Autor Articles i estudis
25 agost 2016 a 18:00

La ceguesa al canvi o quan no arrenquem amb el semàfor en verd

1 Flares 1 Flares ×

Ireneu ceguesa

foto: circulaseguro.com

Una de les coses que més molesta als conductors que usualment ens movem per la ciutat és el típic “empanat” que, quan està esperant en un semàfor, no reacciona en el moment en què es posa en verd, i provoca la retenció de tots els vehicles que té al darrere. Aquesta situació, que es resol amb el consegüent concert simfònic per a clàxon i insult i el sobresalt del despistat, resulta absolutament normal, però el fet que sigui tan habitual no vol dir que la resposta a aquest fet sigui tan senzilla com sembla. O si no… per què el conductor no reacciona quan canvia el semàfor? És possible que no hagi vist el canvi de llums tot i estar, la majoria de vegades, mirant-hi fixament? Doncs encara que pugui semblar mentida, així és: és el que es coneix com ceguesa al canvi.

El món que ens envolta ens bombardeja contínuament amb una quantitat ingent d’informació que hem de tenir en compte si pretenem sobreviure en el nostre dia a dia. Per complir amb aquesta funció tenim el cervell, el qual disposa d’una capacitat impressionant per gestionar totes les dades que ens arriben als nostres sentits. No obstant això, aquesta capacitat és limitada, pel que li és materialment impossible processar-les totes, i és llavors quan el cervell, per evitar un col·lapse, es veu obligat a utilitzar argúcies per prioritzar la informació rebuda.

Així les coses, quan la situació és rutinària i habitual, el cervell “desconnecta” automàticament d’aquells estímuls que, per coneguts, no representen una prioritat i centra la seva atenció en aquells punts que li interessa en aquell precís moment.

Si durant aquest lapse de “desconnexió” es produeix algun canvi en l’entorn, el cervell, tot i rebre l’estímul, si considera que no és prioritari, no ho processarà i no passarà a formar part de la consciència de l’individu. Més que res perquè, possiblement, tingui altres punts d’atenció en aquell moment (treball, família, amics…) que, pel seu cervell, són prioritat absoluta.

És llavors quan el canvi de vermell a verd no representa cap senyal prioritària per al cervell, de manera que aquest canvi, senzillament, no el veiem. Si tenim en compte que la ciutat és plena de les alternances entre colors vermells i verds dels semàfors, resulta fins a cert punt normal que el cervell no ho processi, tenint en compte que, en general, no deixa de ser un més. El problema és quan, per a la resta de xofers, aquest canvi sí que resulta prioritari, pel que faran ús de la seva botzina, fent notar al cervell de “l’empanat” de torn que aquest canvi de llums, també és urgent per a ell.

Segons sembla, el cervell disposa d’un tipus de memòria visual a curt termini (una mena de RAM que dura milisegons) anomenada memòria icònica, en la qual s’emmagatzemen les dades visuals per al seu posterior procés. Tanmateix, aquesta memòria es renova a cada estímul, de manera que si l’estímul no és prou fort o determinant per al cervell, la imatge no es renova i el canvi passa totalment inadvertit.

Aquesta curiositat del funcionament del cervell, pot semblar banal per al dia a dia, però té una important repercussió, ja que es creu que una gran quantitat d’accidents de trànsit estan darrere d’aquesta manca de percepció de canvis subtils. Així mateix, aquesta “ceguesa” -que també s’utilitza com a base dels trucs de màgia- pot comprometre la veracitat de testimonis en processos judicials on la percepció de segons quins detalls pot ser clau per a la resolució de les causes, sota pena d’enviar a algú a presó per una mala passada de la memòria del testimoni.

En conclusió, que la ment humana, de per si, té algunes limitacions de funcionament que li impedeixen, en algunes circumstàncies, gestionar els canvis que ocorren al nostre voltant. Potser per això, la societat del nostre país, durant el transcurs de l’última crisi, no ha reaccionat en absolut i, com el despistat davant del semàfor en verd, s’ha quedat absort mirant “l’espectacle” com si no anés amb ella . És possible que l’estímul no hagi estat prou important per al rovellat cervell de tanta i tanta gent, com per reaccionar ràpidament al canvi. Encara que, veient la situació política actual -camí d’unes terceres eleccions en un any- i les cagarrines que els ha entrat a tothom amb el Pokémon Go, ho posaria en seriós dubte: això no és patir de ceguesa al canvi, això és patir d’estupidesa supina.

I això sí que és una errada del cervell.

-Ireneu Castillo-

@ireneuc

Switch to mobile version
1 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×