telefon violencia masclista

El telèfon 900900120 de l’ICD ha atès 5.631 trucades sobre situacions de violència masclista

Entre gener i juliol

telefon violencia masclista

El telèfon 900900120, que l’Institut Català de les Dones (ICD) posa a disposició de les dones en situació de violència masclista, ha atès entre els mesos de gener i juliol un total de 5.631 trucades. Pel que fa a les formes d’aquesta violència, i tenint en compte que en poden coincidir més d’una, 5.548 trucades  (98,5%) han estat produïdes per situacions de violència masclista psíquica, 2.014 (35,8%) per violència masclista física, 368 (6,5%) per violència masclista econòmica, i 112 (2%) per violència masclista sexual i abusos sexuals.
Segons ha destacat la presidenta de l’ICD, Teresa M. Pitarch, és molt important donar a conèixer l’existència d’aquest servei per tal que totes les dones que es trobin en una situació de violència masclista, en qualsevol de les seves manifestacions, pugui utilitzar-lo”.  Pitarch també ha subratllat que “el 900900120 és un servei totalment confidencial, el primer recurs on trucar, ja que dóna accés a un equip de professionals de l’advocacia, la psicologia, el treball social i la medicina, deriva als serveis de la Xarxa d’intervenció integral contra la violència masclista i, en les situacions més extremes, contacta amb els serveis d’emergències policials i de salut”.
 
El 70,4% de les trucades al servei són efectuades per la pròpia dona, el 27,2% per un familiar o persona propera, i el 2,4 per una persona en l’àmbit de la seva professió. Pel que fa a l’edat, la franja entre 31 i 40 anys és la que suma més trucades: 2.069 (36,7%). En segon lloc es troben les trucades efectuades per persones entre 41 i 50 anys, 1.602 (28,4%), i seguidament les persones en la franja d’edat entre 19 i 30 anys, que efectuen el 16,9% de les trucades (953).
Majoritàriament, el 94,2% de les trucades han estat per violència masclista en l’àmbit de la  parella. La resta es tracta de trucades per situacions de violència masclista en l’àmbit familiar (177 trucades), social comunitària (136) i laboral (16). Per demarcacions, 4.236 trucades procedeixen de les comarques de Barcelona; del Camp de Tarragona en procedeixen 528; de Girona 370;  de les Comarques Centrals 227; de Ponent 185; 70 de les Terres de l’Ebre; i 15 de l’Alt Pirineu i Aran.
La Línia 900900120 va atendre al llarg de l’any passat un total de 10.432 trucades. Destaca en els darrers anys la tendència a augmentar el nombre de trucades efectuades per familiars i persones properes a la víctima. L’atenció és gratuïta i permanent al llarg de tots els dies de l’any i facilita la comunicació en 124 llengües.
Les actuacions de sensibilització de l’ICD contra la violència masclista inclouen la distribució de materials per difondre el telèfon 900900120. Les entitats, institucions, col·lectius o persones que en el marc d’alguna actuació contra la violència masclista vulguin fer-ne difusió els poden sol·licitar a l’ICD.
UMIC_setembre_alta

Aquest mes de setembre, les UMIC visitaran 83 municipis

Els consumidors poden presentar-hi les seves consultes i reclamacions gratuïtament

UMIC_setembre_alta

Viure en un municipi on no hi hagi un servei municipal de consum no és cap entrebanc per conèixer i exercir els drets com a consumidor gràcies a les Unitats Mòbils d’Informació al Consumidor (UMIC) de la Diputació de Barcelona. En el període entre l’1 i el 30 de setembre, els consumidors de 83 municipis de la demarcació poden presentar-hi les seves consultes i reclamacions gratuïtament

Les UMIC formen part del programa de l’Oficina Provincial d’Informació al Consumidor (OPIC) del Servei de Suport a les Polítiques de Consum de la Diputació de Barcelona. El seu equip tècnic dóna resposta, gratuïtament, a les consultes i reclamacions que hi fan directament, de manera presencial, els ciutadans, i també atén immediatament les consultes que es trameten telemàticament mitjançant la Bústia del Consumidor, situada a cadascun dels més de 240 ajuntaments adherits a la Xarxa Local de Consum.

El servei de l’OPIC està destinat als ajuntaments que no disposen de serveis municipals de consum i té com a finalitat bàsica defensar els consumidors i els seus drets.

A més a més, les UMIC també faciliten material informatiu i donen consells sobre com estalviar en les factures d’aigua, gas i electricitat, que són les consultes més habituals, juntament amb les relacionades amb telecomunicacions i empreses de telefonia mòbil.

mongetes_amb_confitat_de_porc

Mongetes amb confitat de porc

mongetes_amb_confitat_de_porc

Ingredients:
  • 4 trossos – Costella de porc confitada
  • 600 g – Mongetes bullides
Preparació:
Per la preparació de la costella vegeu la recepta del Confitat de porc.

En una paella saltegeu la costella amb el seu greix.
Afegiu-hi les mongetes escorregudes i deixeu-ho una estona tot remenant o saltejant de tant en tant.

Variacions:
Podeu afegir-hi una mica de caldo de la cocció de les mongetes, si ho voleu una mica sucós.

Categoria: Llegums.
Font: Corpus Culinari Català
Tren de la sèrie 111

La Generalitat cedeix a Adif un tram de via d’FGC

Per construir els nous accessos ferroviaris al Port de Barcelona

Tren de la sèrie 111
Tren de la sèrie 111 // Imatge cedida per FGC
El Govern ha aprovat cedir un tram de via de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), que l’inclourà en la Xarxa Ferroviària d’Interès Estatal (XFIG). La cessió forma part del conveni per a la construcció del nou accés ferroviari sud al Port de Barcelona que es va signar el passat 14 de juny.
El tram cedit abasta 3,37 quilòmetres del ramal de mercaderies de l’operador català, concretament entre el nou accés viari al municipi de Cornellà de Llobregat des de la ronda Litoral fins passat el pont d’accés a Mercabarna. Actualment, per aquesta infraestructura circulen trens procedents de la fàbrica de SEAT o de les mines de potassa del Bages, per exemple. Un cop cedida la via, l’Adif l’adaptarà a tres amples diferents i els trens d’FGC hi podran passar sense cap cost.
Primera fase del nou accés
La primera fase del nou accés ferroviari per a mercaderies consistirà en una via única que discorrerà pel marge esquerre del riu Llobregat, aprofitant parcialment aquest tram de la via d’FGC. La seva cessió permetrà un estalvi d’uns 100 milions respecte del projecte inicial. La primera fase de l’accés ferroviari també inclourà una terminal d’expedició i recepció de trens i un nou ramal de connexió amb la terminal de Can Tunis.
La construcció de l’accés ferroviari sud al Port de Barcelona té un cost de 149,8 milions d’euros, dels quals l’Adif n’aportarà 77,2 i l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), 72,6.

 

 
instagram 1325940645907367108_2068121354

El Cavall Bernat per un forat (@cadireta)

Una foto publicada por Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

Obituari 31.08.2016

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Mariano Pinto Pena 52 any 31/08/2016 09:00 Temple Cementiri
Manuel Mur Planes 72 any 31/08/2016 10:00 Temple Cementiri
Trinidad López Moreno 88 any 31/08/2016 15:00 Temple Cementiri
Ana Llansó Torrens 88 any 31/08/2016 12:00 Temple Cementiri
María Pérez Gallego 85 any 31/08/2016 11:00 Temple Cementiri
Harum Farocki

La Filmoteca de Catalunya programa en record del director Harun Farocki

Dues sessions dobles completen l’exposició que la Fundació Tàpies dedica a l’artista

Harum Farocki

La Filmoteca de Catalunya programa el divendres 2 de setembre i el dissabte 3 dues sessions dobles dedicades a l’artista Harun Farocki, guionista, fotograf i director de cinema alemany de cinema alemany, objecte actualment de l’exposició “Empatia” a la Fundació Tàpies i que es pot visitar fins al 16 d’octubre. Els quatre films que hem programat en dues sessions dobles, revelen el pensament profund de Farocki per esbrinar allò que hi ha darrere les imatges produïdes per la societat contemporània.
Harun Farocki va neixer el 9 de gener de 1944 a Novy Jicin (Neutitschein), en aquells moments Sudetengau, avui República Txeca. Entre 1966 i 1968 estudià a la recentment oberta Acadèmia de Cinema i Televisió de Berlín, DFFB de la qual va ser expulsat per motius polítics a causa de pertànyer al grup Agitrop, creadors de films de propaganda revolucionària. Durant deu anys va ser, a més a més, redactor i editor de la cèlebre revista de cinema “Filmkritik” on escriu articles rigurosos i d’alt compromís moral. Durant molts anys va exercir de professor a les universitats de Düsseldorf iBerkeley. El 1990 s’aboca al món de les arts visuals creant diverses instal·lacions i celebrant exposicions col·lectives o individuals a museus i galeries d’arreu del món. Des de 1996 porta a terme diverses exposicions individuals i col·lectives en museus i galeries, exercint de professor a l’Acadèmia de Belles arts a Viena entre 2006 i 2011. Va morir a Berlin l’any 2014.
Al llarg de 35 anys va produït més de 100 obres que inclouen cinema, televisió infantil, documentals, assajos cinematogràfics i cinema de ficció. Farocki és un arqueòleg de la imatge que esgrana com la cultura contemporània va moldejant la subjectivitat humana. Inspirat als seus inicis per la forma cinematogràfica de Jean-Luc Godard, va ser molt crític amb el cinema de Rainer Werner Fassbinder, Volker Schlöndorff i Wim Wenders, quan van fer films que ell considerava convencionals i previsibles.
El divendres 2 de setembre (19.00) projectem Peter Lorre – Das doppelte Gesicht La doble cara de Peter Lorre, un film que conmou sobre la vida d’aquest mític actor exiliat a Califòrnia. Farocki fa ús de fotografies i fragments de pel·lícules, reconstrueix els alts i baixos de la carrera de Lorre tot tenint en compte els imperatius econòmics i laborals de la indústria cinematogràfica de l’època. L’altre film d’aquest sessió és Jean Marie Straub und Danièle Huillet bei der Arbeit an einem Film nach Franz Kafkas Romanfragment Jean-Marie Straub i Danièlle Huillet estan rodant una pel·lícula segons la novel·la “Amèrica” de Kafka (1983), un autoretrat i un homenatge a Jean-Marie Straub, un mestre i cineasta exemplar per Farocki. La pel·lícula  mostra Farocki sota la direcció de Straub assajant un paper per al film Klassenverhältnisse (1984). La tècnica en la direcció de Straub i de la seva esposa Danièle Huillet és tan repetitiva i meticulosa que porten els intèrprets a l’extenuació. Farocki realitza un treball de resistència contra el cinema tradicional, contra el qual es rebel·len els seus films.
La sessió del dissabte 3 de setembre (19.30 hores) acollirà la projecció de Der Geschmack des Lebens El sabor de la vida (1979), captura d’imatges sobre la vida quotidiana  berlinesa alhora que recorda el Berlín dels anys vint retratat per Walter Ruttmann; seguidament Leben – BRD Vida – RFA (1989-90), dissecció sorprenent de la vida moderna a la República Federal d’Alemanya. El film mostra un país on res no passa si no és sense una preparació i un assaig. Les persones apareixen assajant els seus actes quotidians amb instructors que els donen indicacions com si fossin actors. Un film juganer, de vegades hilarant, sovint ominós, en què la vida se’ns mostra com una representació.
upf ictus

Les xarxes neuronals afectades poden ser la font potencial de símptomes inexplicables

Després d’un ictus

upf ictus

Un vessament cerebral pot danyar el cervell de moltes maneres diferents. La visió tradicional de com afecta un accident cerebrovascular a la funció cerebral és a través de la pèrdua de funció, com ara l’alteració del control motor, de la parla, o de la memòria, segons sigui la zona cerebral lesionada. No obstant això, pacients que han patit un ictus també mostren símptomes de localització difícil tals com el dolor crònic o la depressió, els anomenats dèficits no específics. Com es poden entendre aquests símptomes?

JBG van Wijngaarden, R. Zucca i PFMJ Verschure, membres del grup de recercaSPECS (Laboratory of Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems), en col·laboració amb el professor Simon Finnigan, de la Universitat de Queensland, a Austràlia, han tractat de respondre a aquestes importants preguntes que són rellevants tant per a la nostra comprensió fonamental del cervell com per avançar en les intervencions clíniques. Els membres d’SPECS del Centre de Sistemes Autònoms i NeuroRoboticos (NRAS) han trobat una resposta a aquesta important qüestió.

Aquests investigadors demostren en un article publicat el 10 d’agost a PLoS Computational Biology que el trauma cortical afecta xarxes neuronals distribuïdes, és a dir, afecta múltiples regions distribuïdes en el cervell. Aquestes troballes són el resultat d’un programa d’investigació que des de fa una dècada dirigeix ​​el professor d’investigació ICREA Paul Verschure, al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, que utilitza la teoria del cervell i la investigació clínica per orientar les conseqüències conductuals i neurals dels dèficits cerebrals causats per l’ictus per avançar en les intervencions de neurorehabilitació basada en l’evidència científica.

El cervell és una xarxa complexa de moltes regions interconnectades que en conjunt proporcionen un substrat per a la percepció, la cognició, l’acció i la consciència. Per a això, les unitats individuals del cervell anomenades neurones es comuniquen constantment amb les cèl·lules nervioses veïnes i també amb altres cèl·lules més distants. No obstant això, en l’ictus el subministrament de sang al cervell és (temporalment) bloquejat, la qual cosa porta a la mort cel·lular neuronal. Com a resultat, els pacients sovint pateixen símptomes directament relacionats amb la pèrdua d’aquest teixit cerebral, incloent dèficits motors (disfunció muscular) i trastorns del llenguatge (afàsia). Però com afecta aquesta afecció la comunicació fonamental a través de les diferents xarxes del cervell? I, com aquestes pertorbacions a la xarxa es relacionen amb alguns dels símptomes de l’accident cerebrovascular més difícils d’avaluar, com ara el dolor i la depressió?

Els autors del treball van centrar el seu estudi en dues estructures cerebrals: el neocòrtex i el tàlem. El tàlem és la principal porta d’entrada d’informació per al neocòrtex i aquestes dues estructures s’acoblen bidireccionalment a través d’una multitud de vies directes i indirectes. En un estudi teòric previ, Verschure i col·laboradors van identificar el mecanisme subjacent als dèficits que es produeixen en aquestes estructures anatòmiques en la malaltia de Parkinson (EP). En aquest cas es va demostrar que la desacceleració característica de l’EEG que es correlaciona amb el tremolor podria ser a causa d’un canvi patològic en el tàlem, que al seu torn arrossegaria al neocòrtex. Aquestes interrupcions es coneixen com disrítmia tàlem-cortical (DTC).

En aquest estudi, els autors es van plantejar si les lesions al còrtex cerebral podrien induir dèficits comparables i així donar compte dels símptomes no específics de dolor crònic i depressió. Per a això van analitzar les dades obtingudes per electroencefalograma (EEG) dels pacients amb accident cerebrovascular al poc temps des de l’inici de l’infart cerebrovascular. Van buscar traces d’activitat neural específics en els EEG i els van comparar amb EEG obtinguts d’altres grups de pacients que pateixen de la malaltia de Parkinson o de la Síndrome de Dolor neurogènic (NP). Van observar que “l’EEG de pacients amb ictus mostra un notable semblança amb els EEG corresponents pacients amb malaltia de Parkinson i Síndrome de Dolor neurogènic, la qual cosa suggereix que l’activitat del tàlem està fortament afectada per lesions de l’escorça cerebral”, conclouen els autors .

Per tal de comprendre millor el canvi patològic en la interacció entre l’escorça i el tàlem, els autors van desenvolupar un model computacional detallat d’aquest sistema. Gràcies a aquest model, s’han pogut identificar específicament les propietats cel·lulars, circuits i xarxes locals que contribueixen al desenvolupament del vessament cerebral induït. En conjunt, aquests resultats permet avançar en la comprensió de l’impacte advers de l’ictus en la funcionalitat de les xarxes neuronals cerebrals, així com dels símptomes indirectes, encara poc coneguts de l’apoplexia, com l’abandonament hemiespacial o el dolor posterior a l’accident vascular cerebral, la qual cosa suggereix noves vies possibles de tractament de l’ictus i de les malalties neurològiques associades. A més, aquests nous coneixements sobre l’accident cerebrovascular poden ajudar a la monitorització cerebral i en un futur no molt llunyà millorar el diagnòstic des d’aquesta nova perspectiva emergent de la medicina basada en la funcionalitat de les xarxes cerebrals. 

Agraïments:

Aquest treball va comptar amb el suport del Consell Europeu de Recerca en virtut de la del Setè Programa Marc FP7 de la Unió Europea / 2007-2013 / ERC acord de subvenció n. 341.196 [CDAC], i la investigació i desenvolupament tecnològic del programa FP7-ICT-612139 [WYSIWYD] de Paul Verschure.

Treball de referència:

 van Wijngaarden JBG, Zucca R, Finnigan S, Verschure PFMJ (2016),“The Impact of Cortical Lesions on thalamo-Cortical Network Dynamics after Acute Ischaemic Stroke: A Combined Experimental and Theoretical Study, PLoS Comput Biol 12 (8): e1005048 . doi: 10.1371 / journal.pcbi.1005048.

mongetes_amb_coliflor

Mongetes amb coliflor

mongetes_amb_coliflor

Ingredients:
  • 600 g – Mongetes bullides
  • 1 – Coliflor tallada a trossos
  • Oli
  • Sal
  • Aigua
Preparació:

Bulliu la coliflor amb aigua i sal.
Barregeu les mongetes amb la coliflor i amaniu-ho amb un bon raig d’oli.

Variacions:
Es pot acompanyar amb un tros de cansalada fregida i amanir-ho amb el seu oli.
Es pot passar per la paella amb una mica de cansalada.
Es pot acompanyar amb una arengada.

Categoria: Llegums.
Font: Corpus Culinari Català