Isidre Fainé i Gonzalo Gortazár a la roda de premsa de resultats de CaixaBank l'any 2014 // Imatge cedida per CaixaBank

CaixaBank va obtenir un benefici de 620 milions el 2014

La morositat baixa i se situa al 9,7%

Isidre Fainé i Gonzalo Gortazár a la roda de premsa de resultats de CaixaBank  l'any 2014 // Imatge cedida per CaixaBank
Isidre Fainé i Gonzalo Gortazár a la roda de premsa de resultats de CaixaBank l’any 2014 // Imatge cedida per CaixaBank

Les dades del balanç de l’entitat fet públic dijous, destaquem que es reforça el creixement dels ingressos del negoci bancari, amb un augment del marge d’explotació recurrent del 18%, fins als 3.167 milions.  També estaca l’evolució dels recursos de clients (13.467 milions, +5,2%), fins a assolir els 271.758 milions, amb un augment significatiu dels recursos fora de balanç (8.480 milions, +15,2%). Durant l’últim trimestre, la inversió creditícia creix un 1,4% (sense el sector promotor la cartera sana puja un 2,7%). Els crèdits sobre clients pugen a 197.185 milions, amb una quota del 14,9%.

  • • Els ingressos bàsics del negoci bancari nets de costos (Core Operating Income) augmenten un 24,8%,fins als 2.207 milions. El marge d’interessos creix un 5,1%, fins als 4.155 milions, per la gestió adequada de l’estalvi minorista; les comissions arriben als 1.825 milions (+3,7%) per l’augment de la comercialització dels productes fora de balanç, i les despeses recurrents es redueixen un 4,4%, fins als 3.773 milions, per la disciplina en els costos.
  • • La ràtio de morositat cau per quart trimestre consecutiu, fins al 9,7% (-2 punts percentuals durant l’any), amb una forta reducció dels actius dubtosos de 5.255 milions (-21%).
  • Nivell de liquiditat excel·lent de 56.665 milions. Durant el 2014, CaixaBank ha tornat, de manera anticipada, la totalitat dels 15.480 milions d’euros de finançament del Banc Central Europeu (BCE), i ha acudit a la línia TLTRO del BCE per un import de 6.868 milions
  • • La solvència sota Basilea III assoleix un Common Equity Tier 1 (CET1) del 13,1%, amb un augment de 128 punts bàsics el 2014 per la generació de capital, i un fully loaded del 12,3%.
  • • El 2 de gener passat, CaixaBank va formalitzar la compra de Barclays Bank SAU, que inclouel negoci minorista, gestió de patrimonis i banca corporativa de l’entitat britànica a Espanya.
  • • A més, durant el 2014, el Grup “la Caixa” ha culminat el procés de transformació de ”la Caixa” en la Fundació Bancària “la Caixa” i el traspàs de la seva participació a CaixaBank a Criteria CaixaHolding, i ha superat l’avaluació global del BCE amb una ràtio de capital CET1 del 9,3% en l’escenari advers, en el qual CaixaBank arribaria al 10,3%.

CaixaBank, entitat presidida per Isidre Fainé i el conseller delegat de la qual és Gonzalo Gortázar, va obtenir un resultat net atribuït de 620 milions d’euros durant l’exercici 2014.dadesprincipals

Per fer la comparativa amb l’exercici anterior, cal considerar que el compte del 2013 ha estat expressat en aplicació de la interpretació de la norma internacional comptable sobre gravàmens (IFRIC 21), que ha suposat un impacte net de 187 milions corresponents al registre de la derrama extraordinària del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) del 2013 i al registre anticipat de l’aportació ordinària del FGD del 2013 i el 2014.

Després d’aquest impacte, el benefici del 2013 s’ha reduït de 503 milions a 316 milions, per tant, l’augment respecte del benefici del 2014 ha pujat des del 23,2% fins al 96,3%. La millora contínua de l’eficiència i la rendibilitat han estat les claus de la gestió de l’exercici 2014, que s’han concretat en la intensa activitat comercial, que permet una elevada capacitat de generar ingressos (6.940 milions de marge brut, +9%); la reducció de les despeses recurrents en un 4,4%, reflex de la racionalització dels costos; el creixement del marge d’explotació recurrent (+18%), i les menors dotacions per a insolvències (-48,4%).

A més, després de l’aprovació de la reforma fiscal el 2014 i el canvi en la tributació de les plusvàlues obtingudes en la venda de participacions, s’han donat de baixa determinats actius i passius fiscals (+310 milions d’euros) registrats en exercicis anteriors com a conseqüència, principalment, de les operacions corporatives dereorganització del Grup ”la Caixa”.

El negoci bancari aporta 1.541 milions el 2014

El resultat atribuït al negoci bancari i d’assegurances, excloent-ne l’activitat immobiliària i les participades, puja a 1.541 milions d’euros. El resultat atribuït al negoci de les participades puja a 227 milions d’euros el 2014.

D’altra banda, l’activitat immobiliària ha generat, aquest període, pèrdues per un import de 1.148 milions d’euros. El crèdit net gestionat per l’activitat immobiliària puja, el 31 de desembre, a 8.890 milions, fet que suposa una caiguda del 31% durant l’any. La ràtio de morositat se situa en el 58,7%, amb una ràtio de cobertura del 56%.

El Grup supera amb escreix l’avaluació global del BCE.  El Grup ”la Caixa”, que inclou CaixaBank i els actius industrials i immobiliaris de Criteria CaixaHolding, va superar àmpliament l’avaluació global que va dur a terme el Banc Central Europeu, amb una ràtio de capital CET1 del 9,3% en l’escenari advers. Una vegada aplicada, en un exercici intern, la metodologia d’aquesta avaluació sobre CaixaBank, el superàvit de capital es xifra en 7.706 milions d’euros, i la ràtio Common Equity Tier 1 (CET1), en el 10,3%, la ràtio més elevada entre els 10 bancs amb més capitalització de la zona euro.

CaixaBank consolida el lideratge en el mercat espanyol

CaixaBank s’ha mantingut com l’entitat líder del mercat espanyol amb 13,4 milions de clients i 5.251 oficines (no s’hi inclouen, el 31 de desembre de 2014, centres d’atenció al públic desplaçats, dependents d’una altra oficina). La quota de penetració de particulars arriba al 27,6% (el 23,5% dels quals tenen CaixaBank com a primera entitat).

A més, el 2 de gener passat CaixaBank va formalitzar la compra de Barclays Bank SAU, que inclou el negoci minorista, la gestió de patrimonis i la banca corporativa de l’entitat britànica a Espanya. Aquesta adquisició permet millorar la posició competitiva de l’entitat en segments i regions clau (s’estima augmentar en 60 punts bàsics la quota de penetració de clients)

El focus comercial de l’entitat continua centrat en la captació i la vinculació de clients, com demostren les 600.000 nòmines captades durant el 2014 (+28% respecte del 2013), la qual cosa ha permès assolir una quota en nòmines del 23,1% (+144 punts bàsics) amb un total de 2.625.000 nòmines.

Al  març del 2014 es va posar en marxa l’estratègia comercial CaixaNegocis, amb l’objectiu de reforçar la relació amb comerços, autònoms, professionals i microempreses, a la qual s’han adherit 257.700 nous clients. I el setembre es va posar en marxa AgroBank, una nova línia de negoci creada per reforçar el creixement en aquest segment amb l’especialització de prop de 400 oficines, i que ja ha rebut 28.000 altes noves.

El marge d’interessos arriba als 4.155 milions (+5,1%)

La bona evolució del compte de resultats s’observa en el creixement del marge d’interessos respecte de l’any anterior (+5,1%), impulsat per la reducció contínua del cost de margesl’estalvi al venciment. Això permet que els ingressos nets del negoci bancari (marge d’interessos + comissions – despeses recurrents) arribin als 2.207 milions d’euros (+24,8%).

Les comissions se situen en els 1.825 milions (+3,7%) per l’augment de la comercialització dels productes fora de balanç, i les despeses recurrents es redueixen un 4,4%, fins als 3.773 milions d’euros, a causa de la consecució de sinergies i la disciplina en els costos.

L’evolució dels ingressos i les despeses permet que el marge d’explotació arribi als 3.167 milions, fet que suposa un 18% més sense considerar els costos extraordinaris del 2013 (839 milions) ni el nou registre comptable del Fons de Garantia de Dipòsits. La ràtio d’eficiència recurrent millora 5,1 punts percentuals el 2014, fins al 54,4%.

Les dotacions per a insolvències es van situar en 2.084 milions, amb un descens del 48,4% respecte del mateix període de l’any anterior, per la reducció del cost del risc (de l’1,86% a l’1%) i pel registre el 2013 d’impactes singulars, com els 902 milions per complir amb el Reial Decret Llei 18/2012.

Els recursos de clients creixen en 13.467 milions (+5,2%)

Els recursos totals se situen en els 271.758 milions, amb un augment durant l’any de 13.467 milions (+5,2%). La quota de dipòsits se situa en el 14,5%. A més, destaca l’increment de l’estalvi a la vista i a termini, i l’augment significatiu dels recursos fora de balanç (fons d’inversió, plans de pensions i altres) de 8.480 milions, un 15,2% més. En fons d’inversió s’arriba a una quota del 15,3 (+120 pbs), i en assegurances d’estalvi i plans de pensions, del 20,6% (+86 pbs).

Els crèdits sobre clients bruts pugen a 197.185 milions (-4,8%). L’impacte principal en la seva evolució continua sent el despalanquejament generalitzat en el sistema, liderat per la reducció de l’exposició al sector promotor (-29,6%, -5.911 milions). Considerant la cartera sana expromotor, la reducció es limita a l’1,7%.L’últimtrimestre, la inversió creditícia bruta puja un 1,4% (sense el sector promotor la cartera puja un 2,7%).

CaixaBank manté el lideratge en les quotes de mercat dels productes de finançament principals: total de crèdits (14,9%), hipoteques (15,9%) i factoring i confirming (18,4%). Aquesta posició és reflex del compromís ferm de suport als projectes dels seus clients i de l’enfortiment del teixit productiu. Durant el 2014, l’entitat ha augmentat un 26% la nova producció de crèdit: l’adreçat a l’hipotecari creix un 30%, i el destinat a consum, un 19%.

morositatLa morositat cau per sota del 10% i se situa en el 9,7%

La ràtio de morositat s’ha reduït per quart trimestre consecutiu, amb una caiguda de 197 punts bàsics durant l’any, fins al 9,7%, per sota de la mitjana del sector (12,8% el novembre), amb una cobertura del 55%. La seva evolució ve marcada per la forta reducció de saldos dubtosos de 5.255 milions (-242 punts bàsics), que permet compensar l’efecte del procés de despalanquejament (+45 punts bàsics). Sense l’activitat immobiliària, la ràtio de morositat se situa en el 6,2%.

BuildingCenter comercialitza un 15% més d’immobles

La intensa activitat de BuildingCenter, filial immobiliària de CaixaBank, ha permès comercialitzar el 2014 (venda o lloguer) immobles per un import de 2.512 milions, un 15,3% més respecte del mateix període de l’any anterior. El total d’immobles comercialitzats ha arribat als 23.400. La comercialització d’immobles, incloent-hi promotors, i considerant el valor de la inversió original, arriba als 5.432 milions, amb 35.870 immobles comercialitzats.

Els actius immobiliaris de CaixaBank destinats al lloguer pugen, al tancament del 2014, a 2.771 milions d’euros nets de provisions. La cartera neta d’immobles adjudicats disponibles per a la venda puja a 6.719 milions d’euros, amb una cobertura del 55%.

Fortalesa en capital i excel•lent posició de liquiditat

El 31 de desembre de 2014, CaixaBank assoleix un Core Capital Basilea III (Common Equity Tier 1) del 13,1%, segons criteris d’aplicació progressiva vigents aquest any, amb un augment de 128 punts bàsics durant l’any. Aplicant els criteris previstos per al final del període transitori (fully loaded), CaixaBank assoleix una ràtio Core Capital Basilea III (Common Equity Tier 1) del 12,3%.

D’altra banda, la còmoda situació de liquiditat de 56.665 milions ha permès una reducció neta de 8.612 milions durant l’any de finançament del Banc Central Europeu (BCE). El 2014 s’ha tornat la totalitat de finançament del BCE de la línia LTRO per un import de 15.480 i s’ha acudit al nou finançament a llarg termini del BCE (TLTRO) per un saldo de 6.868 milions.

obraSocialObra Social ”la Caixa”: 9,5 milions de beneficiaris

L’Obra Social ha culminat l’any 2014 la integració a la Fundació Bancàriala Caixa”. Aquest canvi organitzatiu, fruit de la necessitat d’adaptar-se al nou marc legal, ha permès incrementar la capacitat operativa i blindar, encara més, la continuïtat del compromís social de l’entitat, un dels seus símbols d’identitat més singulars i irrenunciables des que va néixer el 1904.

El 2015, sota la presidència d’Isidre Fainé i la direcció general de Jaume Giró, la Fundació Bancàriala Caixa” mantindrà el pressupost de la seva Obra Social en 500 milions d’euros, la mateixa quantitat que els set exercicis precedents. Aquesta dotació situa l’entitat com la primera fundació privada d’Espanya i una de les més importants del món.

El desenvolupament de programes socials focalitzats en els grans reptes actuals, com l’atur, la lluita contra l’exclusió o l’accés a l’habitatge, continuaran concentrant una bona part dels esforços de l’entitat. El gruix de la inversió, el 67,1% del pressupost (336 milions d’euros), es destinarà a desenvolupar programes socials i assistencials; l’apartat cultural acapararà el 13,4% de la inversió (67 milions); els programes de ciència i medi ambient suposaran l’11,2% (56 milions), i el suport a l’educació i la investigació, el 8,2% (41 milions d’euros).

El compromís de l’Obra Social amb la creació de feina i el foment de l’ocupació es concreta en el programa d’integració laboral, Incorpora, que al llarg del 2014 ha facilitat 18.405 llocs de treball a persones en risc d’exclusió (3.767 més que el 2013) en 4.426 empreses de tot Espanya. En total, des del 2006, són 86.176 les contractacions promogudes en 31.207 organitzacions. En el marc d’aquest mateix projecte, Reincorpora ha format 1.884 interns en la fase final de la seva condemna penitenciària a fi de promoure’n la reinserció sociolaboral.

CaixaProinfància, el programa dirigit a lluitar contra la pobresa infantil, ha facilitat ajudes a56.875 nens i nenes en situació d’exclusió. El pressupost destinat a la lluita contra l’exclusió a través d’aquest projecte el 2014 va pujar a 43,8 milions d’euros. La Fundació de l’Esperança, que concentra principalment la seva actuació en els barris de Gòtic, Raval i Ciutat Vella, ha donat suport a més de 1.600 persones en el seu primer any de vida.

La promoció de la salut és un altre dels pilars bàsics de l’Obra Social. En l’àmbit de l’atenció hospitalària, s’han acompanyat 13.956 pacients amb malalties terminals en l’última etapa de la seva vida, dins d’un projecte que també preveu el suport als familiars (19.630 persones ateses). Així mateix, l’Obra Social ha consolidat l’ampliació d’aquest projecte, que ja està present en 104 centres sanitaris de tot Espanya.

El foment de la salut traspassa fronteres, tal com fan patent les actuacions del programa de Cooperació Internacional en països en vies de desenvolupament. Una bona prova n’ha estat la iniciativa posada en marxa el 2014 juntament amb la Fundación Bill & Melinda Gates: l’ambiciós programa de ”la Caixa” contra la malària, que té com a objectiu l’eradicació d’aquesta malaltia a l’Àfrica subsahariana. En fase experimental, la vacuna que està desenvolupant l’equip que lidera el Dr. Pedro Alonso registra, actualment, uns percentatges d’èxit propers al 50% en nens de 5 a 17 mesos. En aquest mateix terreny, el programa de Vacunació Infantil conjuntament impulsat amb GAVI Alliance suma ja 2,1 milions de nens immunitzats, i el nombre de projectes vigents de cooperació al desenvolupament socioeconòmic és de 65 en 24 països amb renda baixa.

La gent gran i l’habitatge, prioritats

L’impuls de l’envelliment actiu i saludable entronca amb els principis fundacionals de l’entitat. La gent gran continua sent un col• lectiu prioritari per a l’entitat, i 763.250 persones han participat en les iniciatives del programa Gent 3.0 impulsat per l’Obra Social en 609 centres de tot Espanya.

D’altra banda, els diferents programes d’accés a un habitatge social (habitatge assequible, lloguer solidari i lloguer social) ja tenen en aquests moments més de 23.600 pisos a disposició dels col·lectius amb menys recursos amb uns preus inferiors als del mercat.

El suport a 950 projectes impulsats per entitats socials de tot Espanya a través de lesconvocatòries d’ajudes (amb una inversió de 20 milions d’euros), el foment de la convivència intercultural, la prevenció de la violència i el suport a les víctimes, la promoció del voluntariat (amb més de 12.000 persones implicades activament) o l’atenció a la infància hospitalitzada són altres de les línies socials de treball a les quals l’Obra Social ha destinat esforços el 2014.

L’Obra Social continua concebent l’educació com a motor de progrés individual i desenvolupament de la societat. La plataforma eduCaixa posa de manifest el decidit suport de l’entitat a la formació d’alumnes de 3 a 18 anys, i al treball de professors i associacions de mares i pares d’alumnes. Més de 2 milions d’alumnes de 7.755 escoles han participat en les seves iniciatives pedagògiques.

Suport a la investigació, la salut  i la cultura

En l’àmbit de la divulgació científica, CosmoCaixa Barcelona ha celebrat el seu desè aniversari.Deu anys en què ha tingut el suport de més de set milions de visitants. A aquest compromís amb la ciència se suma el suport decidit i constant a la investigació, que s’estén a tots els àmbits i malalties més prevalents en l’actualitat: la investigació sobre la sida (IrsiCaixa), el càncer (Unitat de Teràpia Molecular ”la Caixa” a l’Hospital de la Vall d’Hebron), les malalties d’Alzheimer i de Parkinson, i les malalties neurodegeneratives (juntament amb el CSIC i en el marc del Projecte BarcelonaBeta, amb la Fundació Pasqual Maragall), cardiovasculars (CNIC) i genètiques (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona), entre altres. El suport a les universitats i la concessió, un any més, de 200 beques per ampliar estudis de postgrau a les millors universitats del món, complementen aquesta tasca.

Dins del capítol mediambiental, l’Obra Social ha impulsat 219 projectes que, a més, han prioritzat la contractació de persones en risc d’exclusió. 987 beneficiaris han trobat feina en el desenvolupament d’aquestes l’últim any.

Aquest any també ha estat intens especialment en l’àmbit cultural. El 2014, l’Obra Social ha ampliat la seva xarxa de centres culturals amb la inauguració de CaixaForum Saragossa, que en menys d’un semestre ja s’ha convertit en un referent de la capital aragonesa. Aquesta obertura fa patent la ferma aposta de l’entitat per posar a l’abast de tota mena de públic tantes expressions culturals com sigui possible. A aquesta oferta cultural se sumaran el nou CaixaForum Sevilla, en procés de construcció, i el compromís amb la pixarrehabilitació i l’adequació de les Drassanes de Sevilla.

Dins de les exposicions, mostres com “Sorolla. El color del mar”, “La bellesa captiva. Petits tresors del Museu del Prado”, “Gènesi. Sebastião Salgado” o “Pixar. 25 anys d’animació” han estat algunes de les propostes més ben acollides pel públic en els diferents CaixaForum. En total, més de 4,6 milions de persones han gaudit de l’oferta social, cultural, científica i educativa de l’Obra Social ”la Caixa” en matèria d’exposicions. Aquesta xifra suposa un increment de visitants de l’1,9% respecte de l’any anterior.

El suport a la Fundació Arte y Mecenazgo, els concerts participatius d’El Messies, la programació de conferències i humanitats –amb el Palau Macaya com a estendard–, l’impuls a la Colección Biblioteca Clásica editada per la RAE i les ajudes a projectes culturals d’impacte social aprofundeixen en el compromís de l’entitat en aquest àmbit.

En definitiva, un any intens i compromès en el qual la suma de totes les activitats, programes i iniciatives impulsats per la Fundació Bancària ”la Caixa” en el marc de la seva Obra Social han beneficiat 9.562.191 persones el 2014 (superant els 8.784.752 participants el 2013).

Aquest balanç de l’Obra Social ”la Caixa” ha portat l’entitat a voler agrair la contribució dels voluntaris, col·laboradors, empleats, clients i accionistes que la fan possible. Sota el nom “Gràcies”, la primera campanya publicitària de la Fundació Bancària ”la Caixa” està dedicada a tots els que, amb la seva confiança i ajuda, permeten construir una societat més justa i amb més oportunitats.

Tres Tombs // Foto: David Vilaseca

Afectacions al trànsit a Terrassa amb motiu de la passada dels Tres Tombs, demà al matí

La passada començarà prop de les 11h

Tres Tombs // Foto: David Vilaseca
Tres Tombs // Foto: David Vilaseca

Demà tindrà lloc a Terrassa la tradicional passada dels Tres Tombs que se celebra en motiu de la festivitat de Sant Antoni, patró dels animals. A les 9h del matí es donarà inici a la celebració, amb un esmorzar al qual assistiran associats i simpatitzants a Can Boada, i cap a les 11h, la comitiva iniciarà el recorregut per l’Avinguda Josep Tarradellas i la Rambla. Els carrers que es veuran afectats pel trànsit, al llarg dels quals es farà la passada dels Tres Tombs, són: el Camí de Camí de Can Boada, l’avinguda de Can boada, la Ronda Ponent, l’avinguda Josep Tarradellas, la rambla d’Ègara. Des del Centre cultural fins l’estació dels FGC, donaran tres tombs per la rambla d’Ègara.

CatSalut // Imatge del web gencat.cat

Davant la grip, Salut recorda el servei 061 CatSalut Respon

Mesures d’higiene per evitar la propagació del virus

Anunci del servei 061 CatSalut Respon
Anunci del servei 061 CatSalut Respon // Imatge del web gencat.cat

 

En el portal de la Generalitat de Catalunya, gencat.cat, s’ha publicat una nota de premsa sobre l’epidèmia de grip declarada dijous passat per l’Agència Catalana de Salut. En el comunicat, es destaca que si bé la situació respecte a la grip és l’habitual per a l’època de l’any, també és veritat que ha arribat uns dies abans que l’hivern passat. El nombre de casos de grip, durant la darrera setmana, ha arribat a 183 per cada 100.000 habitants.

Es recorda que la major part dels processos virals respiratoris remeten espontàniament, amb pocs dies de durada i amb símptomes d’intensitat lleu o moderada, i habitualment no requereixen atenció sanitària. I en cas de dubte, cal que els ciutadans truquin al 061 CatSalut Respon, on un equip de metges, infermers i tècnics dóna resposta als dubtes de salut i ofereix consells sanitaris.

Com a mesures de prevenció s’aconsella la vacunació i les mesures d’higiene, per evitar la propagació del virus. Es recomana a les persones no tossir a l’aire, rentar-se les mans amb freqüència, ventilar els espais tancats i evitar el contacte proper amb persones malaltes de grip. Pel que fa a la higiene dels espais, s’han de ventilar almenys durant 15 minuts, cal netejar i desinfectar les superfícies dures que entren en contacte amb les mans, a les llars d’infants s’ha de prestar especial importància a les joguines i al material escolar compartit, netejant-lo i desinfectant-lo. I cal evitar compartir gots, coberts i altres objectes.

Per a les persones que estan sota els efectes de la grip, es recomana que beguin aigua i sucs, brous i infusions, que es descartin les begudes alcohòliques, que no es fumi i procurar descansar i fer repòs. No cal deixar de prendre els tractaments habituals. Si algú creu que està malalt, és millor que es quedi a casa i truqui al 061 CatSalut Respon. Tota aquesta informació es pot completar al Canal Grip de Canal Salut.

Lourdes Ciuró CiU

CiU vol convertir els pisos buits dels bancs en vivendes socials

Ho va demanar la diputada Lourdes Ciuró

Lourdes Ciuró CiU
Lourdes Ciuró al seu despatx del Congrés dels Diputats // Imatge cedida per CiU

CiU vol convertir el Fons Social d’Habitatges en un parc de vivendes socials. Dijous passat, la diputada al Congrés per la federació nacionalista, Lourdes Ciuró, va presentar una disposició no de llei per demanar al govern espanyol que faci aquest pas. La idea de CiU és que les entitats financeres i els fons d’inversió que tenen pisos buits els cedeixin als governs autonòmics perquè els gestionin i els lloguin a preus econòmics a les famílies que ho necessitin. Aquesta mesura només es tiraria endavant, però, en municipis concrets en què hi hagi “demanda social”, segons Ciuró.

Aquesta mesura acompanyaria un paquet de polítiques encaminades a resoldre el problema de l’habitatge. En la seva proposta, la federació també demana a l’executiu central que elabori un mapa del parc d’habitatges buits que hi ha a l’Estat per saber exactament quantes vivendes podrien ser requerides als bancs per posar-les en lloguer a preus econòmics.

CiU denuncia que, des del 2008, quan va començar la crisi, s’han produït milers de desnonaments que han deixat a moltes famílies sense llar. Una realitat que, en paral·lel, ha vist amb contradicció com augmentava el número de pisos buits que eren propietat d’entitats financeres o fins d’inversió. Per resoldre aquesta problemàtica, la formació nacionalista també demana a l’Estat que impulsi una llei de segona oportunitat que permeti reestructurar el deute de les famílies que hagin entrat en una situació de sobreendeutament. La solució de CiU intenta ser una alternativa a la dació en pagament sense condicions prèvies, el mecanisme que sempre han reivindicat entitats com la PAH, però que el partit català mai ha recolzat.

En un comunicat remès als mitjans després que Ciuró presentés la proposició no de llei al Congrés, CiU reivindica la proposta i es felicita per haver fet passos en aquesta direcció a Catalunya. Segons la coalició nacionalista, el govern català ja ha signat diversos convenis amb la Sareb perquè cedeixi 1.230 habitatges buits per ser destinats a lloguer social. Es calcula, però, que a Catalunya hi ha més de 450.000 pisos en desús.

La Diputació de Barcelona i el Departament d’Interior col·laboraran per reduir els accidents de trànsit en horari laboral

Diputació i Interior uneixen forces per reduir els accidents de trànsit en horari laboral

Oferiran cursos sobre prevenció als treballadors

La Diputació de Barcelona i el Departament d’Interior col·laboraran per reduir els accidents de trànsit en horari laboral
La Diputació de Barcelona i el Departament d’Interior col·laboraran per reduir els accidents de trànsit en horari laboral // Foto: Sergi Colomer

El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, van signar aquest dimecres un conveni de col·laboració per reduir els accidents de trànsit en horari laboral.

Ambdues administracions uneixen forces per fomentar una mobilitat segura i, per aquest motiu, els treballadors de les empreses de la demarcació tindran la possibilitat de formar-se de manera gratuïta sobre prevenció en accidents durant la jornada laboral.

Espadaler va explicar que aquest acord “pretén obrir un espai de treball conjunt al servei de la ciutadania”. Per la seva banda, Esteve va valorar positivament la col·laboració entre institucions per donar resposta a aquesta problemàtica i va assegurar que, per fer-ho, “ens adrecem a la societat i a les empreses perquè l’assumeixin i posin mesures per resoldre-la”.

Segons el nou conveni, Interior i Diputació hauran de col·laborar per aprofundir en la investigació sobre els accidents en aquest àmbit, sensibilitzar a les empreses sobre la conveniència d’elaborar plans de prevenció de riscos, assessorar-les en l’elaboració d’aquests i, per últim, promoure també l’elaboració i execució de plans laborals de seguretat viària.

Amb aquestes mesures, pretenen assolir una reducció del 12% en el nombre de morts i ferits greus en missió in itinere, i així complir amb un dels principals objectius del Pla de Seguretat Viària 2014-2016, aprovat pel Govern el 29 d’abril de 2014.

Altrament, es crearà un observatori que estarà format per un representant de cadascuna de les institucions i que vetllarà pel seguiment, control i impuls de l’execució dels compromisos assolits.

Edifici Cecot

Cecot presenta propostes a la Llei de formació i qualificació professional al Parlament

“Ajuda a crear un sistema d’FP integral que sigui útil”

Edifici Cecot
Edifici Cecot a Terrassa// Imatge cedida pel Parc Audiovisual de Catalunya

La directora de la Fundació Cecot FormacióEulàlia Martínez, va participar el passat dimecres en el debat sobre el projecte de Llei de formació i qualificació professional, organitzat en sessió ordinària per la Comissió d’Ensenyament i Universitats (CEU), al Parlament de Catalunya. La intervenció d’Eulàlia Martínez es va basar en la demanda als parlamentaris de treballar conjuntament per a la creació, estructuració i consolidació d’una Governança del sistema de la formació, i de la qualificació professional sòlida i perdurable. “La Llei de Formació i qualificació professional de Catalunya és una llei de país”, va iniciar la seva intervenció Martínez, que va continuar dient que “tenim l’oportunitat de construir un sistema integrat que millori la qualificació de les persones i la competitivitat de les empreses i que ens acosti als marcs de la Unió Europea”.

Per a la directora de Cecot Formació aquesta Llei ha de regular el sistema, “però no oblidem que el que realment ha de garantir és l’ocupabilitat de les persones i la competitivitat de les empreses. Potenciar la formació al llarg de la vida és una eina imprescindible de motor econòmic”. És per això que la patronal catalana ha volgut reiterar davant de la CEU que la integració real va més enllà que una simple coordinació entre departaments, “i és per això  que insistim que deixar ben clara la Governança del sistema serà clau en el seu èxit”.

Martínez va explicar als parlamentaris els vuit eixos que recullen les propostes, mesures i reflexions de la Cecot en relació a l’actual redactat del projecte de Llei de formació i qualificació professional:

1-   Governança del sistema. Mentre que la llei estableix la creació d’un sistema de Governança autònoma, la Cecot s’afegeix en aquest punt al dictamen del CTESC que considera que hi ha una indefinició pel que fa a la Governança del Sistema. La patronal catalana valora molt positivament que es creï la Comissió Rectora del sistema com a òrgan rector de planificació estratègica i avaluació del sistema, però demana a la Comissió que s’hi inscrigui l’Institut de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, perquè cal una Governança integrada des del primer moment de posada en marxa d’aquesta Llei. D’aquesta manera, es podran prendre decisions en tots els àmbits de la formació i professionals, més enllà de dependències funcionals, administratives o pressupostàries.

2-   Integració. El preàmbul de la pròpia Llei ja estableix “la necessitat d’articular els mecanismes per assolir progressivament la integració dels subsistemes de Formació Professional a Catalunya”. La Cecot reitera que aquesta integració no s’ha de perdre de vista en cap moment perquè és i ha de ser la pedra angular de tota la Llei. Però aquesta integració no es produirà fins que hi hagi un traspàs efectiu de competències dels departaments actualment competents a l’Institut de Formació i Qualificació Professional.

3-   Serveis bàsics del sistema. Aquests serveis haurien de ser els d’informació i orientació; de formació professional del sistema educatiu i formació professional per l’ocupació; i d’avaluació i acreditació de competències. En aquest últim cas, la Cecot valora molt positivament que la Llei parli d’un sistema permanent d’avaluació i acreditació, però demana que no només sigui integrat i permanent sinó que sigui únic. Un sistema que no estigui subjecte a convocatòries obertes amb oferta limitada, ni a disponibilitat pressupostària (cal establir un preu públic), sinó a les necessitats dels treballadors/es i del mercat de treball. Eulàlia Martínez va recordar que, en aquests moments, hi ha sectors i professions on estar acreditat és una exigència normativa que condiciona la continuïtat de la relació laboral.

4-   Participació sectorial i territorial. Consells de formació i empresa dels centres de formació professional integrada. En aquest punt, la Cecot reconeix un encert la inclusió dels Consells Sectorials com a òrgans de participació dels principals sectors productius per tal de buscar l’equilibri entre la realitat dels sectors i els territoris, optimitzant recursos i buscant les sinèrgies necessàries per dissenyar una FP que possibiliti obtenir personal qualificat i crear empreses.

5-   Centres de formació professional integrada. El redactat de la Llei és genèric pel que fa a la prestació dels serveis que oferiran els centres o la titularitat dels mateixos. Segons el parer de Cecot, convé que s’obri un debat sobre la tipologia del centres, tenint en compte que actualment coexisteixen centres públics amb centres privats que col·laboren amb el SOC, que ja venen oferint els serveis bàsics del sistema.

6-   Formació dual i alternança. És un model que sembla que ha funcionat en altres països europeus, però que la Cecot creu que no es pot “calcar” sense tenir en compte quin és el nostre mercat, configurat en gran part per pimes. Cal una bona definició del model, amb una aposta d’implantació gradual, que compti amb el suport de les empreses, dels sectors i dels territoris en el disseny, i amb incentius coherents per les empreses que col·laborin.

7-   Emprenedoria.  De l’emprenedoria, la Llei parla en dues ocasions, i la Cecot ha traslladat a la Comissió la seva satisfacció perquè la Llei inclogui aquests aspectes, ja que consideren una antiga reivindicació que ha estat escoltada, i que els treballadors/es siguin orientats també perquè entenguin l’emprenedoria i la reemprenedoria com una sortida professional més.

8-   Simplificació administrativa. Aquest ha estat també cavall de batalla de la Cecot, i és per això que es reclama major aprofundiment en el redactat de la Llei que, actualment, fa esment en un breu paràgraf a la Disposició Addicional Vuitena. La Llei només parla de simplificació administrativa pel que fa a la gestió dels centres, i des de la patronal es reclama que hi hagi una finestra única en l’àmbit de la formació professional, cosa que facilitaria la gestió per als treballadors i per a les empreses, així com l’activació dels tràmits electrònics.

En conclusió, des de la Cecot es valora aquest projecte de Llei com un primer pas que “ens ha d’ajudar a crear un sistema de FP integral que sigui útil. Un primer pas, sí, però caldrà esperar al posterior desenvolupament i al contingut pròpiament dit i futura aplicació, per veure si realment estem avançant en la direcció correcta”, va expressar Martínez.

logo icv

ICV de Terrassa inicia el procés d’eleccions primàries per escollir candidat

Dues candidatures: Frank Morales i Emiliano Martínez

logo icv

ICV de Terrassa va iniciar a la seva darrera assemblea un procés intern de debat i elecció del cap de llista de la formació a les properes eleccions municipals. Els ecosocialistes estan treballant per dur a terme una candidatura popular transformadora a la ciutat, de la mà de partits polítics d’esquerres, entitats socials i la ciutadania amb ganes de canviar la situació d’emergència social i crisi democràtica en la que ens trobem.

A ICV creiem en els processos de primàries com a procés democràtic i deliberatiu de quins han de ser els nostres candidats. Sempre ha estat així a la nostra organització, i ara tocava fer aquest procés per escollir el cap de llista a les eleccions municipals de la nostra ciutat”, va declarar la coordinadora local, Fabiola Gil.

Hi ha dues candidatures que van recollir els suports suficients per poder ser proclamats candidats: Frank Morales i Emiliano Martínez. Al llarg d’aquesta setmana, la formació ha dut a terme diversos actes i debats conjunts, i també ha habilitat espais de deliberació en els quals vehicular el debat sobre els reptes que afronta Terrassa i ICV dins de la ciutat.

La ciutadania terrassenca demana noves formes de fer política, i també exigeix una renovació dels càrrecs electes i de la relació de la ciutadania amb aquests. Aquest procés té aquesta voluntat renovadora, d’articular la suma del llegat d’ICV i el PSUC i dels que han lluitat pels seus valors, amb persones noves que agafin el relleu amb la força i la convicció que requereix aquest moment històric, per acabar aconseguint una millor Terrassa, més social i participativa, ha afegit el també coordinador local Xavi Martínez.

Signatura del conveni

Microbank signa un acord per impulsar als emprenedors

El Fons Europeu d’Inversions i el Banc Europeu també hi participen

Signatura del conveni
Signatura del conveni // Imatge cedida per La Caixa

MicroBank, el banc social de “la Caixa”, i el Fons Europeu d’Inversions (FEI) han signat un conveni per impulsar el finançament a emprenedors amb un total de 650 milions d’euros en microcrèdits durant els próxims tres anys. A més, el Banc Europeu d’Inversions (BEI) ha reforçat el conveni mitjançant un préstec de 100 milions d’euros a MicroBank. D’aquesta manera, MicroBank es converteix en la primera entitat financera europea que participa en el Programa COSME (Competitivitat de les Empreses i la PIME) de la Comissió Europea gestionat pel FEI. S’estima que l’acord faciliti finançament a un total de 60.000 emprenedors, autònoms i microempreses, que podran accedir a préstecs de fins a 25.000 euros i que es concediran basant‐se únicament en la confiança en els sol∙licitants i la viabilitat dels seus projectes.

Román Escolano, vicepresident del BEI, va explicar durant la signatura del conveni que “aquest acord suposa un pas més en el continu suport que el Grup BEI ha vingut donant a les petites i mitjanes empreses, que jugaran un paper fonamental en la recuperació econòmica”. També va subratllar que “aquesta operació, en posar l’accent en microempreses i empresaris autònoms, permetrà cobrir un segment de mercat que s’ha vist especialment afectat per les restriccions en l’accés al finançament. Per aquesta raó, la intervenció del Grup BEI resulta especialment necessària i valuosa”. Pier Luigi Gilibert, Cap Executiu del FEI, va declarar que “és molt satisfactori per a mi signar el nostre primer acord de garantia de préstec a Europa en el marc del programa COSME. La concessió de 650 milions d’euros a microempreses a Espanya contribuirà a crear llocs de treball i a impulsar el creixement en un moment en què l’accés al finançament segueix sent una prioritat fonamental per a l’economia europea. Em complau que aquest acord es ferm només uns mesos després del llançament de COSME l’any passat, cosa que mostra la positiva demanda que té aquesta iniciativa”.

Antonio Vila, president de MicroBank, va afirmar que “l’accés igualitari al finançament és una condició indispensable per a un desenvolupament econòmic equilibrat i té un impacte decisiu en la capacitat d’un territori per generar riquesa i lloc de treball de manera sostenible. Amb aquest acord, seguirem donant suport a aquells emprenedors, autònoms i microempreses que, per diversos motius, com la seva petita dimensió o el no poder aportar garanties reals, poden trobar dificultats per aconseguir el crèdit necessari per dur a terme els seus projectes”. Daniel Calleja Crespo, Director General de la Direcció General Empresa i Indústria de la Comissió Europea, va comentar que “ens complau signar el nostre primer acord de garantia de préstec en el marc del programa COSME, el primer programa de la UE enterament dedicat a les pimes. La Comissió està fermament decidida a ajudar les pimes a superar les dificultats amb què s’enfronten per obtenir accés al crèdit. Gràcies a l’acord signat amb MicroBank, les garanties COSME ajudaran moltes petites empreses espanyoles que, d’altra manera, no podrien aconseguir finançament a causa de la falta d’avals“.

La signatura d’aquest nou acord dóna continuïtat a la col∙laboració de les tres institucions; des de la creació de MicroBank al 2007, el FEI li ha donat suport a la concessió amb més de 53.000 microcrèdits per un import de 590 milions d’euros. Per part del BEI, va aprovar al 2013 un primer préstec de 60 milions d’euros a MicroBank, amb el qual s’han concedit microcrèdits per 120 milions d’euros a emprenedors, autònoms i microempreses. MicroBank és l’únic banc d’Espanya dedicat exclusivament al finançament de projectes a través de microcrèdits. El banc ofereix préstecs de fins a 25.000 euros destinats a autònoms, emprenedors i microempreses, a més de microcrèdits personals i familiars, que tenen com a principal objectiu atendre necessitats que permetin superar una dificultat temporal i facilitin el desenvolupament personal i familiar. L’entitat ha concedit fins a dia d’avui 308.396 microcrèdits per un import de 1.796 milions d’euros, i ha contribuït a crear o consolidar més de 134.000 llocs de treball. Les pimes que vulguin sol∙licitar finançament en el marc del Programa COSME poden posar‐se en contacte directament amb MicroBank.