Obituari 09.12.2015

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Francisco Merino Herencia 71 any 09/12/2015 16:00 Temple Cementiri
Francisca Freixa Pascual 72 any 09/12/2015 10:00 Temple Cementiri
Ana Secilla Puerto 79 any 09/12/2015 09:30 Temple Cementiri
Isabel Munzón Cuadra 82 any 09/12/2015 10:30 Temple Cementiri
Rafael Rubio García 92 any 09/12/2015 11:00 Temple Cementiri
Antonio Rico Bermúdez 93 any 09/12/2015 09:00 Sala cerimònies Tanatori de Terrassa
Maria-Ramona García Méndez 88 any 09/12/2015 15:00 Temple Cementiri
Juan Sala López 62 any 09/12/2015 11:30 Temple Cementiri
María Ángela Calvera Martín 81 any 09/12/2015 12:00 Temple Cementiri
V de Vendetta

Crítica cinematogràfica: V de Vendetta

Llibertat i revolució

V de Vendetta
V de Vendetta

THRILLER. EE.UU. Estrenada: 2005. Dirigida per: James McTeigue. Repartiment: Hugo Weaving, Stephen Rea, Natalie Portman, Stephen Fry. Duració: 131 min.

Recuerden, recuerden el 5 de noviembre” amb aquestes paraules comença un dels film més revolucionaris de la historia: V de Vendetta. Un seguit de referències literàries (Danté de El conde de Montecristo) i cinematogràfiques (El fantasma de la ópera) són les que donen cos al film de McTeigue el qual es situa dins la llista de les pel·lícules més polèmiques de la història on la moralitat és la crida del poble en contra del govern. V de Vendetta porta a la gran pantalla la novel·la gràfica de mateix nom realitzada per Alan Moore (Wathcmen) de les mans dels germans Wachoswki (Matrix) i el segon de grans produccions James McTeigue.

El missatge que el personatge de V – interpretat amb perfecció per Hugo Weaving – llença a la població és que la ciutadania s’ha d’aixecar davant la tirania del govern, una crida que travessa les pantalles. L’escena més significativa és quan Evey Hammond – interpretada amb dolçor i fortalesa per Natalie Portman – és tancada amb l’objectiu de ser reeducada mentalment, una escena que més que mostrar la crueltat fins on pot arribar l’ésser humà, ajuda a endinsar-se en la ment i la forma de pensar de V.

Una història plena de misteris, secrets, plans,… que fins a l’últim instant no es resolen però que, tot i així, deixa obert el més inquietant: la identitat de V. Una metàfora sobre que l’important no és la persona sinó les seves idees.

Cristina Nocete

@crisnocete

Sueño, realidad // Foto: Antonio Perez

Sueño, realidad

Sueño, realidad // Foto: Antonio Perez
Sueño, realidad // Foto: Antonio Perez

Siempre estuvisteis en mis sueños

tu rostro no conocía ,

pero sabia que estabas ahí

sabia que existías.

Deseaba que llegara la noche

para volar hacía ti,

no tenia limites mi cuerpo

mis sentimientos no tenían  fin.

Dejaba que mi alma se expresara

con total libertad

deseaba tanto nuestro encuentro

que no quería despertar.

No podía ver tu rostro

pero me enamoraba tu mirar,

mientras tus manos acariciaban mi cuerpo

el sabor de tus labios ,yo quería probar

Te he soñado ,durante tanto tiempo

que luche por la realidad,

ahora ya no solo te sueño

tu existencia es una verdad.

Las mañanas ya no me inquietan

esperando que llegue la noche

de día puedo tocarte

de noche puedo tenerte.


MONT

#trenquemestereotips

L’Institut Català de les Dones proposa transmetre valors d’equitat de gènere als infants

L’ICD pretén deixar enrere els estereotips sexistes en les joguines

#trenquemestereotips
#trenquemestereotips

L’Institut Català de les Dones (ICD) va iniciar #trenquemestereotips una actuació de sensibilització a les xarxes socials per prendre consciència de la importància del temps de joc per educar els infants en el valor de l’equitat de gènere.

La presidenta de l’ICD, Montse Gatell, va explicar que “amb #trenquemestereotips proposem que les festes nadalenques siguin un moment per reflexionar sobre què volem que aprenguin els més petits de la família i que cadascú faci una revisió sobre allò que transmet quan juga amb un nen o una nena, o bé quin missatge estem donant amb els regals que fem a una i l’altre”.

Segons Gatell “cal ser coherents amb el futur que imaginem per a ells i elles. Iniciem-los en una realitat on dones i homes desenvolupin tot el seu potencial com a persones en tots els àmbits de la vida, on es respectin les seves diferències i es relacionin com a iguals”.

La iniciativa consta de quatre imatges que combinen joguines carregades d’estereotips de gènere amb els eslògans “M’agrada disfressar-me de fada ninja”; “M’agrada arreglar les coses amb una mica màgia”; “M’agrada que el meu peluix faci de migcampista”; “M’agrada carregar la cuineta al camió”.

La divulgació es realitzarà a través de les xarxes socials on es convida a tothom a la seva difusió juntament amb missatges i/o fotografies pròpies amb l’etiqueta #trenquemestereotips.

#trenquemestereotips es difon en suport cartell a través dels municipis, escoles, llars d’infants,… Els materials de la iniciativa estan disponibles a través del web de l’ICD.

Eva Castilla Álvarez // Foto: UVIC-UCC

Salvats pel silenci digital

Eva Castilla  Álvarez  // Foto: UVIC-UCC
Eva Castilla Álvarez // Foto: UVIC-UCC

Els Smartphones o telèfons intel·ligents s’han convertit avui dia en el principal dispositiu d’accés a Internet, essent el seu ús d’un 85%, en detriment del PC (67%) o les tauletes (45%). Per tant hi ha hagut un augment notable de la utilització dels mòbils en aquests darrers anys.

De fet, un informe elaborat aquest darrer juliol per l’associació de publicitat i màrqueting i comunicació IAB i l’empresa Elogia, indica que durant el darrer any, el temps mig que destinem a estar connectats a través d’aquest dispositiu ha augmentat en una hora, és a dir, que dediquem gairebé tres hores i mitja al dia al nostre Smartphone.

Molts de nosaltres utilitzem el mòbil mentre mirem la TV (8 de cada 10), altres mentre estem tenint converses amb amics o familiars, altres mentre sopem… I què fem? Doncs des de comentar el què s’està veient a la televisió, fins a xatejar amb amics o grups, utilitzar les xarxes socials, llegir correus electrònics,  jugar,  consultar el temps,  llegir notícies,  comprar per Internet o utilitzar la banca online…

Inclús en moments de desconnexió, mentre estem amb familiars o amb amics, també fem ús del mòbil, ja que com que sembla que ho hem de saber tot,  si no sabem alguna cosa agafem el mòbil i utilitzem el nostre amic “Google” perquè ens doni la resposta i ens converteixi en el “setciències” de la conversa.

Hem arribat a un punt en el qual sembla que si no estem presents a les xarxes socials o no tenim whatsapp som d’una altra dimensió. Molta gent introvertida ha trobat en les xarxes socials una forma fàcil de fer amics, altres hi han trobat una forma de mantenir-se en contacte amb coneguts amb els que per falta de temps no poden quedar, a d’altres simplement els agrada xafardejar que fan els companys, a alguns els agrada exposar a mode de diari, tot el que fan i deixen de fer a través de les xarxes… I el  mòbil (que ens permet geolocalitzar-nos, penjar una foto o adjuntar una ruta) és la forma més fàcil de fer-ho. S’ha arribat tan lluny que fins i tot en alguns països hi ha hagut casos d’assetjament a través de les xarxes socials,  el “Cyberbuylling”, que han arribat a l’extrem del suïcidi, sobretot entre gent jove que són els que estan en una edat més vulnerable.

Si parlem de WhatsApp, trobem que, per una banda és una eina ràpida i gratuïta de comunicar-se, però que a la vegada pot provocar estrès per la necessitat d’haver de respondre el missatge en un període breu de temps. Molta gent utilitza el WhatsApp indiscriminadament mentre està amb amics, amb la parella o amb la família, essent incapaços de gaudir del moment.

Però no es tracta només de xarxes socials o de WhatsApp. Hi ha molta gent reticent a utilitzar xarxes socials, però què tenen la sensació d’haver d’estar sempre localitzables i de guàrdia, connectats minut a minut amb el treball a través del correu electrònic i el mòbil.

Es parla dels efectes nocius dels mòbils per a la salut a causa de les possibles radiacions que emeten aquests dispositius, però els efectes més greus són els psicològics i l’addicció que poden causar, especialment entre els més joves. L’Alemany Thomas Südhof, guanyador del premi Nobel de Medicina 2013, afirma que els Smartphones produeixen una situació d’estrès contínua que pot provocar transformacions en el cervell i malalties com la Síndrome de l’esgotament. La Síndrome de l’esgotament és una situació d’estrès insostenible en la qual la persona pot experimentar situacions com taquicàrdies, sudoració, sequedat… És aquí quan ens hem de plantejar si realment la hiperconnexió digital i tecnològica, que a priori ens ha permès avançar en molts camps aquests darrers anys, ens aporta beneficis o perjudicis.

Per poder donar una resposta ens hauríem de plantejar si realment seriem capaços de passar un cap de setmana (només 48 hores) amb el telèfon silenciat, sense mirar el correu electrònic o el WhatsApp, sense connectar-nos a les xarxes socials, ni fer cap cerca a Google, ni llegir notícies per Internet i d’oblidar-nos completament de l’univers 2.0. Depenent de la nostra resposta, sabrem si patim d’intoxicació digital o estem salvats pel silenci digital.

Eva Castilla  Álvarez  

Professora col·laboradora dels estudis d’Empresa delCampus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)

Salmón al albariño con piña y limón // Imatge Menjar a Cala Blanca

Salmón al albariño con piña y limón

Salmón al albariño con piña y limón // Imatge Menjar a Cala Blanca
Salmón al albariño con piña y limón // Imatge Menjar a Cala Blanca

Ingredientes:

1 limón

2 filetes de salmón

albariño

piña natural

aceite de oliva virgen extra

Sal

Cómo se hace?

Precalentar el horno a 190º

Cortar la piña a rodajas. Con un cuchillo sacar el corazón y la piel.

Cortar el limón en rodajas finas.

Cojer una hoja de papel de hornear y deposutar una rodaja de piña en el centro.

Colocar encima un trozo de lomo de salmón, sal, un chorrito de aceite y dos rodajas de limón.

Levantar las puntas del papel y echar un buen chorro de albariño (unos 50ml. en cada paquetito).

Cerrar bien formando un hatillo y atar con un trozo de cordel o con una tira del mismo papel enrollada sobre sí misma.

Hornear 20 minutos.

Se puede servir depositando un paquetito en cada uno de los platos y con unas tijeras cortando la parte superior.

O bien, sacar del papel y colocar con una pala encima del plato. Podemos decorar con un poco de fruta fresca o con dados de piña caramelizados.

Y por supuesto, acompañar de una copa bien fría de albariño

Menjar a Cala Blanca

Temporada hivern // Imatge cedida per la Generalitat

Territori i Sostenibilitat es prepara per la temporada d’hivern a les carreteres

Té 122 màquines llevaneus i 98 punts d’emmagatzematge de sal

Temporada hivern // Imatge cedida per la Generalitat
Temporada hivern // Imatge cedida per la Generalitat

El director general d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Xavier Flores, ha presentat al Centre de Control de Carreteres de Vic els efectius de què disposa el Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) per la temporada de vialitat hivernal 2015-2016. En total, el Departament té disponibles 122 màquines llevaneus i 98 punts d’emmagatzematge de sal per facilitar la mobilitat a les carreteres durant l’època de fred i de nevades.

Aquests mitjans es distribueixen, segons les característiques de cada àmbit i de les incidències que es produeixen, en 32 centres de conservació i manteniment repartits per tot el territori. La xarxa de carreteres de la Generalitat té actualment uns 6.084 quilòmetres, un 50% de la xarxa de carreteres de Catalunya

En un dia, les màquines llevaneus poden recórrer fins a 4.000 quilòmetres per a dur a terme les diferents operacions. El nombre d’incidències és força variable d’un any a un altre, en funció de les condicions meteorològiques. Cada temporada es produeixen de mitjana unes 120 incidències per gel a les calçades, 200 per neu, i 4 per allaus.

El Departament de TES activa, entre el 15 de novembre i el 15 d’abril, el Pla d’ajuda a la vialitat hivernal amb l’objectiu de garantir la comoditat, la fluïdesa i la seguretat a les carreteres, així com de minimitzar els temps de restriccions o de tancament al trànsit de les vies que puguin quedar afectades.

També participa en els plans especials d’emergències, el NeuCat (per nevades) i l’AllauCat (per allaus), que s’activen davant d’episodis de fred i neu extraordinaris.

El pla de vialitat hivernal consta de dos tipus d’operacions: preventives, que consisteixen principalment en l’estesa de sal per evitar que es formin plaques de gel o que qualli la neu, i per altra banda, curatives, corresponents a la retirada de neu o de plaques de gel.

El Corredor Mediterrani // Imatge del web de Wikipedia

PIMEC reivindica la necessitat d’impulsar el Corredor Mediterrani

Considera que és una infraestructura clau per a l’economia

El Corredor Mediterrani // Imatge del web de Wikipedia
El Corredor Mediterrani // Imatge del web de Wikipedia

La internacionalització i activitat de les pimes es veu frenada pels retards i deficiències en una infraestructura que ha de facilitar el trànsit de mercaderies entre Europa, Àfrica i Àsia, i impulsar l’activitat de l’àrea mediterrània. 

Entre ells, el Corredor Mediterrani és un dels nou corredors estratègics dins la xarxa transeuropea de transport de mercaderies, que ha de connectar els principals ports, aeroports i centres econòmics del continent, per altra banda, l’impuls del ferrocarril permetrà grans millores d’eficiència en el transport de llarga distància i reduirà el seu impacte mediambiental.

També, malgrat la importàn i els beneficis del Corredor Mediterrani, tot indica que hi ha falta de voluntat política per a impulsar-lo, en benefici de l’alta velocitat de passatgers.

Cal dir, aquesta política d’inversions ha fet que Espanya sigui el segon país del món amb més longitud d’alta velocitat (3.739 Km construïts o en construcció) i el que té una xarxa més extensa en relació al nombre d’habitants.

En el període 2009-2016, només el 22,1% de les inversions pressupostades en alta velocitat s’han destinat al Corredor Mediterrani. L’alta velocitat cap al Nord d’Espanya ha rebut, en els mateixos anys, el 44,6% de les inversions.

Cal recordar que les comunitats autònomes per on passa el Corredor Mediterrani representen el 47% de les empreses, el 44% del PIB, 48% de la població i el 46% de l’ocupació a Espanya.

Per altra banda, el cost de no accelerar el Corredor Mediterrani és la pèrdua de capacitat exportadora i d’atractiu industrial en temps en què es persegueix la reindustrialització. Al mateix temps es perd una oportunitat de desenvolupar el sector logístic, cridat a tenir un gran protagonisme en el futur.

Per això, PIMEC reivindica la necessitat de no frenar més el Corredor Mediterrani, una infraestructura fonamental per a les mercaderies i la indústria catalana, mediterrània, estatal i europea.

 

Ermita de Sant Ramon // Foto: @mikel.ortueta

Ermita de Sant Ramon (@mikel.ortueta)

Una foto publicada por Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa