Autor Economia
14 agost 2016 a 18:00

A Catalunya, l’IPC ha disminuït al juliol del 2016 un 0,6% respecte al mes anterior

1 Flares 1 Flares ×

I un 0,4% en relació al juliol de l’any 2015

A Catalunya, l’IPC (amb la base 2011=100), ha disminuït al juliol del 2016 un 0,6% respecte al mes anterior i un 0,4% en relació al juliol de l’any 2015. En termes mensuals, destaca el creixement en esbarjo i cultura (3,7%). En sentit contrari, el decrement més alt es registra en vestit i calçat (-13,3%). En termes interanuals els increments més alts corresponen a aliments i begudes no alcohòliques (2,9%) i comunicacions (1,9%). Mentre que baixen habitatge (-4,8%), transports (-4,1%) i esbarjo i cultura (-0,3%). A Espanya, l’índex disminueix un 0,7% respecte al mes anterior i un 0,6% en relació amb el mateix mes de l’any 2015.

En economia, la deflació és una baixada de l’índex de preus observada sobre un període prou llarg (diversos trimestres). La deflació no ha de ser confosa amb la desinflació o un alentiment de la inflació, és a dir amb una disminució de la taxa d’inflació.

La deflació té un impacte nociu sobre l’activitat a través de diversos canals. En primer lloc, augmenta el valor real dels deutes, la qual cosa ocasiona un increment d’impagats i de fallides. A més a més, en un context deflacionista, el preu dels actius també tendeix a disminuir, la qual cosa redueix el valor de les garanties dels préstecs i, per tant, augmenta les pèrdues per morositat de les entitats financeres. Atesa aquesta situació, els bancs incrementen la prima de risc que cobren pels seus préstecs i redueixen l’oferta de crèdit, situació que empitjora la recessió. Les empreses palanquejades veuen com disminueix el valor dels actius, però no el dels deutes. Això va fer que moltes companyies quedin en una situació de fort desequilibri patrimonial. Un entorn deflacionista també empeny a l’alça els salaris reals si són rígids a la baixa en termes nominals, de manera que s’ocasiona més destrucció de llocs de treball i s’allarga la recessió. Un empitjorament de la recessió agreuja la deflació i pot generar una espiral deflacionista difícil de neutralitzar.

Addicionalment, la deflació també impedeix a la política monetària estabilitzar l’economia a causa d’un mecanisme anomenat la trampa de liquiditat. Aquesta situació es dóna quan en una economia monetària el tipus d’interès nominal ha baixat fins a gairebé o igual a zero per evitar una recessió i hi ha deflació, però la liquiditat que s’ha creat en el mercat per aquest tipus d’interès baix no estimula l’economia. En aquestes situacions, els inversors prefereixen guardar els diners en comptes bancaris d’efectiu a curt termini més que fent inversions a llarg termini, per evitar riscos. Això fins i tot fa encara més severa la recessió, i pot contribuir a la deflació.

A Espanya, des d’Agost del 2014 l’IPC només ha estat positiu 2 messos i 1 mes igual a 0.

L’índex de preus de consum (IPC) mesura l’evolució en el temps del nivell de preus dels béns i serveis de consum adquirits per la població que resideix en habitatges familiars a Espanya. Es considera despesa de consum el flux monetari realment pagat per l’adquisició de béns i serveis tipificats així en una nomenclatura elaborada expressament per l’INE a partir de la COICOP (Classification Of Individual Consumption by Purpose), una nomenclatura harmonitzada de la Unió Europea. En queden excloses les despeses que es poden considerar d’inversió, com ara l’adquisició d’habitatge en propietat.

Els preus es recullen mensualment en 177 municipis, i al voltant de 29.000 establiments serveixen de mostra per recollir els 220.000 preus amb què es calcula cada mes l’IPC. El nombre d’articles que composen el cistell de consum és de 489.

L’Idescat redifon mensualment les dades de l’IPC per grups que elabora l’INE.

Switch to mobile version
1 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×