Autor Cultura
5 juliol 2014 a 16:30

Visita al Parc Audiovisual de Catalunya

0 Flares 0 Flares ×

Part del patrimoni egarenc

parc_audiovisual7

Avui al matí el Parc Audiovisual de Catalunya ha obert les seves portes per tal d’oferir una visita guiada pel patrimoni de la ciutat dins del marc de la Festa Major d’enguany. Degut a que al programa de petit format sobre les activitats organitzades per aquests dies no hi consta que s’havia de fer una inscripció prèvia, hi ha hagut una notable concentració de públic a les portes de les instal·lacions del Parc. Malgrat aquesta afluència no estava prevista, els responsables de l’activitat han optat per ampliar el nombre de places i finalment tothom ha pogut gaudir de la visita.

El Parc, la seu del qual es troba la l’antic Sanatori de Terrassa, és només una de les empreses que treballa en aquest espai. Finançada al 100% per l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya es dedica al lloguer de les seves instal·lacions a produccions cinematogràfiques – locals, nacionals, i internacionals – així com també a programes de televisió, i al rodatge d’anuncis i campanyes publicitàries.

Les instal·lacions estan formades per quatre platós, d’entre 400m2 i 1200m2, i amb un garatge obert destinat a les localitzacions exteriors. Amb un 70% d’ocupació l’any, al Parc Audiovisual de Catalunya s’hi ha rodat pel·lícules com “Grand Piano”, “El cuerpo”, “Los ojos de Julia”, o la pendent d’estrena “Rec 4”.

La visita però, no només es centra en els equipaments del Parc, sinó que també dóna protagonisme al complex arquitectònic de l’antic Sanatori de Terrassa. Aquesta ciutat hospitalària va ser ideada, en part com a propaganda del règim franquista, pel Patronato Nacional Tuberculoso, la Direcció de Sanitat, i una lliga de metges preocupats per la tuberculosi als anys quaranta. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Terrassa compra 100.000m2 dels terrenys de Can Carbonell l’any 1944, i els cedeix al Patronato perquè en faci l’ús que cregui convenient.

L’arquitecte Mariano Morán Fernández Cañedo va projectar l’edifici l’any 1947 amb unes característiques d’una certa modernitat. No obstant això, la idea general es basava en una còpia dels hospitals sanatoris de l’Alemanya del s.XIX, de manera que quan es va inaugurar, l’any 1952, l’edifici ja estava obsolet. El complex arquitectònic comprenia un teatre, un cinema, una biblioteca i una capella, entre d’altres, per tal que, ni els malalts, ni el personal que hi treballava, així com tampoc les monges encarregades de les cures, tinguessin la necessitat de marxar-ne, i així poder garantir un aïllament total de la malaltia.

Al llarg dels anys l’edifici s’ha restaurat varies vegades, i entre les reformes destaquen el nou cromatisme de la façana, la retirada de les cobertes de teula àrab i planxa galvanitzada a quatre aigües, la capella, i la construcció d’un accés al cos principal del claustre per mitjà d’escales i ascensor. L’interior de l’edifici també ha estat restaurat, concretament l’any 1991 quan es va inaugurar com a La Pineda, un centre habilitat per a malalts mentals, que es va mantenir actiu fins l’any 2009.

El fet que avui dia es conegui l’edifici com a Hospital del Tòrax és degut a que, l’any 1975, dotze anys abans que es tanqués definitivament l’edifici com a sanatori, els avenços en medicina havien aconseguit que la tuberculosi no fos una malaltia greu, de manera que aquests malalts ja eren acceptats als hospitals de les ciutats, i el sentit dels centres especialitzats va perdre el sentit. En conseqüència, molts d’aquests centres van optar per tractar, a banda de la tuberculosi, totes les altres malalties relacionades amb la cavitat toràcica.

Switch to mobile version
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×