Obituari 14.08.2014

Nom Cognom1 Cognom2 Edat:     Data Cerimònia     Hora Cerimònia       Lloc Cerimònia
Margarita Lleberia Fontanet 62 any 14/08/2014 15:00 Temple multiconfessional cementiri
Julio Fernández De Pablo 85 any 14/08/2014 12:00 Temple multiconfessional cementiri
Tomasa Sánchez Navascués 85 any 14/08/2014 11:00 Temple multiconfessional cementiri
Ana Roca Martínez 92 any 14/08/2014 09:15 Capella Llar de l’Ancianitat
Pedro Anglada Pujal 83 any 14/08/2014 16:00 Temple multiconfessional cementiri
Imatge de l’espectacle “Per sobre de totes les coses” al Teatre Gaudí de Barcelona // Imatge del web del musical

Per sobre de totes les coses, i amén

Fornades de talent

Imatge de l’espectacle “Per sobre de totes les coses” al Teatre Gaudí de Barcelona // Imatge del web del musical
Imatge de l’espectacle “Per sobre de totes les coses” al Teatre Gaudí de Barcelona // Imatge del web del musical

MUSICAL. Producció catalana del musical “Bare: A Pop Opera”. Llibret: Damon Intrabartolo i Jon Hartmere. Música: Damon Intrabartolo. Lletres: Jon Hartmere. Orquestració: Deborah Lurie. Preparació de música: Christopher Deschene i Brian Benison. Direcció: Daniel Anglès. Repartiment: Jan Forrellat (Jason), Marc Flynn (Peter), Anna Herebia (Ivy), Iskra Bocanegra (Nadia), Marc Gómez (Matt), Miguel Ángel Sánchez (Lucas), Marc Andurell (Alan), Clara Gispert (Kyra), Anna Lagares (Tanya), Joan Mas (Zack), Gerard Mínguez (Rory), Laura Morales (Diane), Desirée Moreno (Roxana), Gara Roda (Pam), Joan L. Santos (Max), Eduard Lacueva (Swing nois), Helena Jara (Swing noies i Capitana de ball), amb la col·laboració especial d’Ester Bartomeu (Claire), Lucy Lummis (Germana Chantelle), i Eduard Doncos (Mossèn). Banda: Direcció i Guitarra: Oriol Padrós. Piano i dir. Suplent: Abel Garriga/Adrià Aguilera. Guitarra: Unai Eizagirre. Baix: Ricard Buenventura. Bateria: Guillem Barceló. Per a consultar la resta de la fitxa tècnica veure el web del Teatre Gaudí. Una producció del Teatre Gaudí de Barcelona. Un projecte de MADAM Teatre.

El peculiar espai del Teatre Gaudí va ser l’escollit per la companyia MADAM Teatre per acollir la producció catalana del musical “Bare: A Pop Opera”, estrenat l’any 2000 al Hudson Mainstage Theatre de Hollywood (Los Angeles). Un espai que amb una encertada i subtil escenografia d’Estanis Aboal es converteix en l’internat catòlic de St. Thomas on es troben els protagonistes de la història.

D’una manera molt enginyosa, Aboal construeix una plataforma gegant amb diferents nivells en forma de creu i la col·loca obliquament a l’escenari de manera que funciona com a una passarel·la creuada que permet veure tots els actors. A més, hi afegeix un escenari menut a l’espai superior esquerra de la planta de l’estructura en creu on aprofita per col·locar-hi la banda amagada darrera una simulació de vitrall.

El disseny d’il·luminació de Daniel Anglès, i l’assessorament de Xavi Costas i Carlight es complementa a la perfecció amb l’escenografia, i l’ajuda a crear els diferents espais on es desenvolupa l’acció. D’aquesta manera amb llums càlides es crea l’església, amb filtres vermells els somnis d’en Peter, i amb una il·luminació blavosa ben difuminada es crea el carreró del costat de la discoteca.

En la mateixa línia i en perfecta combinació amb l’escenografia i la il·luminació funcionen les coreografies d’Òscar Reyes que aconsegueixen trobar un lloc per a cadascun dels 20 intèrprets que apareixen en escena. Un nombre un pèl massa elevat que pot arribar a angoixar l’espectador degut a la proximitat dels actors amb el públic. En aquestes coreografies és on el pati de butaques pot gaudir de la gran formació dels joves intèrprets sobretot en el cas de Clara Gispert i Joan L. Santos que ofereixen un número de dansa espectacular, no tant per la complexitat de l’execució sinó com per l’emoció i la veritat de l’experiència del contacte humà en un precís instant.

És exactament durant el desenvolupament d’aquest número de dansa quan es dona una disposició espacial poc encertada que provoca l’eclipsi d’un vital diàleg entre Jason i Peter. En aquesta escena, l’espectador es veu obligat a escollir entre la parella de ballarins, situats al petit escenari de davant dels músics, i els dos actors que queden situats a l’extrem oposat de la creu. La distància entre les dues parelles és tal que evita que es doni la complementació del text, la música, i la dansa que es manté durant la resta de la representació.

No obstant això, la direcció de Daniel Anglès aconsegueix distribuir les escenes d’una manera absolutament fluida i orgànica que es fa senzillíssima de seguir per l’espectador, sigui quina sigui la seva butaca. De la mateixa manera, són brillants les relacions que aconsegueix que es creïn entre els personatges, unes relacions reals, palpables, fresques i versemblants que aconsegueixen emocionar i trasbalsar al públic. L’entrega que Anglès aconsegueix de tot l’elenc en general, i dels protagonistes en particular fa commovedora fins a la medul·la la història d’amor entre Jason (Jan Forrellat) i Peter (Marc Flynn).

En relació a la tècnica vocal assessorada per Susanna Domènech, cal dir que no era del tot homogènia. Si bé les harmonies i les cançons corals eren pràcticament perfectes ja que tots els actors escoltaven la resta, quan aquests interpretaven de manera individual es descobrien algunes diferències. A alguns actors els faltava el suport dels companys, a d’altres els tremolava una mica la veu, o escanyaven els aguts, i en general haurien d’ajudar-se de més suport en els atacs per tal de deixar fluir l’aire des de l’inici de la frase musical.

Cal destacar el domini vocal dels quatre protagonistes, especialment d’Anna Herebia, possiblement l’actriu amb una tècnica de veu i cant més notablement aplicada. Pel què fa als protagonistes masculins, s’intueix en tots ells un registre amplíssim però en canvi molt poc explorat que provoca que l’espectador es quedi amb ganes de més. Jan Forrellat aconsegueix una veu de vellut molt seductora però sense massa trànsit pels aguts, o més ben dit un trànsit de puntetes, aigualit i poc clar. En el cas de Marc Flynn és tot el contrari, mostra un clar domini dels aguts però en canvi revisa poc els greus, fet que li aportaria una entitat diferent com a actor de musical. Finalment Marc Gómez és possiblement el més versàtil dels tres protagonistes masculins musicalment, ja que tan passeja pels greus com pels aguts d’una manera més o menys fluida i sense entrebancs.

Les aportacions dels tres actors beterans són evidentment apreciables però, alhora, estan magistralment dirigides de manera que els protagonistes sempre siguin els joves intèrprets que se la juguen segon a segon donant-ho tot sobre l’escenari. En aquest sentit, cal destacar la interpretació del personatge de Nadia, la germana de Jason (Jan Forrellat), de la mà d’Iskra Bocanegra. Malgrat la seguretat vocal li va arribar passat uns minuts del començament del seu primer solo, va aconseguir crear un personatge ple, complex i rodó, i alhora va ser de les poques que va interpretar les cançons i no es va limitar a cantar-les. En aquest punt però, caldria veure com manejaria un personatge com el d’Ivy (Anna Herebia), o com el de Diane – interpretat a la perfecció i sense caure massa en l’estereotip per Laura Morales – uns personatges delicats i fins i tot febles.

En aquesta mateixa línia, Anna Herebia sorprèn al públic en l’últim moment amb la seva interpretació de la cançó “M’he fet gran” durant la que explica a Nadia que en Jason l’ha deixat embarassada. En aquest monòleg musical s’estripa davant del públic, es llança al buit sense xarxa i mostra el més profund de la seva ànima sempre sense descontrolar la tècnica vocal i oferint un so de qualitat malgrat la intensitat de l’emoció.

La construcció que Jan Forrellat i Marc Flynn fan de la relació entre els seus personatges és fantàstica, i aconsegueixen transmetre a la perfecció les inquietuds, les pors, les alegries, l’excitació d’en Jason i en Peter i fan que la seva història d’amor sigui commovedora fins a la medul·la del principi al final de la peça. Forrellat i Flynn, hàbilment dirigits per Daniel Anglès, aconsegueixen traspuar l’epidermis dels espectadors i permeten que aquests es descobreixen emocionats perquè s’han sentit identificats en algun moment de la història.

La música en directe no abandona mai les interpretacions dels actors, i en tot moment acompanya com a un narrador latent i xiuxiuejant el desenvolupament dels fets. D’aquesta manera, amb aquest coixí musical, s’aconsegueix una representació rodona, homogènia i galopant que no perd el ritme malgrat estar escindida per un breu entreacte.

Possiblement sigui aquest conjunt de talents en totes les disciplines els que provoquen que “Per sobre de totes les coses” sigui un musical que, malgrat compti amb artistes realment joves, sigui completament professional i desplegui un alt nivell de formació.

Una vegada més, cal felicitar una companyia jove, fresca i amb una energia desbordant per la seva entrega i dedicació en escena. I alhora, també cal agrair al seu un mentor que, malgrat tenir un historial brillant sota el braç, no els ha girat l’esquena i ha optat per posar sobre l’escenari tot el talent que surt dia a dia de les escoles d’interpretació i donar-los així, una oportunitat de donar-se a conèixer.

@anna_mestreseg

Empresonat l’autor de 5 atracaments a Terrassa i Cerdanyola

Mossos

Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 28 de juliol l’autor de 5 atracaments a establiments de Terrassa i Cerdanyola del Vallès. La detenció, i posterior empresonament, ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un ciutadà, que va veure com el delinqüent atracava una botiga i el va seguir fins a casa seva.

Un jutge de Terrassa ha decretat avui presó provisional pel lladre, de 45 anys, espanyol i veí de Terrassa, que estava acusat d’atracar els establiments, concretament un a Cerdanyola i quatre de Terrassa. El seu modus operandi era entrar als establiments amb la cara descoberta, i amenaçar per tal d’endur-se la recaptació de la caixa.

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT // Imatge cedida per la CGT

La precarietat a l’agenda (i no només de l’estiu)

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT // Imatge cedida per la CGT
Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT // Imatge cedida per la CGT

Jo mai a la vida he sigut gaire susceptible de patir un ERO. I no perquè no sigui un treballador. De fet porto treballant des de l’any 1991, excepte durant 11 mesos i mig en què vaig estar aturat. Ni tampoc perquè hi hagi una legislació que dificulti els acomiadaments col·lectius. Tots sabem que els darrers governs han anat introduint mesures legals que faciliten els acomiadaments a les empreses: escurçant-ne la tramitació, incrementant les causes que permeten fer-ne, abaratint-los, etc.

Cap d’aquests motius ho explica. Al contrari, si mai he sigut seriosament una potencial víctima d’un ERO és perquè al llarg de la meva vida he treballat amb contractes de durada limitada, o amb beques, o sense cap mena de contracte o, com ara, en situació interina. I el meu cas no és únic, en absolut. Sóc un més dels milions de persones que al nostre país tenim una feina tant precària que no cal ni que ens facin un ERO per a poder-nos fer fora de la feina.

Aquest estiu assistirem a una nova escenificació per part del governs estatals i autonòmics de que l’atur està disminuint. I utilitzaran aquest “descens” per a justificar les bondats d’unes polítiques econòmiques que, a grans trets, els principals partits polítics del Règim del 78 comparteixen o, com a mínim, han deixat passar sense fer massa soroll. Alguna esmena parlamentària i poca cosa més en el millor dels casos.

El que ens diran amb una boca molt més petita és que, com ja fa massa anys que dura, la majoria dels nous contractes que se celebren són molt precaris. Alguns de durada molt limitada en el temps, tot i que tothom sabem que una gran part dels contractes d’obra i servei són molt susceptibles de ser fraudulents. I això sent molt benèvols amb els empresaris. Com tampoc no ens explicaran gaire que alguns milers de contractes més ho són de temps parcial. D’unes poques hores al dia o, fins i tot, a la setmana. Encara que si ens ho expliquessin, tampoc ens estranyaria massa ja que, quants de nosaltres no coneixem gent que amb un contracte per hores està fent una jornada complerta? Jo mateix, sense anar més lluny, en diversos moments de la meva vida…

Davant de tot això, des del sindicalisme no podem restar de braços creuats. Hem de tenir molt clar que la lluita contra l’atur no és el nostre únic objectiu ni el principal. La CGT fa molt temps que argumentem que més enllà de les dades de l’EPA cal veure quin tipus de contractes es fan. De fet, la mateixa EPA reconeix que a Catalunya durant el darrer any el nombre d’”ocupats” amb contractes a temps parcial ha crescut un 7%, mentre que amb contractes a jornada complerta amb prou feines ho ha fet el 2%.

Però també és urgent i necessari fer molt més i saber adequar les nostres pràctiques sindicals a la realitat precària de milions de treballadors. Dels que no tenim quasi ni el dret a tenir un ERO perquè simplement n’hi ha prou a seure i a esperar que el nostre contracte finalitzi. I que en molts casos topem amb serioses dificultats per a poder participar dels comitès d’empresa, ja sigui perquè estem subcontractats per ETTs o perquè el nostre contracte no dura prou com per poder aspirar a arribar a unes eleccions sindicals ni, molt menys, esgotar el que dura una legislatura.

Si volem deixar de ser una nota en un llibre d’història, i seguir sent eines per a la construcció del nostre futur col•lectiu, els sindicats hem de pensar com responem a aquesta realitat. I fer-ho deixant de banda discursos voluntaristes o grandiloqüents. Hem de pensar com redefinim els espais de conflicte entre el treball i el capital. I actuar en conseqüència. Vull pensar que CGT des de fa un temps estem en aquest camí i que en els propers mesos en veurem els fruits. Mentre, us deixo una petita eina que hem editat des de la CGT de Catalunya i que us podeu descarregar lliurement aquí (Petita guia d’autodefensa laboral per a precàries)

Ermengol Gassiot Ballbè és Secretari General de la CGT de Catalunya. Article publicat a Catalunya Press.

7_Germa_Joaquim

Talls de trànsit al carrer de Germà Joaquim

Es veuran afectades les línies 7, 9 i 10 de bus

7_Germa_Joaquim

 

Durant el dia de demà el carrer de Germà Joaquim romandrà tallat per reparació del paviment. L’itinerari alternatiu passarà per l’avinguda Santa Eulàlia, seguirà pel Carrer Colom i a partir d’aquest punt cada autobús continuarà amb el recorregut habitual segons la línia.

Les parades alternatives seran la d’Avinguda Santa Eulàlia amb l’Avinguda Glòries Catalanes i la del Carrer Colom.

Per a més informació es pot consultar la pàgina web de l’Ajuntament de Terrassa.

Tots els horaris dels partits del cap de setmana

Calendaris de les competicions de bàsquet masculí

Tots els equips de Terrassa i Matadepera

Tots els horaris dels partits del cap de setmana
Foto: Sergi Colomer

Ja es coneixen els calendaris de les competicions de bàsquet masculí per a la propera temporada.

En primer lloc, a la Lliga Catalana, en el grup 3 de Primera hi juga el CN Terrassa, que rebrà en la primera jornada el CB Nou Badia A; també l’Sferic Terrassa, que debutarà a la pista del CB Calafell, i el Sant Pere-Solmania, que es desplaçarà en la primera jornada al camp del Fincas Barolsa-CB La Salle Horta A.

La resta dels partits de la primera jornada seran:

Bàsquet Pia Sabadell – AE Badalonès

CB Ripollet A – Zamar 2000-Ploms Salle-Reus A

CB Valls – Sagrada Família Claror

Vedruna Gràcia A – CEB Sant Jordi

En el grup 4 de la Tercera categoria hi trobem dos equips de Terrassa, l’Sferic Terrassa, que començarà la competició amb el QBasket Sant Cugat, el Clínica Dental Can Parellada, que rebrà el CB Castellar, i el CN Terrassa B, que s’enfrontarà amb la UE Barberà. En aquest grup també hi ha quedat enquadrat el CB Matadepera, que iniciarà la lliga a domicili amb el CB Nou Badia Taronja B.

La resta dels partits de la primera jornada:

Bàsquet Pia Sabadell – CB Vilatorrada

Club Bàsquet Navarcles – Remcat S.A. Súria

UE Sant Cugat B – CB Solsona

Podeu consultar el calendari complet a la pàgina de Bàsquet Català. Totes les competicions arrencaran el proper 20 de setembre.

Minyons

Els Minyons actuen aquest cap de setmana

Amb motiu de les Festes Majors de Moià i Barcelona

Minyons
Imatge del twitter de Minyons

Durant aquest cap de setmana els Minyons de Terrassa actuaran en dues Festes Majors.

Primerament, actuaran a Moià el dissabte dia 16 a les 12.30h a la Plaça Major. L’acte, organitzat per l’Ajuntament, està inclòs dins de les commemoracions del Tricentenari a Moià.

L’endemà, els Minyons actuaran  al costat de les colles Castellers de la Vila de Gràcia, els Xicots de Vilafranca i els Xiquets de Reus en el marc de la Diada Castellera de la Festa Major de Gràcia a les 12.00h a la Plaça de la Vila de Gràcia.

Imatge del web FGC

L’estació de Plaça Catalunya tancarà tres dies per obres de manteniment

L’estació de Provença serà l’inici i el final del Metro del Vallès

Imatge del web FGC
Imatge del web FGC

 

El dijous dia 14 d’agost a les vuit del vespre començaran tres dies d’obres a l’estació de Plaça Catalunya. Això impedirà que hi arribin els trens de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), de manera que la línia Barcelona-Vallès (l’anomenat Metro del Vallès) començarà i acabarà a l’estació de Provença. Els treballs s’allargaran fins el 18 d’agost.

Per evitar el tall i arribar fins a Plaça Catalunya, els usuaris vallesans podran fer transbordament a l’estació de metro de la Diagonal i agafar la línia 3 del metro fins a plaça Catalunya, que continuarà operativa plenament en tots els seus trams. Un acord entre FGC i TMB permetrà als clients accedir al metro amb els títols habituals dels ferrocarrils.

FGC aprofita la baixada en la circulació del mes d’agost per fer obres de manteniment a les diverses estacions. En aquesta ocasió, els treballs buscaran millorar tecnològicament l’estació barcelonina i optimitzar recursos.

 

platja campanya

Consells per un dia de platja segur

Posar-se crema solar, protegir-se el cap i respectar el temps de digestió, entre altres recomanacions

platja campanya

Per poder gaudir d’un dia de platja sense lamentar cap conseqüència, és fonamental seguir una sèrie de consells que poden evitar accidents no desitjats. La prudència i el sentit comú ajuden en aquest procés, si més no cal recordar una llista de senzilles pautes per tal que la jornada sigui més divertida.

Al sol

-    Portar roba fresca, gorra i ulleres de sol per evitar insolacions o cops de calor

-    Untar-se amb crema solar 30 minuts abans de l’exposició solar

-    Extremar les precaucions entre les 11 i 16 hores

-    Beure aigua sovint i evitar les begudes alcohòliques

En el bany

-    Respectar les indicacions dels socorristes i les autoritats locals

-    Mullar-se la nuca i les extremitats abans de banyar-se per anar adaptant la temperatura

-    Vigilar als nens en tot moment. Convé que cada adult s’encarregui d’un o més, evitant així la dispersió que genera el grup

-    Evitar les zones de corrent, així com nadar paral·lelament a la línia de la costa per no allunyar-se massa de la zona

-    Si s’observa a algú amb problemes dins l’aigua s’ha d’avisar immediatament al socorrista o bé al número 112

-    Respectar les dues hores de digestió abans d’anar a l’aigua

En les activitats subaquàtiques

-    Anar sempre acompanyats d’algú

-    Planificar amb temps l’activitat i abstenir-se de fer-la si no ens trobem bé

-    Senyalitzar la nostra presència amb una boia taronja

-    Comprovar sovint la posició en la que ens trobem

Amb temporal perillós

-    No banyar-se amb mala mar

-    No contemplar les onades des d’un lloc perillós

-    Allunyar-se dels espigons, esculleres, passejos marítims i altres zones on les onades trenquin de prop

-    Si caieu a l’aigua nadar en direcció oposada a les roques i intentar resistir sense fer cap esforç

Cal recordar, que davant de problemes a l’aigua o quan algun familiar o amic triga a tornar, s’ha de trucar immediatament al 112.