El govern espanyol, el frau i la panacea del quilo de pa de 800 grams

Pa // Imatge de Wikimedia Commons
Pa // Imatge de Wikimedia Commons

Si algú té la curiositat de pesar una barra de pa de “a quart” o de “mig”, es trobarà que ni la de quart pesa 250 gr. ni la de mig pesa el mig quilo que diu el seu nom, sinó força menys. Ara no té més importància perquè el mercat del pa està liberalitzat i, al cap i a la fi, anomenar-lo “de mig” o “de quart” són només denominacions populars, però fins a mitjans dels 80, a Espanya, el preu del pa ho marcava el govern i llavors, el fet que el pa de mig quilo no pesés mig quilo, era un frau dels grossos. Sabut és que la nostra classe política històricament no ha destacat mai per la seva professionalitat i intel·ligència i, si ha destacat, ho ha estat més aviat per ser inepta i corrupta; doncs bé, una de les conseqüències d’aquest estat de matusseria etern és, justament, que el pa no pesi tot el que diu pesar. Tot parteix de principis del segle XX quan, en forma de pegot barroer, el pa de a quilo, per llei, pasà a tenir 800 grams.

La Primera Guerra Mundial, si bé no va tenir conseqüències bèl·liques a Espanya -algú amb dos dits de front va mantenir el país neutral-, ens va afectar de moltes altres formes. L’economia mundial començava a intuir què era la globalització i un conflicte de semblant calibre tenia, per força, que afectar-la. En el nostre cas, Espanya es va beneficiar del fet de ser neutral en un desenvolupament elevat de l’agricultura, que va portar, en el cas de l’Hospitalet, a convertir-se en “l’horta d’Europa” ja que des del Delta del Llobregat s’exportaven verdures a la rereguarda dels països en combat. No obstant això, no tot eren flors i violes i les importacions d’una cosa tan bàsica com el blat -sobretot d’Argentina- es van ressentir fortament.

Bé… en realitat, blat hi havia més que suficient, però tot un seguit d’intermediaris especuladors acaparaven grans quantitats de cereal i no ho posaven al mercat, forçant que els preus tendissin a l’alça desorbitadament. Però clar, el preu del pa estava regulat per llei pel que la pujada de les farines no es podia repercutir automàticament en el preu de les barres i pans. Això feia que els forners posessin el crit al cel en veure com cada dia els beneficis eren més escassos. No obstant això, el govern no modificava el preu del pa, tenint en compte que qualsevol petit moviment del preu es traduïa en greus altercats als carrers, la qual cosa feia la pilota encara més gran.

Però feta la llei, feta la trampa, i davant la inacció del govern -ni actuava contra els acaparadors, ni modificava el preu final del pa- els forners van començar la picaresca de posar cada vegada menys farina en cada pa. Això significava, de facto, una pujada (il·legal) de la barra, ja que l’usuari final es portava menys pa pel mateix preu i el manteniment (igualment il·legal) dels marges dels flequers, tot i l’immobilisme del govern. Es va formar un gran escàndol.

D’una banda, els usuaris, que en sentir-se estafats escalfaven a pals a tot forner espavilat enxampat in fraganti; per altra banda, els gremis de forners que pressionaven el que no estava escrit al govern per forçar a pujar els preus, i per altra, el mateix govern, incapaç de treure la corrupció institucionalitzada que permetia l’acaparament especulatiu del blat. El rebombori estava servit, i s’havia d’actuar ràpid.

Davant d’aquesta situació, i fent gala de la tan tradicional improvisació barroera dels polítics espanyols, a l’abril de 1918, el govern presidit per aquell temps pel conservador Antonio Maura es va treure del barret la panacea genial per a tots els seus problemes: el pa de 1 quilo passaria a tenir, oficialment, 800 grams. ¡Ole tu! No cal dir que la mesura va deixar de pasta de moniato a tothom, però el govern ja sabia el que es feia… pel seu propi interès, és clar.

Amb semblant truc de prestidigitació mètric-decimal, el govern de Maura aconseguia, d’una banda, que l’usuari no pogués protestar davant les minves (la minva s’havia oficialitzat); que el pa, sense pujar el preu oficialment, augmentés el seu preu un 20% (es tractava al comprador de ximple, vaja); que els forners deixessin de molestar el govern en augmentar-se un 20% els ingressos i, finalment -i potser el més important- no haver d’actuar de forma urgent contra els acaparadors de cereal, la qual cosa hagués afectat directament a les relacions clientelars i caciquistes de l’elit política del moment. Jugada mestra.

Va ser des de llavors que les barres de pa i pans, a Espanya, van deixar de tenir els pesos que els correspondrien, però no s’enganyi, aquesta tradició simplement ha estat per desídia. Els diferents governs que hi ha hagut des de llavors, cap es va decidir a posar-li una solució definitiva i tot va funcionar a força de pegat sobre pegat, fins a arribar a mitjans dels 80 en què -una altra vegada- es va decidir per la solució més fàcil i menys costosa consistent en liberalitzar el preu de la barra de pa i que cadascú posés el preu que li semblés.

Una secular -i indignant- forma de (no) fer política que encara perdura als nostres dies.

 

 

Ireneu Castillo

S’inaugura la nova exposició al Castell de Cartoixa dedicada al Bisbat d’Ègara

La mostra es podrà veure fins al febrer de 2016

Recreació virtual del Bisbat d'Ègara
Recreació virtual del Bisbat d’Ègara // Imatge cedida per l’Ajuntament de Terrassa

Avui a la tarda, el Museu de Terrassa inaugura la seva nova exposició de llarga durada al Castell de Cartoixa. En aquesta ocasió, dedicada al Bisbat d’Ègara, institució fonamental en el desenvolupament de la ciutat durant tota l’Alta Edat Mitjana. L’acte serà presidit pel regidor de Cultura en funcions, Amadeu Aguado, i es podrà veure fins al 28 de febrer del 2016.

La mostra s’emmarca en la commemoració del 1.400 aniversari del concili egarenc i coincideix amb la presentació de la candidatura a patrimoni de la humanitat de les pintures alt medievals del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere. Amb aquesta exhibició, l’Ajuntament continua donant a conèixer aquest conjunt, un dels més excepcionals de la cultura cristiana europea.

“El Bisbat d’Ègara” pretén ser una continuació del cicle endegat l’any 2010 amb l’exposició “L’Istme de Sant Pere. L’ocupació d’un territori”. Una mostra que explicava qui vivia, com s’organitzava i quina era l’evolució territorial que avui ocupen les esglésies de Sant Pere abans de la formació de la Seu d’Ègara. Aquesta nova mostra, reprèn el discurs i abasta un període molt més curt de quatre segles, del V al VIII, és a dir, el període en que les esglésies de Sant Pere es van convertir en Seu d’Ègara.

Tot comença prop de l’any 450, quan el bisbe Nundinari de Barcelona va segregar la seva diòcesi en dues parts creant la d’Ègara. I s’explica com a poc a poc, es va anar configurant un important conjunt episcopal.

L'exposició també comptarà amb una mostra d'objectes de l'època del fons del Museu de Terrassa
L’exposició també comptarà amb una mostra d’objectes de l’època del fons del Museu de Terrassa // Imatge cedida per l’Ajuntament de Terrassa

Un dels plafons temàtics de l’exposició recull el magnífic i únic llegat arqueològic, arquitectònic i artístic conservat de l’antic  bisbat; en relata l’estructura i organització tant dels bisbats com de les seus episcopals entre els segles V i VIII, la creació del Bisbat d’Ègara, el seu desenvolupament i als seva extinció. A més, també inclou informació detallada de l’arquitectura i de les pintures murals del conjunt, dedicant especial atenció a la iconografia i a la indumentària dels personatges representats.

L’exposició també recull alguns objectes arqueològics del fons del Museu de Terrassa d’aquest període, com ara un plat, aplics de llàntia, vitralls, una àmfora, anells, denes de collarets i arracades. La mostra es completa amb un audiovisual descriptiu i una recreació visual del conjunt i de les pintures de les tres esglésies.

Com a complement d’aquesta nova exposició, s’ha dissenyat un espai didàctic, adreçat principalment a famílies, amb diversitat de propostes com ara un joc de memòria amb imatges de la seu, disfresses, material de dibuix i passatemps. Els assistents també podran respondre un qüestionari que, si responen correctament, els permetrà gaudir de dues entrades gratuïtes per a visitar la Seu d’Ègara.

El Govern aprova l’Estratègia catalana d’ecodisseny (ECODISCAT)

Incorporació de criteris ambientals al disseny de productes i serveis

Gràfic de l’estratègia catalana d’ecodisseny
Gràfic de l’estratègia catalana d’ecodisseny // Imatge del web de la Generalitat-Ecodiscat

El Govern ha aprovat l’Estratègia catalana d’ecodisseny per a una economia circular i ecoinnovadora, l’Ecodiscat. Una eina liderada pel Departament de Territori i Sostenibilitat que té com a objectiu promoure l’economia circular a través del reciclatge, així com una major sostenibilitat a l’hora de produir i consumir productes.

Es tracta doncs d’un tipus de disseny que incorpora criteris ambientals per tal d’assolir productes més sostenibles, més segurs i  menys tòxics, conjuntament amb un consum menor de recursos i de matèries primeres.

En total, l’Ecodiscat compta amb 6 departaments que creen un marc estable per establir sinèrgies entre tots els agents implicats en els sistemes de producció i consum, incloses les universitats i els centres de recerca, recollint i coordinant les accions dels diferents agents públics.

La finalitat principal de l’Ecodiscat és contribuir a l’eficiència en l’ús dels recursos i a reduir l’impacte ambiental al llarg de tot el cicle de la vida de productes, serveis i activitats. També busca ajudar en la millora de la competitivitat d’empreses i organitzacions amb l’ús eficient de recursos i el desenvolupament de nous productes i serveis eficients i sostenibles, que precisament són la clau d’aquesta competitivitat.

Fa més de 10 anys que el Govern realitza diverses actuacions d’ecodisseny, ja que tant la pròpia Administració de la Generalitat com les empreses més capdavanteres del país, el veuen com un element clau a l’hora de desenvolupar productes i serveis per a una economia més ecoinnovadora.

Una prova d’aquest lideratge en ecoinnovació i economia circular és la celebració a Barcelona del 18è Fòrum Europeu d’Ecoinnovació, organitzat recentment per la Comissió Europea, amb la participació de més de 450 representants dels 27 estats membre de la Unió Europea, i amb Austràlia com a país convidat.

A més, el Govern de la Generalitat organitza també el Premi Catalunya Ecodisseny, que enguany compta amb més de 200 candidatures presentades. Els guardons, que es lliuren a la tardor, reconeixen productes, productes en desenvolupament i estratègies de foment de productes dissenyats per millorar el comportament ambiental dels productes i serveis al llarg del seu cicle vital.

Vosotros

Vosotros // Foto Charo Angeriz
Vosotros // Foto Charo Angeriz

Que arte de poder
que no saben manejar
tan solo para su placer
sin pensar en los demás.

En el rostro unos ojos
que no quieren ver,
taponando sus oídos,
porque de los que gritan
no quieren saber.

Ellos creen estar en la cima
alimentando su poder
creyendo que tienen debajo al pueblo,
sin que estos puedan crecer.

Bocas hambrienta en el mundo
que apenas pueden gritar,
cuerpos que pasan frío desnudos
sin que nadie los pueda abrigar.

!Vosotros!
que creéis estar en lo mas alto
con ventaja podéis jugar
aunque lo que tenéis nada es limpio
os fue más fácil mentir y robar.

El pueblo sigue dormido
aunque lentamente empieza a despertar,
está tan humillado tan herido
que las calles empiezan a llenar.

No queremos ser esclavos
de vuestras ideas y pensamientos
hay un solo grito unido
que solo escuchará el tiempo.

Mont

L’assemblea d’ERC demana als seus regidors que segueixin treballant pel canvi fins al dia de la votació d’investidura

Assemblea d'ERC Terrassa // Imatge del twitter d'ERC TErrassa
Assemblea d’ERC Terrassa // Imatge del twitter d’ERC TErrassa

La secció local d’Esquerra Republicana a Terrassa va realitzar el passat dimecres una assemblea oberta a tots els militants per tal d’informar-los sobre la línia en la qual s’està treballant de cara a la votació d’investidura del proper dissabte 13 de juny.

En paraules d’Isaac Albert, “42.116 terrassencs i terrassenques van votar el canvi i nosaltres, tal com vam dir durant tota la campanya, procurarem fer-lo possible”. Carles Caballero, president de la secció local, va afegir que “la sobirania i la justícia social són majoria absoluta a la ciutat i, per tant, tenim el deure de seguir el mandat popular i fer tot el possible per exercir-les”.

L’assemblea va demanar unànimement als seus regidors que segueixin treballant pel canvi fins el dia de la investidura.

Incendi a un pati de llums del carrer de Sant Crispí

Es crema una paperera d’un domicili per una burilla mal apagada

Foto: Mercè Folch
Foto: Mercè Folch

El passat dimarts 2 de juny a la tarda, el 112 va informar a la Policia Municipal que s’havia produït un incendi a un escalfador domèstic d’un domicili del carrer de Sant Crispí. Des del 112 van activar els bombers i l’ambulància.

Al lloc ja s’hi trobaven els Mossos d’Esquadra que es van fer càrrec del servei així com de comunicar els fets al Jutjat de Guàrdia. La unitat va informar que, segons els bombers, el foc s’havia iniciat a una de les canonades de gas ciutat, entre un escalfador i el comptador del gas, ubicades al pati de llums de pis. Com a resultat van danyar-se dues bombones de butà, cremant-se però per sort sense explotar.

Les flames, que van arribar fins al quart pis, van causar diversos desperfectes: les parets del pati de llums van quedar enfosquides, les persianes, finestres i algunes cortines van cremar-se, i el fum es va colar a l’interior dels domicilis. Es va haver de desallotjar el bloc de pisos, però per sort no hi va haver danys personals.

El personal de Gas Natural també va arribar al lloc dels fets, i va manifestar que el seu servei de gas, llum i aigua no eren possibles.

Es crema una paperera d’un domicili per una burilla mal apagada

Ahir a la matinada, la Policia Municipal va rebre una trucada del 112 informant d’un altre incendi, aquest cop en un domicili del carrer de Montblanc.

Les unitats comissionades al lloc dels fets van informar que semblava que l’origen del foc havia estat una burilla que s’havia tirat a la paperera que es trobava a la terrassa. Els mateixos agents van poder apagar el foc sense necessitar la intervenció dels bombers.

No obstant això es van presentar al lloc les unitats dels bombers, les ambulàncies  i els Mossos d’Esquadra.

Mousse de “mel i mató” sobre macedonia de fresas y cerezas

Espuma de mel i mató sobre macedonia de fresas y cerezas // Imatge Hoy cocina Vivi
Espuma de mel i mató sobre macedonia de fresas y cerezas // Imatge Hoy cocina Vivi

Ingredientes:

50 g de requesón

100 ml de nata para montar

1 cucharadita de zumo de lima

15 g de azúcar glass

2 cucharadas de miel de azahar

3 fresas grandecitas

1 puñado de cerezas

1 cucharadita de azúcar

1 cucharada de miel de caña

Elaboración:

Montar la nata y reservar en la nevera.

Mezclar el requesón con la miel de azahar y 1 cucharada de la nata montada. Añadir el zumo y el azúcar glass y batir hasta que esten bien mezclados todos los ingredientes.

Añadir la mezcla a la nata montada con movimientos envolventes y sin batir para que no se baje.

Meter en el frigo durante unas 3 hora, como yo tenía prisa lo metí directamente al congelador y lo deje 1/2 horita, después de ese tiempo lo saqué, lo removí y lo volví a meter durante 1/4 de hora más.

Mientras tanto lavé las cerezas y las fresas, quité el hueso de las cerezas y partí las frutas en trozos.

Poner en un bol y espolvorear con el azúcar, remover y dejar macerar un ratito.

Ya solo nos quedará montar el plato.

Escurrir las frutas y ponerlas en el fondo de una copa de helado, distribuir por encima la mousse de “mel i mató” y regar con la miel de caña.

Menuda copa rica y sana. Ummmm! Me encanta!

Hoy cocina Vivi