Obituari 25.11.2016

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Dolores Rodríguez Villegas 79 any 25/11/2016 10:00 Temple Cementiri
Maria Fernández Arias 78 any 25/11/2016 11:00 Temple Cementiri
Francisca Sentanyes Pauls 93 any 25/11/2016 17:00 Temple Cementiri
Eusebio-Manuel Jurado Miranda 71 any 25/11/2016 12:00 Temple Cementiri
Ángeles Fernández Delgado 103 any 25/11/2016 15:00 Temple Cementiri
Emilia Rodríguez Lozano 89 any 25/11/2016 15:30 Temple Cementiri
Cristóbal Polo Ibáñez 93 any 25/11/2016 16:00 Temple Cementiri
ireneu disparo

La US Navy, l’Armada i la vergonyosa bona punteria espanyola

ireneu disparo

Que els temps en què l’Armada Espanyola manava en els oceans fa molt que han passat, mal que li pesi a les recalcitrants més nostàlgics, és una cosa incontestable a dia d’avui. Els imponderables, les retallades pressupostàries i els nyaps de tota mena, han tingut durant els últims segles la tendència a acarnissar-se en els vaixells de guerra espanyols amb una certa recurrència  (veure La Corbeta Narváez, el barco español que se comieron las termitas) . En l’actualitat no hi ha cap imperi que defensar pel mar de manera que, amb la fi de la dictadura i la professionalització de l’exèrcit, l’Armada ha hagut d’adaptar-se a les noves necessitats de la realitat naval del país. Podríem pensar per això que els antics s’han deixat enrere, però no s’ho cregui massa, ja que de tant en tant sorgeixen amb tota la seva esplendor posant en un seriós compromís a la diplomàcia espanyola. Tal va ser el cas de l’incident de la UNITAS 35 el 1994.

Amb l’arribada de la democràcia a Espanya, l’Exèrcit va patir una gran reestructuració tendent a la seva inclusió als organismes internacionals i a obtenir una professionalització que esborrés les estructures franquistes, que encara mantenien una forta presència entre les forces armades espanyoles (com es va poder comprovar el cop d’estat del 23-F). Aquesta necessitat de modernització va fer que els diversos cossos militars participessin cada vegada més a maniobres i operacions internacionals que, alhora que permetien entrenar els soldats i posar-se al dia amb el contacte amb exèrcits d’altres països, mantenien a les tropes entretingudes jugant a la guerra.

En aquest context, un dels exercicis navals internacionals en què participa Espanya amb certa assiduïtat, són els UNITAS, unes maniobres que els Estats Units realitzen anualment des de 1959 amb diversos països sud-americans i amb els quals reafirma la seva posició de potència naval dominant a les aigües atlàntiques. Així les coses, el 1994, a la 35a edició, Espanya va participar a la Fase III que es duria a terme entre el 9 i el 21 de setembre en aigües de l’Atlàntic Sud, al costat de les armades dels EUA, Brasil, Argentina i Uruguai. Per part espanyola, l’Armada va enviar a les corbetes Infanta Elena i Infanta Cristina… i es van fer notar.

Abans de res cal remarcar que les dues corbetes corresponen a un tipus de vaixell que, seguint la planificació “typical spanish”, es van projectar a finals dels 60, però no van entrar en funcionament fins a l’any 1980. En principi estaven dissenyats com vaixells de guàrdia costanera (88,90 m d’eslora, 10,40 m de mànega), pensats per a les aigües interiors espanyoles o, com a molt, per navegar per la Mediterrània. No obstant això, les retallades pressupostàries van fer que la construcció del que es va anomenar “classe Descubierta”, de 12 corbetes originàries, s’acabessin per botar 8 i, a sobre, a causa del canvi de necessitats del moment haguessin de complir missions oceàniques per a les que no estaven dissenyades. Mal comencem.

Sigui com sigui, el disseny de les corbetes era força bo -de fet estaven basades en un disseny germano-portuguès molt avançat- la qual cosa va permetre que les embarcacions equipessin més armament del que era preceptiu per les seves característiques, però necessari per a missions internacionals. De fet, tant l’Infanta Cristina com l’Infanta Elena, es van enviar en missions de bloqueig durant la Guerra del Golf, sent l’Infanta Cristina un dels vaixells on Marta Sánchez va donar un dels seus mítics “concerts” als soldats desplaçats al Golf Pèrsic. No obstant els bons resultats en aquestes missions, el temps, al mar no passa en va… i els tripulants, en tant que els pressupostos de guerra desapareixen, no sempre estan a l’alçada.

Així les coses, el 1994, durant les maniobres UNITAS, l’Infanta Cristina va haver de passar 4 dies fondejat al port de Buenos Aires a causa dels danys que es va produir en envestir per les bones a la fragata nord-americana USS Stump (172 m d’eslora ). Per sort, van ser danys de poca importància però, evidentment, maleïda la gràcia que els va fer als ianquis. Tot i que no anava a ser el que més molestés a la US Navy …

Durant les maniobres, la fragata USS Samuel B. Roberts (135 m d’eslora) era l’encarregada de remolcar un altre vaixell que havia de ser el blanc dels participants en un simulacre d’atac naval de superfície. En aquest cas el torn era de l’Infanta Cristina. La sorpresa se la van emportar els tripulants de la fragata americana quan, de sobte, van rebre el foc de la nau espanyola.

La tripulació de l’Infanta Cristina, en comptes d’apuntar a la diana, estava apuntant al vaixell que el remolcava i es va dedicar a “ahorquillar” (trets de foc real destinats a calibrar la punteria dels canons) el Samuel B. Roberts amb tota la seva artilleria. Els ianquis van quedar de pasta de moniato en notar l’atac, ja que, per més inri, la tripulació espanyola sembla que va demostrar una molt bona punteria. El cap de les forces americanes, el contraalmirall Wirt Fladd, estava que rebentava de goig amb la subtil “badada” espanyola.

L’assumpte, que no es va filtrar fins a 8 mesos més tard, va motivar una investigació interna que va determinar que l’incident de l’Infanta Elena s’havia produït per una fallada en la propulsió de la nau i que el de l’Infanta Cristina s’havia produït per “un error de material “i perquè -segons sembla- el blanc al que havien de disparar era massa petit. Lògicament, com no ho veien (sembla que els aparells no estaven preparats per a la distància establerta), van obrir foc al que es veia, és a dir, al vaixell remolcador. ¡Ole tu!

A part de les versions oficials més o menys estrafolàries per minimitzar l’assumpte (de fet, encara que fos per accident, va ser el primer atac directe de l’Armada Espanyola a la nord-americana des de la Guerra de Cuba) el que no se li escapava a ningú era que les naus espanyoles, fruit de les contínues retallades pressupostàries, tenien un manteniment deficient i sempre pecaven de fer curt de combustible. Això feia que no participessin en tantes maniobres conjuntes internacionals com deurien, per la qual cosa, les tripulacions no tenien experiència en aquest tipus d’exercicis, suplint la falta de pràctica amb molt voluntarisme que no sempre era suficient per sortir airosos, com van poder comprovar de primera mà les naus ianquis.

En definitiva, que mentre l’USS Stump (en funcionament des de 1978) va ser donat de baixa el 2004, i l’USS Samuel B. Roberts (en funcionament des de 1984) va ser donat de baixa el 2015, tant l’Infanta Cristina com l’Infanta Elena, a dia d’avui, amb 36 anys a l’esquena i a causa de la crisi que ha impedit el seu recanvi, encara estan tots dos en actiu… i el que et rondaré morena

Una mostra més que, un exèrcit desconnectat absolutament de les necessitats reals de la societat que el paga, en l’actualitat, en què les guerres es fan amb drons còmodament controlats des de milers de quilòmetres de distància, és una càrrega insostenible que, a sobre, com no es facin bé les coses -i en ficades de pota l’Armada Espanyola té el Cum Laude (veure La idiota batalla naval de Algeciras)- en comptes d’orgull, l’únic que pot provocar és un profund i llastimós sentit del ridícul aliè.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

BBVA Anuari economic

Anuari Econòmic Comarcal 2016

De BBVA i Catalunya Caixa referit a Catalunya

BBVA Anuari economic

Foto: Joan Murcia. Arxiu

L’Anuari Econòmic Comarcal 2016 de BBVA CX destaca que l’exercici del 2015 va contemplar una forta accentuació del creixement del PIB, des del 2,0% el 2014 al 3,4% del 2015. Aquesta notable acceleració reflecteix l’impuls de la demanda interna: la positiva dinàmica de la inversió en construcció i el consum públic es varen afegir a la inversió en béns d’equip i al consum privat.

Així, la inversió en construcció va presentar un augment mig destacable (3,1%), allunyat de la caiguda del 2014 (-3,2%). Del seu costat, el consum públic va creixér intensament (3,3%), i contrasta amb l’avenç nul del 2014. Pel que fa al consum privat, després de l’1,4% assolit el 2014, el 2015 va créixer un 3,6%. Finalment, la inversió en béns d’equipament i altres va presentar un augment prou notable (un 6,4% el 2015, una mica per sota el 7,2% del 2014). En l’àmbit de la demanda exterior internacional, les exportacions de béns i serveis avançaren amb un rellevant augment real del 4,8% (4,0% el 2014), mentre que les importacions cresqueren d’un 7,3% (7,5% el 2014).

En conjunt, mentre el 2014 la demanda interna s’havia incrementat d’un 1,7%, el seu creixement el 2015 es va més que doblar, fins arribar a un augment interanual real del 4,0%. En aquest context, el saldo exterior global ha passat de contribuir positivament al creixement (0,5 punts el 2014) a restar avenç a l’activitat agregada (-0,1 punts el 2015).

Dinàmica sectorial: notable avenç dels serveis (3,6%), al temps que la construcció s’afegia a la millora (3,4%) i la indústria accentuava la seva recuperació el 2015 (2,7%, front l’1,5% de 2014)

Sectorialment, els resultats agregats del VAB català reflecteixen la forta empenta dels serveis, una branca que aportava el 74,6% del VAB nominal generat al país el 2014 i que va créixer d’un 3,6% (2,5% el 2014). Aquest intens increment es va veure recolzat en la millora de l’activitat a la construcció (3,4%), amb el primer exercici amb creixement des de l’inici de la recessió, i també per la millora de la indústria (2,7%), mentre que el primari es contreia (-1,2%).

La forta expansió dels serveis reflecteix l’increment de la demanda interna (privada i pública) i dels serveis turístics i no turístics en l’àmbit internacional. Així, els serveis privats augmentaren d’un 4,1%, mentre que els públics ho feien de manera més continguda (1,7%). Entre les principals branques d’activitat privada, destaquen els increments de l’hostaleria (8,2%), els serveis d’informació i comunicacions (6,7%), les activitats professionals i administratives (5,6%), els transports (5,4%) i el comerç (4,9%). Amb avenços menors aquest 2015, cal citar les activitats artístiques i recreatives (3,5%) i, ja força per sota, el gruix de les activitats del sector públic: administració pública (2,1%), educació (1,6%) i sanitat i serveis socials (1,5%).

Pel que fa al VAB de la construcció, que havia caigut d’un -2,50% el 2014, el 2015 va presentar el primer avenç des de l’inici de la crisi (3,4%). Aquesta millora expressa la de les principals branques del sector: l’afiliació a la seguretat social va augmentar d’un intens 8,1% a la promoció immobiliària i edificació, d’un 5,9% a la d’instal·lacions i acabat d’edificis i d’un 11,4% a la de demolició i preparació de terrenys (11,4%) mentre que es contreia a l’obra civil (-1,8%). D’aquesta dinàmica cal destacar la millora del sector residencial: el 2015 es varen iniciar 6,2 milers d’habitatges, un elevat augment respecte els 3,8 mil del 2014, però molt lluny encara de la mitjana de l’expansió 2000-07 (90,8 milers).

Del seu costat, la millora del consum i la inversió interna i la continuïtat de les exportacions, es va reflectir en el creixement del VAB industrial que, el 2015, va augmentar d’un notable 2,7% (1,5% el 2014). Aquest avenç reflecteix millores més intenses a les produccions d’energia, extractives, aigua i gas (3,8%) i més contingudes a les activitats manufactureres (2,5%). En aquest àmbit, destaquen els forts avenços al cautxú i matèries plàstiques (8,5%), mobles, reparació i instal·lació de maquinària i equip (6,8%), altres productes minerals no metàl·lics (5,1%), metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària (4,2%), indústries químiques i refinació petroli (3,6%) i productes informàtics, electrònics i elèctrics (2,6%).

En darrer lloc, el primari va presentar caigudes el 2015 (-1,20%), després d’haver augmentat d’un 5,9% el 2014. Aquesta davallada reflecteix la contracció del -5,0% del VAB agrícola (44,9% del VAB primari), mentre que el ramader (51,1% del VAB primari el 2014) avançava d’un 2,6%. Finalment, la pesca també davallava (-9,2%), al igual que el VAB forestal (-1,0%).

Dinàmica per eixos territorials 2015: les Terres de l’Ebre (4,9%), les Comarques Centrals (4,3%) i les de l’eix de Girona (3,8%) lideren el creixement del VAB.

Des d’un punt de vista més desagregat, el mapa de creixements del VAB el 2015 destaca com eix més dinàmic el de les Terres de l’Ebre, amb un avenç del seu VAB d’un notable 4,9%, seguit per les Comarques Centrals (4,3%), l’Eix Gironí (3,8%), l’Eix Metropolità de Barcelona (3,3%) i el Camp de Tarragona (3,3%). En canvi, es destaca una taca de menor augment a Ponent i al nord del país, amb les Comarques de Muntanya (2,6%) i el Pla de Lleida (2,3%) com aquelles que menys varen créixer.

L’intens increment de l’activitat a les Terres de l’Ebre reflecteix els bons resultats de la indústria (55,9% del VAB) que va augmentar a un molt notable ritme del 5,5%, empentada pels bons resultats energètics (6,0%), un sector que aporta més del 75% del VAB industrial d’aquestes comarques; a la indústria s’hi va sumar el terciari (34,5% del VAB), que també va augmentar amb intensitat (5,2%). Del seu costat, el primari (4,8% del VAB) va caure (-1,2%) i la construcció (pes del 4,7% del VAB d’aquestes comarques el 2014), creixia d’un 1,2%.

El creixement el 2015 de les Comarques Centrals (augment del VAB del 4,3%) expressa els resultats assolits pels serveis (56,7% del VAB de l’eix), que varen augmentar d’un 4,9%, i també per la indústria (amb un elevat pes del 34,5% VAB total), que també va créixer fortament (d’un 3,6%); del seu costat, la construcció (6,5% del VAB d’aquestes comarques el 2014) va augmentar de 3,2%, mentre que, finalment, el primari també creixia (1,7%), tot i que repercutia poc en els resultats agregats pel seu baix pes (2,3% del total).

El VAB de les comarques de l’eix de Girona el 2015 va avançar d’un 3,8%, uns molt bons registres que reflecteixen la positiva dinàmica terciària (71,0% del VAB de la demarcació el 2014), que augmentà d’un 4,2%, i també de la indústria (20,4% del VAB total el 2014 i avenç del 3,0%) i la construcció (7,0% del VAB i increment del 2,4%), mentre que el primari (1,6% del VAB) es va estabilitzar (avenç del 0,1%).

L’Eix Metropolità de Barcelona va presentar el 2015 un augment del VAB del 3,3%, un valor que, atès el seu pes en el VAB agregat de Catalunya (un 71,3% del VAB agregat el 2014) se situa molt proper al 3,4% català. Els resultats de les comarques metropolitanes expressen els assolits pels serveis que, amb un 79,7% del VAB de la demarcació el 2014, varen augmentar a un notable 3,5%, mentre que la indústria (un 16,1% del VAB total) creixia d’un 2,3%. Del seu costat, la construcció (amb un pes de només el 4,0% del VAB el 2014) va augmentar d’un 3,9%; finalment, el primari amb una aportació residual al VAB conjunt (només del 0,1% el 2014) retrocedia d’un -2,0%.

Al Camp de Tarragona, el VAB va augmentar d’un 3,3% el 2015, situant-se en cinquè lloc entre els eixos catalans. Els resultats del 2015 expressen, fonamentalment, l’expansió del terciari que, amb un 63,7% del VAB de l’eix, va augmentar a una taxa del 4,09%, mentre que la indústria (29,7% del VAB total) creixia d’un 1,9%; del seu costat, la construcció (5,5% del VAB el 2014) va augmentar d’un 2,7% i el primari va caure d’un -1,5%.

Les Comarques de Muntanya van presentar el 2015 un augment del VAB del 2,6%, inferior al 3,4% català, situant-se només per davant del Pla de Lleida (2,3%). Aquests resultats menys positius expressen, en especial, els reduïts registres industrials (29,0% del total), empentats per la lleugera davallada de les produccions energètiques, així la indústria mostrà un 0,4%, un valor allunyat del català (2,7%). Addicionalment, ni la construcció (9,9% del VAB el 2014), amb un increment del 0,2%, ni el primari (pes del 3,2% i avenç del -0,6%) varen ajudar a l’augment de l’activitat. En canvi, aquestes dinàmiques foren contrarestades pel fort increment dels serveis (57,9% del VAB el 2014), que varen créixer d’un 4,3%.

En darrer lloc, el VAB del Pla de Lleida va créixer d’un moderat 2,3% el 2015, que reflecteix la dinàmica terciària (63,7% del VAB), el VAB de la qual va augmentar només d’un 2,6%, tot i que també hi han contribuït el menor avenç de la construcció (3,2%) i la davallada de la important branca del primari (10,0% del VAB), que va caure d’un -2,3%. Aquesta dinàmica només va ser parcialment compensada pel més intens avenç industrial (19,7% del VAB total), amb un increment del 3,2%.

Dinàmica per comarques 2015: àmplia dispersió de resultats, des del -0,1% de l’Alta Ribagorça al 6,0% de l’Osona

La dinàmica sectorial s’ha traduït en comportaments molt distints a les diferents comarques, amb diferències notables entre aquella amb menor creixement (l’Alta Ribagorça, amb una lleu caiguda del -0,1%) i la de major avenç (l’Osona, amb un augment del 6,0%). Cal destacar com, el 2015, només l’Alta Ribagorça va presentar contracció del VAB comarcal, a diferència del 2014, quan el nombre de comarques amb davallades del seu VAb fou molt superior.

En l’àmbit del sector que domina el perfil cíclic de l’activitat, el terciari, les 42 comarques del país es mouen entre dos extrems força allunyats: el màxim de la Val d’Aran (7,3%) i el mínim de l’Alta Ribagorça (0,3%). Del seu costat, i reflectint la importància de l’energia, l’amplitud de registres a la indústria abraça des del màxim del 6,1% de la Ribera d’Ebre al mínim del -0,7% del Pallars Sobirà. En el cas de la construcció, la distància també va ser important, entre el molt elevat augment del Berguedà (9,2%) i la davallada del Pallars Sobirà (un -3,3%). Finalment, en el primari les diferències també foren notables, entre la caiguda del Garraf (-13,4%) i el creixement del Barcelonès (10,1%).

Les 20 comarques que van presentar un augment del VAB superior a la mitjana catalana (3,4%) dibuixaven un mapa que s’estenia pel sud del país, abraçant la Ribera d’Ebre (5,8%), la Terra l’Alta (3,9%), el Montsià (3,8%) i el Baix Ebre (4,3%), enllaçant amb comarques del Camp de Tarragona, com el Tarragonès (4,1%) i el Baix Penedès (3,5%), del Pla de Lleida com el Pla d’Urgell (3,4%), continuant per l’àrea metropolitana de Barcelona, amb l’Anoia (3,6%), el Baix Llobregat (4,8%), el Vallès Occidental (4,4%), el Vallès Oriental (4,6%) i el Maresme (3,6%), seguit per la Selva (3,7%) i el Gironès (4,3%), s’estenia per les comarques centrals de l’Osona (6,0%), el Moianès (4,82%) i el Berguedà (3,75%) i, amb la Garrotxa (4,9%), enllaçava amb la Cerdanya (4,0%) i, finalment, la Val d’Aran (4,8%).

Un segon grup de 21 comarques, amb creixements del VAB positius però inferiors a la mitjana, defineixen una llesca de país que, de sud a nord i d’est a oest, s’estén abraçant l’Alt Empordà (3,2%), el Baix Empordà (3,3%) i el Pla de l’Estany (2,6%) a Girona; en els àmbits de la muntanya emergeix el Ripollès (2,3%), el Bages (3,2%), el Solsonès (2,3%) i l’Alt Urgell (2,3%), des d’on s’estén cap a la Noguera (1,6%), la Segarra (2,2%), les Garrigues (2,0%), el Segrià (2,3%) i d’Urgell (1,8%) i continua estenent-se vers el sud, a l’Alt Penedès (1,8%), la Conca de Barberà (2,2%), l’Alt Camp (3,3%), el Baix Camp (2,1%) i el Priorat (2,0%). D’aquest conjunt queden aïllades les comarques del Barcelonès (2,6%) i el Garraf (2,5%), el Pallars Sobirà (1,7%) i el Pallars Jussà (0,4%). Finalment, l’Alta Ribagorça mostra una lleugera davallada (-0,1%).

 

Crema freda de pinya

Crema freda de pinya amb mascarpone i amaretto

Crema freda de pinya

La recepta d’avui barreja àcid, dolç i amarg … contrast de sabors per a unes postres. Vegem la recepta:

Ingredients per a 4 pax
• 250 gr. formatge mascarpone
• 100 ml. Llet semi-desnatada
• 3 fulles de gelatina
• 6 rodanxes de pinya natural
• 2 magdalenes
• 4 neules petites
• 3 cullerades soperes de licor d’amaretto
• Edulcorant líquid
• 2 culleretes melmelada de maduixa

Elaboració

En un pot escalfem la llet i el licor d’amaretto. Afegim la gelatina prèviament hidratada i escorreguda. Remenem fins a la seva dissolució, apartem del foc, afegim edulcorant i deixem refredar lleugerament.
Liqüem el formatge i la pinya, quan estigui, afegim la llet anterior, tornem a liquar, de manera que ens quedi una crema fina.
A la base dels gots, esmicolem les magdalenes, i les mullem en licor d’amaretto.
A continuació, repartim la crema i deixem reposar a la nevera perquè agafi un lleuger cos.
Acabem decorant amb la melmelada de maduixa i una neula.
Deixem reposar a la nevera mínim dues hores.

Consell
Com més hores al frigorífic, millor. En lloc de magdalena, podem usar pa de pessic, llengua de gat o similar. Per consistència més compacta, afegir un altre full de gelatina.

Autor: dlcocinaygastronomia.com

Dolors Bassa. consellera

Dolors Bassa: “Els 3 primers mesos d’estada a un centre sociosanitari tornaran a ser gratuïts”

Ara, només ho era el primer mes

Dolors Bassa. consellera

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies ha anunciat que a partir del mes que ve, l’estada a un centre sociosanitari tornarà a ser gratuïta pels usuaris els tres primers mesos, tornant així a la situació que hi havia el 2012. Bassa ha explicat que revertim les retallades i tornem a passar als 90 dies gratuïts quan fins ara, només ho eren els primers 30 dies. Centrem els nostres esforços en invertir per les persones’.
Aquesta mesura costa 2,5 milions euros i permet que l’usuari estalviï una mitjana d’entre 930 fins a 1080 euros.
L’any 2013 es va modificar el període de carència del copagament per les persones ateses en centres sociosanitaris de llarga estada. Aquesta modificació establia que, a partir del dia 31, la persona havia de fer-se càrrec d’acord amb la seva capacitat econòmica del mòdul social de la seva plaça, i no a partir dels 90 dies, com fins aleshores estava establert.
Els centres sociosanitaris són espais assistencials dotats de l’estructura i del personal necessari per atendre pacients amb necessitats sanitàries i socials de llarga estada que precisen atenció continuada per malalties o processos crònics. Una persona fa ús d’un centre sociosanitari després d’haver estat en un centre hospitalari o a casa seva, i ja no és necessari que ocupi una plaça hospitalària però no està preparada per tornar al seu domicili habitual.
Segons el mapa de serveis socials de 2015 hi ha 4630 places en centres sociosanitaris amb finançament públic en 149 centres sociosanitaris.
instagram 2016.11.24

Una ullada a Girona (@cadireta)

Una foto publicada por Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa