codi ictus

El SEM agilitza la detecció de l’ictus amb un mètode creat per investigadors catalans

Dissenyada per neuròlegs de l’Hospital Germans Trias

codi ictus

El sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha millorat en la detecció del Codi ictus amb la utilització de l’escala Rapid Arterial Occlusion Evaluation (RACE), un mètode creat per investigadors de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de Badalona, l’any 2011. Posteriorment va ser validat i implementat al protocol de Codi ictus del SEM gràcies al treball col·laboratiu de la neuròloga i coordinadora del projecte, Dra. Pérez de la Ossa, i el grup de treball d’ictus del SEM.

Es tracta d’un instrument pioner al món que permet identificar els casos en què l’ictus és causat per l’obstrucció d’una de les grans artèries cerebrals, casos especialment greus i que suposen aproximadament el 30% de tots els ictus.

L’escala RACE és una eina de detecció de l’ictus greu senzilla i ràpida que s’aplica en menys d’un minut i mig. De manera simplificada, el tècnic d’emergències sanitàries, l’infermer o el metge, des de l’ambulància i en el mateix lloc on ha transcorregut l’incident, valora la mobilitat de la cara i de les extremitats del pacient, així com la comprensió del llenguatge i la percepció que té del propi cos. Amb aquesta avaluació, el professional del SEM pot establir la gravetat de l’ictus en una puntuació del 0 al 9, i decidir el trasllat directe a un hospital d’alta complexitat en els casos greus, mentre informa a l’hospital receptor perquè estigui preparat per rebre el pacient.

En els últims resultats, extrets de gener a setembre de 2016, s’ha observat un augment de l’aplicació de l’escala RACE. En el 80% de les activacions primàries de Codi ictus originades pel SEM a tot Catalunya s’ha realitzat el test. Això suposa un increment de més del 26% respecte de l’any 2014, en què l’eina s’aplicava en gairebé el 54% dels casos, i repercuteix en benefici dels hospitals receptors, ja que els permet organitzar els seus recursos segons la gravetat de l’ictus que s’ha detectat amb l’aplicació de l’escala RACE abans que hi arribi el pacient.

Aquest augment de l’aplicació de l’escala incideix directament en la reducció del temps que transcorre des de la detecció de la malaltia fins al seu tractament definitiu, aspecte clau que redueix la mortalitat i minimitza les seqüeles neurològiques. L’objectiu del SEM enguany és arribar a aplicar l’escala RACE en més del 90% de les activacions del Codi ictus.

Els bons resultats d’aquest recurs català han fet que als Estats Units d’Amèrica, concretament a Florida i Ohio, s’estigui utilitzant en la detecció de l’ictus. A més, s’estan publicant articles i documents al respecte i ciutats com Londres, Chicago, Kentucky, Perth (Austràlia) i Madrid estan interessades a formar els seus professionals en l’ús de l’escala RACE.

Les xifres de l’ictus a Catalunya
Cada any, a Catalunya més de 13.000 persones ingressen per un ictus. Per tal d’identificar ràpidament els malalts i traslladar-los tan aviat com sigui possible fins a l’hospital preparat més proper o per fer-ne la derivació a centres terciaris, el Departament de Salut va desplegar l’any 2006 el Codi ictus a tot el país amb resultats excel·lents. Es considera que en deu anys ha evitat la mort de més de 1.700 persones.

A més, el nombre d’activacions del Codi creix cada any (prop de 6.000 Codis ictus l’any passat) i, com a conseqüència, s’ha triplicat el nombre de persones que reben els tractaments capaços de desembussar les artèries, amb una xifra que supera el miler i mig el 2015.

Més de 1.300 pacients afectats per l’ictus tenen menys de 55 anys. Per tant, l’ictus té una incidència superior a qualsevol altra malaltia neurològica en aquesta franja d’edat.

Què és l’ictus?
L’ictus és una malaltia aguda ocasionada per una alteració brusca de la circulació de la sang al cervell. Esdevé la primera causa de mort entre les dones catalanes i la tercera entre els homes, i és la primera causa de discapacitat en adults. Per tant, és una malaltia que té un impacte social molt gran.

El temps transcorregut des de l’aparició dels primers símptomes fins al tractament és clau per minimitzar les seqüeles neurològiques del pacient. És per aquesta raó que davant d’un possible cas d’ictus és vital actuar amb el màxim de celeritat trucant al telèfon 112.

Estacions FGC

Més d’1 milió de visitants gauidexen la temporada d’estiu a les estacions i trens turístics d’FGC

De maig a setembre han registrat un total de 200.000 visitants

Estacions FGC
Estacions FGC

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) tanca la temporada d’estiu 2016 amb resultats positius. Un total d’1,3 milions de visitants han gaudit durant aquests mesos de les activitats de les estacions de muntanya i dels trens turístics d’FGC.

Concretament, un total de 204.571 persones han visitat les estacions de La Molina, Vall de Núria, Vallter 2000 i Port Ainé, des del mes de maig fins al 30 de setembre, mentre que 1.041.395 viatgers han fet servir el cremallera i el funicular de Montserrat, el cremallera de Vall de Núria, el Tren del Ciment i el Tren dels Llacs.

Increment d’activitats

Les xifres positives d’aquest estiu han estat possibles gràcies a l’increment o manteniment de les activitats organitzades a La Molina, Vall de Núria i Vallter 2000. A més, s’han dut a terme tota mena d’esdeveniments lúdics i esportius, com curses i competicions de bicicleta, trail running i proves d’ultrafons, amb molt bona acceptació per part del públic.

Pel que fa a l’estació de Port Ainé, ubicada al Pallars Sobirà, l’oferta s’ha concentrat durant els mesos de juliol i agost, període en què l’Hotel Port Ainé 2000 ha registrat un balanç positiu, amb una ocupació mitjana de prop del 80%.

  • La Molina: ha tingut 43.526 visitants, el que representa un augment del 7% respecte a l’estiu del 2015. Aquesta xifra consolida cada cop més l’estació degana com a destí d’estiu, amb un manteniment dels clients del Bike Park i un creixement dels clients del Telecabina en un 18%. Durant els mesos de més calor, l’estació ha ofert un ampli ventall de propostes pensades per a tots els públics, com el Bikepark, telecabina, Parc d’aventura, inflables, jumping, tubbing, llits elàstics, quads infantils, segway, piscina, tennis i les activitats del llac (ponis, barques, circuit de fauna, zona lúdica i d’aigües, làser combat, entre d’altres).
  • Vall de Núria: el cremallera de Vall de Núria ha atret durant la temporada d’estiu un total de 152.762 viatgers, el que suposa un augment del 9% respecte a la temporada anterior. 21.709 persones han fet servir les activitats de l’estació. Entre les propostes més destacades es troben el Parc Lúdic, les sortides nocturnes de muntanya, la granja o el casal d’hípica. Durant els mesos d’estiu, Vall de Núria destaca per ser l’estació de referència dins del Grup FGC, ja que és un destí d’estiu consolidat on es guanyen visitants principalment de turisme familiar de proximitat any rere any.
  • Vallter 2000: s’han comptabilitzat 5.646 persones, xifra que suposa un increment del 72% respecte a la temporada anterior, que va comptar amb menys dies d’obertura com a conseqüència de la revisió especial del telecadira. És importat remarcar que l’estació ha viscut un estiu excepcional, on els visitants han intensificat l’ús del telecadira per arribar fins al balcó de la Costa Brava i el naixement del riu Ter. Aquest estiu, a més, l’estació ha estat el destí ideal per fer rutes de senderisme familiar i ciclisme de carretera.
  • Port Ainé: ha atret 2.637 visitants, un 12,5% menys que la temporada anterior, ja que l’obertura ha estat només durant els mesos de juliol i agost, a diferència de l’any passat, que va obrir des del maig fins al setembre. Entre les diverses activitats que els visitants han pogut fer destaca el Parc Lúdic i d’Aventura, els itineraris de BTT i bicicleta de carretera i l’itinerari de la Corona del Pallars.

99% d’ocupació al Tren dels Llacs

Durant tot el 2016 fins al 30 de setembre, el cremallera i els funiculars de Montserrat, el cremallera de Vall de Núria, el Tren del Ciment i el Tren dels Llacs han transportat 1.041.395 viatgers.

  • Cremallera de Vall de Núria: amb un total de 248.677 passatgers durant el 2016, ha experimentat un creixement del 8% en comparació al mateix període del 2015.
  • Cremallera i funiculars de Montserrat: amb 768.770 usuaris, han estat els transports més utilitzats. Tot i això, han experimentat una caiguda del 6% respecte a la temporada anterior com a conseqüència de les jornades de vaga convocades.
  • Tren dels Llacs: ha comptat amb 6.310 usuaris, pel que ha mantingut les xifres de l’any anterior (increment del 0,1%) i ha registrat un 99% d’ocupació. A més, enguany ha destacat la posada en circulació de les noves unitats de la línia Lleida-la Pobla: s’han dut a terme tres circulacions amb els trens panoràmics amb un notable èxit entre el públic.
  • Tren del Ciment: tot i que no es tancarà la temporada fins a mitjans de novembre, a data d’avui s’han superat les xifres del 2015 (llavors de 20.668 viatgers) amb 20.688 viatgers al octubre de 2016.
2016 Diferència respecte 2015
La Molina 43.526 ▲ 7%
Vall de Núria 21.709 ▲ 9%
Vallter 2000 5.646 ▲ 72%
Port Ainé 2.637 ▼ 12,5%*
Cremallera Vall de Núria  248.677 ▲ 8%
Cremallera i funiculars de Montserrat 768.770 ▼ 6%
Tren dels Llacs 6.310 ▲ 0,1%
Tren del Ciment 20.688 ▲ 0,006%

*Reducció de dos mesos d’obertura. En comptes d’obrir de maig a setembre (igual que al 2015), s’ha obert només durant el juliol i l’agost.

Últims detalls per a la temporada d’hivern

Un cop finalitzada la temporada d’estiu, les estacions d’esquí del Grup FGC ja estant enllestint els últims detalls de cara a la temporada d’hivern 2016-2017. Tot i això, Vall de Núria i La Molina allargaran la temporada d’estiu.

Vall de Núria és un destí turístic els 365 dies de l’any. Entre les diferents propostes que s’hi poden fer destaquen: el minigolf, la zona de tir amb arc, les exposicions, les visites guiades o el circuit d’orientació. A més, la tardor és ideal per fer senderisme a l’entorn de Vall de Núria, un espai protegit pel nou Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser des del 2015.

combinacio de sabors

Què en saps de …? COMBINACIONS DE SABORS

combinacio de sabors

Avui comencem una sèrie d’articles relacionats amb els diferents sabors que podem trobar davant nostre i com combinar-los i no morir en l’intent !.

COMBINACIONS AMB XOCOLATA:

• Xocolata i cacauet (torrat): el cacauet harmonitza amb les notes torrades de la xocolata.

• Xocolata i cafè: combinen bé en mousses, tòfones i pastissos. També es pot usar per realçar sabors sense que es noti, una mica de gust de cafè en un plat de xocolata pot fer que sàpiga més a xocolata, i al revés.

• Xocolata i bitxo: bitxos seques de les varietats “mulat” i “ample” .El contingut en greix de la xocolata contraresta part del picant de les bitxo.

• Xocolata i pera: una mica de xocolata realçarà la dolçor de la pera, no passar-se amb la quantitat ja que el gust de la fruita es veriaanulado.Escalfar les peres en xarop de vainilla per crear una connexió entre els dos sabors

Autor:dlcocinaygastronomia.com

El secretari general durant la presentació de les dades de l'EPA

Catalunya ha registrat un augment de la població ocupada de 42.700 persones

Rull: “Catalunya és capaç de fer el codi de treball per recuperar la qualitat en el mercat de treball”

 El secretari general durant la presentació de les dades de l'EPA
El secretari general durant la presentació de les dades de l’EPA
Catalunya ha registrat un augment de la població ocupada de 42.700 persones, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2016. En aquests moments, a Catalunya hi ha 3.223.900 persones ocupades, el que implica un augment de 113.100 persones en els últims 12 mesos.
L’atur ha baixat de 51.100 persones en el tercer trimestre de 2016, la qual cosa deixa la taxa d’atur en 14,6%, un 1,3 punts menys que fa tres mesos.  Respecte el mateix període de l’any passat, l’atur ha baixat de 107.100 persones. El nombre de persones en atur a Catalunya és de 552.500.
El secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha afirmat: “La recuperació dels llocs de treball no sempre va acompanyada de la qualitat”, per això s’ha mostrat convençut que “Catalunya és capaç d’elaborar el codi català de treball, amb plenes competències, que li permetria millorar el mercat de treball, i ajudar a les empreses a crear més llocs de treball, estables, i fer sostenible el nostre sistema de pensions. Catalunya vol i pot tenir-lo”.
 
El secretari general ha afegit que quatre anys més de PP al Govern de l’Estat ofereixen poques esperances al mercat laboral català. El nostre Parlament, el Consell de Relacions Laborals han de tenir la capacitat de teixir estratègies polítiques per fer el codi català del treball que reguli el mercat generant més llocs de treball i de qualitat.
 
Les dades de l’EPA del tercer trimestre 
El segon trimestre de 2016 la població ocupada a Catalunya ha pujat en 42.700 persones, per la qual cosa en aquests moments hi ha 3.223.900 persones treballant a Catalunya (1.705.800 homes i 1.518.200 dones).
La taxa d’ocupació a Catalunya s’ha situat en el 62% (67,1% homes i 57,2% dones). De fet, Catalunya és el territori amb més persones ocupades de l’Estat amb 3.223.900.
Respecte del tercer trimestre de l’any passat, la població ocupada a Catalunya ha augmentat en 113.100 persones.
Així mateix, Catalunya ha registrat un descens de l’atur de 51.100 persones el tercer trimestre de 2016 segons els resultats de l’Enquesta de Població Activa. Per sexes, l’atur ha baixat en 8.700 homes  i en 42.400 dones.
Aquesta baixada deixa un total de 552.500 persones en situació d’atur i la  taxa d’atur a Catalunya és del 14,6% (homes, 13,9%; dones, 15,4%).
Respecte del mateix període de l’any passat, Catalunya ha registrat un descens de l’atur de 107.100 persones (58.400 homes i 48.700 dones).
instagram 2016.10.31.

Bon pont! (@montset3)

Una foto publicada por Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’ACA destinarà més de 7 milions d’euros en la restauració i recuperació dels boscos de ribera

En els propers cinc anys

Aca boscos ribera

Jordi Agustí ha destacat que “durant el període 2017-2021, l’Agència destinarà 5,7 milions per a la restauració del bosc de ribera en l’àmbit de les conques internes, mentre que aportarà 1,5 milions d’euros en subvencions a entitats de custòdia per a restauració de riberes”. El director de l’Agència també ha remarcat que “un bon estat del bosc de ribera implica un millor comportament hidràulic del riu en cas d’avingudes i una millor qualitat de les aigües. Per aquest motiu, la recuperació i conservació del bosc de ribera es converteix en un aspecte important en la gestió dels recursos hídrics”.

Precisament sobre aquest aspecte, l’ACA va participar temps enrere en un estudi sobre els beneficis econòmics d’un bosc de ribera en bon estat, arribant a la conclusió que permet reduir els costos en potabilització, entre d’altres millores.

En els darrers temps, segons l’Agència, la reducció dels cabals dels nostres rius, la pressió urbanística, les grans infraestructures, una gestió agrària extensiva i una gestió silvícola cada vegada més complexa han provocat una degradació de la qualitat dels boscos de ribera dels nostres rius. Per tant el que vol l’ACA és revertir aquesta tendència, objectiu principal que fixa la Directiva marc de l’Aigua (DMA) per assolir el bon estat ecològic.
Implicació de tots els actors
En el seu discurs inaugural, el director de l’ACA ha advertit que la millora i preservació del bosc de ribera implica a diverses administracions i entitats que hauran de treballar de manera coordinada per garantir l’assoliment dels objectius previstos. L’Agència vol impulsar aquesta línia de treball, tal i com recull el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, mitjançant el suport a actuacions de custòdia fluvial, ordres de subvenció per la restauració ambiental i paisatgística de les riberes, intercalibració de metodologies d’avaluació de la qualitat, suport a treballs d’R+D+I en aquest camp, entre d’altres.

Caixabank Jordi Gual Gonzalo Gortazar

CaixaBank obté un benefici de 970 milions

Reforça la seva posició com l’entitat líder en banca minorista del mercat espanyol

Caixabank Jordi Gual Gonzalo Gortazar

Jordi Gual, president de CaixaBank i Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank

L’entitat augmenta el seu lideratge en banca de particulars els últims dotze mesos i assoleix una quota de penetració del 29,5% (+120 punts bàsics) i del 25,7% com a banc principal (+170 punts bàsics), segons la consultora FRS Inmark.

El resultat abans d’impostos arriba als 1.314 milions (+45,2% respecte del mateix període del 2015). El resultat net atribuït al negoci bancari i d’assegurances, excloent-ne l’activitat immobiliària i les participades, puja a 1.374 milions sent l’evolució de la cartera sana de crèdit confirma la tendència de recuperació, amb un creixement del 0,3% el 2016, gràcies a la sòlida millora de la nova producció del crèdit, especialment el de consum, que creix un 44% en la variació interanual.

Els últims 3 anys, la ràtio de morositat ha baixat 4,1 punts percentuals, fins a situar-se en el 7,1%. En el mateix període els saldos dubtosos s’han reduït en un 46% (12.909 milions).

En un context de tipus d’interès en mínims i de volatilitat en els mercats, el marge brut puja a 5.939 milions d’euros (-6,6%). El marge d’explotació millora un 2,7% i arriba als 2.821 milions d’euros i tot això quan les despeses d’explotació recurrents cauen un 2,2% després de l’esforç per racionalitzar i contenir els costos. No obstant, durant el trimestre s’han registrat 121 milions de costos extraordinaris associats a l’acord laboral que es va assolir el 29 de juliol passat.

Resulta significativa la reducció de les pèrdues per deteriorament d’actius financers i altres provisions (-33,3%), després de les menors dotacions per a insolvències, amb un descens del cost del risc de fins al 0,42% (-40 punts bàsics els últims dotze mesos).

La cartera d’actius adjudicats nets disponibles per a la venda, amb una cobertura del 58,1%, se situa en els 7.071 milions i es redueix per tercer trimestre consecutiu. La comercialització d’immobles arriba als 1.863 milions els últims 12 mesos, amb resultats positius en les vendes des del quart trimestre del 2015.

L’entitat manté la seva fortalesa en capital, amb un Common Equity Tier61 (CET1) fully loaded del 12,6%, impactat en +98 punts bàsics després de la col·locació privada d’accions prò- pies amb l’objectiu de reforçar la solvència en el marc de l’OPA sobre el BPI.

Naixements // Imatge del web de Pixabay

A Catalunya, el 4,5% dels naixements es donen a través de Tècniques de Reproducció Assistida (TRA)

Naixements // Imatge del web de Pixabay
Naixements // Imatge del web de Pixabay

 

Les causes i l’evolució de l’accés a les TRA a Europa han centrat la intervenció del Dr. Miguel A. Checa, cap de la Secció de Reproducció Humana del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital del Mar, responsable del Grup de Recerca de l’IMIM, al Congrés Anual de American Society of Reproductive Medicine. Del 15 al 19 d’octubre s’està duent a terme a Salt Lake City, EUA, aquesta trobada de referència dedicada a l’avenç de la ciència i la pràctica de la medicina reproductiva, a la que el Dr. Checa ha estat convidat a impartir una conferència sobre la infertilitat a Espanya i Catalunya.

És un fet que en els darrers anys la dona està retardant cada vegada més el moment de ser mare, tant a Europa com a països asiàtics com el Japó. La maternitat tardana és prevalent a Espanya, l’estat europeu on més s’està retardant l’edat de tenir el primer fill, situant-se aquesta edat per sobre dels 32 anys. Però, alhora que s’està donant aquest retard de la maternitat, Espanya ha viscut, a més, en els últims anys una disminució notable en la taxa de natalitat.

Europa és on es registren més naixements per TRA al món, gairebé dues vegades més que als Estats Units

Les causes de l’augment de l’accés a les TRA són diverses. L’accés a un nivell d’educació superior de les dones s’ha associat amb un major ús de mètodes anticonceptius i un menor nombre de fills. En aquest sentit, també s’ha observat que un major nivell d’educació de la dona està associat a un major nombre de cicles de TRA.

La desocupació també és un factor influent en aquesta evolució de l’accés a les TRA. Taxes altes d’atur coincideixen en la millor edat reproductiva de la dona, des del punt de vista biològic; retardant així l’accés al mercat laboral i, en conseqüència, el moment de tenir el primer fill.

Espanya està entre els deu països de la UE amb més cicles de TRA

Hi ha diferents tipus de regulació sanitària de les TRA: a Europa no és homogènia, cada estat té una cobertura sanitària pròpia; a l’Índia no hi ha cobertura; al Japó les TRA formen part del pla nacional de salut i als EUA s’emmarquen dins d’una assegurança privada. A més, cal tenir en compte les restriccions de cada país a l’accés de les TRA en funció de l’estat civil i si es tracten de parelles homosexuals.

El Dr. Checa també ha fet un repàs de factors com el finançament dels tractaments, on en alguns països com França, Regne Unit, Suècia i Finlàndia s’arriba a cobrir més del 80% del tractament de FIV. També s’ha parlat sobre l’estat actual de la donació d’òvuls i la donació d’esperma, on en alguns països no estan permeses o ni regulades. Aquest context afavoreix el desenvolupament de l’anomenat turisme reproductiu cap a països on es pot accedir a les TRA.