Autor Sanitat
5 setembre 2015 a 16:00

Salut presenta un projecte pioner per millorar l’atenció als pacients de càncer

6 Flares 6 Flares ×

El projecte Optimus s’ha dut a terme a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

Projecte Optimus // Imatge cedida per la Generalitat

Projecte Optimus // Imatge cedida per la Generalitat

A Catalunya es diagnostica una mitjana anual de 33.715 nous casos de càncer i s’estima que, el 2020, el nombre de casos nous diagnosticats s’incrementarà un 32%, un creixement que en gran part s’associa a l’envelliment i l’increment de la població, segons dades publicades pel Departament de Salut. Per poder atendre aquesta situació, el Departament de Salut impulsa diferents iniciatives, que estableixen objectius, accions i recomanacions basades en les bones pràctiques clíniques i en l’evidència científica.

En aquest context s’emmarca el projecte Optimus, que s’ha dut a terme de manera pionera a Catalunya a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i s’ha presenta a Barcelona amb la presència del conseller de Salut, Boi Ruiz; el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el doctor Vicenç Martínez; el cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital, el doctor Josep Tabernero; el cap del Servei d’Hematologia de l’Hospital, el doctor Francesc Bosch, i la directora de la regió de Catalunya de Roche Farma, Gemma de Clascà.

El projecte Optimus és una iniciativa d’un grup de treball multidisciplinari (oncologia, hematologia, farmàcia i infermeria) que examina els beneficis associats a diferents accions adreçades a optimitzar la qualitat assistencial dels serveis d’oncologia i hematologia.

Per al conseller de Salut, el projecte és una mostra de l’aposta de la conselleria per impulsar la millora contínua en els processos assistencials per a perfeccionar cada cop més l’atenció que reben els pacients i la tasca que exerceixen els professionals sanitaris, cercant l’excel·lència dels centres.  Ruiz s’ha mostrat satisfet que el projecte, que es vol estendre a la resta d’hospitals del sistema sanitari públic de Catalunya, esdevingui un reflex de l’aplicació pràctica de les polítiques del departament.

En aquest sentit, el gerent de l’Hospital Vall d’Hebron, Vicenç Martínez, ha assenyalat: “L’objectiu també és proporcionar eines d’educació sanitària per mitjà d’activitats orientades a l’autocura, a fi de donar la major autonomia possible al pacient i minimitzar les possibles complicacions associades al tractament”.

S’han incorporat un conjunt de mesures englobades en quatre accions: adreçades a reforçar el control qualitatiu i quantitatiu de tot el que estigui relacionat amb la preparació i l’administració de medicaments antineoplàstics, centrades en el paper clau del personal d’infermeria especialitzat, enfocades al disseny de canals alternatius d’assistència amb els quals resoldre dubtes i atendre situacions de complexitat baixa, i aquelles que busquen la introducció de noves vies d’administració de fàrmacs en el procés assistencial.

Aquest informe, que també ha comptat amb la col·laboració del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya (CCPC), conclou que activar aquestes mesures en la resta de centres públics catalans aporta beneficis assistencials, el que millora l’eficiència de l’organització i, per tant, comporta una optimització dels recursos per al sistema públic sanitari i per a l’organització del centre, independentment de la seva grandària. La seva incorporació significa un millor control de les preparacions i les administracions de fàrmacs, el que garanteix una seguretat més gran per al pacient i una atenció integral i continuada. El resultat final és una reducció de les urgències hospitalàries i la possibilitat d’implantar altres serveis assistencials per millorar la qualitat de vida dels pacients.

El doctor Josep Tabernero ha explicat: “Garantir la màxima seguretat del pacient és la nostra prioritat i aquesta mena de mesures són una mostra dels esforços per aconseguir-ho. La introducció de tecnologies basades en l’assegurament de controls qualitatius i quantitatius durant les fases de preparació i administració dels fàrmacs o l’especialització dels professionals d’infermeria, que tenen un paper clau i destacat en l’atenció al pacient, permeten millorar la qualitat assistencial, incrementant la seguretat i potenciant un seguiment i una atenció individualitzada més grans, així com un millor ús dels recursos sanitaris”.

Per la seva part, per al doctor Francesc Bosch, afirma: “El nostre compromís amb l’optimització i la millora de la qualitat assistencial es materialitza així mateix amb iniciatives com la posada en marxa de la consulta d’atenció immediata o la incorporació de noves vies d’administració dels tractaments oncològics. Ambdues estan encaminades a assolir una millora en la qualitat de vida dels pacients oncològics, així com a optimitzar el temps dels professionals sanitaris i l’ocupació dels centres”.

 

Es va analitzar el grau de cobertura dels punts de millora a l’Hospital Vall d’Hebron i això va permetre prioritzar les mesures englobades en quatre iniciatives: sistema de control de producció i traçabilitat en la preparació i l’administració de medicaments antineoplàstics, especialització de la pràctica d’infermeria, canals alternatius d’assistència per resoldre dubtes i atendre situacions de complexitat baixa i introducció de noves vies d’administració en el procés assistencial.

Switch to mobile version
6 Flares Twitter 2 Facebook 4 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 6 Flares ×