Autor Cinema, teatre i televisió
23 desembre 2014 a 18:00

Crítica cinematogràfica: El Hobbit: Un viaje inesperado

5 Flares 5 Flares ×

1 hobbit, 13 nans i un mag

El Hobbit Un viaje inesperado

El Hobbit Un viaje inesperado

FANTÁSTICA. EE.UU. Estrena: 2012. Dirigida per: Peter Jackson. Repartiment: Martin Freeman, Ian McKellen, Richard Armitage, Ken Stott. Duració: 170 min

El hobbit Bilbo Bolsón es veu obligat a emprendre un viatge amb 13 nans i el mag Gandalf cap a la Muntanya Solitària, on viu el drac Smaug, per tal de recuperar la llar i els tresor dels nans.

Nou anys més tard de l’última entrega de la trilogia de El Senyor dels Anells, Peter Jackson ens torna a portar una èpica aventura que transcorre a la Terra Mitja, la preqüela de la trilogia protagonitzada per Frodo i companyia. Novament Jackson ens trasllada a un món ple de criatures màgiques, idíl·lics paratges, recondits llocs on s’amaguen les besties més malèfiques i personatges tant característics que provoquen el riure i a la vegada certa empatia.

Basada en la novel·la de J.R.R.Tolkien, el guió vessa d’escenes d’accions i escassegen les de diàlegs. Aquesta mancança es notòria pels que no són fans de Tolkien ni s’han llegit la novel·la ja que hi ha certs aspectes que no s’acaben d’aclarir. Tot i això, els diàlegs estan plens d’acudits i bromes entre les diverses criatures que fan trencar la serietat de la història i, a la vegada, ajuden a l’espectador a alliberar-se de tanta acció seguida. Cal remarcar les intervencions carregades d’honor i patriotisme, les quals serveixen per afegir certa pisca d’heroïcitat i dramatisme a un film carregat d’acció.

En aquesta nova saga de l’univers Tolkien es retroben personatges com Gandalf, interpretat per Ian McKellen; Saruman, interpretat per Christopher Lee; Galadriel, interpretada per Cate Blanchett entre d’altres personatges de la trilogia molt més. Tots ells, novament, ens porten unes interpretacions estel·lars. Però la nova incorporació, Martin Freeman, és la més significativa i important de la nova trilogia. Freeman realitza una perfecte interpretació del despreocupat i casolà Bilbo Bolsón, en un moment ens mostra un Bilbo aterrat per la presència de l’estrany Gollum i, seguidament, ens mostra un valent i ple de coratge Bilbo que sense pensar-s’ho dues vegades decideix salvar a Thorin. Richard Armitage, fan de les novel·les de Tolkien des de ben petit, ens porta a la pantalla la interpretació de Thorin, un nan seriós i capficat en aconseguir una llar pel seu poble i a la vegada recuperar l’honor de la seva família.

Com a tots els films de Jackson el més destacat és l’estètica. La direcció artística del film està molt ben cuidada. La fotografia està perfectament creada, mostrant espais ja coneguts per la trilogia de El Senyor dels Anells i ensenyant-ne de nous. El maquillatge es espectacular, totalment creïble i fantàstic. Però un altre aspecte a destacar és la banda sonora, a l’igual que a la trilogia de El Senyor del Anells, la música acompanya a la perfecció cada escena.

El Hobbit, com ja hem dit, és la preqüela de El Senyor dels Anells, per tant Jackson havia de fer referència a la trilogia i així fer entendre a l’espectador la relació entre ambdues sagues. El film comença amb Ian Holms interpretant a Bilbo Bolsón i escrivint les seves memòries, d’aquesta manera Jackson ressitua a l’espectador i crea un flashback per explicar l’aventura del mitjà.

Amb una duració de quasi 3 hores el film arriba a fer-se feixuc i a vegades provoca la pèrdua d’atenció de l’espectador però aquesta retorna gràcies a la quantitat d’escenes d’accions i als tocs d’humor que té el diàleg. Però no és realment fins passat la meitat del film que Jackson no decideix combinar l’estètica i la història, degut a que fins el moment hi havia poca història i un excés d’escenes innecessàries (com la de l’eriçó malferit).

Les crítiques més dures van venir de part dels fans de Tolkien, els quals defensen que Jackson no ha realitzat una correcte adaptació de la novel·la, al contrari del que va fer amb la trilogia de El Senyor del Anells. Tot i no haver-me llegit els llibres puc dir que el film no m’ha decebut, totalment al contrari m’ha deixat un molt bon sabor de boca, deixant de costat els aspectes tècnics comentats anteriorment.

En resum, podem dir que el retorn de Tolkien al cinema a les mans de Peter Jackson es mereix una gran rebuda per part de l’audiència, ja que el mèrit del film és plenament notable, tant en aspectes tècnics com narratius.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version
5 Flares Twitter 2 Facebook 3 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 5 Flares ×