Obituari 01.04.15

Nom i cognoms              Edat      Dades de la cerimònia

Xavier Navarro Mayora        70  01/04/2015 12.00 Parròquia Santa Creu
Francisco Ripoll Montcunill 78  01/04/2015 10.00 Temple Cementiri
María Escabias Carrillo       87  01/04/2015 09.00 Temple Cementiri
José Albesa Agud              85  01/04/2015 11.00 Temple Cementiri
Maria Rosa Espert Luján    77  01/04/2015 17.00 Temple Cementiri
Beatriz Bellón Castellanos  87  01/04/2015 16.00 Temple Cementiri

Whiplash

Crítica cinematogràfica: Whiplash

Ritme, velocitat i sentiments a flor de pell

Whiplash
Whiplash

DRAMA. Estrenada: 2014. Dirigida per: Damien Chazelle. Repartiment: Miles Teller, J.K. Simmons, Melissa Benoist, Paul Reiser, KAvita PAtil, Jesse Mitchell. Duració: 103 min

Re-doble que augmenta progressivament tan de ritme com de volum mentre la càmera s’apropa lentament a un jove immers en la música procedent de la bateria. Aquest és l’inici i el final de Whiplash un film on la passió i el dolor van de la mà. A l’igual que el muntatge i la música, perfectament compassats per tal que semblin un sol element.

El conjunt de plans detall de la bateria i de les faccions dels diferents protagonistes creen més dinamisme i rapidesa al film. Damien Chazelle, després del guió de Grand Piano, torna a donar el paper principal a la música però aquesta vegada al jazz, un gènere on els artistes composen en base als seus sentiments, el mateix que transmet el film cada vegada que s’escolta una nota, ja sigui procedent de la BSO o dels personatges.

Un jove ambiciós aspirant a bateria entra a la millor banda de jazz de la costa est, allà es topa amb un professor ple de talent però que utilitza uns mètodes d’ensenyança poc ortodoxes: crits, bufetades,… Neiman, que desitja arribar a ser com Charlie Parker, es veu entre l’espasa i la paret, entre la seva dignitat o el futur que tan desitja. Ritme, velocitat i sentiments a flor de pell són el que el so de les baquetes al repicar contra la bateria deixen anar del qui les sosté; suor i sang es barregen amb els crits i els aplaudiments, un seguit de sentiments que arriben a traspassar la pantalla, només en els instants que la música acompanya les imatges que s’observen. El film no segueix l’estructura clàssica de Syd Field, ja que no hi ha dos punts de gir clarament definits sinó que es centra en un seguit de “petits” clímax que fan coherent l’avanç de la història però no interessant. Aquest aspecte fa perdre molt al film però gràcies a la música, punt central que guia i ajuda a que no sigui monòtona, el film guanya intensitat i interès.

Les actuacions, juntament amb la música, són el més ressaltable del film ambdós elements donen vida a les paraules i a la història falta d’interès que té al darrera, per aquesta raó la trama central passa a segon pla, donant prioritat a la música i a les interpretacions, sobretot la de l’oscaritzat J.K.Simmons, qui interpreta al professor exigent i estricte.

Cristina Nocete

@crisnocete

c's terrassa

J. González: “El que ens diferencia d’altres formacions són els nostres valors al servei d’un canvi assenyat”  

El candidat de C’s vol més participació ciutadana

c's terrassa
Acte de presentació del programa electoral // Imatge cedida per C’s Terrassa

El candidat de Ciutadans (C’s) a l’Ajuntament de Terrassa, Javier González, va assegurar que “el que diferencia a Ciutadans de la resta de formacions polítiques, és la seva aposta pels valors al servei d’un canvi assenyat”. Durant l’acte de presentació del programa municipal per al consistori i acompanyat de l’ex diputat Jordi Cañas i membres de l‘Executiva nacional del partit, González va manifestar que “la prioritat de Ciutadans en el municipi és posar les bases per aprofitar la recuperació econòmica, amb l’objectiu de millorar els serveis públics i recuperar els drets perduts per la crisi”.

Durant l’acte, González va defensar la necessitat “d’impulsar la transparència en la destinació dels impostos dels contribuents i d’apostar per una major participació ciutadana i proximitat de les institucions”. González va manifestar que Ciutadans es presenta a la ciutat “per acabar amb els més de quaranta anys de règim del PSC” i ha afegit que “Ballart no pot deslligar-se del PSC, perquè comet els mateixos errors, la seva mala gestió ens deixa una herència nefasta, la seva incapacitat per canviar de model deixa a la ciutat carregada de deutes”.

El president de la Diputació, Salvador Esteve // Foto: Joan Murcia

Salvador Esteve fa balanç del seu mandat al capdavant de la Diputació de Barcelona

“Hem invertit més de mil milions d’euros al territori”

El president de la Diputació, Salvador Esteve // Foto: Joan Murcia
El president de la Diputació, Salvador Esteve // Foto: Joan Murcia

Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, va presentar ahir al vespre el balanç del seu mandat, davant dels diversos grups polítics, directius i personal de la Diputació i alcaldes del territori. Un mandat que, tal com va explicar, ha estat guiat pel principi que “Catalunya comença a construir-se als pobles i les ciutats” i pel convenciment d’haver “contribuït a garantir uns serveis de proximitat de qualitat per a tothom“, emmirallant-se en el mestratge de Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya i havent-hi dedicat “el doble de recursos que el mandat anterior“.

Esteve va recordar que, per tal d’aconseguir-ho, “hem buscat l’entesa entre els diversos nivells de l’administració, entre sector públic i provat i amb les diverses forces polítiques“, i els resultats han estat “importants plans d’innovació i de millora dels serveix públics, i noves formes de gestió“. “Aquesta feina té una xifra“, va puntualitzar: “en un context econòmic i financer advers, hem invertit més de mil milions d’euros al territori: el doble de recursos econòmics que en el mandat anterior“.

Esteve va recordar les dues grans línies d’aquesta inversió, a partir del Pla de Xarxa de Governs Locals, que ha posat l’accent en les meses de concertació i el Catàleg de serveis, per una banda, i en els plans extraordinàries de solvència financera. A continuació va desgranar els programes estrella de les àrees en què la corporació té competència: pel què fa al suport a l’economia i el desenvolupament local, va destacar que “el pla Accelera el creixement, que ha donat suport a 140 empreses (…), la Xarxa de Centres Locals de Serveis a les Empreses, que ha servit 12.000 empreses i prop de 20.000 llocs de treball (…), el projecte Reempresa, la marca turística “Barcelona és molt més” i la campanya esportiva “Penja’t una medalla“.

En la nostra acció en favor de la cultura- va continuar Estevehem seguit creixent: la Xarxa de Biblioteques Municipals ha tancat aquest més amb 225 biblioteques, que atenen gairebé 2,5 milions d’usuaris amb carnet“. Tampoc van faltar esments a la contribució de la Diputació de Barcelona en la reobertura dels Museus de Sitges, la promoció del Palau Güell, la gestió de les xarxes de Museus i d’arxius locals i el suport a institucions de projecció nacional com el CCCB, l’Institut del Teatre i el Museu Marítim, i els acords amb MontserratPoblet.

El suport als serveis socials va ser el tercer àmbit destacat per Esteve, amb iniciatives com el Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge, “que ens ha permès ajudar més de 1.500 famílies que no podien pagar la hipoteca“, el conveni amb la Taula del Tercer Sector i amb la Generalitat, “mitjançant el qual hem invertit 1,5 milions d’euros en la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social“, el suport a les beques menjador, la targeta moneder d’impacte social, “fruit d’un acord amb la Fundació La Caixa i Caixa Banc“, o el Servei Local de Teleassistència, “que atén diàriament més de 63.000 persones grans“.

El quart àmbit al qual es va referir Salvador Esteve és “l’acompanyament als governs locals per millorar la qualitat de vida de tothom“, on va destacar “els més de 1.900 projectes i estudis i 81 milions d’euros per millorar vies, camins, travesseres i centres urbans“, així com el suport als parcs naturals, els “110 milions d’euros en la programació dels projectes d’eficiència energètica i energies renovables“, i l’aposta per una plataforma tecnològica “que permetrà als municipis barcelonins esdevenir smart cities“.

Cohesió social, equilibri territorial, cultura i identitat local, reactivació econòmica i qualitat de vida per a tothom” han estat les prioritats que va subratllar el president, sense oblidar consecucions del mandat com la línia de suport als petits municipis o la condonació de la quota que els ajuntaments paguen pels serveis de l’Organisme de Gestió Tributària.

En el tram final de la seva intervenció, Salvador Esteve es va referir a la renovació de la Xarxa Audiovisual Local, “que ha incorporat la resta de diputacions per fer extensiu un model d’èxit arreu de Catalunya” i la lleialtat institucional que ha permès que “reeditant l’esperit unitari de fa cent anys, hem tingut una sola veu per posar-nos al costat del Govern de Catalunya en el procés de transició nacional (…) i impulsar la hisenda pròpia catalana“.

Finalment, Salvador Esteve va recordar el mestratge de la Mancomunitat de Catalunya, i fent un repàs a la seva llarga carrera política com a alcalde, parlamentari i diputat, va declarar que acabar-la “al capdavant d’una institució com aquesta, seu del municipalisme català, és un privilegi“. El seu desig per al proper equip de govern va ser “un rumb proper a la gent, als pobles i ciutats que fan tan gran aquest país“.

El primer 3d6a dels Bergants // Foto: Marta Casas

Els Bergants del Campus de Terrassa participen a la Diada del 20è aniversari dels Ganàpies de la UAB

Hi van portar tres castells de 6

El primer 3d6a dels Bergants // Foto: Marta Casas
El primer 3d6a dels Bergants (imatge d’arxiu) // Foto: Marta Casas

Els Bergants del Campus de Terrassa van ser una de les colles convidades a la Diada del 20è aniversari dels Ganàpies de la UAB, que va tenir lloc el dijous passat a la Plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, també els acompanyaven els Emboirats de la UVic i els Trempats de la UPF.

Els terrassencs van prendre part de la que seria la millor actuació de la temporada dels amfitrions, tot descarregant un 3 de 6 en la primera ronda, un 3 de 6 amb l’agulla en la segona ronda, un 4 de 6 amb l’agulla en la tercera, dos pilars de 4 aixecats per sota i un pilar de 4 a més d’un altre que va quedar en intent.

Cartell de la segona sessió del Perifèric Poetry a Terrassa // Imatge del Facebook de Perifèric Poetry Terrassa

El Perifèric Poetry arriba a la Nova Jazz Cava en una segona sessió

Jaume Muñoz serà el poeta convidat

Cartell de la segona sessió del Perifèric Poetry a Terrassa
Cartell de la segona sessió del Perifèric Poetry a Terrassa // Imatge del Facebook de Perifèric Poetry Terrassa

El proper 9 d’abril a les 20.00h, la Nova Jazz Cava de Terrassa acollirà la segona sessió del Perifèric Poetry amb Jaume Muñoz com a poeta convidat.

Perifèric Poetry és una iniciativa nascuda a Sant Boi el maig del 2013. Impulsada per Cysko Muñoz i Marta Guijarro, té la intenció de crear un espai dedicat a la poesia escènica i amb micro obert per tal que la gent de les poblacions de la perifèria de Barcelona pugui accedir a propostes interessants que ja s’estan fent a la ciutat comtal. Després d’haver funcionat a Sant Boi, es van incorporar ciutats com Badalona i Mataró, tot generant una xarxa de Perifèrics que proporciona l’expansió de les sinèrgies i una repercussió més gran de l’esdeveniment.

Les sessions de Perifèric Poetry s’estructuren en dues parts; a la primera, un poeta convidat presenta la seva obra durant un temps aproximat d’entre 20 i 30 minuts, i a la segona part, tots els assistents són convidats a intervenir i expressar-se públicament des de l’escenari.

Es tracta d’un tipus d’acte que funciona pel sistema de taquilla inversa, és a dir, que els assistents paguen a la sortida segons el seu grau de satisfacció i la seva capacitat econòmica.

Rostes de Santa Teresa (Torrijas) // Imatge Cuinadesempre.cat

Rostes de Santa Teresa (Torrijas)

Rostes de Santa Teresa (Torrijas) // Imatge lacuinadesempre.cat
Rostes de Santa Teresa (Torrijas) // Imatge lacuinadesempre.cat

Ingredients:

- Pa per torrijas uns 350 grams

- Ous 3 o 4

- Claus un grapat

- Vi blanc mig llitre

- Aigua

- Mel al gust, sucre

- Oli d’oliva

Preparació:

Per començar posarem a escalfar un cassó amb la mel, un gotet d’aigua i un grapat de claus  i ho deixem fins que es dilueixi la mel i quedi de forma més líquida. D’altra banda agafa un recipient barreja el vi amb un got d’aigua. I en un bol gran bat els ous.

 Posa una paella amb oli d’oliva verge extra a escalfar.

Quan l’oli estigui calent, hem de mullar les llesques en el vi rebaixat amb aigua, ben empapades perquè agafin gust, però sense que es trenqui el pa.

Ho passem després per l’ou batut, escorrem i tirem a la paella. Fregir totes les llesques bé per ambdós costats, i al treure-les vas col·locant en un recipient ampli fins que es refredin una mica.

Quan acabis de fregir totes les llesques , les vas col·locant en una safata i li tiras la mel per sobre i  el sucre a gust de cadascum

Espera que es refredin bé per menjar-les, ja que així estaran més riques, perquè a més els sabors s’hauran barrejat millor.

 

Rostisseria “La Tieta”

Signatura del Conveni de Col·laboració entre l'Ajuntament de Terrassa i la Creu Roja // Foto: Toni García

L’Ajuntament de Terrassa i la Creu Roja renoven el conveni amb un augment de pressupost del 24%

S’hi destinaran més de 350.000 euros

Signatura del Conveni de Col·laboració entre l'Ajuntament de Terrassa i la Creu Roja // Foto: Toni García
Signatura del Conveni de Col·laboració entre l’Ajuntament de Terrassa i la Creu Roja // Foto: Toni García

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i el president de la Creu Roja Terrassa, Marià Gallego, van signar ahir dilluns el Conveni Específic de Col·laboració entre l’Ajuntament de Terrassa i l’Assemblea Local de Creu Roja de Terrassa per a l’Exercici 2015.

Aquest conveni té per objectiu establir mecanismes de col·laboració per a dur a terme accions conjuntes en l’àmbit de els competències i finalitats d’ambdues entitats per a assumptes d’interès públic i social. L’Ajuntament de Terrassa hi destinarà més de 350.000 euros, un 24% més que l’any anterior.

Una de les accions que es duran a terme són augmentar de 350 a 400 les  targetes de prepagament. Es tracta d’una tarja que es dóna a les famílies perquè puguin anar comprar en certs establiment concertats. És una tarja sense cap logotip i que facilita l’anonimat dels que la utilitzen, ja que els únics que saben l’ús d’aquesta tarja és la direcció del supermercat i la pròpia família. El supermercat facilita les dades d’ús de la tarja a Creu Roja, qui està en tot moment informada.

D’altra banda augmentaran el programa de menjador que fins ara es feia a l’Institut Mont Perdut per a nois d’entre 12 i 17 anys a un altra institut encara per determinar.

En l’àmbit de la formació, en els centres on s’han instal·lat desfibril·ladors es farà la formació necessària al personal perquè coneguin el seu funcionament i capacitar-los per al seu ús.