Autor Societat
15 maig 2015 a 09:00

Les emissions de CO2 d’empreses catalanes repunten lleugerament a l’últim any

3 Flares 3 Flares ×

131 instal·lacions han emès uns 13,2 milions de tones de CO2

Jornada 10 anys del règim del comerç d'emissions de gasos  amb efecte d'hivernacle

Jornada 10 anys del règim del comerç d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle // Imatge cedida per la Generalitat

El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental va validar els informes verificats de les emissions de les instal·lacions incloses dins el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de l’any 2014.

Les instal·lacions afectades per la normativa i amb autorització d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle són 131 a Catalunya. Aquestes instal·lacions han emès, al llarg de 2014, un total de 13,2 milions de tones de CO2.

Augmenten les emissions de l’activitat industrial i baixen les energètiques

Als darrers anys les emissions del sector energètic eren superiors que les de l’industrial, però l’any 2014 ha estat al revés. A aquest canvi han influït la deslocalització de la generació elèctrica de plantes que utilitzen gas natural, el combustible fòssil amb més baixes emissions contaminants, predominants a Catalunya, cap a centrals tèrmiques de carbó de fora de Catalunya.

Al llarg de 2014 s’ha consolidat l’augment del diferencial entre emissions i assignació gratuïta. D’aquesta manera s’ha arribat quasi als 4 milions de tones de CO2. Amb el preu mitjà del dret al mercat del darrer mes, això suposa més de 26 milions d’euros pel sector industrial i energètic del país. És una quantitat molt inferior a la desitjada per avançar cap a la recerca i la incorporació de tecnologies més eficients.

La manca de drets assignats gratuïtament es concentra en el sector de la generació elèctrica i en les instal·lacions de combustió. En relació al sector industrial, la refineria, la fabricació de ciment, la fabricació de paper i el de vidre són els que concentren més dèficit.

L’ajust de l’assignació gratuïta en funció del nivell l’activitat de les instal·lacions i dels canvis de capacitat, aplicat des de 2013, comença a ser efectiu i ha permès reduir significativament els excedents de drets d’emissió que es van generar al període de comerç anterior. Durant les darrers anys les instal·lacions catalanes han estat deficitàries en drets, fonamentalment per l’eliminació dels drets gratuïts del sector energètic.

Generalment s’ha trencat la tendència a la disminució de les emissions en relació a anys anteriors, amb un repunt de 0,4% respecte 2013. L’augment s’ha centrat en sectors molt emissors que han repuntat la seva activitat. Tot i així la resta de sectors industrials mantenen la tendència a la reducció d’emissions a Catalunya.

10 anys del mercat del CO2 a Europa

El 2015 es compleix el desè aniversari de l’inici del règim de comerç de CO2 europeu, el més gran de tot el món. Es per això que la Direcció General de Qualitat Ambiental va organitzar ahir dijous un debat amb la participació dels principals sectors sobre el funcionament d’aquesta eina en el poc temps que porta funcionant.

El Comerç de drets va sorgir com una eina clau per afavorir la reducció de les emissions causants del canvi climàtic. Van quedar afectades les grans indústries responsables del 45% de les emissions continentals que haurien d’invertir en eficiència energètica i descarbonització per poder reduir unes emissions que havien de pagar a 20€ la tona. L’any 2008 el preu va arribar als 28€

L’any 2013 es va posar en funcionament la fase 3 del Comerç corresponent al període 2013-2020 on es recollien, a més, els objectius  de la Estratègia europea 20/20/20. L’any 2020 s’espera reduir el 20% dels gasos però abans són necessàries  noves regles per al comerç d’emissions que permetin ajustar la demanda. La realitat està molt lluny de l’objectiu. La gran quantitat d’excedents d’emissions del període 2008-2012 que van passar al període 2013-2020 n´era el responsable, amb uns excedents que s’apropaven a les 2.500 milions tones per al nou període. El juliol de 2013 el Parlament europeu va aprovar intervenir sobre el mercat, extraient 900 milions de tones del sistema de subhasta i que es podrien reincorporar en períodes posteriors en funció del creixement de la demanda i de possibles nous entrants o d’inestabilitats pròpies dels mercats. Es va conèixer com a blackloading.

Tot i així no ha estat suficient. Intervenir al mercat i retirar 2000 milions de tones l’any 2021 sembla la única solució. Tot sembla indicar que la tendència d’aturar la generació elèctrica amb el combustible fòssil més net s’està substituint pel carbó d’importació.

El fet d’haver d’introduir i ajustar l’assignació gratuïta per evitar la pèrdua de competitivitat de les empreses europees és més evident cada vegada la necessitat d’un acord internacional el més ampli possible per estendre els compromisos de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

 

Switch to mobile version
3 Flares Twitter 1 Facebook 2 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 3 Flares ×