Pere Aragonès vicepresident de la Generalitat

Aragonès ha assegurat que aquest any no hi haura retallades però no es podran aplicar les millores previstes

S’ha sorprès  per la proposta de resolució presentada pels grups de l’oposició sobre les necessitats educatives

Pere Aragonès
Pere Aragonès
El secretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha assegurat que aquest any no hi haurà retallades, tot i que no podrem aplicar les millores previstes en el projecte de pressupostos del 2016. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Aragonès ha destacat que l’estalvi en interessos del 2016 permetrà dotar els departaments perquè mantinguin els serveis que oferien l’any passat. Per exemple, en l’àmbit de l’ensenyament s’aprovaran noves dotacions del personal de secundària que permetran atendre l’increment del nombre d’alumnes, i també es mantindrà el programa d’escola inclusiva, però, en canvi, no podrem aplicar la reducció de 6 a 3 dies del termini de substitució dels professors prevista al pressupost 2016, “ja que això implica un increment de despesa, ha puntualitzat.
Entre les partides que tampoc es podran executar el 2016 destaquen l’increment de la dotació prevista per a cooperació al desenvolupament o la introducció de millores significatives en l’àmbit de la dependència. Pel que fa al finançament de la Hisenda pròpia, Aragonès ha informat que tenim unes autoritzacions del pressupost del 2015 que estirarem aquest any per aplicar millores que preveiem el 2016, però és evident que algunes mesures previstes per als primers mesos del 2017 patiran un petit retard.
El secretari d’Economia s’ha mostrat “sorprès” per la proposta de resolució presentada pels grups de l’oposició sobre les necessitats educatives del curs 2016-2017, que es debatrà avui al Parlament. Aragonés ha recordat que “aquest Govern va presentar un projecte de pressupostos que augmentava la despesa social en 874M€ i els grups van rebutjar tramitar-los perquè els consideraven insuficients, però ara aquesta proposta de resolució ens diu ‘allò que us vam rebutjar fa unes setmanes, feu-ho igualment’”. Segons Aragonès, “les mesures que ens demanen que apliquem ara són precisament les que estaven previstes en el pressupost del departament d’Ensenyament per al 2016”, i ha subratllat que “el que no farem és un pressupost per la porta del darrere que el Parlament no ens hagi autoritzat”.
Pere Aragonès ha remarcat que la pròrroga pressupostària és una “situació excepcional” que obliga el Govern a no fer més despesa que l’any anterior, “i a partir d’aquí, podem fer algunes adaptacions, però la pròrroga no és innòcua, no és igual que continuar amb els pressupostos del 2015”. En un pla més tècnic, ha incidit en el fet que l’absència d’una norma amb rang de llei com són els pressupostos aprovats obliga el Govern a supeditar qualsevol autorització de nova despesa en període de pròrroga al compliment de l’objectiu de dèficit autoritzat. “La diferència entre una pròrroga i un pressupost aprovat és que amb la pròrroga primer has de demostrar que estàs complint l’objectiu de dèficit i després gastes, mentre que amb el pressupost és a l’inrevés: vas gastant i després al final de l’any veus si has complert l’objectiu o no”, ha afegit.
Pel que fa als comptes del 2017, Aragonès ha reiterat que es treballarà amb els grups parlamentaris per tenir el màxim suport, però adverteix que el context macroeconòmic del 2017 serà diferent al del 2016: “Les previsions de creixement de l’any vinent són inferiors a les del 2016, hem de veure l’evolució dels tipus d’interès mitjà que paga la Generalitat i també com ens afecta el tema del Brexit, per exemple, en el cas les exportacions”, ha apuntat.
D’altra banda, el secretari d’Economia ha valorat molt positivament la confirmació que la multinacional Amazon obrirà un magatzem logístic al Prat de Llobregat, una inversió que s’ha aconseguit després de molt d’esforç per part de la Generalitat, especialment en l’àmbit de l’Incasòl. Aragonès ha remarcat que algun dels arguments que s’havien donat contra el procés d’independència era que les inversions estrangeres fugirien, però és tot el contrari: Catalunya cada any està batent un rècord nou d’inversions.
entrevista AMIC Núria Martí

Entrevista Núria Martí Constants: ‘Amb Espècies invasores he tancat un cicle’

L’entrevista d’AMIC

entrevista AMIC Núria Martí

 Entrevista: Ramon Texidó | Foto: Jordi Masmiquel
L’escriptora Núria Martí Constans (Calella, 1966) ha publicat aquest any ‘Espècies invasores. Vint-i-dos contes mortals’ (Curbet Edicions 2016). El seu vuitè llibre, i tercer recull de relats, és un retrat de les relacions i el costat fosc dels éssers humans.Per què has decidit apostar de nou per un recull de relats?
El conte literari és un gènere que m’agrada molt per la concentració narrativa que té. Em diverteix explicar una situació d’una manera tan intensa i sobretot buscar un gir final que em satisfaci amb la intenció de sorprendre el lector. De fet, potser és perquè sóc impacient per naturalesa i la idea d’oferir una història que es pugui llegir d’un sol cop em sembla molt atractiva.

Què t’aporta el relat curt en relació a una novel·la completa?
Són dos gèneres diferents, tant pel que hi ofereix l’escriptor com pel que hi busca el lector. Al conte, la impressió de present és bàsica. Passa alguna cosa ara. Això fa que la narració sigui molt viva. M’agrada, aquesta vivor. De passada, escriure contes curts em permet tenir la sensació d’haver enllestit cada vegada que n’acabo un i em dóna la llibertat de desconnectar una mica fins que començo el següent. Només una mica. No em sento tan esclava com quan faig novel·la.

En aquesta ocasió, a més, has enllaçat els relats de dos de dos.
Sí. Això vol dir que el lector trobarà personatges del primer conte en el segon. A vegades el segon és una continuació de la primera història i a vegades ambdós relats només tenen un fil de connexió, però sempre s’interrelacionen i donen informació extra al lector. En alguns casos, això m’ha permès fer dos girs en una mateixa història. Si fent-ne un m’ho passo bé, fer-ne dos és una festa!

Una festa que, a més, inclou referències musicals.
Sí. També he jugat a incloure una banda sonora al llibre perquè encapçalo cada primer conte amb una citació de la lletra d’una cançó. Seria genial que el lector escoltés la cançó abans o després de llegir el relat, perquè hi ha una relació.

En el pròleg, l’escriptora gironina Mar Bosch els defineix com a ‘contes mortalment divertits’.
És que molts ho són! (Riu). No sé si són per morir-s’hi de riure, però sí que hi ha cert humor negre. La ironia fa que allò que expliques sigui el doble d’incisiu. Rebla el clau. Com a lectora, admiro l’ús de la ironia en literatura. Penso en Monzó, per exemple. També és veritat que, sense sentits figurats, són contes mortals perquè a la majoria, d’una manera o altra, hi apareix la mort.

Aquest retrat del costat fosc de l’ésser humà, té també un costat més clar?
Poques vegades. M’atrau la foscor de la naturalesa humana i al llibre retrato relacions humanes amb un bon grau de traïcions, obsessions malaltisses, pors, autoenganys, maldats i misèries.

Com abordes les gairebé inevitables invasions dels espais personals en una relació?
Estiro el fil i creuo el límit. Parlo de relacions entre pares i filles, mares i fills, entre germans, cosins, entre amants, veïns, entre amigues… Els personatges dels contes volen aparentar normalitat, però la processó va per dins. N’hi ha que encara ho ignoren, però tots tenen alguna cosa a l’essència que els tortura.
Per què els teus protagonistes solen ser persones normals i corrents?
Perquè parlo de nosaltres, dels humans. No m’invento herois fabulosos ni malvats amb súper poders. Parlo de tu, del teu veí, del teu parent. L’esperit humà mai és del tot blanc o del tot negre. Vull mostrar aquesta ambigüitat i la tendència de la nostra espècie cap a la negror, sigui matisada o finalment absoluta.

Què busques amb els girs finals inesperats?
Busco el somriure del lector. Que rellegeixi això o allò per veure si lliga. Que hi pensi una estona. I que després tingui ganes de llegir el conte següent. Sóc ambiciosa! (Riu). Quan sóc més feliç és quan destapo secrets que jo coneixia i el lector no, perquè durant tot el conte tinc unes ganes boges de xerrar-los.

Com vas viure les signatures del teu llibre en el darrer Sant Jordi?
Va ser un dia amb sensacions agredolces. Al matí feia un sol resplendent a Girona i va ser un no parar de firmar. El contacte amb els lectors m’agrada molt i va ser fantàstic. A la tarda ens va ploure. Tota la Rambla regalimant d’aigua, les parades amb els llibres tapats amb plàstics, els llibreters amb el cabell xop… Sort que ens vam aixoplugar a la Llibreria 22.

Ja tens en ment el teu novè llibre?
És una pregunta terrible, terrible. Molt fosca! (Riu més). No puc parar mai de pensar en l’escriptura i per tant, d’idees n’hi ha sempre. Les anoto en una llibreta, però això no vol dir que els projectes es facin realitat. Em sembla, però, que amb Espècies invasores he tancat un cicle. Són els contes més personals de tots, els més íntims. I tres reculls de relats, déu n’hi do. Ves que ara no em vagui de tornar a fer una novel·la.

Oriol Junqueras

El Govern presenta un nou projecte de Centre Recreatiu Turístic

03

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras
“Enterrem BCN World”, ha assegurat el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, en la presentació de la nova proposta del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) i en referència als projectes de casinos plantejats a l’entorn de Vila-seca i Salou per Veremonte.
Junqueras ha explicat que la nova proposta pivota sobre el turisme de convencions, de compres, d’oci, i esdeveniments, segons un format de ressort hoteler, on el joc és residual. Ara el joc representa el 4% del sostre edificable, mentre que el 96% restant es dedica a hotels, turisme de negocis, centres de convencions i zones comercials.
“La proposta que presentem avui preveu quatre vegades més superfície d’oci i dues vegades més superfície comercial que de joc”, ha explicat Junqueras. El nou projecte ha estat dimensionat segons criteris de sostenibilitat: respecte a la proposta inicial que va presentar Veremonte. La superfície total ha passat de 600 ha a 101,7 ha i l’espai destinat al joc s’ha reduït de 210.000 m2 a 30.000 m2, “és a dir, 7 vegades menys”, ha remarcat el vicepresident. “El nou també s’apropa a un turisme més familiar i s’integra millor en el model turístic del país”, ha afegit.
La Junta del Consorci del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-Seca i Salou ha aprovat , en una reunió extraordinària, l’informe favorable al Pla Director Urbanístic (PDU) de reordenació de l’àmbit del CRT. El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha estat l’encarregat d’explicar als membres de la Junta els detalls del nou projecte, que ha revisat i reformulat el Govern català, així com el calendari de les futures actuacions.
Un projecte sòlid i viable
El nou PDU, que aquesta mateixa tarda serà objecte d’aprovació inicial per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona, en una reunió presidida pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Jose Rull, incorpora les al·legacions presentades durant la informació pública de la primera tramitació.
Segons ha explicat el vicepresident del Govern, el nou CRT és el resultat de mesos de treball intensos per millorar el projecte i fer-lo més sòlid i viable, i que garanteixi un major consens polític. Entre les novetats del nou projecte destaquen:
1.    Dotar el nou CRT d’una dimensió coherent, proporcionada i realista, és a dir, ajustada a la capacitat real del territori i a la potencialitat del sector i del mercat. En aquest sentit, es redueix el sostre màxim respecte al PDU aprovat inicialment l’any 2015 en un 25,5% i la dimensió del projecte passa de 1.000.000m2 a 745.000m2.
2.    Integració amb el model turístic del país i del territori, amb menys pes del joc. D’acord amb el PDU, l’espai destinat a aquesta activitat es redueix un 50% i  passarà dels 60.000 m2 previstos inicialment, a 30.000m2. El nou complex serà complementari a l’oferta de parcs temàtics que actualment hi ha en aquest territori. Es reforça l’aposta per trencar l’estacionalitat del sector turístic, reduint la temporalitat laboral i reforçant l’estabilitat dels llocs de treball.
3.    Potenciar els vectors de negoci vinculats a l’oci, el comerç, les convencions, els espectacles i a una oferta hotelera d’alta qualitat. En aquest sentit, el sostre hoteler també disminueix en un 29,2% respecte al planejament inicial, i passa de 600.000m2 a 425.000m2. D’altra banda, es manté el sostre destinat a usos comercials en 50.000 m2 i a oci, amb 120.000 m2. A més, el nou projecte, amb la seva oferta turística s’obre al mercat asiàtic i nord-americà i redueix la dependència del mercat europeu.
4.    Millorar la integració paisatgística del projecte amb l’entorn, reduint el volum edificat, les alçades, i facilitant els accessos, integrant i racionalitzant la viabilitat del sector. Amb aquest objectiu, el PDU preveu rebaixar l’alçada dels edificis dels 90m previstos inicialment, als 75m. El nou planejament urbanístic també reforma el sistema d’infraestructures viàries tant internes com externes. La voluntat és reorganitzar la mobilitat a partir d’una estratègia de segregació del trànsit local amb l’especialitzat.  En aquest sentit, destaca la transformació de l’últim tram de l’autovia C31 com a via urbana, la qual cosa permet la integració del nou complex dels Centres Turístics Integrats (CTI) a l’estructura urbana del municipi de Salou.
 
També es preveu la millora de les condicions mediambientals a partir de la creació de connectors biològics entre el nou parc de la Pineda, al nord, i els espais protegits de la Sèquia Major, al sud.
5.  Vetllar pel seu desenvolupament i preservar l’interès general i els criteris públics. Amb aquest objectiu, la Generalitat controlarà la totalitat del nou projecte, que preveu una inversió privada d’entre 2.000 i 2.500 milions d’euros i la creació d’uns 10.000 llocs de treball directes quan estigui en funcionament. El Govern exercirà la tutela del projecte a través del concurs de llicències de casinos, la tinença del sòl on es construirà el nou CRT i la Llei 6/2014, del 20 de juny, de modificació de la Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc.
 
Es renova l’opció de compra dels terrenys fins al juliol del 2017
Segons ha explicat el vicepresident del Govern, la Generalitat s’ha reunit durant els darrers mesos amb els operadors que van quedar prequalificats per participar en el concurs per obtenir autorització de casinos de joc: Hard Rock, Melco i Grup Perelada, aquest últim associat a l’operador malaisi Genting.
D’acord amb el calendari previst, durant el proper mes de juliol les diferents empreses prequalificades obtindran formalment el dret d’accés als terrenys on es podran desenvolupar els complexos de CTI, a través del pagament d’una fiança i com a mostra del seu compromís amb el projecte.
Tenir accés al sòl és un dels requeriments per poder presentar-se a la segona fase del concurs de casinos. La Generalitat, a través de l’Incasòl, garantirà al guanyador o guanyadors la compra dels terrenys, amb les mateixes condicions de l’opció de compra que actualment té la Generalitat sobre els terrenys de “la Caixa” i que ambdues parts han decidit prorrogar fins al setembre del 2017.
D’acord amb les bases del concurs públic, que es van publicar al DOGC el 10 de setembre del 2015, s’estableixen tota una sèrie de condicions per a l’atorgament d’una autorització de casino de joc, com ara la contractació de personal, els convenis amb el SOC, els requeriments mediambientals, les reinversions socials i culturals així com altres mesures de seguretat i de control.
Calendari previst
A partir de l’informe favorable per part de la Junta de Govern del Consorci Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, el projecte comença a rodar amb l’aprovació avui a la tarda del PDU inicial i de la definitiva, el proper mes de novembre. Aquest mateix mes, s’iniciarà el concurs de llicències de casino, que inclou la transmissió de la propietat del sòl al futur adjudicatari o adjudicataris, que es resoldrà abans de l’estiu del 2017. Finalment, es preveu que les obres d’urbanització i edificació s’engeguin abans de l’estiu de l’any que ve.
 

 

Poema Koldo mirador

MIRADOR

Poema Koldo mirador

Fotografía: Paqui Navarrete                                   Poema: Koldo Pla

 

Sin estridencias ni hazañas imposibles,

sin riesgos al límite ni escaladas de nivel supremo,

basta un promontorio sobre el valle

para alzar lo cotidiano sobre sí mismo

y respirar con fruición la vida.

 

Abrigarse un poquito,

apoyar en un bastón el paso

sin descomponer el gesto y la sonrisa,

corresponder al amable saludo,

sentirse hermanado con la tierra.

 

Ella será, al fin y al cabo,

la postrera compañía. Vayamos

habituando nuestro paso

al verde roce de su piel húmeda,

al ocre abrazo que, amante,  nos ofrenda.

instagram 1283815438996640570_2068121354

Que hi ha algú? VII ( @serrasoler)

Una foto publicada por Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa