Obituari 01.08.2016

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Dolores Chicharro Pérez 72 any 01/08/2016 09:00 Temple Cementiri
Rosa Alòs Ezquerra 84 any 01/08/2016 15:00 Temple Cementiri
Trinidad Martínez Duarte 78 any 01/08/2016 11:00 Temple Cementiri
Emilia Turu Campí 94 any 01/08/2016 16:00 Catedral del Sant Esperit
Fernando Padilla Justicia 65 any 01/08/2016 12:00 Temple Cementiri
El secretari general durant la roda de premsa per valorar l'EPA

L’atur ha baixat de 56.400 persones i deixa en 603.600 el nombre d’aturats a Catalunya

La taxa d’ocupació a Catalunya s’ha situat en el 62,2%

El secretari general durant la roda de premsa per valorar l'EPA
El secretari general durant la roda de premsa per valorar l’EPA
Catalunya ha registrat un augment de la població ocupada de 53.700 persones, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2016. En aquests moments, a Catalunya hi ha 3.181.300 persones ocupades, el que implica un augment de 106.200 persones en els últims 12 mesos.
L’atur ha baixat de 56.400 persones en el segon trimestre de 2016, la qual cosa deixa la taxa d’atur en 15,9%, gairebé un punt i mig menys que fa tres mesos.  Respecte el mateix període de l’any passat, l’atur ha baixat de 122.500 persones. El nombre de persones en atur a Catalunya és de 603.600.
El secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha afirmat que “la creació d’ocupació a Catalunya té peus de fang i els llocs de treball que s’estan creant no tenen els estàndars de qualitat que haurien de tenir”.
 
A més de constatar l’augment de persones amb contractes temporals i el descens de persones amb contractes indefinits, el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies ha manifestat que no podem posar-nos cap medalla per la reducció de l’atur i l’augment de l’ocupació quan de les 603.300 persones en atur, tan sols 167.900 reben subsidis o prestacions per desocupació.
 
“Cal fer una contrareforma laboral”, ha subratllat Josep Ginesta, “i com no es podrà fer des de Madrid, Catalunya ha d’avançar amb eines d’autogovern, amb el full de ruta nacional que permetrà l’avenç en el social, amb lleis pròpies per redreçar el mercat laboral cap a la qualitat”.
 
Ginesta ha constatat:  “La reforma laboral ha fracassat, no ha reduït la dualitat del mercat de treball, hi ha més flexibilitat i menys seguretat perquè hi ha més persones amb contractes temporals i menys amb indefinits, així com més persones treballant a temps parcial i menys a temps complert que abans de la reforma”.
 
Les dades de l’EPA del segon trimestre 
Catalunya ha registrat un descens de l’atur de 56.400 persones el segon trimestre de 2016 segons els resultats de l’Enquesta de Població Activa. Per sexes, l’atur ha baixat en 39.400 homes  i en 16.900 dones.
Aquesta baixada deixa un total de 603.600 persones en situació d’atur i la  taxa d’atur a Catalunya és del 15,9% (homes, 14,4%; dones, 17,7%).
Respecte del mateix període de l’any passat, Catalunya ha registrat un descens de l’atur de 122.500 persones (81.400 homes i 41.200 dones).
D’altra banda, el segon trimestre de 2016 la població ocupada ha pujat en 53.700 persones, per la qual cosa en aquests moments hi ha 3.181.300 persones treballant a Catalunya (1.694.100 homes i 1.487.200 dones), amb una taxa d’activitat del 62,2%.
La taxa d’ocupació a Catalunya s’ha situat en el 62,2% (67% homes i 57,6% dones). De fet, Catalunya és el territori amb més persones ocupades de l’Estat amb 3.181.300.
Respecte del segon trimestre de l’any passat, la població ocupada a Catalunya ha augmentat en 106.200 persones.
PIMEC // Imatge cedida per pimec

PIMEC demana no traspassar el problema del dèficit a les empreses

La patronal valora positivament la decisió de Brussel·les de no multar a Espanya però ressalta que és un avís

PIMEC // Imatge cedida per pimec
PIMEC // Imatge cedida per pimec

Davant l’anunci del Ministeri d’Economia, d’establir un tipus mínim en els pagaments a compte de l’Impost de Societats (IS), PIMEC considera que l’increment de la pressió fiscal no és una mesura per reduir el dèficit i que, a més, generarà tensions de tresoreria a les empreses, afectarà la seva gestió financera i, també, afegirà complexitat al càlcul del pagament a compte.

En aquest context, la patronal, que valora positivament la decisió de Brussel·les de no multar a Espanya però que alerta que és un avís, demana al Govern central una reflexió i mesures concretes per corregir el dèficit, amb polítiques de contenció de la despesa pública i no traspassant el problema a les empreses. PIMEC no entén que es facin anuncis d’aquest tipus al mateix temps que s’està incrementant la despesa en altres àmbits com, per exemple, la funció pública (més contractació de funcionaris, augment del salari i retorn de la paga extra).

Si la mesura es porta a terme, hi haurà un impacte negatiu sobre la liquiditat de les empreses que es vegin afectades pel pagament mínim. Els pagaments a compte poden ser superiors a l’import a ingressar per l’Impost anual i, per tant, s’haurà de demanar la devolució. En aquest sentit, cal tenir en compte que la devolució d’un pagament a compte fet en el mes d’abril de l’any 2017 no es recuperaria fins almenys el mes de gener de l’any 2019. D’altra banda, si la mesura s’estableix de forma estable i perdura en el temps, es tractaria d’un increment impositiu, ja que l’Administració disposaria d’uns pagaments addicionals repetidament.

PIMEC entén que aquest fet no ajuda al funcionament normal de l’activitat econòmica. Els increments fiscals, també els temporals, sobre l’activitat productiva penalitzen la recuperació econòmica i, per tant, són una mala solució als problemes de recaptació de l’Administració, i que qualsevol mesura hauria de ser clara i tenir en compte la capacitat dels contribuents per assumir-la. És a dir, les mesures que permetin posar fi al frau i l’enginyeria fiscal de les grans empreses poden ser un element positiu per acabar amb la competència deslleial d’aquestes pràctiques sobre les pimes, però un increment generalitzat de la pressió fiscal no faria més que penalitzar les empreses que ja compleixen amb les seves obligacions.

IMIM Jordi Mestres

Primer gran assaig de codi obert de descobriment de fàrmacs

IMIM Jordi Mestres

Jordi Mestres, coordinador del grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l’IMIM.
Font: Jose Cano

La prestigiosa revista PLoS Pathogens acaba de publicar un article sobre els resultats del projecteMalaria Box, una iniciativa de Medicines for Malaria Venture que ha facilitat l’accés obert a noves famílies de molècules amb activitat antimalàrica de forma gratuïta a 200 laboratoris de 30 països. L’objectiu del projecte és incentivar el  descobriment de noves possibilitats farmacològiques per lluitar contra les malalties desateses i d’altres patologies, i de moment, ja ha possibilitat l’inici de més d’una dotzena de projectes de desenvolupament de nous fàrmacs en diferents patologies.

El grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ha estat l’únic participant català en aquest extens estudi en el que també han participat tres altres centres de l’Estat espanyol a Euskadi (BIOBIDE), Galícia (Universidad de Santiago de Compostela) i Madrid (GlaxoSmithKline R&D).

L’assaig ha estat un èxit no només en la identificació de compostos antimalàrics, sinó també en la identificació de compostos per al tractament d’altres paràsits i del càncer“, explica Wesley Van Voorhis, autor principal del projecte. “L’Institut Nacional del Càncer d’EEUU està ara treballant en un medicament contra el càncer de còlon que va sorgir del projecte, diversos laboratoris europeus estan treballant en compostos anti-cuc i nombrosos laboratoris d’Estats Units estan investigant fàrmacs per combatre altres paràsits. A més, Medicine for Malaria Venture està treballant amb les empreses farmacèutiques GSK i Novartis per trobar nous medicaments contra la malària” ha afegit.

Una de les principals causes de l’escassetat de nous punts de partida per al descobriment de fàrmacs és la manca d’interacció entre les universitats i els centres de recerca i la indústria. Gran part dels recursos mundials en biologia està present a les universitats i als centres de recerca, mentre que el focus de la química mèdica està encara en gran part dins de la indústria. El descobriment de fàrmacs de codi obert i l’intercanvi d’informació és clarament un primer pas per superar aquesta falta de coincidència. Però sobretot, cal ampliar l’intercanvi obert de compostos físics per aconseguir-ho i això és el que s’ha fet amb el projecte Malaria Box.

L’esforç realitzat a tot el món ha donat lloc no només a la caracterització del mecanisme d’acció d’un terç dels compostos que contenia la Malaria Box i la determinació de les toxicitats potencials i els indicadors de seguretat en humans, sinó que també ha possibilitat la identificació de noves oportunitats de reutilització d’alguns dels compostos per al desenvolupament de nous fàrmacs contra els patògens de babesiosis, toxoplasmosi, tripanosomiasi, criptosporidiosi, esquistosomiasi, filariosi, entre altres, moltes d’elles malalties oblidades per la indústria fins ara” explica Jordi Mestres, coordinador del Grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l’IMIM.

El grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l’IMIM ha participat en aquest projecte amb la determinació dels problemes de seguretat dels compostos de la Malària Box derivats de la seva interacció amb les proteïnes humanes. Per portar-ho a terme, es van processar els 400 compostos amb el programari CT-link desenvolupat a Chemotargets, spin-off de l’IMIM, i les prediccions van ser després validades in vitro, aportant informació de quins compostos s’havien de prioritzar per optimitzar l’equilibri òptim entre eficàcia i seguretat.

Aquest treball demostra l’immens poder de proporcionar accés obert a les dades de detecció i posa l’accent en com fent una petita inversió addicional per ajudar a adquirir i distribuïr compostos, es pot catalitzar el descobriment de fàrmacs per a indicacions diferents” afegeix Jordi Mestres.

L’èxit del projecte ha impulsat a Medicines for Malaria Venture a distribuïr un altre grup de compostos amb una potencial aplicabilitat més àmplia, anomenada Pathogens Box que actualment ja està disponible per als laboratoris científics de tot el món.

Poema Koldo Eva Noctis

EVA NOCTIS

Poema Koldo Eva Noctis

          Calle vieja – José Antonio Aguado                             Texto: Koldo Pla

Desvaído cielo de tu puerta;

sobre tu falda caída el heptagrama vertical

de una música ya apagada.

Misterio en la clave: ¿Eva Noctis?

Opus 39, que nadie interpreta:

¿de quién las misivas que anida tu boca?

 

Insinuante, la cal desvela el ladrillo de tu piel

y se expande en alas vaporosas

la celosía horizontal de tus brazos.

 

Un cabello de uvas y zarcillos,

disimula la desnudez de tu sexo invertido

bajo las hojas de parra.

 

Avena el tejado la humedad

que tu cuerpo mendiga

y, perdido en tus entrañas,

ese lirio

solo,

infinitamente sólo,

apenas respira.

instagram montserrat

Montserrat des del pla del Masroig, Sant Cristòfol de Castellbell (@cadireta)

Una foto publicada por Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

La consellera Meritxell Serret al Parlament

Gestionar el 50% de la superfície forestal és una prioritat del Govern

La consellera Meritxell Serret aposta per potenciarla marca CATFOREST com a garantia de sostenibilitat i proximitat

La consellera Meritxell Serret  al Parlament
La consellera Meritxell Serret al Parlament
La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha recordat al Parlament que la millor prevenció d’incendis és una gestió forestal sostenible. En aquest sentit ha explicat que el Pla General de Política Forestal 2014-2024 té com a gran objectiu arribar a gestionar el 50% de la superfície forestal a Catalunya i passar de les 10.000ha /any gestionades l’any 2013 a les 25.000/any previstes per al 2020.
 
La consellera ha explicat al Parlament que l’aprofitament energètic de la biomassa forestal és una de les línies estratègiques prioritàries del Govern de la Generalitat. En resposta a una pregunta del grup parlamentari de la CUP, Serret ha insistit que l’ objectiu és definir un model per a la gestió sostenible dels boscos, que compagini els aprofitaments forestals amb la valoració dels elements ambientals, com la xarxa de boscos singulars.
Segons la consellera “es tracta de fomentar la bioeconomia  i destinar-hi el màxim d’ajuts i per això es mantindran els 15.5MEUR destinats a actuacions forestals per a prevenció d’incendis”. A aquesta xifra s’hi ha de sumar tots aquells ajuts que a nivell de Programa de Desenvolupament Rural (PDR) serveixin per fomentar les activitats silvícoles i agroramaderes, com la pastura.
Des del Departament d’Agricultura es vol potenciar el sector industrial forestal i aprofitar al màxim el valor afegit que es pot treure de la gestió dels boscos.  La consellera ha explicat que, a més del propi impuls a la gestió de la biomassa, hi ha tres grans eixos d’actuació: fomentar l’ús de la fusta per a usos tèrmics i d’altres que li donin valora afegit, com ara en la construcció; potenciar la marca CATFOREST com a garantia de gestió sostenible per a la comercialització de productes forestals de Catalunya i unes línies d’ajuts al sector de 5 MEUR per finançar inversions i projectes de transformació i comercialització dels productes forestals.
La consellera ha conclòs en la seva resposta al Parlament que hem de fer una aposta de país per afavorir l’aprofitament i identificar la fusta dels nostres boscos i valorar-la en el mercat intern i a l’exterior, com una línia més per assolir la sostenibilitat del país.
rio 2016

Els Jocs Olímpics de Rio 2016, més enllà de l’àmbit esportiu

rio 2016

Una recerca duta a terme per Xavier Ramon i Christopher Tulloch, professors i investigadors del Departament de Comunicació de la UPF, revela que, més enllà de l’àmbit esportiu, els Jocs Olímpics de Rio 2016 són un esdeveniment complex i profund, que abasta qüestions de caràcter social, econòmic, geopolític i mediambiental.  Els resultats de l’estudi que han estat duent a terme des de gener del 2015, amb 454 peces periodístiques analitzades,  són els contingut de la comunicació: “The Run-up to Rio. Framing the build up to the 2016 Olympic Games in The New York Times, The Guardian, Le Monde and El País”, que els autors presenten al congrés internacional IAMCR (International Association for media and Communication Research) que se celebra a Leicester (Regne Unit) del 27 al 31 de juliol .

Anàlisi de les qüestions contextuals sobre els Jocs Olímpics

La recerca de Xavier Ramon i Christopher Tulloch revela que els mitjans de referència no només han fixat la seva atenció en qüestions rellevants d’índole esportiva, com ara la preparació dels atletes o els deu atletes refugiats que competiran sota la bandera olímpica, sinó que, en el període previ a Rio 2016, els grans mitjans també han abordat qüestions contextuals essencials. Els mitjans han aprofundit en aspectes mediambientals com ara la contaminació de la Badia de Guanabara, a l’Estat de Rio de Janeiro (Brasil); sobre infraestructures, el retard en la construcció del velòdrom i l’extensió del metro; econòmiques, les retallades en el pressupost; socials, de seguretat així com també les llums i les ombres de la transformació de Rio marcada pels desallotjaments i la gentrificació o transformació socioeconòmica d’àrees urbanes molt degradades. Aquesta cobertura ha aportat valor afegit als lectors, que han pogut entendre molt més sobre contextos rellevants de Rio 2016 abans que comenci la competició .

El virus del Zika, entre l’alarmisme i la informació experta

Com explica Ramon, “No hi ha dubte que el virus del Zika ha protagonitzat gran part de l’agenda informativa”. El treball indica que si bé les primeres informacions van aparèixer els mesos de desembre de 2015 i gener de 2016, entre maig i juny d’aquest any s’ha produït un boom informatiu als diaris estudiats. L’estudi revela que ocasionalment, s’ha generat alarmisme amb l’ús de termes com “malson sanitari”, “propagació excessiva”, “alerta olímpica” o “por global”. Els mitjans han contribuït a maximitzar aquesta preocupació amplificant els dubtes en veu d’esportistes com Pau Gasol o Mireia Belmonte,  que s’han qüestionat sobre la conveniència de competir o no en aquests Jocs. Tot i que, com segueix explicant Ramon, “afortunadament, els mitjans també han procurat entrevistar experts (epidemiòlegs, especialistes en medicina tropical, responsables de l’OMS) i han redactat editorials per posar la situació en context, com per exemple “Keep it in proportion” (The Guardian, 31/05/2016)”.

Queda per veure si aquestes qüestions contextuals continuaran sent tractades pels mitjans de comunicació durant l’esdeveniment o bé esdevindran black holes informatius. El cas dels Jocs Olímpics de Londres del 2012, l’estudi de la cobertura mediàtica dels quals va ser el tema de tesi doctoral del professor Xavier Ramon, “demostra que després de set anys de dubtes sobre l’escalada pressupostària i la construcció de les infraestructures, els mitjans britànics van apostar inequívocament pel “zeitgeist festiu” (Boykoff, 2014) a l’hora de realitzar la seva cobertura”, comenta l’autor del treball,  i conclou dient “és d’esperar que quan els Jocs de Rio comencin, la premsa nacional i internacional substituirà l’agenda sociopolítica per la narració purament esportiva”.

Com a continuació d’aquest estudi sobre les qüestions contextuals (o larger framework) dels Jocs Olímpics, Ramon, en la seva recerca postdoctoral, té previst abordar el tractament de Rio 2016 a la premsa internacional des del punt de vista de l’ètica i la qualitat informativa, amb especial atenció al tractament de les dones, l’ús del llenguatge bel·licista o la cobertura dels refugiats a Rio 2016.

Treball de referència:

 Xavier Ramon i Christopher Tulloch, (2016), “The Run-up to Rio. Framing the build up to the 2016 Olympic Games in The New York Times, The Guardian, Le Monde and El País”, Comunicació al congrés de la IAMCR (International Association for Media and Communication Research), Leicester (Regne Unit) del 27 al 31 de juliol .

Infografia resultats CaixaBank 2T2016

CaixaBank obté un benefici de 638 milions

A través dels ingressos bancaris, la contenció de les despeses i la reducció de les dotacions

Infografia resultats CaixaBank 2T2016
Infografia resultats CaixaBank 2T2016

CaixaBank, entitat presidida per Jordi Gual i el conseller delegat de la qual és Gonzalo Gortázar, va obtenir el primer semestre del 2016 un benefici atribuït de 638 milions d’euros, un 9,9% menys respecte del mateix període de l’any anterior, que incloïa impactes singulars associats a la integració de Barclays Bank, SAU.

El resultat abans d’impostos arriba als 888 milions, i això suposa un creixement del 59,4% en comparació dels 557 milions obtinguts el primer semestre del 2015, i el resultat del negoci bancari i assegurador puja a 943 milions d’euros, amb una rendibilitat del 10,1 % (ROTE últims dotze mesos).

El resultat obtingut es basa en un elevat nivell d’ingressos (4.049 milions de marge brut, -11,3%), en la contenció i la racionalització de les despeses d’explotació (-2,5% sense considerar els costos associats a la integració de Barclays Bank, SAU i l’Acord laboral el primer semestre del 2015) i en les dotacions més baixes per a insolvències (-609 milions, -56%).

El segon trimestre, els marges milloren de manera notable, amb un augment del 10,7% del marge brut, fins als 2.127 milions d’euros, i creixement dels ingressos en tots els epígrafs, tret d’altres ingressos i despeses d’explotació, com a conseqüència de la contribució al Fons Únic de Resolució (74 milions d’euros), l’impacte del qual el 2015 es va registrar l’últim trimestre. Durant el mateix període, el marge d’interessos augmenta un 0,1%, les comissions, un 6,8%, i el marge d’explotació, un 22,7%.

En l’epígraf de guanys/pèrdues per actius i passius financers i altres s’inclou la plusvàlua bruta de 165 milions després de la formalització de l’operació d’adquisició de Visa Europe Ltd. per part de Visa Inc, mentre que en les pèrdues per deteriorament d’actius financers i altres provisions es registra la provisió associada a l’acord de prejubilacions assolit el segon trimestre de l’any (-160 milions d’euros).

Creixement en la captació de crèdits i recursos

L’evolució del crèdit a la clientela confirma la tendència de recuperació amb un increment de l’1,0% el 2016, fins als 208.486 milions d’euros. En l’evolució del segon trimestre incideix l’efecte estacional de les pagues dobles a pensionistes; sense aquest impacte, el crèdit creix un 0,4%. La cartera sana creix un 1,6% en la variació anual i un 1,4% durant el trimestre.

El creixement de la cartera es basa en la sòlida millora de la nova producció en comparació del primer semestre del 2015: hipotecari (+46%), consum (+58%) i empreses i corporativa (+24%).

Els recursos de clients pugen a 304.465 milions d’euros, amb un augment del 2,7% els primers sis mesos del 2016 (+7.866 milions) i del 3,0% el segon trimestre. Els recursos en balanç creixen un 3,8%, fins als 225.030 milions d’euros, amb un creixement destacat del 8,4% de l’estalvi a la vista, que se situa en els 126.652 milions d’euros. L’efecte estacional associat a les pagues dobles i la gestió dels venciments, en un context de tipus d’interès en mínims, són els factors principals que incideixen en la seva evolució.

CaixaBank té 13,8 milions de clients, 5.131 oficines, 9.517 caixers i una quota de penetració de particulars del 28,3%. L’entitat manté el lideratge en banca on-line a Espanya, amb 5,1 milions de clients; en banca mòbil, amb 3 milions, i en mitjans de pagament, amb 15,7 milions de targetes en circulació, amb una quota de mercat del 22,8% per facturació.

Com en els últims exercicis, el focus comercial de l’entitat continua centrat en la captació i la vinculació de clients, com demostren les 605.600 nòmines captades el 2016 (11% més que el primer semestre del 2015), fet que ha permès assolir una quota en nòmines del 25,7% (+78 punts bàsics des del desembre), amb un total de 3,4 milions de nòmines domiciliades.

Negoci assegurador: fortalesa clau en l’entorn actual

CaixaBank disposa d’un model que combina la propietat dels negocis de generació de productes (assegurances, gestió de fons i targetes, entre d’altres) amb una plataforma de distribució excel• lent que permet la proximitat amb el client, unit a les seves reconegudes capacitats tecnològiques.

CaixaBank, a través de VidaCaixa, ha ampliat el lideratge en el sector, i ha augmentat durant l’any la quota de mercat en assegurances d’estalvi (+34 punts bàsics, fins al 23%) i en plans de pensions (+100 punts bàsics, fins al 22,5%).

Durant el segon semestre, l’entitat ha mantingut el bon ritme en la comercialització d’assegurances i plans, basat en l’increment dels ingressos derivats de les assegurances de vida risc (+38,3%) com a resultat de la bona acollida de les campanyes comercials del programa Caixafu[Tu]r.

En aquest sentit, el negoci assegurador aporta uns ingressos en termes de marge brut (sense la suma dels guanys i les pèrdues per actius i passius financers i altres) de 516 milions, la qual cosa suposa un 20% més amb relació al primer semestre del 2015. De fet, la contribució sobre el total d’ingressos del negoci bancari i assegurador ha augmentat de l’11% al 15% l’últim any, i s’ha convertit en una fortalesa clau en l’entorn actual de tipus baixos.

CaixaBank manté el lideratge en patrimoni gestionat que va assolir el 2015 a través de productes d’inversió i previsió. En fons d’inversió, CaixaBank Asset Management és la gestora de fons líder amb una quota del 17,4%, i manté la primera posició en patrimoni (49.842 milions, si s’hi inclouen carteres i Sicav) i nombre de partícips (1,2 milions).

Elevats ingressos bancaris i contenció de costos

L’evolució dels ingressos i les despeses permet que el marge brut arribi als 4.049 milions (-11,3 %), i el marge d’explotació, als 2.047 milions (+3,9% i -18,5%, si se n’exclouen els costos extraordinaris del 2015).

D’una banda, el marge d’interessos arriba als 2.041 milions d’euros (-10,1%) impactat per l’evolució a la baixa dels tipus d’interès, l’eliminació de les clàusules terra dels préstecs hipotecaris i el menor volum d’activitat institucional (renda fixa), i malgrat la disminució del cost financer de l’estalvi minorista, que es redueix de l’1,02% al 0,56%.

D’una altra banda, les comissions se situen en els 1.010 milions (-6,1%), impactades per la volatilitat dels mercats, amb una incidència especial en fons d’inversió i plans de pensions i, també, pels ingressos més elevats per operacions singulars de banca d’inversió el primer trimestre del 2015.

Els ingressos de la cartera de renda variable se situen en els 400 milions d’euros. L’evolució dels resultats d’entitats valorades pel mètode de la participació (-23,6%) està marcada per l’impacte de l’evolució del seu negoci i les condicions de mercat.

Les despeses sense costos extraordinaris es redueixen un 2,5%, després de l’esforç continu de racionalització i contenció de costos, la captura de sinergies i els estalvis derivats de l’Acord laboral del 2015. Aqueta evolució dels ingressos i els costos permet que la ràtio d’eficiència millori 3,6 punts percentuals els últims dotze mesos i se situï en el 54,2%.

L’epígraf de guanys/pèrdues en baixa d’actius i altres recull, entre d’altres, els resultats generats per la venda d’actius i altres sanejaments, principalment, de la cartera immobiliària. El 2015, incloïa la diferència negativa de consolidació de Barclays Bank, SAU (602 milions d’euros).

Forta reducció de les dotacions i caiguda de la morositat

Les pèrdues per deteriorament d’actius financers i altres pugen a 912 milions, amb un descens del 36,6% respecte del primer semestre del 2015 per la reducció, principalment, de les dotacions per a insolvències (-609 milions, -56%).

L’epígraf d’altres dotacions inclou l’estimació actual de la cobertura necessària de contingències futures, el deteriorament d’altres actius i, durant el segon trimestre, el registre de 160 milions associats a l’acord de prejubilacions de l’abril del 2016. El cost del risc es redueix fins al 0,45% (-43 punts bàsics els últims dotze mesos).

La ràtio de morositat accelera la seva correcció fins a situar-se en el 7,3% després de reduir-se en 56 punts bàsics durant el semestre. L’evolució segueix marcada per la reducció dels saldos dubtosos (328 milions el trimestre i 4.018 milions els últims dotze mesos). Aïllant el sector promotor, la ràtio de morositat disminueix fins al 6%.

La intensa activitat de BuildingCenter, filial immobiliària de CaixaBank, ha permès comercialitzar 1.858 milions en vendes i lloguers amb dades acumulades dels últims 12 mesos, i amb resultats positius en les vendes des del quart trimestre del 2015.

La cartera neta d’immobles adjudicats disponibles per a la venda es redueix per segon trimestre consecutiu i puja a 7.122 milions (-137 milions el primer semestre del 2016), amb una elevada cobertura del 57,8%.

Fortalesa en capital i excel• lent posició de liquiditat

CaixaBank manté un elevat Core Capital (Common Equity Tier 1) fully loaded de l’11,5 %, aplicant els criteris previstos per al final del període transitori, 2 punts percentuals per sobre dels requeriments del supervisor.

Segons els criteris d’aplicació progressiva vigents enguany, CaixaBank assoleix una ràtio CET1 regulatori del 12,3 %, mentre que la ràtio total arriba al 15,5 %, una de les més elevades entre les entitats principals del sector financer espanyol.

Els actius líquids se situen en 58.322 milions, impactats per la positiva evolució del gap comercial, la gestió de col• laterals en pòlissa i els venciments no renovats d’emissions institucionals.

El segon trimestre del 2016 s’ha produït la cancel• lació anticipada del finançament TLTRO (18.319 milions), que s’ha substituït per TLTRO II (24.319 milions d’euros), i això ha suposat un augment del termini de venciment (2020) i unes millors condicions financeres.

Oferta pública d’adquisició voluntària sobre BPI

Amb data de 18 d’abril de 2016 CaixaBank va informar el mercat de la decisió del seu Consell d’Administració de llançar una oferta pública d’adquisició voluntària (OPA) sobre Banco BPI. El preu en metàl• lic de l’OPA és d’1,113 euros per acció i està condicionada a l’eliminació del límit de drets de vot de Banco BPI, a arribar a més del 50 % del capital de Banco BPI i a l’obtenció de les autoritzacions regulatòries aplicables. El preu de l’OPA coincideix amb la cotització mitjana ponderada de l’acció de Banco BPI els últims 6 mesos.

Segons va informar CaixaBank el 22 de juny de 2016, el Consell de Supervisió del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit concedir a CaixaBank un termini de quatre mesos per solucionar l’incompliment de grans riscos de BPI. Aquest termini de quatre mesos començaria a comptar des de la conclusió de l’adquisició de BPI per CaixaBank amb el benentès que això tingui lloc abans d’acabar el mes d’octubre del 2016. El Consell de Supervisió del BCE també ha decidit suspendre, durant aquest període, el procés sancionador en curs contra BPI per l’incompliment de grans riscos que va tenir lloc abans del 2015.