Obituari 01.12.2014

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Francisco Maldonado Carreño 48 any 01/12/2014 10:00 Temple multiconfessional cementiri
Ramón Navarrete Sánchez 82 any 01/12/2014 09:00 Temple multiconfessional cementiri
Francisco Parra Martínez 88 any 01/12/2014 11:00 Temple multiconfessional cementiri
Juan Cáceres Simó 77 any 01/12/2014 15:00 Temple multiconfessional cementiri
V Jornada per promoure l’ús del català a la justícia

El català a la justícia “es troba en uns índexs molt baixos”

Ho afirma la secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia

V Jornada per promoure l’ús del català a la justícia
V Jornada per promoure l’ús del català a la justícia // Imatge cedida per la Generalitat de Catalunya

Maria Josep Feliu, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia, va participar en la inauguració de la V Jornada per promoure l’ús del català a la justícia, organitzada pel Consell de l’Advocacia Catalana el passat dijous a Figueres.

Entre d’altres personalitats, l’acte va comptar amb la participació del president del Consell de l’Advocacia Catalana, Abel Pié, i el president de l’Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba.

Feliu va reclamar als advocats i als operadors jurídics que contribueixin activament en la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia, ja que es troba “en uns índexs encara molt baixos” i va asseverar que cal connivència entre aquests, “que són els intermediaris, el nexe d’unió”, perquè la prestació de serveis de l’Administració jurídica de la Generalitat “arribi amb eficiència al ciutadà”.

En la mateixa línia, la secretària va assenyalar que tot i que les institucions tirin endavant moltes iniciatives, cal el compromís de cada professional per a poder fomentar realment l’ús del català. “Respectar el dret lingüístic dels ciutadans és respectar també la tutela judicial efectiva”, recordava.

Maria Josep Feliu va aprofitar el seu parlament per destacar que el Ple del Parlament de Catalunya d’aquesta novembre va aprovar proposar al Congrés dels Diputats que el català sigui requisit per als jutges i fiscals catalans, per tal de d’oficialitzar-lo plenament en la Justícia.

D’altra banda, la ponent va fer un breu repàs a les iniciatives del Departament en relació a aquest tema. La creació del certificat del llenguatge jurídic en català, el portal jurídic de Catalunya i els cursos de capacitació de la llengua en són alguns exemples. En relació als cursos de català (PARLA.CAT), organitzats amb la Direcció General de Política Lingüística, Feliu ha dit que “es faran íntegrament a través d’una aula virtual, on l’alumne disposarà de tot el material didàctic i podrà interactuar amb el professor i amb altres alumnes del grup”.

Finalment, va concloure assegurant que la implantació del portal e-justícia.cat permetrà tramitar els assumptes generalment en català.

Banc Sabadell // Imatge del web Wikimedia Commons

El Banc Sabadell confirma la millora econòmica

L’obertura de nous negocis es troba en ple creixement

Imatge del web Wikimedia Commons
Imatge del web Wikimedia Commons

L’emprenedoria i l’obertura de nous negocis són un element clau per sortir definitivament de la crisi. Així ho confirmen les últimes dades del Banc Sabadell, que ha contribuït a l’obertura i el desenvolupament de més d’un miler de nous negocis franquiciats al país, cosa que representa un augment d’un 35% respecte a l’any passat. L’entitat ha aportat un finançament d’un total de 200 milions d’euros.

Dels negocis que ha finançat el Banc Sabadell un 56% corresponen a l’àmbit de la restauració, un 8% a l’alimentació i un 7% a la moda. Són les tres activitats més representatives de l’economia del país.

El sotsdirector de l’entitat, Eduardo Currás, té clar que les bones dades es deuen als canvis provocats per la crisi: “La crisi està propiciant que professionals sense feina es decantin per l’emprenedoria i centrin els seus esforços a obrir i dirigir una franquícia i iniciar així la seva trajectòria com a empresaris.”

Currás també ha parlat dels canvis produïts al sector del retail, que està canviant en gran mesura per l’evolució tecnològica: “El comerç de tota la vida va desapareixent a conseqüència de més competitivitat, de l’ús de les noves tecnologies i del sorgiment de nous hàbits de consum. L’espai que deixa aquest establiment tradicional l’està prenent el model de les franquícies, que, a Espanya, encara és una activitat amb recorregut”.

El Banc Sabadell fa més de quinze anys que dóna suport als negocis franquiciats, i actualment té 250 convenis signats amb les principals marques franquiciadores del país.

Salvador Esteve i Figueras, president de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona aprova el Catàleg de serveis 2015

Enguany amb una dotació de 54,4 milions d’euros

Salvador Esteve i Figueras, president de la Diputació de Barcelona
Salvador Esteve i Figueras, president de la Diputació de Barcelona // Imatge del web de la Diputació de Barcelona

El passat dijous 27 de novembre, la Diputació de Barcelona va aprovar en Junta de Govern, el nou Catàleg de serveis 2015 amb un pressupost de 54.4 milions d’euros. Un 80% d’aquesta quantitat està destinada a programes locals d’atenció a les persones i de desenvolupament econòmic i foment de l’ocupació. El catàleg consta de 214 recursos que el passat divendres 28 de novembre es van posar a disposició dels ajuntaments i ens locals de la demarcació per tal d’oferir uns serveis de qualitat als ciutadans.

El Catàleg, el pressupost del qual ha augmentat en 600.000 euros respecte l’any passat , és un dels recursos que la Diputació posa a disposició dels governs locals per tal d’enfortir les seves competències i poder oferir respostes efectives als ciutadans. D’aquests, 45,8 milions corresponen a recursos econòmics, i 8,7 milions a recursos tècnics i materials. En el període 2012-2015 el pressupost del Catàleg de serveis s’ha incrementat un 23% en total.

Enguany, el Catàleg es composa de 214 recursos distribuïts segons l’àmbit. D’aquesta manera, l’atenció a les persones disposa d’una oferta de 62 recursosun 29% de l’oferta – el desenvolupament econòmic local, de 51 recursos – un 24%hisenda, recursos interns i noves tecnologies, 6 recursos – un 3%presidència, 34 recursos – un 16% – i territori i sostenibilitat, 61 recursos – un 28%. Segons la Diputació, es tracta d’unes xifres que demostren el seu comprimís per suplir la manca de finançament dels governs locals i permetre que aquests puguin fer front a les necessitats dels ciutadans més vulnerables davant de l’actual crisi econòmica.

Pel què fa als recursos tècnics111 en total – representen el percentatge més alt de l’oferta, amb un 52%. Es tracta d’uns recursos que inclouen la redacció de plans, projectes i informes en diverses matèries i el desenvolupament i manteniment d’eines informàtiques de suport de treball dels ens locals. La resta són 60 recursos econòmics – el 28% – i 40 materials – el 20%.

Els dos àmbits que concentren la màxima aportació econòmica són l’Àrea d’Atenció a les persones, amb més del 50%29,3 milions d’euros – i en l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, amb el 27%14,7 milions d’euros; acumulant així més del 80% del total del pressupost.

Una de les principals novetats és la “Línia específica de suport al petit municipi” que té com a finalitat oferir una assistència reforçada a aquells municipis de menors dimensions que requereixen d’un suport ajustat a les seves característiques, capacitats i necessitats. En aquest sentit, el Catàleg de serveis 2015 inclou una selecció de recursos adreçats a municipis de fins a 1.000 habitants, per tal que puguin afavorir l’extensió de totes les polítiques i serveis supralocals al conjunt de la demarcació.

A partir de l’oferta prevista al Catàleg, els ens locals poden presentar les corresponents sol·licituds que seran valorades tècnicament per tal de procedir a la concessió dels ajuts, en funció de la qualitat tècnica dels projectes locals i de la disponibilitat de recursos amb què compta la Diputació de Barcelona.

Aquells municipis que ho desitgin poden presentar la seva sol·licitud fins al 20 de gener del 2015, en el cas d’ajuts econòmics i en un primer termini, també pels recursos tècnics i materials.

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, en una de les sessions de l'Orbital B40

Copevo i l’Ajuntament de Terrassa organitzen una jornada en el marc POLindústria

El Vallès Occidental, nucli de reptes i oportunitats de la indústria

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, en una de les sessions de l'Orbital 40
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, en una de les sessions de l’Orbital 40 // Imatge del web de l’Orbital 40

El proper 2 de desembre, el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental (Copevo) i l’Ajuntament de Terrassa organitzen a l’espai del Parc Científic i Tecnològic, Orbital 40 la jornada “La Catalunya industrial: visió i aportacions des del Vallès Occidental”.

Aquesta jornada es celebra en el marc de POLindústria, un nou espai de col·laboratiu per a la reflexió, el debat i la cooperació enfocat al desenvolupament industrial vallesà i català, amb un especial èmfasi en el rol que han de jugar els polígons, espais on majoritàriament es desenvolupa aquesta activitat.

Els objectius de la jornada són, en primer lloc, aportar el punt de vista d’empreses i d’institucions per tal de donar valor en la concreció de les polítiques sectorials que s’estan dissenyant a favor de la indústria; en segon lloc, explorar noves formes d’intervenir als polígons industrials per tal de fer-los més competitius i adequats a les necessitats de les empreses localitzades; i en darrer lloc, mostrar la força de la col·laboració i l’associacionisme entre diversos agents com a mecanisme d’innovació i increment de la competitivitat territorial i empresarial.

Està previst que l’acte comenci amb la benvinguda de l’alcalde de Terrassa i president del Copevo, Jordi Ballart; el Director General d’Indústria de la Generalitat, Anotni Maria Grau; i el vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil.

La primera sessió de la jornada, “De l’estratègia industrial del país a la plasmació territorial: com i què?”, comptarà amb la presència de Joan Miquel Hernández de la Generalitat de Catalunya, que presentarà el pla “Nova política industrial per Catalunya 2014.2020”; en Joaquim Solà, economista i professor de la UAB; i David Garrofé, advocat i secretari general de la CECOT. Els tres ponents establiran un col·loqui per tal de valorar les maneres de traslladar les línies generals del pla a les prioritats i necessitats de la comarca. De la mateixa manera, aquesta sessió també comptarà amb una fila 0 d’institucions com PIMEC, CCOO i UGT, així com també de projectes com la B30, CiT i la Riera de Caldes.

Posteriorment, es desenvoluparà el col·loqui “Els polígons industrials: status quo i perspectives de futur”. L’objectiu és l’anàlisi i proposta de noves mesures del marc legal i normatiu que facilitin la gestió i la dinamització dels espais productius. Per a aquest col·loqui es comptarà amb dos experts en l’àmbit del dret administratiu i urbanístic, el professor Jose Maria Baño – que presentarà l’experiència d’Astúries –, i  el professor Carles Pareja. Es té previst complementar el debat amb la visió d’entitats de referència en aquest àmbit com ara l’UPIC, l’Entitat Urbanística de Conservació dels Bellots, CIMALSA i amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Finalment es realitzarà una taula de bones pràctiques titulada “La cooperació com a motor de coneixement i competitivitat” moderada per la UPC de Terrassa, amb l’objectiu de mostrar la força de la col·laboració i l’associacionisme entre diferents agents com a mecanisme d’innovació i increment de la competitivitat. Les experiències exposades són d’abast català i han estat escollides a partir de la convocatòria realitzada per POLacció.

L’últim acte de la jornada serà un resum dels temes exposats i propostes realitzades, a càrrec de l’arquitecta i urbanista Maria Buhigas. Aquesta informació servirà com a  base del grup de treball territorial que es realitzarà amb totes les entitats participants per abordar noves línies d’intervenció en matèria de dinamització del sector industrial de cara a l’any 2015.

El Tinent d’alcalde de Promoció econòmica i innovació de l’Ajuntament de Terrassa, i president delegat de Copevo, Amadeu Aguado serà l’encarregat de la clausura de l’acte.

El 60% dels voluminosos i dels residus d’aparells elèctrics i electrònics recollits són potencialment reutilitzables

L’ARC potencia la reutilització de residus per avançar cap a l’economia circular

Actualment el 19% de les deixalleries realitzen accions de reutilització

El 60% dels voluminosos i dels residus d’aparells elèctrics i electrònics recollits són potencialment reutilitzables
El 60% dels voluminosos i dels residus d’aparells elèctrics i electrònics recollits són potencialment reutilitzables // Imatge del web de la Generalitat de Catalunya

El passat dijous 27 de novembre, durant la inauguració de la 12a Jornada de Prevenció de Residus celebrada al Born Centre Cultural de Barcelona, i enguany dedicada a la reutilització i a la preparació per a la reutilització, el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, va avançar que s’està treballant en aquesta línia per tal de potenciar la reutilització dels materials dipositats en deixalleries o altres establiments públics.

En aquest sentit, l’ARC va presentar una nova Guia per al desenvolupament d’aquestes activitats, destinada a les organitzacions que gestionen deixalleries municipals i altres establiments públics, que pretén incrementar les iniciatives per a la reutilització de productes i la preparació per a la reutilització de residus, amb l’objectiu d’enfortir el model d’economia circular de recursos.

En els darrers anys, almenys 70 deixalleries de tot Catalunya – és a dir el 19% – han començat actuacions de reaprofitament, dirigides als espais d’intercanvi, al magatzem, les zones de reparació o a les botigues de segona mà, entre d’altres. Segons el darrer anàlisi, s’estima que, entre els mercats d’intercanvi i segona mà, les deixalleries, els webs d’intercanvi, i les entitats socials, es podrien reutilitzar 31.718 tones de productes l’any en les condicions actuals. Una xifra que representaria un 0,85% dels residus municipals generats, o un 8% del total recollit a les deixalleries durant l’any 2012.

Per aquest motiu, el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20) preveu actuacions per tal d’incrementar aquestes xifres, ja que, per exemple el 60% dels voluminosos i dels residus d’aparells elèctrics i electrònics recollits són potencialment reutilitzables. De fet, segons l’anàlisi, dels productes recollits a les deixalleries, a excepció dels tèxtils, el potencial de reutilització en les condicions actuals correspondria en un 45% a mobles, un 24% a parament de la llar i decoració, un 21% a electrodomèstics, i la resta de categories tindrien un potencial del 10%.

La reutilització comporta avantatges ambientals – com ara l’estalvi de recursos o matèries primeres – de consum energètic, i d’emissions de gasos amb efecte hivernacle, a més d’afavorir la creació de llocs de treball en l’àmbit del comerç d’objectes de segona mà, al sector de la preparació per a la reutilització de residus, i a més el fet que les activitats de reutilització poden facilitar l’accés a productes més assequibles.

El model de gestió dels residus a Catalunya està basat en una jerarquia que prioritza la prevenció, inclosa la reutilització, seguida de la valoració material – que inclou la preparació per a la reutilització i el reciclatge – i per últim, el tractament finalista, a través de la valoració energètica i la disposició controlada. Concretament, el PRECAT20 té entre els seus objectius la reducció de la generació de residus a partir de l’impuls de la prevenció i la reutilització. D’aquesta manera, de cara a l’any 2020, el PRECAT20 pretén assolir un 15% de reducció en pes de la generació de residus respecte l’any 2010.

JSC Vallès Occidental

La JSC Vallès Occidental farà primàries per escollir el pròxim primer secretari

Es consultarà a tota la militància

JSC Vallès Occidental
JSC Vallès Occidental // Imatge del Facebook de JSC Vallès Occidental

La Joventut Socialista de Catalunya del Vallès Occidental ha anunciat que obriran un procés d’eleccions primàries amb tota la seva militància per escollir el proper primer secretari de la formació.

Tal i com expliquen per mitjà d’un comunicat, la JSC reclama “poder escollir, poder influir, poder participar” i, per fer-ho, utilitzarà la fórmula d’elecció “un militant, un vot” que ja ha estat “satisfactòriament aplicada” en el Partit dels Socialistes de Catalunya i el PSOE i que s’ha avançat que es farà servir en formacions com Juventudes Socialistas de España així com en d’altres organitzacions polítiques juvenils catalanes.

En el mateix comunicat s’informa de que la Comissió Executiva de Federació serà l’encarregada de plantejar els mecanismes adients perquè el proper secretari surti escollit per mitjà d’una consulta directa a tota la militància de la comarca.

La federació vallesana va presentar al Consell Nacional de la JSC del passat 15 de novembre la realització de primàries per a l’elecció del proper primer secretari de la Organització, però no va prosperar.

El sistema del cervell

Bilingüisme i Parkinson comparteixen les mateixes àrees de control executiu al cervell

El sistema del cervell
El sistema del cervell // Imatge exreta del web Wikimèdia Commons

Els resultats obtinguts d’un estudi suggereixen que la malaltia de Parkinson, ja des dels seus primers estadis, afecta la capacitat de gestionar les dues llengües dificultant els canvis i la gestió de la interferència de la llengua que no està en ús.

Segons els resultats d’un treball coordinat per Albert Costa, investigador ICREA del DTIC i cap del grup de recerca en Producció del Llenguatge i Bilingüisme (SPB) al Centre de Cognició i Cervell, publicat a l’edició avançada en línia de la revista Neuropsychologia. s’ha estudiat com pot afectar una malaltia degenerativa els mecanismes de control cognitiu.

Fins ara, diversos estudis han posat de manifest la relació existent entre l’escorça prefontal cerebral i algunes estructures subcorticals amb les habilitats que mostren les persones bilingües per canviar de llengua o per fer servir una de les llengües, sense que l’altre llengua interfereixi. Aquestes mateixes àrees estan involucrades en els mecanismes de control de canvi de tasca, és a dir, totes les habilitats que supervisen les nostres accions quan passem d’una tasca a una altra.

Com ha manifestat Albert Costa,  “això suggereix que hi ha una estricta relació entre els mecanismes generals de control cognitiu,  i els que fan servir les persones bilingües per controlar les dues llengües”.

Més concretament, els investigadors han posat la seva atenció en una malaltia degenerativa del sistema nerviós central, la malaltia de Parkinson, la qual afecta precisament aquestes mateixes estructures cerebrals amb la consegüent pèrdua de les habilitats de control.

“Vam pensar que estudiar fins a quin punt el control de les llengües esta afectat en aquests pacients ens informaria de la seva relació amb el control cognitiu general”, ha explicat Albert Costa, coordinador de l’estudi.

Per a dur-ho a terme, Costa i el seu equip han estudiat com les persones afectades de malaltia de Parkinson duent a terme el control de les llengües i el control executiu general, en comparació amb individus sans.

Els resultats aporten interessants evidències sobre el rol d’algunes estructures subcorticals en la producció del llenguatge i en la capacitat de control de les dues llengües en casos de bilingüisme i al mateix temps, posa de manifest que només alguns dèficits del control cognitiu general estarien relacionats amb la pèrdua de les habilitats de control de les dues llengües. En particular, aquells mecanismes de control més sostinguts que permeten a les persones bilingües mantenir el control de les dues llengües a l’hora de parlar.

Quisiera volar,

Quisiera volar,

Quisiera volar,
Quisiera volar,

Ay,,,,, que triste, pálida y desolada,
Quién es, ú son, te tienen así,
tan sucia y febrilmente mancillada?
Quiénes los, una y otra vez, te dicen querer?

Y yo, de cuando voy por ahí, viendo tus colores,
los aderezos de tus belfos, la sonrisa dibujada en el olmo, el aire ascendente sobre tu falda, los pies desnudos de felicidad, la perfección erótica de tu andar, y el hollín en mejillas traviesas,

Y yo, sé cuando me vengo, me cierra la puerta del campo, la ciudad ú retiro, no te veo, si cuentan,  una vez idos, de nada se cumple,
a cobertizo te guardan, tantos quienes dicen quererte, y sólo tras cuando, desgranan.

VMA;
11 noviembre 2014.