Autor Cinema, teatre i televisió
20 maig 2014 a 17:30

Crítica cinematogràfica: Her

5 Flares 5 Flares ×

her

@ainamarcobal

DRAMA ROMÀNTIC DE CIÈNCIA FICCIÓ. Estrena: 21 de febrer de 2014. Dirigida per: Spike Jonze. Guió: Spike Jonze. Producció: Megan Ellison, Spike Jonze i Vincent Landay. Repartiment: Joaquin Phoenix, Amy Adams, Rooney Mara, Olivia Wilde i Scarlett Johansson.

En Theodore és un escriptor solitari que viu en un futur no molt llunyà del nostre. Es compra un nou sistema operatiu basat en el model de la Intel·ligència Artificial amb un disseny exclusiu per satisfer les necessitats de l’usuari. El sistema operatiu té una veu femenina i aquesta captivarà romànticament en Theodore.

Es va endur l’Oscar a Millor Guió Original, tot i estar nominada a quatre categories més: Millor Pel·lícula, Millor Cançó, Millor Música i Millor Disseny de Producció. Va repetir guardó als Globus d’Or amb el seu sòlid guió, i es va quedar a les portes d’aconseguir el premi a Millor Pel·lícula i Millor Actor Protagonista per Joaquin Phoenix. On sí que va guanyar a Millor Pel·lícula va ser als AFI Awards de l’Institut Cinematogràfic d’Amèrica.

Els premis fan justícia a la feina de guió del film, amb una història tendra i propera que té un component de ciència ficció que no l’allunya de la realitat, sinó que la fa més reflexiva. La història no deixa indiferent, ja que es tracta d’un futur pròxim, tant pròxim pot semblar que impacta amb la manera d’entendre les tecnologies. Aquest és un dels punts principals de Her, una característica polèmica i plena de debat que Spike Jonze sap plasmar de la manera més dolça possible.

HerLa història se centra només en el personatge d’en Theodore, el que permet donar una dimensió més profunda a la construcció del personatge i d’aquesta manera fer que l’espectador el conegui amb més profunditat i entengui el perquè de les seves accions i, sobretot, dels seus sentiments. El seu amor per la Samantha és per nosaltres un amor diferent al concepte al qual estem acostumats. El fet de comprendre com se sent el protagonista respecte dels seus sentiments s’aconsegueix per aquest treball extens i necessari que han fet els guionistes.

Un dels elements més destacats de la cinematografia de Her és el diàleg. Les converses entre el protagonista i el dispositiu d’Intel·ligència Artificial Samantha ocupen bona part del metratge i permeten que coneguem la realitat d’aquest futur distòpic i les emocions d’en Theodore. Les paraules estan mesurades al mil·límetre i es complementen perfectament amb la interpretació d’un Joaquin Phoenix en estat de gràcia. La facilitat de transmetre emocions a través de la paraula i del gest és possible per Phoenix, però Scarlett Johanson, actriu que posa la veu a Samantha, només ho pot fer a través de les paraules i la modulació de la seva veu. Per això, cal destacar també el gran treball de l’actriu en aquest aspecte.

I el tercer pilar és la fotografia. Amb un color i una ambientació realment aconseguides, la ciència ficció pot arribar a passar desapercebuda. La ciutat, les cases, i la gent no tenen cap element que ens puguin fer veure que ens trobem al futur; la ciència ficció no s’apodera de l’ambientació. Només ho podem saber quan veiem els avenços en la tecnologia, entre els quals en destaquen la intel·ligència emocional artificial, i el fet d’escriure cartes dictant a l’ordinador, sense haver de teclejar les paraules. Aquests avenços xoquen amb l’estètica, ja que s’ha optat per dur més a l’extrem la moda actual moderna. Només veient el protagonista s’observa que podria ser una persona d’avui en dia, a l’última moda en aquest estil. El retorn d’allò que és considerat retro xoca contra la tecnologia avançada, i es contraposa a la resta de pel·lícules de ciència ficció futuristes on hi dominen els vestits brillants platejats i els colors pujats de to.

Her planteja una reflexió profunda sobre la importància que mica en mica va prenent la tecnologia en els camps que han estat intrínsecament relacionats amb l’ésser humà, com ara l’amor, les relacions, l’amistat, la comprensió i les emocions. Spike Jonze, per tant, aconsegueix crear un debat i fer replantejar a l’espectador sobre què ens pot deparar el futur, un pensament semblant al de la sèrie britànica Black Mirror.

Switch to mobile version
5 Flares Twitter 1 Facebook 4 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 5 Flares ×