Autor Articles i estudis
14 maig 2015 a 18:00

El líder nord-coreà que va fer 38 sota par sense haver jugat mai al golf

0 Flares 0 Flares ×
L’expresident de Corea del Nord Kim Jong-il // Imatge de Wikimedia Commons

L’expresident de Corea del Nord Kim Jong-il // Imatge de Wikimedia Commons

Resulta prou coneguda la tendència que tenen alguns polítics a engruixir els seus currículums quan aquests estan en càrrecs de certa responsabilitat. Unes vegades es venen com llicenciats de carreres de les quals només van fer un curs, d’altres directament s’inventen les universitats de prestigi en què han estudiat i a les quals no han anat més que de visita… sigui un o sigui un altre, la necessitat de sobresortir per sobre dels altres com a forma de justificar un càrrec (moltes de les vegades endossat a dit per la gràcia del capitost del moment) ha passat durant tota la història. I si això passa a nivells baixos, poden imaginar el que passarà en els grans llocs polítics, on els trepes de torn, per justificar-se davant tot un poble, tenen uns currículums i unes qualitats que freguen la divinitat en qualsevol àmbit. Tal és el cas de l’ex-president de Corea del Nord, Kim Jong-il, el qual era un jugador de golf tan excepcional que va aconseguir completar un recorregut de 18 forats en 38 cops… sota par! El més graciós de l’assumpte és que era la primera vegada que jugava a golf.

Si alguna cosa té Corea del Nord és que, com són ells contra la resta del món, la necessitat de despuntar en el que sigui respecte la resta de països del planeta s’ha tornat una obligació. I ja no tan sols per “l’orgull patri” de ser diferents als altres -ergo millors- sinó que els seus màxims dirigents, per justificar davant els seus l’existència de l’única república hereditària del món i els seus mètodes despòtics, han de ser poc menys que déus entre els humans. Només així s’entén que es digués de Kim Jong-il (pare de l’actual “president” Kim Jong-un i fill del “president” i fundador de la pàtria, Kim Il-sung) que era capaç de canviar el temps atmosfèric segons el seu estat d’humor. I no era només això en el que “destacava” el modestíssim Kim Jong-il.

A part de ser nomenat amb 50 apel·latius diferents, entre ells “Generalíssim” (curioses les influències), va ser nomenat dues vegades “Heroi de la Pàtria” -no era heroi, sinó súper-heroi-, era un apassionat cinèfil al millor estil Stalin i amant de les pel·lícules de Rambo i amb una capacitat impressionant de “trincar-se” les ampolles de 630 dòlars de conyac Hennessey com si fossin aigua. Per alguna cosa va arribar a ser el seu millor client mundial, tot i que si, com deien els llibres de text nord-coreans, Kim Jong-il no necessitava defecar… la resta ja és pecata minuta.

En aquest context de tanta “divinitat” (proletària, això sí), el 1994, amb motiu de la inauguració del Complex de Golf de Pyongyang, “l’estimat líder” -no és conya, el deien així- va decidir agafar per primera vegada un pal de golf i fer-se els 18 forats de que consten els 7 km del recorregut golfístic. El resultat, com no podia ser un altre per al semi-déu Kim Jong-il, va ser, senzillament, extraterrestre.

Tal com van jurar i perjurar els 17 guardaespatlles que van vetllar pel tranquil joc del president nord-coreà, Kim Jong-il va ser capaç de fer el recorregut en 34 cops, 38 cops sota la par del camp (que era de 72), va fer 11 forats directes d’un sol cop i el pitjor forat que va fer va ser un birdie (1 sota la par). Tiger Woods, al seu costat, un jugador de brisca, vaja.

Evidentment, al règim li va faltar temps per difondre als quatre vents el gran rècord que havia aconseguit el seu “estimat líder” a través de tots els mitjans de comunicació al seu abast. Els 17 “objectius” guardaespatlles testimoni del miracle golfístic (de ser cert, hauria estat el millor golfista de la història), han declarat per activa i per passiva la realitat del fet, però malgrat el profús de la documentació, el rècord no va ser computat en el llibre Guinness dels Rècord.

Kim Jong-il, amb 52 anys, es va convertir en la màxima estrella del golf mundial amb el seu extraterrestre recorregut (les possibilitats estadístiques d’aconseguir-era d’un 1 seguit de 42 zeros) i, alhora, el de la carrera més curta: Acte seguit d’aconseguir la seva epopeia esportiva va decidir penjar els pals i es va retirar de la pràctica del golf. Amb un parell… per no dir una altra cosa.

En conclusió, que el Líder Suprem dels nord-coreans va quedar com el millor golfista, alhora que li van donar el Màster cum Laude al millor contador de boles. Amb tot, la fama de cràpula i de bon vivant del dictador (es feia portar les llagostes vives i el sushi des del Japó en helicòpter fins al seu tren) ja el precedia, amb la qual cosa, tampoc va enganxar el món per sorpresa. Sigui com sigui, i sense arribar a semblants exageracions, aquesta societat de l’aparença promociona no a qui és millor, sinó al que ho sembla i els polítics, com a part d’aquesta societat, no fan més que seguir el mateix patró. Faríem bé de no veure en l’ull aliè el que no som capaços de veure en el nostre.

O… ¿quin nivell d’anglès va posar vostè en el seu CV?

Ireneu Castillo

Switch to mobile version
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×