Autor Política
26 abril 2015 a 15:00

L’Acellec fa quinze propostes als grups polítics

4 Flares 4 Flares ×

Les mesures busquen defensar el sector del lleure educatiu i sociocultural

Cartell de l'Acellec // Imatge del web Talim.cat

Cartell de l’Acellec // Imatge del web Talim.cat

L’Acellec ha formulat quinze propostes adreçades als grups polítics de cara al nou cicle electoral. Aquestes propostes defensen i potencien el sector del lleure educatiu i sociocultural als àmbits local, nacional i estatal. Amb aquest escrit, l’Acellec expressa la seva posició institucional davant de la triple convocatòria electoral per a 2015, amb les Eleccions Municipals del 24 de maig, les Eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, i les Eleccions Generals, previstes per a finals d’any.

L’Acellec és l’associació patronal de referència a Catalunya en el sector de lleure educatiu i sociocultural, representant en l’actualitat 55 empreses que facturen en conjunt prop de 100 milions d’euros anuals i contracten de forma estable més de 7.000 treballadors. Les seves funcions són promoure la consolidació i progrés qualitatiu del sector i defensar els drets i interessos dels seus associats.

El primer punt és l’Impuls del codi de bones pràctiques de la contractació pública: l’Acellec va firmar el juliol de 2014 l’Acord per l’impuls de la millora de la contractació pública de serveis d’atenció a les persones, iniciant el treball d’un grup tècnic compartit amb l’Oficina pel Seguiment i Avaluació de la Contractació Pública (OSACP) de la Generalitat de Catalunya que ha de culminar amb la elaboració i aprovació d’un Codi de Bones Pràctiques en la Contractació Pública d’aquest sector. El codi vol garantir que les licitacions públiques tinguin en compte de forma preferent criteris qualitatius i de continguts a l’hora de decidir les adjudicacions, i que la valoració econòmica no sigui el criteri preponderant

El segon punt és Vetllar per l’aplicació plena del conveni del lleure educatiu i sociocultural: al març de 2015, l’Acellec va signar, juntament amb altres organtizacions patronals i dels sindicats representatius, el tercer conveni del lleure educatiu i sociocultural. L’acord actualitza les taules retributives dels treballadors del sector i introdueix millores en el seu articulat que beneficien els drets laborals dels treballadors i el desplegament eficaç dels serveis empresarials. Tot i així, malgrat la consolidació del conveni, moltes instàncies de l’administració provoquen el seu incompliment per simple desconeixement o per dificultats a l’hora de delimitar el propi sector.

El tercer punt és Ampliar els ajuts a la contractació laboral: l’Acellec promou projectes entre les seves empreses associades per tal que puguin generar nous llocs de treball que s’acullin als ajuts públics existents per a aquesta finalitat. Però les iniciatives de l’Acellec en aquest àmbit només s’aprofiten de manera residual per les organitzacions del sector perquè els ajuts públics no tenen en compte les seves peculiaritats. Els requisits per accedir a les subvencions barren el pas a diverses empreses.

El quart punt és l’Increment dels suports a la formació: la formació continua és un element de gran transcendència, ja que el caràcter canviant de l’entorn i les característiques de la població destinatària dels serveis del sector fa necessària una actualització constant de coneixements, aptituds i tècniques d’intervenció. Però aquest reciclatge no pot existir si no és a través d’una oferta estable i continuada de formació. Per tant, cal augmentar els ajuts per a la formació continua dels treballadors de les empreses i simplificar el sistema d’homologació per a la impartició de formació. S’hauria d’adequar el Servei d’Ocupació Català (SOC) a la realitat del mercat i a les necessitats específiques dels sectors.

El cinquè punt és Garantir la igualtat de condicions en la competència: a l’activitat econòmica del sector del lleure educatiu i sociocultural conviuen les empreses mercantils i una gran diversitat d’organitzacions que es defineixen per l’absència d’ànim de lucre. El lògic suport de l‘administració a les institucions amb finalitat social es converteix sovint en un greuge per a les societats mercantils que operen en el mateix sector perquè no es distingeix adequadament entre l’activitat associativa o voluntària i la de matriu estrictament comercial.

El sisè punt és la Creació de CNAEs per a lleure educatiu i serveis socioculturals: una de les grans dificultats per a la visibililitat i consolidació del sector és la inexistència d’una classificació de la seva activitat econòmica que permeti delimitar-ne l’abast i que faciliti l’obtenció rigorosa de dades.

El setè punt és la Flexibilització del preu en els menjadors escolars: el preu màxim per als menjadors escolars ordenat anualment per la Generalitat no ha variat en els vuits darrers cursos acadèmics i mai no s’ha justificat amb una memòria econòmica, i el dictàmen d’un pèrit economista consultat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya gràcies a un recurs interposat per l’Acellec certifica que la prestació del servei no és econòmicament viable en les actuals condicions. La limitació de preus d’un servei sotmès al lliure mercat sense cap justificació ni detall econòmic suposa una alteració de la lliure competència, pel que s’hauria de fer un estudi econòmic previ els conceptes de despesa inclosos en el preu màxim i les condicions mínimes de prestació del servei.

El vuitè punt és Reconèixer de forma integral el caràcter educatiu del lleure: gràcies a una intensa acció reivindicativa de l’Acellec, el Govern d’Espanya ha reconegut de forma explícita l’exempció d’IVA per als serveis educatius de menjador escolar i d’acolliment fora d’horaris lectius. Però aquest reconeixement certifica només parcialment el caràcter educatiu dels serveis que presten en conjunt les empreses del sector.

El novè punt és el Suport a la plataforma de promoció de les colònies escolars: les colònies escolars es troben en situació de davallada a causa de la situació de crisi econòmica i per les dificultats a què s’enfronten els docents i els centres d’ensenyament per realitzar activitats pedagògiques fora dels centres. L’Acellec i més organitzacions han impulsat el projecte Colònies i Educació, que promou diverses mesures per garantir la pervivència de les colònies escolars.

El desè punt és el Reconeixement de l’àmbit de la cultura de proximitat: els serveis i els programes socioculturals constitueixen un espai poc definit en el marc de les estructures de gestió pública de les diferents administracions, i sovint queden desdibuixats entre els límits canviants dels diferents departaments o àrees de govern. Per tant, és necessari un espai clar per als programes, projectes i serveis de Cultura de Proximitat.

L’onzè punt és la Reducció de l’IVA cultural: l’increment de l’IVA en l’activitat lligada als serveis d’oci, culturals i esportius suposa un greu perjudici per a l’activitat econòmica del sector. D’altra banda, cal tenir en compte que en la gestió d’equipaments socioculturals, les ofertes formatives de caire cultural són un instrument d’autofinançament, que contribueix a reduir la despesa pública dedicada als equipaments, pel que l’increment d’IVA fins al 21% limita aquesta font d’ingressos i perjudica les opcions de gestió a disposició de l’administració pública.

El dotzè punt és el Reconeixement professional de l’informador juvenil: gràcies a les propostes de l’Acellec, el conveni del sector ha reconegut la figura professional de l’informador juvenil, però continua estant en la mà de les administracions titulars dels serveis el respecte a aquest tipus de professional, que requereix competències i coneixements específics.

El tretzè punt és Flexibilitzar la normativa que regula les instal·lacions juvenils: les cases de colònies i albergs han protagonitzat en els darrers anys una evolució pel que fa a la seva adequació física, amb especial atenció a la seguretat i l’adaptació a les necessitats pedagògiques, però cal mantenir el nivell assolit.

El catorzè punt és Precisar i concretar propostes de construcció nacional: a l’Acellec conviuen diferents sensibilitats pel que fa a la forma d’organització política de Catalunya, però s’ha expressat la necessitat d’una consulta ciutadana, com a acte de normalitat democràctica, per tal que el conjunt dels catalans puguin triar entre les diferents opcions possibles.

Per últim, el quinzè punt és Garantir la seguretat jurídica per a l’activitat econòmica: sigui quin sigui el camí triat per la ciutadania catalana per construir el seu futur cal preservar la seguretat jurídica en tot allò que es refereix a l’activitat econòmica i empresarial.

Switch to mobile version
4 Flares Twitter 3 Facebook 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 4 Flares ×