Autor Cinema, teatre i televisió
30 desembre 2014 a 18:00

Crítica cinematogràfica: El Hobbit 2: La desolación de Smaug

2 Flares 2 Flares ×

Acció, acció i més acció

El Hobbit 2: La desolación de Smaug

El Hobbit 2: La desolación de Smaug

FANTÀSTIC. EE.UU. Estrena: 2013. Dirigida per: Peter Jackson. Repartiment: Martin Freeman, Ian McKellen, Richard Armitage, Ken Stott. Duració: 160 min

Continuació de l’aventura de Bilbo Bolsón, els 13 nans i Gandalf liderats per Thorin per arribar al regne dels nans d’Erebor, actualment ocupat pel drac Smaug.

La segona part de l’adaptació de la novel·la de El Hobbit (J. R. R. Tolkien) continua l’aventura dels 13 nans i Bilbo fins la muntanya solitària. Novament, en aquest film, els protagonistes es troben amb criatures màgiques diferents, tant amigues com enemigues. Entre aquestes besties destaca el drac Smaug, interpretat per Benedict Cumberbatch, un animal llegendari que viu envoltat de les riqueses que va robar als nans.

Pel que respecte al guió podem dir que es bastant escàs a excepció de l’escena entre Smaug i Bilbo, la qual té una gran importància narrativa. La resta del film està ple d’acció ja que són molt poques les intervencions de pes que hi apareixen. Tot i així, les escenes més emotives recauen en la història d’amor entre Tauriel i Kili. Cal remarcar, que aquesta història d’amor ha estat una invenció del guionista per tal de donar-li dramatisme a una narració plena d’acció. Aquest afegit va defraudar als fans de Tolkien els quals ho van criticar durament.

Les interpretacions de la gran majoria dels actors són estel·lars, començant per Richard Armitage (Thorin) i acabant per Luke Evans (Bard) passant, com no, per Ian McKellen (Gandalf) i Martin Freeman (Bilbo). Sobretot, la interpretació més ben cuidada i portada a terme és la que realitza Benedict Cumberbatch (Smaug). Cumberbatch ens porta a la pantalla el drac Smaug, una criatura mitològica que aterra els nans per fer-los fora de la seva llar i quedar-se amb les seves riqueses. L’escena on Cumberbatch ens presenta un Smaug ple de caràcter i amb una gran presència és quan Bilbo el desperta del seu llarg son. Per altra banda, la interpretació de Evangeline Lilly (Tauriel) és, amb diferència, la més fluixa de totes. Lilly interpreta a Tauriel, una elf del bosc la qual s’enamora d’un nan fins al punt d’arribar a ser desterrada per tal de salvar-lo, però la seva actuació és poc creïble i superficial.

A l’igual que a la primera part de la trilogia l’estètica està perfectament cuidada. La fotografia ben creada. El vestuari i maquillatge totalment realistes. Però el problema principal del film es nota en les escenes amb més acció – que acaben sent més de la meitat del film – ja que s’observa amb claredat que han estat creades per ordinador. L’escena on es nota més és quan els nans i el hobbit aconsegueixen fugir dels elfs amagats dins de barrils que els serveixen de barques per poder navegar pel riu.

En aquest film hi ha una gran quantitat d’escenes d’acció, inclòs més que a la primera part (El Hobbit: Un viaje inesperado) però és veuen apaivagades per la subtrama amorosa entre la elf Tauriel i el nan Kili.

En resum, el film és plenament recomanable pels espectadors que desitgin veure un film per entretenir-se però tenint present que és un film llarg de quasi 3 hores i que pot arribar a cansar tanta acció sense gran presència de narració, fet que pot provocar que l’espectador no pugui pair amb facilitat tot el que ha observat al llarg del film.

 

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version
2 Flares Twitter 1 Facebook 1 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 2 Flares ×