Autor Articles i estudis
10 març 2017 a 18:00

Hatra, la batalla que van guanyar els escorpins

1 Flares 1 Flares ×

ireneu escorpi

foto: http://lanacionweb.com

Les èpoques de crisi, si alguna cosa tenen de bo, és que aguditzen l’enginy de la població. Aquest enginy es tradueix a més creativitat i capacitat per buscar solucions a problemes seriosos, que d’altra manera simplement no es desenvoluparien. Això ha passat a totes les situacions de crisi de la humanitat i poques coses més crítiques hi ha a la nostra història que les guerres, que en posar la vida en perill, la ment humana encén la seva bombeta amb la potència d’un focus d’un estadi de futbol. Aquesta situació de lucidesa barrejada amb desesperació va fer que a l’antiguitat s’arribessin a utilitzar escorpins a la guerra. El més graciós de l’assumpte és que, fins i tot, van funcionar.

Any 198-199 després de Crist. Septimi Sever, emperador de l’Imperi Romà, no estava per fer una calçotada exactament amb els parts, un imperi limítrof amb el romà, i que s’estenia -en els seus millors temps- des de Síria fins a pràcticament l’Índia, incloent dins de seu l’antic imperi persa. Partia era competidor dels romans pel control de la Mediterrània oriental, i tenien continus frecs fronterers, el que provocava constants escaramusses per un treu-me-allà-aquests-territoris que s’arrossegaven des dels temps de Neró.

Les contínues batalles eren autèntics xocs de trens que no acaben de decantar les balances generals de les victòries cap a uns o altres, ja que si bé unes vegades els romans els donaven la del pop als parts, altres vegades eren els parts els que deixaven ben arregladet l’exèrcit de Roma, tornant a deixar el còmput general en taules.

Així les coses, Septimi Sever va intentar capturar la ciutat parta d’Hatra, les ruïnes de la qual se situen a les rodalies de Mossul, a l’actual Iraq. No obstant això, Hatra, com llogaret d’Astèrix, repel·lia una i altra vegada els atacs de les esquadres romanes, la qual cosa omplia d’orgull i satisfacció a l’iniciador de la dinastia dels Severs.

El sevillà emperador Trajà, al 116, tot i vèncer a l’exèrcit part -que el va portar a construir la coneguda Columna de Trajà – no va poder doblegar la fortament defensada ciutat d’Hatra. Gairebé un segle després, els romans tornaven a intentar fer caure Hatra amb Septimi Sever al capdavant, però les tàctiques noves que van utilitzar aquest cop els parts van fer desistir els romans d’intentar conquistar-los.

Septimi Sever va enviar les seves potents màquines de guerra per poder vèncer la resistència de la ciutat, com ara les torres de setge. No obstant això, els resistents parts van decidir utilitzar nafta encesa sobre les torres de setge romanes per repel·lir-los. La nafta, com derivat del petroli (recordar que a l’Iraq, el petroli rajava espontàniament del sòl) amarava de mala manera les estructures de fusta i pell i, a sobre, era impossible d’apagar, perquè l’aigua revifava les flames. Tot i això, els romans no van desistir a l’afany de derrotar els parts i va fer avivar, encara més si cabia, la imaginació als cabuts habitants d’Hatra.

Efectivament, davant la desesperada situació, els hatrians van decidir utilitzar contra els seus assetjadors una innovadora arma biològica que va fer les “delícies” de les legions romanes encarregades de lluitar contra ells: els escorpins. Per a això, els parts van agafar tots els escorpins que van poder de l’àrid territori que envoltava la ciutat i els van ficar dins d’olles de fang, les quals llançaven als soldats romans. Aquestes, en trencar-se enmig del fragor de la batalla, deixaven en llibertat els escorpins, els quals, al trobar-se en tal “fregat”, començaven a picar a tort i a dret fins a deixar secs els seus agullons. Els soldats, afectats per les picades, no estaven preparats per contrarestar el verí i van causar enormes baixes, el que va ser decisiu perquè Septimi Sever es decidís a retirar l’ofensiva contra Hatra.

Sigui com sigui que els escorpins es van endur la fama, segons algunes fonts els atuells de fang, no només contenien escorpins, sinó que també van incorporar a aquestes bombes “biològiques” tota mena d’insectes verinosos voladors, entre ells abelles i vespes. L’atac d’aquestes vespes combinades amb l’atac letal dels escorpins, van convertir als legionaris romans en autèntics coixins d’agulles humans, els quals van acabar per retirar-se i deixar en pau als parts.

Els parts van acabar per ser els vencedors d’aquella batalla gràcies a l’eficaç paper d’uns petits però temuts (i temibles) insectes. No obstant això, el que realment va vèncer va ser l’enginy humà, ja que la desesperació i la por van obligar els assetjats a posar en marxa la seva matèria grisa per buscar solucions efectives. Tant de bo la humanitat no necessités de trobar-se entre l’espasa i la paret per actuar amb intel·ligència i així, d’aquesta manera, treure tot el seu potencial creador. Possiblement, a hores d’ara, tindríem un món molt millor del que tenim.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

Switch to mobile version
1 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×