Autor Cinema, teatre i televisió
24 maig 2016 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Mad Max: Furia en la carretera

1 Flares 1 Flares ×

Ideologia i trencament d’estereotips grunge

 Mad Max Furia en la carretera

CIENCIA FICCIÓ. Australia. Estrenada: 2015. Dirigida per: George Miller. Repartiment: Tom Hardy, Charlize Theron, Nicholas Hoult. Duració: 120 min

En una època on la igualtat de gènere està en boca de tothom s’ha estrenat la seqüela Mad Max: Furia en la carretera on el gran protagonisme recau en Imperator Furiosa (interpretada per una serena i meravellosa Charlize Theron), qui decideix desafiar el seu cap per tal d’alliberar les seves esclaves sexuals. L’actriu sud-africana interpreta a la responsable de conduir el camió on es porta el subministrament de gasolina, una feina normalment adjudicada a homes forts i valents.

Tot i que el títol del film faci apologia al personatge interpretat per Tom Hardy (Max) els grans protagonistes són Theron, Hardy i el jovenet Nicholas Hoult (qui interpreta al boig Nux). George Miller, director de les altres cintes de la saga i director del film infantil Babe, el cerdito Valiente, torna a portar a la gran pantalla un clàssic del cinema conegut per la interpretació del polifacètic Mel Gibson. Aquesta vegada, Miller ha decidit deixar de costat els estereotips de la societat i de la indústria i ha creat un film replet de ideologia i ètica ambientades en un futur apocalíptic on l’aigua, les armes i la gasolina són aspectes materials que dominen el món. No és necessari pensar en un futur apocalíptic per adonar-se que, realment, els que tenen més poder en el món són aquells que tenen sota el seu control aigua, combustible i armes. Segurament, George Miller no ha volgut plasmar un futur tant llunyà, sinó un món paral·lel amb semblances i similituds amb el món actual, per tal de conscienciar a l’espectador.

Encara que el director de les sagues de Mad Max hagi portat a la gran pantalla un film “reivindicatiu” i divulgatiu el que realment aporta és una visió igualitària de gèneres on l’heroïna és una dona i l’heroi no és més que el que l’ajuda a acabar d’aconseguir el que ella ha tirat cap endavant. Una versió renovada de Don Quijote i Sancho Panza.

Però no tota la grandiositat del film recau en la ideologia i els missatges que pot arribar a transmetre; part del poder que té la pel·lícula es deu a la fotografia (John Seale director de fotografia de films com El paciente inglés o El club de los poetas muertos). Tot Mad Max: Furia en la carretera té una tonalitat groga, a excepció de les parts que succeeixen de nit en les quals hi predomina el color blau. Aquesta tonalitat accentua les localitzacions desèrtiques on està rodat el film i potencia l’estètica “grunge” present en tota la trama

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version
1 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×