Autor Articles i estudis
7 abril 2016 a 18:00

La variegació o la bella forma de les plantes de fer-se les malaltes

1 Flares 1 Flares ×

Ireneu article Lysimachia_punctata_'Variegata'_a1

Com ja molts sabreu, el món de les plantes és una cosa que m’ha atret poderosament des que era un barrufet. La seva importància vital per a la vida a la Terra, la seva capacitat de sobreviure on ningú més ho fa i la seva inabastable varietat, sempre m’ha fascinat i, encara que estigui vivint en una ciutat on el verd sembla que doni icterícia, una planta no pot faltar al meu voltant. Altes, baixes, amb punxes, sense punxes, amb flors, sense flors… totes tenen el seu “què”, però si algunes hi ha que sempre m’hagin cridat l’atenció, aquestes han estat les que tenen les fulles de diverses tonalitats: les “variegades”. No obstant això… ¿sap per què algunes plantes tenen aquest tipus de fulles tan apreciades pels aficionats i els cultivadors? Són una prova més que les plantes, encara que no diguin ni piu, se les saben ben llargues. I si no s’ho creu, acompanyi’m i li explico.

 La gran quantitat de varietats de plantes que hi ha han convertit la jardineria en un autèntic art ornamental vivent. És, justament, per la recerca d’allò més rar i més exclusiu, que les plantes que tenen les seves fulles variegades és a dir, veteadas o tacades amb diverses tonalitats de groc, verd o blanc-, tenen el seu públic; això fa que els viveristes, en vistes del negoci, s’afanyin a reproduir-les. L’únic inconvenient és que plantes amb les seves fulles variegades hi ha poques, i que, fins i tot, individus que eren variegats, acaben per deixar de ser-ho al cap d’un temps, la qual cosa complica enormement la tasca dels cultivadors. Però, abans de res… què és la variegació?

 Les fulles, com bé sabrà, tenen com a funció principal la de ser els panells solars amb què la planta obté l’energia per poder sintetitzar el seu aliment a partir dels elements que obté amb les seves arrels. Per a això, les fulles tenen en les seves cèl·lules uns òrgans (anomenats cloroplasts) carregats de pigments de color verd amb els quals, gràcies a l’acció del sol, es produeix la fotosíntesi. Raó per la qual, les fulles són verdes. No obstant això, les fulles “variegades” no són totes de color verd… Una cosa estranya passa.

 Quan una fulla està acolorida amb colors diferents, potser als nostres ulls sigui molt curiosa i ens agradi tenir-la en el nostre ampit, balcó o jardí, però la realitat és que aquella fulla té un seriós handicap: li falten cloroplasts. O el que és el mateix, no té suficients partícules verdes amb les quals fer la fotosíntesi i, per tant, la planta està perdent eficàcia a l’hora d’alimentar-se. Seria, per així dir-ho, una discapacitat que, cas d’afectar a tota la planta, posaria en perill la vida de la planta i, de fet, veure una planta groguenca, no és molt bon símptoma. No obstant això, i malgrat aquesta deficiència que en principi significa posar en desavantatge a la seva posseïdora, la planta les segueix generant-les. A què és deguda aquesta aparent “ximpleria”? Investigacions recents han arribat a una curiosa conclusió: s’estan mimetitzant.

 Efectivament, enmig d’un bosc o selva, les condicions d’habitabilitat per a una planta difereixen molt de les d’un controlat i cuidat jardí. En llibertat, les plantes són a la base de la cadena tròfica, de manera que els herbívors i els insectes les ataquen sense misericòrdia. Això provoca que les plantes -ja siguin grans arbres o petites mates- busquin la millor estratègia per eludir-los.

 És en aquesta lluita sense quarter per la supervivència que la planta, per evitar l’atac de paràsits que acabin amb la fulla, la vesteix ella mateixa de “fulla malalta” tornant-se poc atractiva a ulls d’una bestiola famolenca. I és que la lògica és aclaparadora: sempre és més desitjable qualsevol ufanosa fulla verda que una groguenca fulla marcida. O si no, miri’s vostè mateix a l’hora d’escollir la millor verdura del taulell de la botiga. La planta ho sap, i actua.

 De fet, en un estudi efectuat amb una planta tropical que treu part de les seves fulles variegades, la Caladium steudneriifolium, el 7,88% de les fulles totalment verdes eren atacades per insectes i paràsits, mentre que les variegades tan sols van ser atacades l’1,61% d’elles. D’aquesta manera s’entén que la planta, tot i perdre en eficàcia de captació solar, faci bon negoci generant fulles amb algun tipus de variegació, ja que ho compensa amb un menor atac de depredadors i, per tant, millor salut en general.

 D’aquesta manera, la planta, que pogués semblar indefensa perquè no es mou, demostra que no ho és en absolut i es protegeix dels atacs del seu medi ambient de la manera més creativa i intel·ligent possible. Així les coses, mentre que els animals pensen que és una fulla en mal estat, nosaltres admirem la seva bellesa i vistositat. Uns les deixen en pau, nosaltres les admirem i les reproduïm… qui va dir que les plantes eren ximples?

-Ireneu Castillo-

Switch to mobile version
1 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×