Obituari 15.05.15

Nom i cognoms              Edat      Dades de la cerimònia

Josefa Revelles García         91  15/05/2015 09.00 Temple Cementiri
Carmen Molina Castaño       85  15/05/2015 11.00 Temple Cementiri
Francisca Briceño Valverde   79  15/05/2015 15.00 Temple Cementiri
Rafael Tortosa Vera              85  15/05/2015 12.00 Sala Cerimònies Tanatori

 

L’expresident de Corea del Nord Kim Jong-il // Imatge de Wikimedia Commons

El líder nord-coreà que va fer 38 sota par sense haver jugat mai al golf

L’expresident de Corea del Nord Kim Jong-il // Imatge de Wikimedia Commons
L’expresident de Corea del Nord Kim Jong-il // Imatge de Wikimedia Commons

Resulta prou coneguda la tendència que tenen alguns polítics a engruixir els seus currículums quan aquests estan en càrrecs de certa responsabilitat. Unes vegades es venen com llicenciats de carreres de les quals només van fer un curs, d’altres directament s’inventen les universitats de prestigi en què han estudiat i a les quals no han anat més que de visita… sigui un o sigui un altre, la necessitat de sobresortir per sobre dels altres com a forma de justificar un càrrec (moltes de les vegades endossat a dit per la gràcia del capitost del moment) ha passat durant tota la història. I si això passa a nivells baixos, poden imaginar el que passarà en els grans llocs polítics, on els trepes de torn, per justificar-se davant tot un poble, tenen uns currículums i unes qualitats que freguen la divinitat en qualsevol àmbit. Tal és el cas de l’ex-president de Corea del Nord, Kim Jong-il, el qual era un jugador de golf tan excepcional que va aconseguir completar un recorregut de 18 forats en 38 cops… sota par! El més graciós de l’assumpte és que era la primera vegada que jugava a golf.

Si alguna cosa té Corea del Nord és que, com són ells contra la resta del món, la necessitat de despuntar en el que sigui respecte la resta de països del planeta s’ha tornat una obligació. I ja no tan sols per “l’orgull patri” de ser diferents als altres -ergo millors- sinó que els seus màxims dirigents, per justificar davant els seus l’existència de l’única república hereditària del món i els seus mètodes despòtics, han de ser poc menys que déus entre els humans. Només així s’entén que es digués de Kim Jong-il (pare de l’actual “president” Kim Jong-un i fill del “president” i fundador de la pàtria, Kim Il-sung) que era capaç de canviar el temps atmosfèric segons el seu estat d’humor. I no era només això en el que “destacava” el modestíssim Kim Jong-il.

A part de ser nomenat amb 50 apel·latius diferents, entre ells “Generalíssim” (curioses les influències), va ser nomenat dues vegades “Heroi de la Pàtria” -no era heroi, sinó súper-heroi-, era un apassionat cinèfil al millor estil Stalin i amant de les pel·lícules de Rambo i amb una capacitat impressionant de “trincar-se” les ampolles de 630 dòlars de conyac Hennessey com si fossin aigua. Per alguna cosa va arribar a ser el seu millor client mundial, tot i que si, com deien els llibres de text nord-coreans, Kim Jong-il no necessitava defecar… la resta ja és pecata minuta.

En aquest context de tanta “divinitat” (proletària, això sí), el 1994, amb motiu de la inauguració del Complex de Golf de Pyongyang, “l’estimat líder” -no és conya, el deien així- va decidir agafar per primera vegada un pal de golf i fer-se els 18 forats de que consten els 7 km del recorregut golfístic. El resultat, com no podia ser un altre per al semi-déu Kim Jong-il, va ser, senzillament, extraterrestre.

Tal com van jurar i perjurar els 17 guardaespatlles que van vetllar pel tranquil joc del president nord-coreà, Kim Jong-il va ser capaç de fer el recorregut en 34 cops, 38 cops sota la par del camp (que era de 72), va fer 11 forats directes d’un sol cop i el pitjor forat que va fer va ser un birdie (1 sota la par). Tiger Woods, al seu costat, un jugador de brisca, vaja.

Evidentment, al règim li va faltar temps per difondre als quatre vents el gran rècord que havia aconseguit el seu “estimat líder” a través de tots els mitjans de comunicació al seu abast. Els 17 “objectius” guardaespatlles testimoni del miracle golfístic (de ser cert, hauria estat el millor golfista de la història), han declarat per activa i per passiva la realitat del fet, però malgrat el profús de la documentació, el rècord no va ser computat en el llibre Guinness dels Rècord.

Kim Jong-il, amb 52 anys, es va convertir en la màxima estrella del golf mundial amb el seu extraterrestre recorregut (les possibilitats estadístiques d’aconseguir-era d’un 1 seguit de 42 zeros) i, alhora, el de la carrera més curta: Acte seguit d’aconseguir la seva epopeia esportiva va decidir penjar els pals i es va retirar de la pràctica del golf. Amb un parell… per no dir una altra cosa.

En conclusió, que el Líder Suprem dels nord-coreans va quedar com el millor golfista, alhora que li van donar el Màster cum Laude al millor contador de boles. Amb tot, la fama de cràpula i de bon vivant del dictador (es feia portar les llagostes vives i el sushi des del Japó en helicòpter fins al seu tren) ja el precedia, amb la qual cosa, tampoc va enganxar el món per sorpresa. Sigui com sigui, i sense arribar a semblants exageracions, aquesta societat de l’aparença promociona no a qui és millor, sinó al que ho sembla i els polítics, com a part d’aquesta societat, no fan més que seguir el mateix patró. Faríem bé de no veure en l’ull aliè el que no som capaços de veure en el nostre.

O… ¿quin nivell d’anglès va posar vostè en el seu CV?

Ireneu Castillo

D’esquerra a dreta, Miquel Font, Marià Gallego, Marià Galí i Ma. Rosa Cristany. // Imatge cedida per MINA

La Fundació Mina d’Aigües de Terrassa entrega 9.000 quilos d’aliments al rebost

El medi ambient, la cohesió i l’ajut social basen la seva trajectòria

D’esquerra a dreta, Miquel Font, Marià Gallego, Marià Galí i Ma. Rosa Cristany. // Imatge cedida per MINA
D’esquerra a dreta, Miquel Font, Marià Gallego, Marià Galí i Ma. Rosa Cristany. // Imatge cedida per MINA

Marià Galí, president del Patronat de la Fundació Mina d’Aigües de Terrassa i de MINA, Aigües de Terrassa, va fer entrega ahir prop de 9.000 quilos de producte al magatzem centralitzat del Rebost, el Centre de Distribució Social d’Aliments de Terrassa, valorat en 14.000 euros.

Els productes entregats, expressament sol·licitats pels responsables del Rebost, han estat oli, cacau en pols i conserves de tonyina.

A l’acte hi ha participat Marià Gallego, president de Creu Roja Terrassa, Miquel Font, president de Fundació Busquets i Ma. Rosa Cristany, presidenta de Càritas Arxiprestal Terrassa, representants de les entitats que composen el Rebost, els quals han agraït l’esforç de Fundació Mina, especialment la seva predisposició en adequar el producte a les immediates necessitats del Rebost.

La Fundació Mina d’Aigües de Terrassa  s’ha centrat durant la seva trajectòria en l’acció mediambiental i educativa, posant cada vegada més atenció en la cohesió i l’ajut social.

Mina Pública d’Aigües de Terrassa, SA va crear la Fundació Mina el setembre de 1999 amb l’objectiu de donar valor social afegit a aquest servei públic i contribuir al desenvolupament de la seva responsabilitat social corporativa. La finalitat de Fundació Mina és promoure i fomentar la millora integral de la qualitat de vida de les persones i del medi on habitem.

La Fundació Mina d’Aigües de Terrassa compleix 15 anys d’activitat al servei de la ciutadania mantenint les dues raons principals de la seva creació:

  1. la seva permanent preocupació mediambiental i social
  2. com a instrument jurídic capaç de desenvolupar i executar les activitats de mecenatge, educatives, mediambientals i de caire benèfic-social que la societat fundadora, per la seva pròpia essència, ja venia realitzant.

Des del medi ambient a la cohesió social

La Fundació Mina va començar amb activitats pròpies o en col·laboració com van ser la Neteja de torrents i rieres, la Mostra de Cinema Mediambiental, el Dia Mundial de la Sida. També va  desenvolupant diverses accions d’ajut al col·lectiu de persones amb minusvalidesa (“Trencant Barreres”, adaptació del camí de l’Obac, etc.), exposicions, certàmens o actes solidaris. I va encetar el cicle anual de conferències Aigua, Societat i Sostenibilitat.

Des dels seus inicis, les seves activitats s’han anat multiplicant en atenció al compromís social de la institució.

En els darrers períodes, i per motiu de la greu situació de crisi econòmica que s’està vivint, s’ha incrementat notablement el pressupost destinat a activitats de solidaritat i ajut social.

Des de l’any 2009 han estat ja més de 113 tones d’aliments lliurats principalment a Terrassa i també a les poblacions subministrades com Rellinars, Vacarisses, Ullastrell i Viladecavalls, amb les que s’estima s’haurà arribat a unes 33.600 persones.

Logo d'ONCE // Imatge cedida per ONCE

ONCE demana millores en les apps mòbils

Volen que estiguin adaptades a persones amb discapacitats

Logo d'ONCE // Imatge cedida per ONCE
Logo d’ONCE // Imatge cedida per ONCE

L’ONCE aprofitarà el Dia d’Internet, el proper 17 de maig, per fer una crida als desenvolupadors d’apps perquè tinguin en compte en els seus dissenys a totes les persones i incorporin a les seves aplicacions els conceptes d’accessibilitat universal i disseny per a tothom. L’organització vol conscienciar sobre la necessitat que l’accessibilitat universal i el disseny per a tothom sigui una realitat, especialment per a les persones amb discapacitat.

L’organització ha volgut fer visible el progressiu acostament dels dos principals sistemes operatius de tecnologia mòbil, el iOS per a dispositius d’Apple i Android per als smartphone, cap a aquesta accessibilitat global necessària, mitjançant l’oferta d’aplicacions que poden ser utilitzades per tots de forma autònoma.

Per exemple, en el cas de la discapacitat visual, en ambdues plataformes es troben disponibles de forma gratuïta diverses app desenvolupades, en aquest cas, pel Centre de Recerca, Desenvolupament i Aplicació Tiflotècnica (CIDAT) de l’ONCE. Entre elles, es troben el Gestor ONCE de Llibres Digitals (GOLD), que permet la descàrrega i reproducció de llibres digitals en format Daisy (àudio digital accessible) de la Biblioteca Digital de l’ONCE (BDO). L’app, que està al mercat des de febrer, ja compta amb 2.500 descàrregues.

Un altre exemple el trobem en l’aplicació AudescMobile, desenvolupada per l’ONCE a través del CIDAT, gràcies a la col·laboració i el treball conjunt dut a terme amb la Fundació Vodafone Espanya. Aquesta app permet accedir a l’audiodescripció de pel·lícules, sèries i continguts audiovisuals, el que ha suposat que cada vegada hi hagi més pel·lícules d’estrena al cinema accessibles per tots des del mateix moment de la seva estrena a la gran pantalla.

El Comunicador Tàctil ONCE (CTO) és una altra de les app gratuïtes disponibles en iOS i Android. Es tracta d’un programa d’ajuda a la comunicació per a les persones amb sordceguesa, amb una pèrdua auditiva que no els permeti la comprensió dels missatges parlats i una discapacitat visual en diferent grau, amb els seus interlocutors, utilitzant com a canal el seu smartphone o tablet. Recentment, el CTO ha rebut el Premi d’Investigació en Deficiències Auditives concedit per FIAPAS.

Tot i aquestes iniciatives, les persones amb discapacitat encara segueixen trobant serioses dificultats en determinats continguts de la xarxa, com barreres d’accessibilitat a algunes xarxes socials, l’emmagatzematge al núvol, o la realització de serveis de la vida diària, entre altres.

A més, avui l’ONCE farà diversos tallers d’apropament als smartphones i a les aplicacions més utilitzades pels terminals mòbils. Els destinataris d’aquestes activitats seran els afiliats més grans. Els tallers seran a l’ONCE Barcelona a les 12 del migdia a la Sala de Juntes de la 4a planta, a l’ONCE Girona a les 5 de la tarda a la Sala Polivalent, i a l’ONCE Tarragona a les 6 de la tarda a la Sala de Manualitats. Ahir a les 6 de la tarda es va fes la presentació de l’aplicació síntesis de veu gratuïta per a persones cegues NVDA en llengua catalana a la seu de l’ONCE a Barcelona.

Festa Major Petita de Vacarisses

Vacarisses celebra la Festa Major Petita – Festivitat de Sant Felip Neri i Festa de la Vaca

Serà els caps de setmana del 16 i al 17 i del 22 al 24 de maig

Festa Major Petita de Vacarisses
Festa Major Petita de Vacarisses // Imatge del web de l’Ajuntament de Vacarisses

Vacarisses celebra en dos caps de setmana d’aquest mes de maig la seva Festa Major Petita – Festivitat de Sant Felip Neri i Festa de la Vaca. Al ple extraordinari del passat 28 d’abril, l’Ajuntament de Vacarisses va acordar, per unanimitat, iniciar els tràmits per declarar la Festa Major Petita – Festivitat de Sant Felip Neri i Festa de la Vaca com a Festa d’Interès Local i que s’inclogui al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. L’objectiu és aconseguir que la Festa Major Petita esdevingui una celebració de referència a la comarca.

Aquest cap de setmana, del 16 al 17, inclou la Fira de Maig de la urbanització de Can Serra, així com diversos actes per la Diada de la Gent Gran del municipi. També hi haurà espai per al jovent, amb una jornada d’SkatePark i una cursa i caminada per al viatge de 6è de l’Escola Pau Casals, a més de la cloenda del cicle de concerts Va de Música, amb l’actuació d’Alba Careta Trio.

El segon cap de setmana de Festa Major s’encetarà divendres 22 de maig, amb un concert coral i el festival VIMVA (Vivències Musicals a Vacarisses). La programació de dissabte estarà marcada per la Fira del segle XVIII, que ens transportarà a la Vacarisses de fa 300 anys i que, com a novetat d’enguany, s’allargarà fins al vespre. L’ambientació s’aconseguirà gràcies a la fira d’època i a un seguit d’activitats complementàries, com jocs infantils del 1700 i recorreguts amb carros de rucs. També s’han organitzat unes visites guiades al Castell i al Museu-Arxiu de l’Església de Sant Pere.

A la programació de la Festa Major Petita de 2015, també hi tindrà cabuda l’esport, amb el VI Cross Escolar i la V Crono pujada El Cingle, i el teatre, amb la representació de La Blancaneus, a càrrec del Grup de Teatre Jove de Vacarisses.

La llegendària Festa de la Vaca

Al vespre del mateix dissabte, la festa continuarà amb la Baixada de la Vaca, on, entre altres activitats, s’escenificarà la Llegenda de la revolta de la Vaca, que, l’any 2008, va servir per recuperar aquesta celebració. Aquesta llegenda narra que, a principis del segle XVIII, al Castell de Vacarisses, vivia el senyor d’aquestes terres, Llopis Amat. Eren temps de penúries, a causa de la sequera que assolava la comarca, de manera que el poble passava gana, excepte el senyor, que vivia en l’opulència. Per tot plegat, la gent no se l’estimava. Un dia, un noi vacarissenc va entonar uns versos sobre la inhumanitat d’en Llopis Amat. En escoltar-los, el senyor va sentir tanta tristor que va decretar que el noi no sortís del Castell fins passades trenta-sis llunes plenes. Un cop transcorregut el càstig, va prometre, davant de tot el poble, que tant ell com els seus successors donarien una vaca per reparar tot el mal causat fins llavors. Per recordar el triomf del poble sobre el senyor, es baixa una vaca des del Castell de Vacarisses fins al nucli, on es cou durant tota la nit de dissabte per oferir-la al dia següent, al dinar popular de l’Aplec de la Vaca. Tant la Baixada de la Vaca com l’aplec estan organitzats per la Regidoria de Cultura i la Coordinadora d’Entitats de Vacarisses per la Baixada de la Vaca.

Omplim el Rebost 2014 // Imatge cedida pel Rebost

La campanya Ajudan’s a omplir El Rebost necessita més voluntaris

Els organitzadors demanen 650 voluntaris més

Omplim el Rebost 2014 // Imatge cedida pel Rebost
Omplim el Rebost 2014 // Imatge cedida pel Rebost

El Rebost encara necessita 650 voluntaris per a la 3a edició de la campanya “Ajuda’ns a omplir El Rebost”, que tindrà lloc els dies 5 i 6 de juny. Fins ara només s’han cobert 100 places de les 750 necessàries, i per aquest motiu demanen el suport i la col·laboració de tota la ciutadania en la campanya, que servirà per garantir l’alimentació de 7.000 persones de la ciutat durant 4 mesos. Els voluntaris hauran de dedicar 3 hores qualsevol dels dos dies indicats per participar a la campanya i cobrir els punts de recollida.

Els interessats poden inscriure’s a la web d’El Rebost mitjançant un senzill formulari on es pot seleccionar el supermercat i torn desitjat, o bé, assistir, sense inscripció prèvia, a la xerrada informativa que es realitzarà avui a les 7 de la tarda al Casal Cívic de Ca n’Aurell, on també es realitzaran inscripcions. A l’edició anterior es van recollir recollir 42 tones d’aliments i van participar 450 persones.

Una de les novetats del recapte solidari és la de l’establiment solidari; es tracta de supermercats que es comprometen a aportar amb productes un percentatge del total que es reculli a l’establiment durant la campanya. El supermercat que es sumi a la iniciativa es distingirà amb un segell acreditatiu de la seva condició de solidari, i es farà difusió d’aquesta condició entre la ciutadania per animar-la a comprar en el citat establiment els aliments destinats a El Rebost. D’altra banda, s’estan tancant els acords de patrocini amb diverses empreses de la ciutat. El patrocinador principal de la campanya serà, un any més, la Fundació Mina, però enguany s’ha sol·licitat el suport d’una empresa de transport que posi a disposició de la campanya, i de forma gratuïta, un camió amb plataforma i un conductor.

Miquel Samper // Foto: Sergi Colomer

Miquel Samper: “Volem reindustrialitzar la ciutat, fomentar el comerç i generar ocupació”

Entrevista a l’alcaldable de CiU per Terrassa

Miquel Samper // Foto: Sergi Colomer
Miquel Samper // Foto: Sergi Colomer

Entrevista a Miquel Samper, portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Terrassa, i alcaldable per a les eleccions del proper 24 de maig.

Què canviarà a Terrassa  si és alcalde?

Si jo sóc el futur alcalde, l’Ajuntament es gestionarà bé. És a dir, no hi haurà errors com les construccions del costat del camp de Sant Critòbal que ens han costat una milionada. Perquè aquests calers, perduts per mala gestió, impliquen manca d’inversions posteriors. I sobretot, intentarem que Terrassa sigui un referent dins de la nova Catalunya, quedi com quedi la nova Catalunya. Pensem que Terrassa pot ser la X nacional de Catalunya per la seva situació estratègica, a mitja hora de la segona, del port, de l’aeroport, de la Catalunya Central; i ens hem de creure que podem ser un referent industrial, i sent-ho serem una altra vegada una ciutat que donarà llocs de treball als seus ciutadans i on la taxa d’atur no serà com ara, que és la segona del Vallès Occidental.

Aquesta línia decadent s’ha d’invertir perquè Terrassa sigui pròspera, perquè la gent tingui feina, i la gent quan té feina ho té tot. No hi ha millor prestació social que donar feina a aquella persona que l’ha perdut.

Amb què notarà la població que vostè és alcalde?

Ho notaran no de forma ràpida, perquè presentem un Pla de Promoció Econòmica que no serà arribar i moldre. Serà difícil perquè Terrassa és la tercera ciutat més endeutada de Catalunya i la vintena d’Espanya, i estem a 10 milions d’euros de deute de que no ens pugui intervenir el Ministeri d’Hisenda. És a dir, que per donar una ajuda social, o per asfaltar un carrer hauríem de demanar ajuda al Ministeri d’Hisenda.

Malgrat això, volem reindustrialitzar la nostra ciutat, fomentar el comerç i generar llocs d’ocupació. El nostre objectiu és també que tothom tingui un sostre a la nostra ciutat. Per tant, intentarem garantir feina, més feina, un futur per a la ciutat i intentarem evitar que no hi hagi ni una sola persona que no tingui un sostre on viure.

Què no canviarà de Terrassa?

A l’Ajuntament de Terrassa se li ha de reconèixer que les polítiques socials que ha adoptat els últims anys han estat bones. Que no vol dir que no siguin millorables, com el cas d’habitatge. Malgrat el govern socialista es pensa que ho està fent bé, no ho està fent tant bé. L’estocatge de pisos buits no és clar, no sabem quants pisos socials té l’Ajuntament, i el que si que és cert és que n’hi ha molts que estan buits. Per tant, les polítiques socials, en general, s’han fet bé.

També hi ha altres coses que s’han fet bé, per exemple el tractament de la cultura, i això s’ha de mantenir, i probablement també millorar. A mi m’agradaria molt que els castellers tinguessin un reconeixement més de ciutat. S’ha de seguir fomentant la cultura, però també a aquells actors que són els que la duen a terme, agrair-los el que donen a la ciutat. Si nosaltres governéssim m’agradaria molt fer un agraïment a les dues colles castelleres, que Terrassa fos definida com a ciutat castellera i m’agradaria molt premiar a l’exportació de la nostra ciutat per l’exterior els nostres castellers amb un monument.

Amb qui podrà governar? Amb qui no?

Hi ha un eix polític que fa complicat poder pactar per exemple amb PP i C’s. I per tant, malgrat que poguéssim coincidir amb polítiques de caire econòmic i de caire social, no pactar amb aquests dos partits, és una qüestió de coherència. Amb el missatge que tenen d’una banda, postulant-se clarament com a partits nacionalistes, i nosaltres postulant-nos clarament com a partit catalanista, això fa que aquest sigui un acord impossible de casar.

Llevat en aquests casos concrets en els quals seria impossible pactar, seria contra natura, amb els altres no s’ha de tancar cap porta perquè per sobre dels idearis, i fins i tot de les persones, el que hem de garantir és que Terrassa estarà ben governada. Hem de veure què és el millor perquè aquesta ciutat i els seus ciutadans estiguin representats per un govern de coalició, o no.

Com és la Terrassa que somnia?

Jo penso que s’ha de fer un ideari programàtic, plasmar tres o quatre idees, i després desenvolupar-les. I això s’ha de fer en base a un pla estratègic, no pots dir com vols Terrassa al gener de l’any que ve, sinó jo imagino la ciutat l’any 2023 d’aquesta manera, i perquè sigui així, al 2019 s’han de fer aquestes coses. Entenc que qualsevol pla estratègic o mandat com a mínim requereix de dos mandats. No es pot reformar una ciutat en quatre anys.

Aleshores jo al 2023 m’imagino una ciutat que hagi estat capaç de promocionar els polígons industrials, de treure nova indústria, nova empresa, i que per tant, siguin capaços de donar feina a moltíssima gent. S’ha de fer una aposta per una indústria, encara no sabem quina, amb un model claríssim: Sant Cugat. Per tant, una ciutat que sigui capaç de dir en aquest període de 8 anys: som talent universitari, perquè som la segona ciutat universitat de Catalunya, creure’ns que aquest talent que tenim l’hem de retenir aquí i aconseguir que amb els polígons industrials desenvolupats – que ara no ho estan – hi puguin treballar. Per tant, dibuixar una ciutat una ciutat amable, còmode i relativament rica, i on tot giri entorn d’aquesta ocupació que hem deixat perdre i que hem de recuperar.

I evidentment, les persones que es quedin fora del sistema, tingui les prestacions socials garantides. Ha de tenir un sostre, tres menjars al dia com a mínim, i ha de tenir calefacció a l’hivern. Per tant una ciutat que intenti créixer, que sigui còmode, amable, bonica, i que pugui gaudir aquesta natura que ens envolta, el parc natural, i per tant que sigui encisadora i encantadora. Atractiva no només pels industrials que puguin venir, sinó també a nivell turístic, respectant la sostenibilitat.

Al carrer a vostè se’l coneix poc, i hi ha la creença que tot i haver nascut al barri de Montserrat vostè és un senyoret. Què en pot dir al respecte?

(Riures) Que se’m coneix poc és veritat. Jo em pensava que era dels més coneguts a Terrassa perquè com a advocat vaig ser President de l’Advocacia Catalana durant dos anys, i des de feia sis anys jo era adjunt a la presidència del Consell de l’Advocacia espanyola. Jo escrivia cada quinze dies o al Periódico, a la Vanguardia, al Punt, o a l’Ara; vaig començar també a ser contertulià fix de la Mònica Terribas cada dimecres a Catalunya Ràdio; al cap d’unes setmanes també em vaig convertir en contertulià quasi fixe a “Via Lliure” de RAC1; i quan ja portava un any i pico de president, el Xavi Coral al “Divendres” també em cridava cada quinze dies aproximadament. Clar, quan estàs a aquest nivell, no terrassenc sinó català, t’haurien de conèixer no?

Doncs quan se’m proposa de ser alcaldable i se’m parla del tema de la notorietat, res més lluny de la realitat. Jo tenia molta més rellevància i notorietat a nivell de país que no pas de Terrassa. Però siusplau no ens queixem quan estan reclamant que se’n vagin els polítics i que en vinguin de nous.

D’altra banda, vaig néixer al barri de Montserrat, i després em vaig traslladar al s.XX, i després he viscut a diferents barris de Terrassa. Jo he treballat moltes hores a la vida, com tothom, això no té cap mèrit, però sóc una persona que normalment entro a les 6.00h i no arribo a casa més d’hora de les 22.00h. Per tant, jo crec que això és incompatible amb ser un senyoret, això és un home que li agrada la seva feina, que l’ha gaudit, i que li dóna un rendiment, ja està. Jo em considero, si molt m’apretes, senyor, en el sentit que intento ser respectuós amb la gent, educat, però jo pinto casa meva, no necessito un pintor, quan s’espatlla alguna cosa l’arreglo jo, i si he treballar quinze hores al dia les treballo, i si he de fer un dissabte o un diumenge les treballo. I això no lliga gaire amb el concepte senyoret des de la perspectiva que podríem interpretar com un senyoret andalús. Tot el contrari, i a més sóc una persona que mai renegarà del seu origen: primer andalús i terriblement humil.

Mai a la vida he tingut l’error de mirar a ningú per sobre, perquè no em veig per sobre de ningú. Igual que no crec que ningú estigui per sobre meu, perquè crec que les persones som totes iguals. El concepte senyoret no va amb mi, però entenc que això agrada per fer-me sentir distant. Però segurament sóc molt més proper que molta gent que potser defensa unes sigles, en teoria, més properes al poble.

Carla Campo // Imatge cedida pel CN Terrassa

Carla Campo ha estat convocada amb la selecció catalana absoluta

Disputarà el Meeting Internacional de Montecarlo

Carla Campo // Imatge cedida pel CN Terrassa
Carla Campo // Imatge cedida pel CN Terrassa

La nedadora del Club Natació Terrassa, Carla Campo, ha estat convocada per la Federació Catalana de Natació (FCN) per participar amb la selecció catalana absoluta en el XXXIII Meeting Internacional de Montecarlo (Mònaco).

Es tracta de la tercera i darrera prova del circuit Mare Nostrum que se celebrarà el 13 i el 14 de juny. Aquest prestigiós circuit es completa amb el Meeting Internacional de Canet (6 i 7 de juny) i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona (10 i 11 de juny).

 

Tres nedadors i tres nedadores

 La llista elaborada per Toni Comas aplega tres nedadors i tres nedadores. En l’apartat masculí, Comas ha convocat a  Arnau Rovira (CN Sant Andreu), Alan Cabello (CN Calella) i Joan Ballester (CE Mediterrani) mentre que en l’apartat femení i a banda de Campo, les escollides han estat Marta González i Sandra García (CN Sant Andreu).