Obituari 13.03.15

Nom i cognoms        Edat      Dades de la cerimònia

Carlos Morey Sans        66  13/03/2015 16.00 Temple Cementiri
Juan Osuna Cáceres      82  13/03/2015 10.00 Temple Cementiri
Teresa Navarro Borrás    98  13/03/2015 11.00 Temple Cementiri
Antonio Tomás Valero    77  13/03/2015 10.30 Temple Cementiri
Ernesta Arias Martínez  86  13/03/2015 12.00 Temple Cementiri
Dolores Serra Macià      85  13/03/2015 17.00 Temple Cementiri
María Paradell Rull        93  13/03/2015 15.00 Temple Cementiri

Els crancs Heike o el pudor de ficar un samurai a l’olla

Cangrejo samurai
Cangrejo samurai

Si ha hagut alguna sèrie de televisió m’hagi influenciat profundament, aquesta ha estat “Cosmos”, de Carl Sagan, ja que em va proporcionar una visió diferent del món que m’envoltava. Podria dedicar un munt d’articles a aquest divulgador científic de primera categoria especial, però avui m’he recordat d’un dels capítols, en què explicava un curiós fenomen, el dels crancs Heike del Japó.

Explica la història que cap al segle XII el clan dels Genji es va enfrontar en batalla naval contra el clan dels Heike. Els Genji van guanyar la batalla, i els Heike supervivents, veient-se derrotats, no van dubtar a suïcidar-se llançant-se al mar. A partir de llavors, es reencarnaren en crancs i aquests crancs tenen, en la seva closca, la imatge de la cara d’un samurai. Aquests crancs -els Heikeopsis japonica- existeixen en realitat, però… ¿com és possible que una bestiola tingui una cara a sobre de la seva closca? Encara que sembli mentida, té la seva explicació.

Imagineu-vos -Vinga! Faci l’esforç! Que vostè pot! – que té un corral de pollastres i que cada dia ha de matar un d’ells per dinar. Ara, imagini que hi ha alguns pollastres que tenen la cara semblant a algú estimat per vostè, però no es distingeixen a primera vista, sinó fins que els té a la mà. Mentre que no agafi el que s’assembla tot anirà bé -malament per al pollastre, clar-, però si agafa el que s’assembla, dubto molt que tingui el valor per tallar-li el coll i fer-lo amb samfaina, per la qual cosa li perdonarà la vida. Més o menys és el cas dels crancs abans esmentats.

Els pescadors japonesos que han pescat secularment a la zona de la batalla -totalment real- quan pescaven els crancs per menjar-se’ls, en el moment en que agafaven algun d’ells que s’assemblava, encara que fos lleugerament, a una cara humana, el tornaven al mar , ja que els feia cosa el cruspir-se’ls. Evidentment, si no s’assemblaven, no dubtaven a ficar-lo a l’olla. Aquest criteri del pescador feia que els crancs que tenien aquesta cara humana tinguessin més possibilitats de reproduir-se que els que no la tenien, de manera que l’ésser humà mateix anava sacrificant (menjant) els que no tenien la imatge i respectant els que sí la tenien. Aquest efecte s’ha donat a conèixer com a selecció artificial, ja que l’home ha anat seleccionant -sense adonar-se’n- els crancs que més s’assemblaven a la cara d’un ésser humà. Pel cranc, el semblar-se o no era una mera qüestió de supervivència.

En realitat, la cara del samurai dels crancs Heike no és més que una pareidolia dels bonys que produeixen les insercions dels músculs del cranc a la seva closca, i tan sols amb la selecció humana exercida durant segles ha estat possible arribar a aquest grau de perfecció en la imatge. En el cas de deixar de pescar-se, si aquesta forma no fos determinant per a la vida del cranc Heike, passades unes quantes generacions s’hauria perdut, tornant al seu estadi natural.

L’ésser humà interactua constantment amb el seu entorn, de vegades conscientment, de vegades inconscient, però no podem aïllar-nos del nostre entorn. Un entorn que el gran Carl Sagan ens va posar a l’abast de la mà.

Ireneu Castillo

L’IPC va decréixer un 0,8 interanual el mes de febrer a Catalunya

Els decrements més elevats, els transports (-5,9)

Imatge de la web de l'Idescat
Imatge de la web de l’Idescat

L’IPC va decréixer un 0,8 interanual a Catalunya al febrer del 2015. Els grups més inflacionistes han estat altres béns i serveis (1,9%) i begudes alcohòliques i tabac i ensenyament, amb increments de l’1,3%. Els decrements més elevats, per contra, els van registrar els transports (-5,9) i les comunicacions (-4,8).

L’IPC (Índex de Preus de Consum) mesura l’evolució en el temps del nivell de preus dels béns i serveis de consum adquirits per la població que resideix en habitatges familiars a Espanya. Es considera despesa de consum el flux monetari realment pagat per l’adquisició de béns i serveis tipificats així en una nomenclatura elaborada expressament per l’INE a partir de la COICOP (Classification Of Individual Consumption by Purpose), harmonitzada de la Unió Europea. En queden excloses les despeses que es poden considerar d’inversió, com ara l’adquisició d’habitatge en propietat.

Els preus es recullen cada mes en 177 municipis, i prop de 29.000 establiments serveixen de mostra per tal de recollir els 220.000 preus amb els quals es calcula cada mes l’IPC. El cistell de consum el composen un total de 489.

Els Gegants d’Ullastrell participaran a la Festa de Serralavella

La Plantada de Gegants serà a les 9.30h

Gegants Ullastrell // Imatge de la web de l'Ajuntament
Gegants Ullastrell // Imatge de la web de l’Ajuntament

Aquest dissabte, a Ullastrell se celebrarà la Festa de Serralavella, que comptarà amb la dels Gegants d’Ullastrell en la XX Trobada de Gegants i Capgrossos. L’inici de la festa serà a les 9.30h, quan es farà la Plantada de gegants davant de l’Ajuntament, i tot seguit es farà la Cantada Popular de Serralavella.

A continuació començarà la passejada de gegants, que acabarà amb el lliurament de records, i totes les colles geganteres presents ballaran conjuntament per posar fi a la festa.

A la festa de Serralavella hi participaran les colles geganteres de Calafell, Castellbibal, Falset, el Masnou, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç dels Horts, Torelló, Torrefarrera, Vallgorguina i Vilassar de Dalt, a més dels amfitrions.

Terrassa es cada cop més atractiu pels turistes europeus i de la resta de l’Estat

Segons EDDETUR, el 98,9% dels visitants recomana la destinació

La catedral del Sant Esperit de Terrassa // Foto: Sergi Colomer
La principal raó per visitar Terrassa és el seu patrimoni artístic // Foto: Sergi Colomer

Durant el 2014 les visites de turistes a Terrassa de la resta de l’Estat Espanyol (21,2%), van créixer un 2,6%, destacant els visitants de Madrid (1,8% més respecte al 2013). Pel que fa als visitants de la resta d’Europa també han crescut un 2,4%, amb un 7,8% de visitants de França. D’aquesta manera, el total de visitants d’Europa ha estat del 23,1%. Quant als visitants de la resta del món, el total de turistes ha estat del 13,9%, registrant un mínim descens del 0,6%. Respecte al perfil del visitant, aquest correspon en un 51,9% al d’una dona d’una franja d’edat entre els 45 i 64 anys i majoritàriament provinent de Catalunya (48,7%).

Aquests són els resultats del darrer informe EDDETUR 2014, impulsat per la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona per conèixer el perfil dels turistes i visitants de la província de Barcelona. Lo més significatiu del citat informe és que el turista recomana com a destinació la ciutat de Terrassa en un 98,9%, superant totes les expectatives previstes.

El 54% de les persones enquestades ja havia visitat la zona en alguna ocasió anteriorment, fent-ho amb la parella el 32,5 %. El principal motiu per triar la ciutat com a destinació és la de passar uns dies de vacances i lleure (51,1 %) sent el principal motiu les visites al patrimoni cultural. En segon lloc, la motivació ha estat la visita a amics o familiars (23,6 %), seguit de motius professionals (13,3 %). Majoritàriament, els visitants venen amb vehicle propi (45,4%) o amb tren (30,3%).

També cal destacar que un 44,5 % de les persones enquestades pernocta a la ciutat (+11,2% respecte al 2013). Dels i les turistes que han pernoctat a Terrassa, el 62,1% s’ha allotjat en un hotel (+13,2 %), el 33,1% en casa de familiars o amics (-2,8%), el 2,4% en un apartament turístic (+0.9%), i la resta de turistes en altres tipus d’allotjament.

Terrassa forma part del Programa d’enquestes en la demanda en destinació turística impulsat per la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona per conèixer el perfil dels turistes i visitants de la província de Barcelona. En aquest sentit l’informe de dades de Terrassa és fruit de les 380 enquestes realitzades pel laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona.

“la Caixa” i Indústria convoquen la 9a edició dels Premis Emprenedor XXI

Es poden presentar candidatures fins el proper 10 d’abril

premis emprenedor
Acte de lluirament dels premis // Imatge cedida per la Caixa

Aquells emprenedors que desitgin presentar les seves iniciatives per participar en la novena edició del Premis EmprenedorXXI que convoca “la Caixa” i el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a través d’einsa, tenen de termini fins al 10 d’abril per enviar la seva candidatura exclusivament de forma online, a la pàgina web.

Enisa és una societat anònima de capital públic que des del 1982 participa activament en el finançament de projectes empresarials viables i innovadors, fomentant la creació, creixement i consolidació de l’empresa espanyola.

Els Premis EmprenedorXXI han rebut al llarg de les 8 edicions anteriors més de 3.900 candidatures i han premiat 195 empreses. Tenen com a objectiu identificar, reconèixer i acompanyar les empreses innovadores de recent creació amb més potencial de creixement d’Espanya. La iniciativa ofereix 400.000 euros en premis en metàl·lic per a empreses innovadores i amb elevat potencial de creixement. Així mateix, als guanyadors també se’ls convida a estades de formació i networking en alguns dels principals pols d’innovació del món, com Cambridge (Regne Unit), Tel Aviv (Israel), Silicon Valley i Nova York (Estats Units).

La principal novetat de la convocatòria del 2015 és la creació d’una nova categoria, dirigida a startupsinnovadores del sector agroalimentari, clau en el teixit econòmic del país.

Categories i fases de l’avaluació de les candidatures

La convocatòria de “la Caixa” i enisa ofereix premis pensats per contribuir al desenvolupament dels projectes dels emprenedors d’acord amb les necessitats de la fase en la qual es trobin. D’aquesta manera s’ha dividit la convocatòria en dues categories:

- ‘emprens': emprenedors en fases inicials. La categoria ‘emprens’ premia candidats amb un pla de negoci convincent, que ja hagin demostrat el seu compromís i capacitat al aconseguir fites rellevants en les primeres etapes de la seva empresa.

Els tres finalistes de la fase estatal també tindran la possibilitat de participar en un dels ponts internacionals organitzats per Caixa Capital Risc per visitar els principals pols d’innovació del món: Silicon Valley o Nova York (EUA) i Tel Aviv (Israel).

- ‘creixes': empreses en creixement (de 2 a 7 anys). ‘creixes’ és la categoria per a empreses amb una trajectòria menor als 7 anys (10 anys per a empreses de l’àmbit de les Ciències de la Vida). El premi estableix una única fase d’àmbit estatal però amb especialització sectorial, amb quatre grans àmbits: Ciències de la Vida, TIME (Telecommunications, Internet, Media and Entertainment), Industrial i Sostenibilitat i Agroalimentari.

Es farà una selecció de 32 finalistes, els quals obtindran la possibilitat d’assistir al curs intensiu sobre desenvolupament empresarial Executive Growth Program, impartit per ESADE i IESE.

Finalment seran 12 els finalistes que gaudiran d’una beca d’un any en el programa d’acompanyament per a startups, dissenyat per Caixa Capital Risc, i l’accés gratuït a un dels tres ponts internacionals. Així mateix, optaran als premis econòmics de més dotació, amb 50.000 euros per als guanyadors en cadascun dels quatre àmbits sectorials.

Tots els finalistes de les categories ‘creixes’ i ‘emprens’ poden optar a l’accèssit atorgat per la Fundació “la Caixa” per premiar a l’empresa amb més impacte social, dotat amb 25.000 euros.

La empresa catalana Devicare (dedicada al desenvolupament de productes innovadors per al tractament de la litiasis renal) va ser la guanyadora exaequo en la categoria ‘emprens’ a l’any 2014.

CaixaBank assessora a 8 empreses de Terrassa en internacionalització

Dins de les Jornades “Porta a l’Exterior” que organitza l’entitat

jornades caixabank1
Les empreses van rebre assessorament en internacionalització // Imatge cedida per CaixaBank

CaixaBank va celebrar dilluns per vuitè any consecutiu les Jornades “Porta a l’Exterior” per donar assessorament a més de 100 empreses catalanes interessades a potenciar la seva dimensió internacional. A la iniciativa van participar un total de 8 empreses de Terrassa que cerquen solucions per obrir nous mercats pels seus negocis.

Les Jornades “Porta a l’Exterior” són una iniciativa de CaixaBank per posar al servei de les empreses la seva experiència en comerç exterior i la seva presència i el seu coneixement dels mercats internacionals. En aquesta ocasió els directors de les oficines de representació i sucursals internacionals de CaixaBank, juntament amb l’equip d’especialistes de comerç exterior de l’entitat financera, van oferir una sessió a la Casa Llotja de Mar de Barcelona en la que van mantenir 202 entrevistes i van donar formació personalitzada sobre més de 50 països, convertint-se en l’edició amb un major nombre d’assistents, tant en nombre d’empreses com en la quantitat de mercats sobre els quals es va oferir informació i assessorament.

També per primera vegada aquestes jornades van comptar amb un “país convidat”: Xile. L’entitat financera va promoure la presència d’institucions xilenes especialitzades en comerç i inversions internacionals, entre els quals figuraven CIEChile (l’organisme que representa a l‘Estat de Xile en les seves negociacions amb inversors estrangers) i ProChile (institució encarregada de la promoció de l’exportació xilena i l’atracció del turisme).

Caixabank i l’assessorament per a comerç exterior

CaixaBank és una de les entitats líders en oferir assessorament per al comerç exterior a les empreses espanyoles, amb solucions financeres que faciliten les exportacions i importacions dels clients. Igualment, compta amb un equip de banca internacional i amb una xarxa d’oficines de representació a Londres (Regne Unit), París (França), Milà (Itàlia), Stuttgart i Frankfurt (Alemanya), Istanbul (Turquia), el Caire (Egipte), Bogotà (Colòmbia), Beijing i Xangai (Xina), Nova Delhi (Índia), Dubai (Emirats Àrabs), Singapur i Santiago de Xile (Xile).

L’entitat també disposa d’oficines operatives a l’exterior: Varsòvia (Polònia) i Casablanca i Tànger (el Marroc). En total, la xarxa exterior de CaixaBank ofereix cobertura a més de 50 països. També compta amb acords amb més de 2.500 bancs internacionals que permeten donar servei a les empreses a qualsevol país.

¿ He de suponer  ?

He de suponer ? // Fotografia Toni Garcia
He de suponer ? // Foto Toni Garcia

¿He de suponer que me extrañas?

¿he de suponer que me amas?

incluso los hechos,

he de suponer aunque ya no me llegue nada.

Antes no suponía ,

me lo dabas,

 antes no me preguntaba ,te entregabas,

 y los hechos eran sorpresas junto con tus palabras.

¿He de suponer,

que sigo latiendo en tu corazón aunque te quedastes en silencio?

¿he de suponer

que por mi,  aún sientes ese amor eterno?.

Antes nunca suponía,

  porque siempre recibía algún escrito

antes nunca dudaba,

  sobre nuestro destino.

¿He de suponer que esto se acaba?

¿he de suponer que nada volverá?

antes pensaba que todo era eterno

y nunca imagine que podría tener un final.

Si amas con todas tus fuerzas y sientes ,

a pesar de las adversidades los contratiempos y las circunstancias ,

hazle saber cada dia a la persona que amas ,

que la deseas ,que la extrañas,

que es lo mejor que ha pasado en tu vida ,

que la necesitas ,que es tu alma gemela .

Y si es así de verdad,

no habrá un solo día que dejes de hacerlo ,

con palabras con detalles ,con sorpresas.

Bastante rutinaria se convierte muchas veces  la vida ,

para que convirtamos también el amor .

EL AMOR EN TODO LOS SENTIDOS  ES QUIEN NOS HACE VIVIR Y NOS DA VIDA .

Mont

L’ACA destinarà 340.500€ per actuar als trams fluvials afectats a la tardor del 2014

23 actuacions a les demarcacions de Barcelona i Girona

Torrent de la Grípia a Terrassa
Torrent de la Grípia a Terrassa // Imatge cedida per l’ACA

Ahir, el consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua va aprovar un pressupost de 340.500 euros per dur a terme actuacions en cursos fluvials afectats per les avingudes i les ventades registrades durant la tardor de l’any passat.

En total, es faran 23 actuacions a les demarcacions de Barcelona i Girona, que l’ACA finançarà íntegrament i seran executades per l’empresa pública Forestal Catalana SA.

Recordem que a principis del mes de novembre del 2014, es van produir unes fortes ventades que van provocar un greu abatiment d’arbres a la zona de domini públic hidràulic en els torrents de la Grípia i la Betzuca, en els rius Ripoll i Tenes, així com també en els afluents propers a les comarques del Vallès Occidental, i Vallès Oriental.

També la demarcació de Girona es va veure afectada a finals de setembre de 2014 durant un episodi de fortes pluges, que va provocar un creixement del cabal i el consegüent desbordament de torrents i rieres afluents del riu Onyar a les comarques de la Selva i el Gironès. Al novembre de l’any passat, un altre episodi de pluges registrat també va provocar un augment considerable de cabals a les lleres de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga.

Després d’inspeccionar les zones afectades, l’ACA va determinar la situació de greu perill si es produïen fortes pluges en cas de què no s’actués abans en les zones afectades. En aquest sentit, l’ACA va determinar ahir com a prioritàries, les actuacions que es detallen a continuació, per tal de disminuir el risc potencial d’afectacions locals derivats del règim ordinari d’avingudes.

Actuacions previstes a la demarcació de Barcelona:

Conca
 
 
Municipis
 
 
Descripció dels trams
 
 
Descripció Actuacions
 
Import             (iva no inclòs)
Torrent de Bogunyà – Can Carbonell
Terrassa
Zona de can Carbonell
Retirada d’arbres caiguts. Recuperació de la capacitat hidràulica.
4.500 €
Torrent del Sagrament
Terrassa
Zona de l’EDAR Font de l’Espardenya
Retirada d’arbres caiguts. Recuperació de la capacitat hidràulica.
8.000 €
Torrent de la Betzuca
Terrassa
Des del límit de terme amb Matadepera
Retirada d’arbres caiguts. Recuperació de la capacitat hidràulica.
47.500 €
Torrent de la Grípia
Terrassa
A partir de l’aiguabarreig del torrent del Sagrament i de les Monges
Retirada d’arbres caiguts. Recuperació de la capacitat hidràulica.
19.000 €
Riu Tenes
Bigues i Riells
Tram confrontant entre cal Rieral i el Molinet
Retirada d’arbres caiguts. Recuperació de la capacitat hidràulica.
8.500 €
Torrent de la Font del Tord
Bigues i Riells
Font del Tord
Retirada d’arbres caiguts. Recuperació de la capacitat hidràulica.
1.500 €
Torrent del camí del Flix
Bigues i Riells
El Flix
Retirada d’arbres caiguts. Recuperació de la capacitat hidràulica.
2.000 €
Riu Ripoll
Castellar del Vallès
Can Juliana
Retirada d’arbres caiguts. Recuperació de la capacitat hidràulica.
1.500 €
Riu Tenes
Santa Eulàlia de Ronçana
can Valentí – Can Magre
Retirada d’arbres caiguts. Recuperació de la capacitat hidràulica.
2.000 €
Torrent de la Betzuca
Sant Quirze del Vallès
De can Pallars a can Toset
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació de la capacitat hidràulica.
2.500 €
Torrent de Can Fatjó
Cerdanyola del Vallès
Can Magí
Retirada d’arbres caiguts. Recuperació de la capacitat hidràulica.
2.500 €

Actuacions previstes a la demarcació de Girona:

Conca
Municipis
Descripció dels trams
Descripció Actuacions
Import             (iva no inclòs)
Riu Manol
Vila-sacra, Peralada i Figueres.
Aigües amunt pont C-260 fins a la confluència amb la Muga.
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació de la capacitat hidràulica.
16.500 €
Riera Figueres
Figueres i Vilabertran
Des d’aigües amunt de la rotonda de la ctra. a Llançà fins a la confluència amb el Manol (inclou l’afluent anomenat la riera la Calçada).
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació de la capacitat hidràulica.
50.000 €
Riu Llobregat d’Empordà
Peralada
Tram confrontant amb el paratge de  les Artigues
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació de la capacitat hidràulica.
12.500 €
Riu Manol
Vilafant
Tram  situat a l’entorn de les infraestructures de l’AP7 i d’ADIF
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació de la capacitat hidràulica.
12.000 €
Riu Terri
Cornellà de Terri
Tram confrontant entre zona Can Prades i Santa Llogaia del Terri.
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació de la capacitat hidràulica.
4.000 €
Riera Grevolosa
Vilobí d’Onyar
Tram paral·lel al paratge Can Bells.
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació de la capacitat hidràulica.
2.500 €
Rieres Banyaloques, Rierot i Cateura
Llagostera
Aigües amunt de la C-65 fins a la confluència de les tres rieres formant la riera Gotarra.
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació de la capacitat hidràulica.
16.000 €
Riu Onyar i afluents
Riudellots de la Selva, Fornells de la Selva,Quart i Girona
Tram aigües avall polígon industrial de Riudellots de la Selva fins aigües amunt zona de la creueta de Girona
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació de la capacitat hidràulica.
50.000 €
Riera Cric i Riudevitlla
Riudellots de la Selva
Tram aigües amunt de l’Ajuntament en la zona de Can Calderó.
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació de la capacitat hidràulica.
2.500 €
Riera Seca i Riera Susvalls
Campllong i Cassà de la Selva
Aigües avall dels creuaments amb la C-65 fins a la confluència amb la riera Gotarra
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta i reperfilat de les acumulacions de material. Recuperació de la capacitat hidràulica.
42.000 €
Riu Ter
Foixà i Jafre
Zona paratge Sant Romans
Retirada de taps de vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació de la capacitat hidràulica.
18.500 €
Riu Ter
Foixà i Verges
Paratge Camps d’en Ros i Can Paretes
Retirada taps vegetació existent així com aclarida d’aquesta. Recuperació capacitat hidràulica
14.500 €