Autor Cinema, teatre i televisió
15 abril 2014 a 17:30

Crítica cinematogràfica: Una cuestión de tiempo

3 Flares 3 Flares ×

una cuestión de tiempo

@ainamarcobal

COMÈDIA DRAMÀTICA I ROMÀNTICA. Estrena: 18 d’octubre de 2013. Dirigida per: Richard Curtis. Guió: Richard Curtis. Producció: Tim Bevan i Eric Fellner. Repartiment: Domhnall Gleeson, Rachel McAdams, Bill Nighy, Tom Hollander, Lindsay Duncan, Margot Robbie, Lydia Wilson, Tom Hughes, Vanessa Kirby i Will Merrick.

En Tim és un jove aparentment normal, però quan arriba als 21 anys el seu pare li explica un gran secret: tots els homes de la família poden viatjar en el temps. En Tim decideix que farà servir aquest poder per trobar una noia i ser feliç. És per això que coneix la Mary, una jove senzilla i dolça amb qui viu grandíssims moments, però en Tim aprendrà que tot i tenir tot el que desitja, els poders no serveixen per canviar els moments tristos i baixos de la vida.

Va guanyar el premi a Millor Pel·lícula Europea al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià de l’any 2013. Va estar nominada a Millor Pel·lícula de Fantasia, Millor Actor Secundari i Millor Muntatge als Premis de l’Acadèmia de Cinema de Ciència Ficció, Fantasia i Terror.

Tot i aquesta premissa típica d’un film de ciència ficció, Una cuestión de tiempo aconsegueix donar un paper més rellevant a les relacions entre personatges i a la vessant més romàntica. El director, Richard Curtis, conegut per la famosa Love Actually, no abandona el seu estil i gènere on se sent més còmode, però en el cas d’aquesta nova producció aconsegueix madurar idees i el film passa a tenir una dimensió més humana, no tant plana com a Love Actually.

L’element de ciència ficció està al servei de la història, i això fa que l’espectador pugui veure el film identificant-se amb els personatges i les situacions, tot i que hi intervé el viatge temporal que, almenys de moment, encara no el dominem. Aquest és el punt a favor de la producció, ja que tot i no ser una situació realista, el context pot passar a qualsevol persona. Gran part d’aquest encert recau en els diàlegs, ben treballats i estudiats fins al mínim detall que permeten veure com són els personatges i alhora anar tramant la història de manera efectiva i seguint amb el sentimentalisme generalitzat.

Cal destacar, per sobre de la resta, els personatges del protagonista i el seu pare. Tenen una relació i uns diàlegs íntims i alhora senzills; efectius. Els dos comparteixen el secret de tenir aquest poder, i això fa que els dos segueixin amb la seva vida normal, però assumeixen que les debilitats les arreglen viatjant enrere en el temps, així que els dos s’exposen l’un a altre. El protagonista fa servir el poder per buscar la noia dels seus somnis; i el pare per llegir els llibres que no li hagués donat temps de llegir en els seus anys de vida. Cada un té els seus motius, tot i que n’hi ha d’altres que entre ells no s’atreveixen a explicar.

Una altra de les relacions entre personatges més destacades és la del protagonista amb la Mary, la noia dels seus somnis. Des del començament la història d’amor comença de manera atropellada a causa de l’emoció d’en Tim, inexpert. Aquests errors també passen a la realitat, així que es crea un sentiment de complicitat que enganxa l’espectador i el fa estar atent al següent pas dels dos futurs enamorats. La relació entre ells va avançant, igual que les seves vides, així que les situacions i imprevistos fan que els dos es replantegin moltes coses sobre les seves vides i les de les persones a qui estimen. Aquests imprevistos i daltabaixos tristos són els que aporten el dramatisme al film. Amb una música escollida amb les notes justes, pocs seran els que aconsegueixin contenir les llàgrimes i somriures, ja que la proximitat que s’aconsegueix fa que l’espectador visqui la història com a seva.

Switch to mobile version
3 Flares Twitter 3 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 3 Flares ×