infraestructures de manera que no hi hagi limitacions d’aquest tipus en el creixement econòmic – viaris, ferroviaris, telecomunicacions, polígons industrials i parcs empresarials – millorar la formació dual no només de joves a l’atur sinó també de les persones majors de 45 anys sense formació. També per donar suport al finançament de les pimes, la coordinació per la internacionalització de la indústria, la inversió en el camp del transport – ferroviari de mercaderies com a factor primordial de competitivitat, 20 noves estacions ferroviàries, la connexió ferroviària amb l’aeroport i la finalització del tram Abrera – Terrassa de la B-40 –  i per la transformació dinàmica de la formació professional fent-la prou flexible perquè sigui eficaç”.

De les intervencions, destacar la del Rector de la UAB, Ferran Sancho, que ha fet una crida a fer un “petit acte de rebel·lia creativa fent sentir aquesta veu col·lectiva, sent la universitat un agent compromès amb el territori”. El del degà del col·legi d’economistes de Catalunya, Joan Baptista Casas, que ha fet una defensa de la política microeconòmica que pertoca fer en aquests moments i de que la recerca és el que aporta valor afegit en el mercat i ha donat dades: a finals dels 80 en l’economia del Vallès – es recollia en un treball fet entre d’altres per ell mateix – el sector serveis pesava un 42% i l’industrial un 55% – dins d’aquest el tèxtil encara era un 30%, el metall un 12%, etc. – sent la comarca un territori especialitzat en sectors madurs com el tèxtil, la maquinària elèctrica o la construcció metàl·lica. Cap el 2006, el sector serveis ja havia arribat a representar el 56% i la indústria passava al 42% – el tèxtil baixava fins el 9%! -. I en l’any del màxim rigor de la crisi la indústria representa el 26% i els serveis el 60%. Aquestes dades però signifiquen que la nostra comarca no ha deixat mai de ser industrial perquè està per sobre del que marca la UE com a objectiu mínim d’industrialització que és el 20%. de les seves paraules s’extreu que “la comarca ha fet una profunda reconversió, especialitzant-se en sectors en els que no ho estava fa 20 anys i parlar de 2a reindustrialització és més pertinent que mai perquè és el futur: la indústria augmenta més del 2% en els països més avançats, l’11% del PIB manufacturer suposa el 68% del que es fa en Recerca i Desenvolupament i el 80% de les exportacions al país venen de la indústria manufacturera.

Tant el Rector de la UPC, Enric Fossas, com el secretari general de CC.OO. han demanat que el paràmetre per mesurar l’èxit d’aquesta iniciativa sigui la creació de llocs de treball. I el President de la PIMEC a la comarca, Francesc Elías, a banda d’explicitar la necessitat que la Patronal CECOT hauria de sumar-se a aquest acord, ha estat un dels que ha realitzat una intervenció més descriptiva de la realitat, una realitat que ha destruït 6.500 empreses, 8.000 autònoms i 70 mil llocs de treball, passant de representar el 64% del PIB al 50%. En la seva intervenció ha estat especialment dur amb aquells qui tenen responsabilitat de canviar les lleis i que, segons ell, “han provocat un trencament del pacte social perquè han prioritzat quedar bé abans amb els lobbies”.

Ajuntament de Terrassa // Foto: Aina Marcobal

La Junta de Portaveus condemna la crema de la bandera espanyola de l’Ajuntament

Ha passat aquest migdia

Ajuntament de Terrassa // Foto: Aina Marcobal
Ajuntament de Terrassa // Foto: Aina Marcobal

La Junta de Portaveus dels Grups municipals PSC, ICV-EUiA, CiU i PP han emès el següent comunicat la condemna per la crema de la bandera espanyola de l’Ajuntament de Terrassa:

Davant de la gravetat de l’incident ocorregut aquest dimecres al migdia a l’Ajuntament de Terrassa, en què un individu ha accedit a l’edifici consistorial de forma enganyosa i ha cremat la bandera espanyola del balcó de l’Ajuntament, els portaveus dels Grups Municipals manifestem que:

Condemnem rotundament de forma unitària aquests actes delictius, que atempten contra la màxima institució democràtica de la ciutat que representa a tots els ciutadans i ciutadanes.

Informem que, per responsabilitat institucional, ja s’ha interposat denúncia d’ofici per aquest fet, per tal que la justícia i els cossos de seguretat puguin procedir a la investigació d’aquest lamentable incident.

L’individu que l’ha cremat s’ha fet passar per un tècnic de manteniment, usurpant-ne la seva identitat. Per accedir-hi, ha passat pel despatx de l’alcalde.

José M. Jiménez Cárdenas i Montserrat Capdevila

Cárdenas reclama noves polítiques desprès del fracàs de la reforma laboral

José M. Jiménez Cárdenas i Montserrat Capdevila
José M. Jiménez Cárdenas i Montserrat Capdevila en una imatge d’arxiu //Foto: Toni Garcia

El PSC de terrassa celebra una nova jornada del Primer de maig exigint noves mesures desprès de constatar que la reforma laboral que va aprovar el PP ara fa dos anys no ha ofert els resultats esperats.

José Manuel Jiménez Cárdenas, regidor del PSC a l’Ajuntament de Terrassa, ha explicat que “aquest dia ens ha de servir per reclamar els drets dels treballadors, que avui es veuen greument atacats pels governs de dretes i per la reforma laboral del PP, que ha estat un fracàs rotund”. En aquest sentit, Cárdenas ha expressat que “les dades de l’Enquesta de Població Activa del primer trimestre que s’han fet públiques demostren que seguim destruint ocupació i que la precarietat s’ha instal•lat en el nostre mercat laboral”.

Cárdenas ha reclamat al govern “noves mesures i polítiques diferents, que ens ajudin a sortir de la crisi i rebaixin les crítiques dades d’atur actuals” i ha afegit que “Terrassa es troba alineada a la resta de Catalunya pel que fa a les xifres de desocupació, tot i que comencem a veure alguns indicis de recuperació, encara hi ha molta feina per fer i necessitem noves eines per fer-la”.

manifest_1r_maig_2014

Terrassa FC

El Terrassa FC no tira la tovallola i buscarà la victòria a Castelldefels

Els egarencs estan a quatre punts del play-off

Terrassa FC
Foto: Juan Diego Galán

La derrota del Terrassa FC el passat diumenge davant el Gavà ha deixat molt tocat el club egarenc, que ha vist com les opcions de jugar el play-off es compliquen. Però  mentres hi hagi possibilitats matemàtiques els de Miki Carrilo no tiraran la tovallola i, per això, la plantilla és conscient que ha de sumar els tres punts davant la UE Castelldefels. El bitllet per jugar la promoció d’ascens a la Segona divisió B està difícil, però si els egarencs sumessin els nou punts que queden per disputar combinat amb altres resultats, encara es podria assolir el somni.

Els de Miki Carrillo hauran de superar la UE Castelldefels, que està dotzè classificat amb 42 punts a sis del descens. Els del Baix Llobregat travessen un moment de lliga irregular i vénen de perdre per la mínima la passada jornada en el camp de la Rapitenca. Per afrontar el matx, Miki Carrillo no podrà comptar amb Batanero que continua recuperant-se de la lesió, ni amb Javi González per sanció. A més Héctor és dubte per una inflamació d’un dit del peu.

Com no depèn d’ell mateix, el club egarenc estarà pendent d’altres partits claus com el de l’Ascó, que marca els llocs de play-off, i que rebrà el Vilassar de Mar. També serà important tenir en compte el resultat que es produeixi a Can Rosés, on un Rubí que encadena tres victòries consecutives, rebrà el líder, la Montañesa.

El matx contra la UE Castelldefels al Municipal Els Canyars, començarà demà a les 12.00h i estarà arbitrat per Ruben Mancera.

Manifestació 30 abril SOC Terrassa 1

Unes cinquantena de persones es manifesten a l’oficina del SOC de Terrassa

En el marc de la reivindicació estatal

Manifestació 30 abril SOC Terrassa 1
Pancarta a la manifestació al SOC de Terrassa // Foto: Daniel Arús

Aquest matí, una cinquantena de persones s’han manifestat a l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya a Terrassa, en el marc de les convocatòries que s’han fet arreu de Catalunya i l’estat durant el dia d’avui.

Els manifestants es posicionen en contra de l’atur, la precarietat, i a la privatització del Servei d’Ocupació. Reclamen feina digna, i rebutgen el pagament del deute als bancs, entre d’altres. Els manifestants es posicionen en contra de les retallades en drets socials, en llibertats democràtiques, i contra la repressió i la corrupció, sota el lema de “Pa, treball i sostre”. Les protestes han coincidit pràcticament amb la publicació de les previsions de la EPA (Enquesta de Població Activa).

Manifestació 30 abril SOC Terrassa 2
Protesta a les portes del SOC de Terrassa // Foto: Daniel Arús

Les protestes s’han repetit a moltes altres oficines arreu Catalunya i l’estat. L’objectiu era crear una reivindicació de caràcter més global, apostant més per l’extensió en el territori que no pas pel nombre de persones per oficina. Aquestes propostes se sumen a les ja planificades, com cada any, pel dia 1 de maig.

La CGT, que ha donat suport a aquestes manifestacions, considera que “la Mobilització és totalment imprescindible per denunciar la situació d’emergència social que està patint la majoria de la societat, per generar consciència ciutadana que SI ES POT canviar el model de societat a què ens tenen sotmesos / es, autoritari, repressiu amb les llibertats i les protestes ciutadanes, patriarcal, discriminatori, corrupte, etc …, i que això només serà possible amb la Mobilització ciutadana, no amb propostes electoralistes”. 

PB Johan vs Atlètic Sant Joan

L’Atlètic Sant Joan aconsegueix l’ascens matemàtic abans de jugar contra el PB Johan

Derrota dels de Terrassa

PB Johan vs Atlètic Sant Joan
Abans de començar el partit // Imatge cedida per Atlètic Sant Joan

PB Johan Santa Coloma 4 – Atlètic Sant Joan 2

Marcador

1a part

1-0 Saavedra Ruiz, Raul (7′)
1-1 Alonso Gomez, Angel (12′)
2a part

2-1 Martinez Guardiola, David (23′); 2-2 Alonso Gomez, Angel (38′); 3-2 Sol Bachs, Sergi (39′); 4-2 Saavedra Ruiz, Raul (39′)

Crònica

L’Atlètic Sant Joan va jugar contra el PB Johan Santa Coloma ja sabent que tenia l’ascens matemàtica a la butxaca. El partit finalment va acabar amb derrota pels visitants (4-2), la primera aquesta temporada. El partit va estar molt igualat. Al principi, es va avançar el Johan per un error defensiu dels egarencs, però abans del descans, Ángel va aconseguir empatar.

A la represa va seguir la mateixa dinàmica del partit. Els locals es van tornar a avançar, i Ángel va tornar a empatar (2-2). Als últims 22 minuts de partit, la sort va estar del costat dels locals, marcant dos gols més (4-2).

Destaca l’afició del Sant Joan que es va desplaçar fins Santa Coloma, un centenar de persones que van animar al seu equip i que van poder celebrar el 3r ascens consecutiu de l’equip.