Autor Economia
31 maig 2016 a 10:00

Només un 20% de la població activa a Catalunya té un nivell formatiu mitjà

3 Flares 3 Flares ×
PIMEC // Imatge cedida per pimec

PIMEC // Imatge cedida per pimec

PIMEC ha presentat avui un informe sobre el mercat de treball català. Sota el títol “Formació i ocupació a Catalunya i comparativa amb alguns països europeus”, aquest informe, que no se cenyeix només a la FP (però que la inclou), aporta una visió del mercat de treball des de la perspectiva de la qualificació professional: quina formació ofereixen les persones (i darrere seu el sistema educatiu), enfront de quina qualificació demanen les empreses.

El document assenyala que el nivell de formació que demana el mercat de treball català es distribueix en un 23% en alta qualificació, un 37% en mitjana i un 40% en baixa. El nivell formatiu que ofereixen les persones presenta uns desajustos notables, destacant els 14 punts percentuals de dèficit d’oferta d’FP i Batxillerat en relació al que demanen les empreses en nivell mitjà.

En la comparativa amb vuit economies avançades de dimensió semblant a la catalana, l’estructura d’ocupació del nostre sistema productiu quant a llocs de treball presenta un menor pes del nivell alt (23% a Catalunya i 30% als països petits europeus) i dels tècnics intermedis (10% a Catalunya i 17% als països de dimensió similar europeus), majoritàriament lligats a la formació professional; mentre que les ocupacions de nivell baix i les mitjanes menys tècniques tenen una importància major. Aquestes diferències encara són més grans quan la comparació es fa amb una economia tan destacada com l’alemanya.

En formació de la població activa, Catalunya és un dels països amb una major proporció de persones amb nivell baix (un 43% a Catalunya davant un 18% als països petits europeus). En nivell formatiu mitjà (on hi ha l’FP) és el país que enregistra el percentatge més baix (20% a Catalunya davant un 44% als països europeus de dimensió semblant).

Pel que fa l’FP, sembla que el seu atractiu ha millorat en els darrers anys, en particular la de grau superior. No obstant això, el flux serà probablement insuficient per cobrir les demandes del sistema productiu, sobretot tenint en compte que una proporció notable dels titulats en formació professional opta per anar a la universitat en comptes d’integrar-se al mercat de treball.

Propostes de PIMEC

La preponderància d’oferta i demanda de nivell baix, els desajustos en les competències necessàries i els dèficits en qualificació i ocupacions de nivell mitjà, obliguen tots els agents implicats a reflexionar per tal de corregir les deficiències dels sistemes formatiu i de qualificació catalans amb l’objectiu de millorar el sistema productiu del país.

En aquest context, PIMEC ha presentat les seves propostes per a l’impuls de la formació professional i el desplegament del sistema de formació i qualificació professionals:

  1. Situar el món de l’empresa, i l’empresa mateixa, en l’origen i destí natural de qualsevol acció de formació professional.
  2. Cal situar les necessitats de les persones en el centre del sistema, cercant els instruments més adients per a cada perfil d’usuari (joves, adults, persones en situació de recerca de feina, ocupats, col·lectius amb especials dificultats), adaptant-hi els continguts, els canals i les formes d’organització dels ensenyaments per tal d’assolir els millors resultats possibles.
  3. L’element que ha de facilitar l’encaix entre oferta i demanda ha ser l’orientació professional, que ha d’actuar com a porta natural d’entrada a qualsevol acció de formació i qualificació professional.
  4. L’Agència, per tal de poder disposar de la suficient autonomia de gestió respecte a l’organització de l’administració (els dos departaments amb competències en matèria laboral i educativa), ha d’estar adscrita al Departament de Presidència o al més proper al món de l’empresa.
  5. Les polítiques de formació i qualificació esdevenen de facto polítiques d’ocupació i, per tant, cal garantir la necessària coordinació en els seus nivells estratègics amb la participació dels agents socials en el diàleg social i en els seus nivells més operatius a través d’estructures sectorials i territorials ben relacionades.
  6. La Xarxa de centres de formació professional ha d’estar formada necessàriament per diferents tipus de centres de formació (públics i privats, especialitzats sectorialment, enfocats a uns o altres col·lectius, amb ensenyaments presencials i a distància, amb itineraris school-based i company-based…) que donin respostes complementàries i de qualitat a les diferents necessitats dels sectors productius i les persones.
  7. La formació professional és costosa però absolutament necessària des del punt de vista social i econòmic. Demanem més inversió i més eficiència en els resultats (millora de les ràtios de graduació).
  8. L’eficiència del Sistema de Formació i Qualificació dependrà en gran mesura de la solvència de l’ instrument prospector (observatori) i de la seva capacitat per donar-hi resposta.
Switch to mobile version
3 Flares Twitter 0 Facebook 2 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 3 Flares ×