Autor Opinió
3 març 2017 a 12:00

Emprenedoria corporativa

1 Flares 1 Flares ×

Marc Bernadich

Dimecres passat s’inaugurà el quart punt de venda de Ca l’Arpellot, que, sota el lema “Salut i bons aliments”, ha suposat una innovació en la distribució alimentària de casa nostra.

Els premis Pimec 2016 van guardonar la iniciativa i en van valorar el fet de ser “el primer supermercat saludable que a més fomenta l’educació en l’alimentació”. A més d’això, Ca l’Arpellot suposa la unió inèdita de dos vectors competitius com ara l’alimentació saludable i també la conveniència, és a dir, està pensat per persones que desitgen cuidar la seva ingesta però que alhora gaudeixen de poc temps per preparar-la. En definitiva, a l’interior de un Ca l’Arpellot trobarem  un món de solucions alimentàries saludables i també sorprenents.

Ca l’Arpellot és un clar exemple d’un tipus d’emprenedoria poc coneguda: l’emprenedoria corporativa, ja que Ca l’Arpellot és una empresa sorgida del Grup Llobet, una firma que inicià el seu bagatge fa gairebé 100 anys i que avui ja és un conglomerat d’empreses.

Sovint associem l’emprenedoria a un individu o equip de persones que de zero inicien una activitat. Però també cal considerar la creació d’empreses (o de conceptes de negoci) provinents d’altres empeses ja constituïdes. Sembla que la definició anglesa Spin-Off ha arrelat per definir aquest fenomen. Una empresa, per créixer, pot seguir 2 opcions: o fer-se gran amb la activitat que ja realitza (créixer en vendes, punts de venda, treballadors, etc..) o incrementar la seva activitat mitjançant altres iniciatives independents del que desenvolupava fins llavors.  Aquesta segona via pot prendre dues direccions: vertical o horitzontal. La integració vertical vol dir créixer en projectes inherents a la cadena de valor de l’empresa i que fins aquell moment, es desenvolupava externament. En seria un exemple una empresa elaboradora de pernils que decideix invertir en les seves pròpies granges i per què no, les seves pròpies botigues detallistes. D’aquesta manera, l’empresa integra tot el canal, de punta a punta, per múltiples raons estratègiques: eficiència econòmica, control de qualitat o polítiques de màrqueting. La diversificació horitzontal, la segona via i la que ara ens ocupa, es refereix al desenvolupament de negocis no intervinents en la cadena de valor de la companyia i que busquen en si mateix, iniciar una altra cadena de valor. Aquesta diversificació pot ser relacionada (l’activitat de la qual té a veure amb l’empresa mare) o no (més arriscada, on no hi ha relació directa, i per tant, s’inicia en altres camps allunyats de la matriu). Òbviament, sigui quina sigui l’opció executada, es busquen les sinergies, és a dir, aprofitar els capitals (social, intel·lectual, relacional i financer) de la primera empresa per transferir-los, em forma d’empelt, a la de nova creació.

En efecte ens podem imaginar un arbre fruiter on s’han practicat diversos empelts que ara donen fruits ben diferents, i que tot i compartir una mateixa reïna, fructifica diferentment. Qui sap si, en un futur, una llavor d’aquests fruits poden fer néixer un altre arbre. En efecte, aquest tipus de creixement empresarial és orgànic i natural i necessita de bons aliments per tenir una bona salut. Tal i com proclama el projecte de Ca l’Arpellot, per molts anys que puguem tenir empreses emprenedores i que amb salut i bons aliments proliferin molts projectes com aquest a la Catalunya Central.

El Dr. Marc Bernadich és professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Switch to mobile version
1 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×