Mulan

Crítica cinematogràfica: Mulan

Una nova princesa Disney

Mulan
Mulan

ANIMACIÓ. EE.UU. Estrena: 1998. Dirigida per: Barry Cook i Tony Bancroft. Duració: 88 min.

Actualment les princeses que presenta la industria Disney estan plenes de coratge i ja no cerquen l’amor de la seva vida, sinó que busquen la seva llibertat. A més, el seu caràcter ja no és dèbil i infantil, ha donat un gir brusc cap a la valentia i la força. A l’actualitat Disney ha estrenat Brave i Frozen, clars exemples de la “nova princesa” però aquest tipus de personatge femení ja va aparèixer l’any 1998 quan es va estrenar Mulan, el film que adapta la llegenda xinesa de Hua Mulan, una noia jove que es disfressa d’home per ocupar el lloc del seu pare a l’exèrcit.

El film és un clar exemple de com en una societat dominada pels homes, una noia aconsegueix trencar els estereotips. Aquest és un tema molt recurrent a la societat actual on a cada cantonada s’escolta alguna dona cridant per la igualtat de sexes. És per això que per molt que el film s’hagi realitzat més de 15 anys enrere tracta aspectes que actualment estan molt vigents.

Mulan no només és un film innovador per la temàtica sinó que a més recupera el gènere èpic dins els films de Disney, productora que, en aquells anys, semblava estancada en el gènere romanç i de comèdia, principalment. La pel·lícula, el que fa, és mantenir ambdós gèneres presents però donant més protagonisme a la batalla i a la valentia de la protagonista.

S’interpreta al film com una reivindicació de la figura de la dona a la societat però més concretament a la societat xinesa, una societat on la figura femenina viu per la masculina. La comunitat asiàtica es veu ben representada durant els primers minuts del metratge, des que Mulan es presenta a l’acadèmia per demostrar si és una noia digna de ser casada, fins al moment en que la protagonista intenta convèncer el seu pare que no vagi a la guerra a causa de la seva feble salut.

El mateix any de l’estrena el film va ser nominat, tant a Oscar com a Globus d’Or, com a Millor Banda Sonora. La música és un element molt peculiar del film ja que mescla ritmes occidentals amb orientals a la vegada que dinamitzen el film fent-lo més amè i entretingut.

Cristina Nocete

@crisnocete

Vista parcial de l'interior de Merca Vallés // Imatge cedida per l'Associació de Majoristes de Mercavallès

El Consell Comarcal respon a l’Associació de Majoristes de Mercavallès

Ho ha fet a través d’un comunicat

Vista parcial de l'interior de Merca Vallés // Imatge cedida per l'Associació de Majoristes de Mercavallès
Vista parcial de l’interior de Mercavallés // Imatge cedida per l’Associació de Majoristes de Mercavallès

En relació a la valoració que l’Associació de Majoristes de Mercavallès ha fet pública sobre la rescissió́ unilateral del conveni amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental, en la qual negava que hi hagi raons de dèficit econòmic i acusava Lucio Villasol dur a terme una gestió conflictiva de la infraestructura, el Consell ha publicat el següent comunicat per aclarir les causes i circumstàncies de la rescissió d’aquest conveni.

INFORMACIÓ SOBRE LA RESCISSIÓ DEL CONVENI DE 2008 ENTRE EL CONSELL COMARCAL I L’ASSOCIACIÓ DE MAJORISTES DE MERCAVALLÈS.  

El Mercat Comarcal de Fruites i Verdures (Mercavallès) és propietat dels ajuntaments de Sabadell i Terrassa. La seva gestió està delegada pels dos ajuntaments al Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVOC), fins el 31 de desembre de 2016. El Consell Comarcal gestiona Mercavallès com els ajuntaments gestionen els mercats municipals, aplicant les normes de la gestió pública. Mercavallès és un servei dins les activitats del consell i apareix en els seus pressupostos com un programa més, dins la comptabilitat general del consell.

Els concessionaris de les parades del mercat comarcal estan organitzats en l’Associació de Majoristes de Mercavallès (AMM), entitat associativa sense ànim de lucre, amb NIF G-08870826, domiciliada al mateix mercat. Les relacions amb l’AMM i la seva participació en alguns aspectes de la gestió del mercat es defineixen al Reglament del Mercat, publicat al BOPB del dia 27 de setembre de 2012, i també en el conveni de col·laboració entre el CCVOC i l’AMM del 18 de juliol de 2008.

La Comissió Permanent del CCVOC, formada per la Presidenta i per un Vicepresident/a de cada un dels quatre partits polítics que conformen el govern comarcal (PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC) va acordar fer la denúncia del conveni del 2008 i notificar-ho a l’AMM per endegar un procés de redefinició de les funcions de cada un en la gestió del mercat cara el proper mandat comarcal.

Cal tenir present que, a partir de l’any 2009, diverses instruccions i ordres del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques han anat consolidant la gestió dels recursos públics per programes d’activitats sobre els quals imputar totes les despeses relacionades, directes, indirectes i la part proporcional de les despeses generals de les corporacions. Una aproximació a la comptabilitat analítica que ha estat ratificada en la Llei de Racionalitat i Sostenibilitat de les Administracions Públiques, del 27 de desembre de 2013, amb la definició del “costos efectius” de cada programa/servei públic com a obligació pressupostaria de les AAPP, sobretot per aquells serveis que la llei no considera obligatoris, com és el cas dels mercats.

Una de les raons del CCVOC per a denunciar el conveni és que l’AMM i els seus assessors han anat elaborant una comptabilitat paral·lela a la del CCVOC sobre el programa del Mercat, amb la qual reclamen un superàvit anual inexistent en els comptes del Consell. ¿Perquè  és inexistent el superàvit? Perquè el conveni limita la imputació de despeses generals del CCVOC al programa Mercavallès a 23.000€ anuals, i la realitat és que les despeses generals imputables al mercat depassen del 100.000€ anuals, segons un anàlisi exhaustiu dels costos del CCVOC. Si s’imputessin les despeses reals, el programa Mercavallès dins la comptabilitat del CCVOC estaria equilibrat, sense dèficit però també sense superàvit. El Consell no vol pujar cap taxa ni obtenir beneficis del mercat, però no vol que l’AMM continuï reclamant cada any un superàvit inexistent.

Per a tancar aquesta etapa, el CCVOC ha volgut executar unes obres i instal·lacions de millora en el mercat, per un valor aproximat al superàvit reclamat en base al conveni. Fetes aquestes, el Consell dóna per liquidat el conveni i obre una nova etapa en la gestió del mercat, en la qual es planteja revisar algunes qüestions que han d’interessar també als majoristes.

Ha de quedar molt clar quines despeses ordinàries es cobreixen amb la taxa de serveis del mercat, taxa que podria fins i tot reduir-se si algunes despeses que ara s’imputen a la taxa anessin a altres conceptes. Per exemple, el CCVOC ha d’assumir la publicació d’anuncis al BOP, DOG i BOE per qüestions administratives, però les campanyes de publicitat comercial, les activitats de dinamització comercial per atraure clients, amb visites als establiments, amb anuncis a la premsa o amb la dinamització de la web i les xarxes socials, són accions que hauria de fer l’AMM amb els recursos de les quotes dels associats, segons estableixen els seus estatuts a l’article 6.c) i 6.d). També els obsequis de fruita a visites escolars i competicions esportives, fins ara facturades al CCVOC i imputades a les despeses generals, són accions promocionals més pròpies de l’AMM que del CCVOC. També caldrà revisar les ordenances i ajustar als costos reals de tramitació administrativa algunes figures com la permuta de parades entre concessionaris ja titulars del mercat, que ara disposen d’un càrrec impositiu superior, etc.

Les despeses de manteniment i d’inversió a l’edifici i els espais annexos corresponen a l’ens gestor i a la propietat, i així les assumeix el CCVOC, però aquest, com Administració Pública que és, ha de prendre les seves decisions en els òrgans de govern què corresponen, la Comissió Permanent i el Ple, i cap conveni de col·laboració amb una entitat li ha de prendre aquesta competència, com pretén l’AMM en virtut del conveni del 2008. I el CCVOC, tal com ha decidit finançar les actuals obres de millora, decidirà si arriba el moment altres actuacions que es demostrin necessàries al mercat.

La proposta de noves actuacions a la finca del mercat, com la benzinera “low-cost”, no ha estat qüestionada mai pel CCVOC, sinó que s’ha traslladat a qui pertoca, que són els ajuntaments propietaris de la finca, Terrassa i Sabadell, que han de decidir-ho i establir les condicions per a la seva implantació.

Pla Estratègic

Tanmateix, cal elaborar un Pla Estratègic per al futur del Mercat davant la fi de les concessions l’any 2022, qüestió que correspon en primer lloc als dos ajuntaments propietaris, a qui el CCVOC ha traslladat també aquesta qüestió i confia que en el nou mandat municipal comencin a tractar-la, amb la participació del CCVOC i de l’AMM, però amb el lideratge dels dos ajuntaments, cosa que sembla no tenir clara l’actual President de l’AMM, que s’atribueix competències que no li pertoquen i sembla entestat en un pols de poder permanent amb el Consell Comarcal.

En resum, la finalització del conveni del 2008 per part del CCVOC està prou justificada en raons d’interès general i no suposa en cap moment una amenaça de pujada de la taxa de serveis del mercat, tal i com insinua la convocatòria de l’assemblea extraordinària de l’AMM pel dia 29 d’abril de 2015.

Vista la convocatòria, el CCVOC, a través del director del mercat, va demanar al President de la Junta participar en l’assemblea que va convocar l’associació per a explicar les raons del Consell, però el President va denegar dita participació, per la qual cosa ens hem vist obligats a fer document informatiu per donar compta als concessionaris d’aquesta decisió.

Consell Comarcal del Vallès Occidental

Acord de la Comissió Permanent del Consell Comarcal sobre la rescissió del conveni amb l’Associació de Majoristes de Mercavallès

Dues de les formacions dels Castellers de Terrassa d'aquest cap de setmana durant la Fira Modernista // Imatges cedides pels Castellers de Terrassa

Els Castellers de Terrassa van descarregar el 5 de 6 net a l’antiga a la Fira Modernista

La colla blauturquesa va col·laborar amb la Fira del Pop

Dues de les formacions dels Castellers de Terrassa d'aquest cap de setmana durant la Fira Modernista // Imatges cedides pels Castellers de Terrassa
Dues de les formacions dels Castellers de Terrassa d’aquest cap de setmana durant la Fira Modernista // Imatges cedides pels Castellers de Terrassa

Aquest passat cap de setmana ha estat molt intens pels Castellers de Terrassa. El dissabte  9 de maig van participar de la Fira Modernista, en col·laboració amb l’Associació de Comerciants de Ca n’Aurell, realitzant una recreació de les estructures castelleres que es feien en època Modernista.

Diumenge, 10 de maig, la colla castellera va estar a la plaça Lluis Companys fent un taller i una petita actuació en el marc de la 33a. Festa del Pop, organitzada per l’associació gallega O’Noso Lar.

Dissabte, al barri de Ca n’Aurell, aproximadament a un quart de set de la tarda, els Castellers de Terrassa van sortir del seu local en cercavila, i en comptes de la seva camisa habitual blauturquesa i pantalons blancs, anaven guarnits amb robes i vestits que reproduïen la manera de vestir dels castellers durant l’època modernista, i a l’alçada del Mercat de la Independència es van unir al Drac de Terrassa i al Drac Baluk-Ashtarot, realitzant diversos pilars i un 2 de 5 net .

Les tres colles, un cop van arribar a la Plaça de Progrés  en cercavila, els Castellers de Terrassa van començar a fer l’exhibició de castells de l’època, els Castells a l’antiga la torre de sis amb figuereta a terços, el 3 de 7, el 5 de 6 net a l’antiga, es a dir, amb els poms de dalt formant dues estructures separades (a diferencia de com es fa ara, on les dues estructures queden unides), el 4 de 6 amb l’agulla i dos pilars de quatre aixecats per sota.

Per la plaça i durant el cercavila es van anar repartint uns facsímils del diari “La Veu d’Ègara” que reproduïa les noticies i els mitjans de l’època, amb fotos i comentaris sobre el món dels castells.

Amb aquestes construccions i manera de vestir, la colla egarenca acomplia de nou el seu compromís de fer una recreació el més fidel possible de les construccions i les maneres de fer de les colles castelleres durant aquell període històric, finals del segle XIX i principis del XX.

El diumenge la colla blau turquesa va realitzar un taller de creixement a la Plaça Lluís Companys en motiu de la 33a. Festa del Pop organitzada per l’associació gallega o’Noso Lar.  Els egarencs van realitzar, a més, una petita actuació al final del mateix. Es van descarregar el 3 de 6, 2 de 5 net, 4 de 6 i 2 pilars de 4 aixecats per sota, amb la curiositat de que un dels pilars va pujar mentre les gaites que animaven la festa, acompanyaven amb música galega i feien el toc de l’aleta quan es coronava el pilar.

El proper dia 15 els Castellers de Terrassa faran un pilar a la Plaça Vella, a tres quarts de vuit del vespre, en la celebració de la XX Diada de Diables de Terrassa.

La propera actuació dels egarencs serà el diumenge dia 24 a la Fira de Maig de Manresa, al Bages.

CV Terrassa contra el CE Hortons // Imatge cedida pel CV Terrassa

La manca de confiança condemna a un imprecís CV Terrassa davant l’Hortons

Encara poden ser segones

CV Terrassa contra el CE Hortons // Imatge cedida pel CV Terrassa
CV Terrassa contra el CE Hortons // Imatge cedida pel CV Terrassa

El CV Terrassa va perdre per  0 a 3 a casa contra el CE Hortons en un partit molt apàtic per part de les egarenques. La inseguretat de les jugadores locals va provocar moltes errades impròpies que es van traduir en derrota.

Les experimentades jugadores de l’Hortons van saber portar el tempo del partit en el que es va notar la pressió de les egarenques d’haver de guanyar per a mantenir la primera posició de grup.

L’equip visitant es va endur el primer set per 22 a 25, tot i la bona tasca defensiva de les terrassenques, que no van saber completar amb una bona finalització de les jugades. La falta d’un atac més agressiu sumat a la intel·ligència dels atacs visitants van trencar el esquema defensiu d’un Terrassa que no va saber resoldre amb ordre els contraatacs.

Els nervis amb el que van sortir les locals al segon set va provocar jugades desordenades i amb moltes imprecisions, tot el contrari que les visitants. així doncs va acabar el set amb 17 a 25.

Les noies de Xavi Dobón van sortir més endollades en el tercer set i van arribar a posar-se 20 a 17, però l’ofici de les visitants va permetre la remuntada i van acabar guanyant els et per 21 a 25.

L’últim partit de la segona fase de la lliga serà a Cunit el proper dissabte 16 de maig.

El CV Terrassa que ja no pot aspirar a la primera plaça de la fase, pot concloure el campionat en segona posició si aconsegueixen una victòria on puguin puntuar el 3 punts en joc.

Mapa de temperatures // Imatge del web Gencat.cat

La temperatura augmenta a Catalunya

El punt àlgid serà dimecres

Mapa de temperatures // Imatge del web Gencat.cat
Mapa de temperatures // Imatge del web Gencat.cat

El Servei Meteorològic de Catalunya ha informat que una depressió situada a l’oest de les Illes Britàniques afavorirà l’advecció d’una massa d’aire molt càlid, procedent del nord d’Àfrica, i donarà lloc a una notable pujada de la temperatura. L’ascens de temperatura arribarà al seu punt àlgid dimecres, quan s’assoliran valors d’entre 33 i 38ºC a Ponent i interior de les Terres de l’Ebre, unes màximes molt poc habituals en aquesta època de l’any.

Tot i que l’augment de la temperatura serà progressiu els propers dies, el dimecres augmentaran les temperatures a tota Catalunya. La temperatura estarà entre 31 i 36 ºC a la resta de l’interior de Catalunya i al Prelitoral i entre 26 i 31 ºC al litoral, tot i que en moltes zones de costa la temperatura quedarà frenada per l’entrada de boira procedent de la Mediterrània. A causa d’aquesta previsió el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís de grau 1 per temperatura màxima extrema pel proper dimecres 13 de maig.

La massa d’aire que afectarà Catalunya entre dimarts i dijous serà d’unes característiques pròpies d’una calorada de ple estiu, ja que al nivell de 850 hPa es preveu una temperatura d’entre 22 i 24 ºC. Però, segons dades de l’estació de radiosondatge de Barcelona, gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya i amb 17 anys de dades disponibles, la temperatura mitjana d’aquesta època de l’any volta els 10ºC, de manera que l’anomalia de temperatura prevista per dimecres és d’uns 12-14 ºC a 850 hPa.

Es tracta d’una anomalia tèrmica molt important, però cal assenyalar que els últims 10 anys hi ha hagut almenys dos episodis comparables en un mes de maig. Concretament, els valors més elevats registrats en un mes de maig al nivell de 850 hPa (1998-2014) van ser de 23,8 ºC el 18 de maig de 2006 a les 00h UTC i de 23,0 ºC el 22 de maig de 2009 a  les 00h UTC. Aquests valors seran semblants als previstos per dimecres

A partir de dijous, la massa d’aire càlid es retirarà ràpidament i baixarà la temperatura, una davallada que tornarà els valors tèrmics propis de mitjans de maig.

Vista parcial de l'interior de Merca Vallés // Imatge cedida per l'Associació de Majoristes de Mercavallès

L’Associació de Majoristes de Mercavallès lamenta la rescissió unilateral del conveni amb el Consell Comarcal

Els ajuntaments de Terrassa i Sabadell són propietaris de la infraestructura

Vista parcial de l'interior de Merca Vallés // Imatge cedida per l'Associació de Majoristes de Mercavallès
Vista parcial de l’interior de MercaVallès // Imatge cedida per l’Associació de Majoristes de Mercavallès

L’Associació de Majoristes de Mercavallès lamenta la rescissió “unilateral” del conveni de gestió del mercat “sense previ avís” per part de l’equip de govern del Consell Comarcal del Vallès Occidental que “trenca un model basat fonamentalment en tres aspectes: compromís, participació i transparència”.

L’Associació nega que hi hagi “raons de dèficit econòmic” i insta els ajuntaments de Terrassa i Sabadell, que són els titulars de la infraestructura, a negociar un nou model de gestió. Subratlla que durant el temps que ha estat vigent el conveni de col·laboració amb el mercat ha sigut capaç de generar prop de 822.000 € i un romanent de més de 400.000 € fins l’any 2013.

L’Associació manifesta el seu “rebuig i descontentament” vers “la gestió conflictiva del gerent del Consell Comarcal,  Lucio Villasol” i està decidida a “emprendre les actuacions necessàries per defensar els drets dels empresaris així com el correcte funcionament del mercat” que considera que ha de basar-se “en la transparència i una gestió eficient”.

Segons ha  comunicat l’Associació de Majoristes de Mercavallès, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, format per la presidenta i els vicepresidents “trenca un model basat fonamentalment en tres aspectes: compromís, participació i transparència (…) Una forma de treballar que ha estat vigent des de 2004 i amb uns resultats prou evidents per a tothom: control econòmic, inversions i dinamització del mercat”.

Tot i que la decisió de rescissió s’havia pres el passat 16 d’abril, fonamentalment basat en raons econòmiques, l’Associació de Majoristes de Mercavallès no ha rebut els estudis fins tres setmanes més tard i aquests detallen uns costos que ara s’atribueixen al mercat corresponents a 2014, concretament una despesa de personal del Consell Comarcal de prop de 150.000 euros “que no s’ajusta en absolut a la realitat”, a banda dels treballadors directes del mercat.

L’Associació, que està analitzant la informació, està decidida a “emprendre les actuacions necessàries per defensar els drets dels empresaris així com el correcte funcionament del mercat” que considera que ha de basar-se “en la transparència i una gestió eficient pensada per dinamitzar el mercat i els serveis que dóna”.

L’Associació subratlla que durant el temps que ha estat vigent el conveni de col·laboració amb el mercat ha sigut capaç de generar prop de 822.000 € en diners procedents de les taxes (principalment pagades pels empresaris) i preus públics, que s’han aplicat en mantenir i millorar les instal·lacions, així com un romanent de més de 400.000 € fins l’any 2013.

Per altra banda, l’Associació de Majoristes de Mercavallès manifesta el seu “rebuig i descontentament” vers “la gestió permanentment conflictiva i gens respectuosa del gerent del Consell Comarcal, Lucio Villasol , del PSC Terrassa” per la seva tasca “poc transparent” i “haver perjudicat, des del seu nomenament, la relació i comunicació entre ambdues entitats (…) Ha entorpit la dinàmica de funcionament del mercat prenent decisions unilaterals que contradiuen el reglament del mercat o bé el mateix conveni i realitzant actuacions sense el coneixement de la l’Associació,  fora del marge reglamentari de Mercavallès (…) Tot plegat no genera cap confiança, qüestió que durant tots els anys anteriors, abans de l’entrada del gerent actual, s’havia aconseguit amb el compromís de totes les parts”.

Per tal de trobar una solució, l’Associació insta l’Ajuntament de Terrassa i l’Ajuntament de Sabadell, com a propietaris de la infraestructura, a “reaccionar i assumir les regnes de la situació per obrir un procés de negociació que pugui conduir a la creació d’un nou model de gestió més eficient, transparent i directe que permeti dinamitzar el mercat”.

L’Associació també convida les forces polítiques que opten a les alcaldies de Terrassa i Sabadell a les pròximes eleccions municipals a “mantenir una reunió per tal de poder-los ampliar la informació sobre la feina feta en la gestió del mercat i explicar-los el model que proposa aplicar en el futur”.

Mercavallès, un mercat majorista amb emplaçament estratègic

Fundat l’any 1972, Mercavallès és a l’actualitat el segon mercat majorista més important de Catalunya, amb una quarentena d’empreses que comercialitzen prop de 73.000 tones anuals de fruita, verdura, productes carnis i d’alimentació en general. La seva privilegiada situació, al costat de l’AP-7 i a prop de l’aeroport i del port de Barcelona, junt amb l’aposta per oferir un producte fresc i de qualitat a preus competitius, l’han convertit en el principal proveïdor de comerços minoristes i empreses de restauració, catèring i botigues de queviures de la comarca del Vallès Occidental i dels territoris que l’envolten.

La propietat del mercat és compartida entre els municipis de Terrassa i Sabadell i el responsable de la seva gestió és el Consell Comarcal del Vallès Occidental en coordinació amb l’Associació de Majoristes de Mercavallès.

Laura Roca i Laura Fernández // Imatge cedida pel CN Terrassa

Laura Roca i Laura Fernández baten el rècord del món de 100 m lliures +35 i +25

Va ser dissabte en el XVII Trofeu Màsters de Girona

Laura Roca i Laura Fernández // Imatge cedida pel CN Terrassa
Laura Roca i Laura Fernández // Imatge cedida pel CN Terrassa

Dissabte passat Laura Roca i Laura Fernández, nedadores del Club Natació Terrassa, van batre el rècord del món de 100 m lliures +35 i +25, respectivament, en el XVII Trofeu Màsters de Girona que va celebrar-se a les instal·lacions del GEiEG.

Laura Roca va fer un temps de 58.22, tot rebaixant en setze centèsimes el registre anterior. La nedadora egarenca va imposar-se també en les 50 m braça +35, prova en la qual va establir un nou rècord d’Espanya amb 33.79. Al seu torn, Laura Fernández va vèncer l’hectòmetre amb una marca de 57.70, una centèsima per sota de la plusmarca mundial anterior, i va adjudicar-se també els 50 m lliures +25 amb un temps de 27.06, nou rècord d’Espanya.

El CN Terrassa va comptar amb una tercera representant a la cita gironina, Mercè Folguera, que va guanyar els 50 m braça +25 amb 41.85 i els 200 m braça +25 amb 3.17.04.