Obituari 01.09.2014

Nom Cognom1 Cognom2 Edat:     Data Cerimònia     Hora Cerimònia       Lloc Cerimònia
Miguel Mercadé Fornieles 46 any 01/09/2014 09:00 Temple multiconfessional cementiri
Pedro Rodríguez Cruz 90 any 01/09/2014 11:00 Temple multiconfessional cementiri
Francesc Hurtado Esteve 65 any 01/09/2014 10:00 Temple multiconfessional cementiri
Manuel Casado Martín 70 any 01/09/2014 12:00 Temple multiconfessional cementiri
Francisco García García 90 any 01/09/2014 15:00 Temple multiconfessional cementiri
Imatge cedida per la Generalitat de Catalunya

Els embassaments incrementen les reserves

L’origen de l’augment són les pluges del cap de setmana passat

Imatge cedida per la Generalitat de Catalunya
Imatge cedida per la Generalitat de Catalunya

Els embassaments de les conques internes catalanes han guanyat al voltant de 18 hm3, passant del 78,8% (547 hm3) al 81,5% (565 hm3) actual de la seva capacitat, 3 punts més segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. S’ha registrat, doncs, un increment de més del 2,7% arran de l’episodi de pluges del darrer cap de setmana, els dies 22 i 23 d’agost.

D’una banda, el sistema més beneficiat ha estat el del Ter (embassaments de Sau i Suqueda) que ha guanyat prop de 15 hm3 i ha passat del 81% del dijous 21 al 84% actual. D’altra banda, el de Sau ha estat l’embassament del sistema que ha tingut un increment major de reserves, amb 12 hm3, mentre que Susqueda ha guanyat prop de 3 hm3.

Pel que fa als embassaments del sistema Llobregat, (la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç), han registrat un lleuger increment, exactament d’1,6 0,9 i 0,4 hm3 respectivament.

L’embassament de Foix ha guanyat prop de 0,4 hm3 i se situa al 100% de la seva capacitat, 10 punts més que fa 4 dies. Finalment, Boadella, amb un 49%, Siruana, que està al 87% de capacitat,  i Riudecanyes, al 45%, es mantenen estables.

Una intervenció de Xavi Serra // Imatge cedida pel CN Terrassa

Europeu Juvenil de waterpolo: Espanya, setena

A l’Europeu hi ha participat Xavi Serra, del CN Terrassa

Una intervenció de Xavi Serra // Imatge cedida pel CN Terrassa
Una intervenció de Xavi Serra // Imatge cedida pel CN Terrassa

Espanya 8-7 Holanda

Parcials: 5-2 (3-1 i 2-1), 2-4 (1-2 i 1-2)

Espanya: Miki Linares, Sergi Cabanas, Bruno Navajas, Marc Corbalán, Xavi Serra, Jorge Ramos, Miquel Gasulla (3), Albert Merino, Roger Tahull (2), Borja Fenoy (1), Guillem Garcia, Alejandro Bustos (1) y Alfonso López-Sáez.
Entrenador: Emilio Bautista

Holanda: Van Rossum, Veenhuis, De Voogt, Groenendijk (1), Janssen, Haasnoot (1), Nispeling, Wester Woodt (1), Hoepelman (2), Muller, Van Isperen (1) y De Kopf.
Entrenador: I. Spijker

Àrbitres: Szecky y Rakovic

La selecció espanyola Júnior de waterpolo masculí va guanyar ahir Holanda per 8 gols a 7. Amb aquest partit, que deixa als jugadors espanyols en la setena plaça de l’Europeu de Tiblisi, Espanya tanca la seva participació en la competició, la qual ha disputat un jugador del CN TerrassaXavi Serra.

Cartell de la Marxa de Torxes // Imatge de la web de la Comissió pel 4 de setembre

La Comissió pel 4 de setembre organitza una Taula Rodona i una Marxa de Torxes

En homenatge als terrassencs assassinats el 1713

Cartell de la Marxa de Torxes // Imatge de la web de la Comissió pel 4 de setembre
Cartell de la Marxa de Torxes // Imatge de la web de la Comissió pel 4 de setembre

El proper dimarts 2 de setembre, la Comissió pel 4 de setembre de Terrassa ha organitzat una Taula Rodona, en què l’historiador local Marc Ferrer parlarà sobre la biografia de dos coronels de l’exèrcit català de 1713, Pere Bricefus Francesc Busquets i Mitjans. Aquests dos personatges van arribar a Terrassa en casar-se amb una pubilla, aconseguint ascendir políticament dins l’estament local, i progressant econòmicament fins arribar a ser dues figures reconegudes socialment. Un cop acabada la Guerra de Successió, ambdós es van exiliar a Viena, fugint de la repressió borbònica.

Per una altra banda, l’il·lustrador Francesc Riart, parlarà sobre l’exèrcit català durant la Guerra de Successió, amb tot un seguit de projeccions d’imatges explicatives.

L’historiador Marc Ferrer ha realitzat investigacions recents que han permès actualitzar el relat dels fets de setembre de 1713. El text complet sobre els fets es pot consultar a la pàgina de la Comissió pel 4 de setembre. En aquest text, se situa Terrassa en el context històric a començaments del segle XVIII – que en aquella època es trobava dividida en dos termes, la Universitat de la Vila i la Universitat Forana de Sant Pere -, es relaten els primers anys de conflicte, des de 1700, any de la mort de Carles II que va donar origen a la disputa per la successió; la signatura del pacte de Gènova amb Anglaterra, que iniciava la guerra de Catalunya contra Felip V el 1705, i en què Terrassa es va posicionar en el bàndol austriacista; i tots els detalls del desenvolupament de la Guerra de Successió fins a arribar a 1713, any en què la vila va ser saquejada i incendiada per part de les tropes borbòniques. Sobre aquest episodi, s’expliquen els fets amb detall, així com les conseqüències del nou règim borbònic que s’hi implantà, i es destaquen els principals protagonistes de Terrassa, com ara els coronels Bricefus Busquets, i també s’inclou una llista dels egarencs assassinats.

Aquests terrassencs assassinats seran homenatjats el proper dijous, 4 de setembre, en què la Comissió ha organitzat, per quart any consecutiu, la Marxa de Torxes, que tindrà lloc el a les 20h a la Plaça Vella, i comptarà amb la participació del Ball de Serrallonga, el Drac Baluk Astharot, els Bastoners de l’Antic Poble de Sant Pere, els Grallers i Tabalers, i els Cantaires de Corals terrassenques.

Imatge: Wikicommons

Trànsit abordarà el paper de la dona al volant en un congrés

Les dones tenen menys accidents greus

Imatge: Wikicommons
Imatge: Wikicommons

El Servei Català de Trànsit organitzarà el I Congrés Internacional sobre Dones i Seguretat Viària el 30 d’abril del 2015 a Barcelona. Els responsables de l’administració viària catalana han anunciat la convocatòria d’un esdeveniment que té per objectiu analitzar el paper de la dona a la mobilitat a través de les aportacions d’experts en la matèria que vindran procedents de diversos països del món.

Les dades han dut al departament a concloure que el sexe del conductor té una relació directa amb l’índex de sinistralitat. De fet, només un 7’3% de les persones que assisteixen a cursos de recuperació del permís de conduir per punts són dones, quelcom que indica que la gran majoria de conductors que perden la totalitat dels punts del carnet són homes. A més, de les 232 víctimes mortals que es van registrar el 2013 a Catalunya, només 55 eren dones, un 23% del total.

Amb les xifres damunt la taula, Trànsit considera necessari celebrar un congrés que permeti “prefixar”, segons fonts del departament, “els comportaments en relació a la conducció segons el sexe dels conductors”. Els organitzadors reconeixen que l’objectiu final és posar de relleu els avantatges que ha tingut la incorporació de la dona al parc automobilístic català.

Foto: gastroteca.cat

Cigrons amb bacallà i espinacs

Foto: gastroteca.cat
Foto: gastroteca.cat

Ingredients:

300 g – Cigrons bullits

4 talls – Bacallà dessalat

1 kg – Espinacs

1/2 – Pebrot vermell

2 grans – All

2 – Tomàquets

Oli

Sal

Aigua

Brou de coure els cigrons

Preparació:

Bulliu els espinacs amb poca aigua i sal.

En una cassola feu un sofregit amb els alls, el pebrot i els tomàquets.

Afegiu-hi els cigrons i el bacallà.

Sacsegeu la cassola i afegiu-hi una mica de brou de coure els cigrons.

Deixeu que arrenqui el bull i en l’últim moment hi afegiu els espinacs.

Variacions:

Els espinacs es poden afegir crus i deixar que s’acabin de coure dins de la cassola dels cigrons i el bacallà.

S’hi poden afegir uns ous durs.

Font: Corpus Culinari Català i gastroteca.cat

21è Torneig de l'Escola de Futbol del CN Terrassa

Resultats del 22è Torneig Hyundai Solmacar de Futbol Base

La competició durarà dos caps de setmana

21è Torneig de l'Escola de Futbol del CN Terrassa

Divendres va arrencar el 22è Torneig Hyundai Solmacar de Futbol Base a la seu del Club Natació Terrassa, i que compta amb la participació de 33 equips de 15 clubs diferents (veure notícia).

Els partits disputats corresponen a les categories Cadet, Aleví i Infantil, amb els següents resultats:

Cadets

CN Terrassa 0 – 3 RCD Espanyol

Urawa Red Diamonds 0 – Cornellà 4

Grup A

CN Terrassa A 1 – 6 Sant Andreu

RCD Espanyol 5 – San Gabriel 1

Grup B

CN Terrassa B 0 – CE Manresa 4

Cornellà 1 – Damm 0

 

Alevins

Grup A

CN Terrassa 0 – 7 San Gabriel

RCD Espanyol 1 – 1 Sant Andreu

Grup B

CN Terrassa B 0 – 4 Damm

Cornellà 2 – 0 Manresa

Grup 1

San Gabriel 2 – 1 Sant Andreu

CN Terrassa A 0 – 9 RCD Espanyol

Grup 2

CN Terrassa B 0 – 12 Cornellà

Damm 3 – 2 Manresa

Quarts de final

RCD Espanyol 15 – 0 CN Terrassa B

Damm 1 – 2 Sant Andreu

San Gabriel 5 – 0 Manresa

Cornellà 6 – 0 CN Terrassa A

Avui jugaran les semifinals a les 17.30h: RCD Espanyol – Sant Andreu i San Gabriel – Cornellà

 

Infantil

CN Terrassa A 0 – 7 Espanyol

Zaragoza 0 – 3 Cornellà

Espanyol 1 – 0 Zaragoza

que

Que

que

no tiene el alma pies juntos,
ni volante de agua asido,
sólo arañazo, celo en odio,
torcido un vaso, derramado,
por donde el amor, escapa,
a mejor irse presto, de tercio,
y en el tacón, mi franca sonrisa.

Alonso de Santa Inés.
13 mayo 2014.
Miguel Poveda.
Centro de Artes escénicas y musicales (CAEM).
Salamanca.

 

Monument a Pitarra // Foto: Wikicommons

Pitarra o la forma de guanyar 12 premis tenint el jurat en contra

Monument a Pitarra // Foto: Wikicommons
Monument a Pitarra // Foto: Wikicommons

Si vostè ha passejat alguna vegada per les Rambles de Barcelona, baixant a mà esquerra, i ja prop del monument a Colom, segur que hi haurà vist un gran monument gris d’un personatge assegut en una pètria butaca, absolutament desconegut per a les galerades de turistes propis i estranys que per aquella zona circulen diàriament. Aquesta escultura, per si no ha llegit la inscripció -ja sabem que la lectura no és que sigui un esport de masses precisament- està dedicat a Frederic Soler i Hubert, més conegut pel pseudònim de “Serafí Pitarra”, un popular escriptor i poeta català del segle XIX… a part d’un personatge molt peculiar. O si no, simplement hem de veure-ho en l’enginyosa manera que va utilitzar per arrasar en un concurs literari que, pràcticament, tenia vetat: els Jocs Florals.

Els concursos literaris, personalment, és una cosa a la que sempre he evitat presentar-me ja que, lluny d’una objectivitat de qualitat o contingut, els vicis dels prejudicis dels jurats i els interessos creats dels patrocinadors acostumen a ser els que prevalen en tots aquests certàmens. Una cosa semblant devia pensar Pitarra quan va presentar les seves obres als Jocs Florals de 1875 a Barcelona.

Els Jocs Florals, i tot i que encara se celebrin avui dia, era un concurs poètic en què la intel·lectualitat catalana de la segona meitat del segle XIX, intentava rehabilitar l’ús de la llengua catalana per a un ús literari, recuperant els concursos poètics del mateix nom que s’havien fet a la corona catalanoaragonesa durant la baixa edat mitjana. Aquests jocs, reunien anualment la crême de la crême de la poesia i la literatura en català, amb representants de totes les zones de parla catalana (inclosos valencians i una nodrida representació balear).

Sigui com sigui, en aquells dies, el català no estava normalitzat i les elits erudites, imbuïdes en plena “Renaixença”, discutien sobre quin era el tipus de català que havia de ser l’estàndard. Això portava a agres polèmiques entre els defensors d’una llengua catalana culta, propera als estàndards medievals, però totalment distant respecte el català que es parlava popularment i entre aquells que defensaven un català no tan arcaïtzant, corromput pel castellà, però més proper a la llengua que es parlava al carrer. El handicap que havia és que els organitzadors dels Jocs Florals, tenien una sonora cadència cap als “arcaics”, de manera que els “moderns” partien amb el desavantatge del prejudici del tipus de llengua usada en les seves obres.

En aquesta situació Pitarra, amb una vastíssima obra literària en novel·la, teatre, poesia i fins i tot en sarsuela, però amb un marcat sentit de l’humor que li va fer dedicar-se sobretot a la comèdia i a la sàtira, si volia participar als Jocs Florals ho anava a tenir magre per guanyar alguna cosa, ja que era dels que utilitzava un català més popular i proper en la seva obra i no s’amagava de criticar els “arcaics”. Evidentment, quan presentés alguna cosa, per molt bona que fos la seva obra, el jurat havia de prejutjar el seu estil i s’anava a menjar el que tothom sabem. Malgrat aquesta limitació, va decidir presentar-se… però amb “trampa”.

Frederic Soler, sabent la mania que li podien tenir, va decidir que les diverses obres que presentaria al concurs fossin copiades per diverses persones (recordar que llavors les màquines d’escriure no existien) perquè, d’aquesta manera, el jurat no pogués reconèixer la seva lletra. No content amb aquesta forma de “encriptació”, va fer que diversos col·laboradors enviessin aquestes obres des de València i Madrid, per assegurar així que ningú anava a prejutjar la seva obra. El resultat de semblant estratègia va ser espectacular.

Gràcies a la seva estratagema, Pitarra va deixar bocabadat al jurat en ser guardonat fins a 12 vegades en aquells Jocs Florals de 1875: el premi “Flor Natural”, l’ “Englantina d’Or”, dos accèssits al premi “La Pàtria”, el premi de la Diputació de Lleida, el premi del Bisbe de la Diòcesi de Barcelona i sis mencions honorífiques més. Tot un èxit que li van valer ser nomenat Mestre en Gai Saber i, temps a venir, ser encarregat de presidir els Jocs Florals de 1882. Tot un èxit.

Va ser justament la capacitat de portar el seu art al nivell del carrer, amb un llenguatge conegut i proper, el que el va fer extremadament popular i estimat, i després de la seva mort en 1895, es va dur a terme una subscripció popular per posar-li un monument, el qual es va erigir en 1907 i que és el que es pot veure avui dia a les Rambles de Barcelona.

En resum que, Frederic Soler “Pitarra”, amb tota la sorna i la desbordant imaginació que van caracteritzar la seva obra, va aconseguir enganyar al jurat, fent que la seva obra poètica fos reconeguda i guardonada pels qui, de forma totalment subjectiva, estaven predisposats a no premiar al personatge tot i merèixer-ho.

Una raó més, aquesta vegada històrica, per dubtar dels concursos.

Ireneu Castillo

Riera de Nespres

Riera de Nespres

Riera de Nespres
Riera de Nespres // Foto: Sergi Colomer

La Riera de Nespres porta l’aigua que baixa del Montcau  i de les nombroses fonts de les rodalies de Mura com els Caus, les Llosades, de la Figuerota, gorg del Padre, del Rector, del Xasquet, de l’Era, del Foradot…. fins arribar al Llobregat.

Des del Terrassa Informa us animem a tots a que ens envieu vosaltres les fotografies de la nostra ciutat. Volem que vosaltres també participeu. Només us demanem que les fotos siguin de Terrassa o dels seus voltants, que tinguin un mínim de qualitat (la redacció es reserva el dret de publicació) i que adjunteu un petit comentari sobre la fotografia. Les podeu enviar a fotolectors@terrassainforma.com.

@sergixexe