Obituari 01.07.2017

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Cristóbal Lozano Martín 58 any 01/07/2017 09:00 Temple Cementiri
Rafael Bailón Ávila 67 any 01/07/2017 12:00 Temple Cementiri
Manuel Cantero Cuenca 87 any 01/07/2017 11:00 Temple Cementiri
Jaime Vitó Morros 91 any 01/07/2017 16:00 Temple Cementiri
Luisa Montoya Palenzuela 89 any 01/07/2017 10:00 Temple Cementiri
temperatures Juny-17

Balanç de més de 2 setmanes de calor intensa al juny

Amb rècords de temperatura nocturna

temperatures Juny-17

Al llarg de més de dues setmanes Catalunya ha viscut un episodi de calor intensa, amb valors de temperatura màxima que durant diverses jornades s’han situat entre 35 i 40 ºC a bona part de l’interior i entre 30 i 35 ºC a la franja litoral i a les valls del Pirineu.
Més enllà dels valors més extrems, la temperatura s’ha mantingut clarament per sobre dels valors normals per l’època durant més de dues setmanes, sobretot entre el 10 i el 24 de juny, com a conseqüència de la presència d’una dorsal anticiclònica sobre la península Ibèrica i l’arribada d’una massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica.
El més destacat de l’episodi ha estat el fet que l’arribada de la calor intensa, plenament canicular, s’hagi produït durant la primera quinzena de juny, així com la seva persistència. Els mapes de temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altura) del dijous 15 i el dissabte 24 de juny a les 00h UTC mostren la massa d’aire càlid emergint des del nord d’Àfrica i afectant de ple Catalunya, amb valors de 20 a 25 ºC sobre el Principat, típics d’una calorada de ple estiu.
Al llarg del juny de 2017, després d’una primera setmana relativament fresca i abans de la baixada de temperatura prevista pels últims dies de mes, destaquen més de dues setmanes amb temperatura molt superior a la normal, amb dos màxims al voltant dels dies 15 i 24 i una anomalia respecte de la mitjana climàtica de fins a +9 ºC el dia 15.
 
 
Temperatura màxima de fins a 40 ºC
Els mapes següents, generats a partir de les dades mesurades per la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), mostren la distribució de la temperatura màxima assolida a Catalunya els dies 15, 17, 22 i 23 de juny, dates en què la calor va ser més intensa al conjunt del país.
El dissabte 17 de juny es va assolir el valor més elevat de l’episodi a Catalunya, amb 40,4 ºC a Vinebre (la Ribera d’Ebre).
La següent taula mostra les estacions de la XEMA que al llarg d’aquestes dues setmanes han registrat màximes més altes, iguals o superiors als 38 ºC. Són localitats situades als indrets típicament més calorosos del país en aquesta mena de situacions, com ara la Ribera d’Ebre, el pla de Lleida, el pla de Bages, el Priorat, la conca de Tremp i la vall del Segre:
Superació del llindar de situació meteorològica de perill per calor
Entre l’11 i el 26 de juny, 101 de les 181 estacions de la XEMA (56%) han superat almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor, definit com al percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos d’estiu (juny-agost).
Els dies amb més superacions van ser el dijous 15 i el dissabte 17 de juny, amb 40 estacions cadascun (22% del total), tant del litoral i prelitoral com de l’interior. Després d’una transitòria baixada de la temperatura, amb cap superació del llindar els dies 19 i 20 de juny, la calor es va tornar a intensificar ràpidament fins a assolir un nou màxim entre el dijous 22 i el divendres 23 de juny, amb 28 i 26 superacions respectivament, concentrades a Ponent.
D’altra banda, 5 de les 181 estacions disponibles han superat el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que només molt puntualment es podria parlar d’una autèntica onada de calor.
Rècords de temperatura màxima de juny
Un total de 12 de les 138 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades han igualat o superat la seva temperatura màxima absoluta de juny entre els dies 14 i 23. Es tracta d’estacions repartides irregularment pel Principat, des del litoral fins a l’alta muntanya pirinenca. Cal destacar especialment els casos de Cabanes (Alt Empordà) i Benissanet (Ribera d’Ebre), estacions amb més de 20 anys de dades, que el dia 17 van superar clarament la seva màxima absoluta de la sèrie:
Per tant, es pot dir que la majoria de les 138 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades han registrat alguna temperatura màxima més alta que la d’aquest episodi durant algun mes de juny de les últimes dècades, molt especialment el juny de 2003 (tant els dies 14-15 com els últims 10 dies de mes), però també el juny de 2001 (dies 22-25). I de manera més localitzada, també el juny de 2005 (dies 24-29) o de 2012 (dies 21-29), entre d’altres.
Ara bé, l’únic precedent d’una calorada més intensa i extensa que la d’enguany en un mes de juny és de l’any 2003, quan començava l’estiu més calorós que s’ha registrat a Catalunya.
Rècords de temperatura nocturna
La temperatura nocturna també ha estat força elevada, amb nits tropicals (temperatura mínima igual o superior a 20 ºC) no només al litoral i a diversos sectors del prelitoral, sinó també en alguns punts de l’interior, sobretot quan la massa d’aire era més càlida sobre Catalunya o bé hi havia nuvolositat.
Al llarg de l’episodi, 15 de les 138 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades han igualat o superat la temperatura mínima més alta en un mes de juny. Cal assenyalar que es tracta de la mínima diària (0-24h UTC):
A l’àrea urbana de Barcelona, on l’illa de calor impedeix el refredament nocturn, s’han arribat a registrar algunes nits tòrrides, amb una temperatura mínima igual o superior als 25 ºC. Al centre de la ciutat, l’estació de Barcelona – el Raval no va baixar de 25,0 ºC durant la nit del 15 al 16 de juny i de 25,5 ºC la nit del 16 al 17, acumulant 70 hores sense baixar dels 25 ºC, un fet insòlit al juny al llarg dels seus 10 anys de dades.
resultats PAU 2017

25.960 estudiants han aprovat les PAU

408 estudiants rebran les distincions de les PAU 

resultats PAU 2017

Els dies 13, 14 i 15 de juny un total de 31.580 estudiants es van presentat a les proves d’accés a la universitat (PAU). D’aquests, 27.610 es van examinar de la fase general i 3.970 només de la fase específica. La nota mitjana global de les PAU (fase general) ha estat de 6,434. La secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Mercè Jou, ha destacat que els resultats d’enguany “estan en la línia habitual de les PAU dels darrers anys”.
Dels estudiants que enguany han cursat segon de batxillerat, un total de 25.469 (95,14%) dels 26.769 que s’han presentat, podran accedir el curs que ve a la universitat. La nota mitjana de PAU (fase general) d’aquests estudiants és de 6,448. La nota mitjana de l’expedient de batxillerat ha estat de 7,40, i la nota mitjana d’accés a la universitat, que es calcula en base al 60% corresponent a l’expedient de batxillerat i el 40% restant a la nota de la fase general de les PAU, ha estat de 7,019. En aquest sentit, Jou ha subratllat que “el diferencial entre la mitjana de l’expedient de batxillerat i la mitjana de les PAU és només de 0,9 punts, el que referma les PAU com a un bon instrument per ordenar l’accés a la universitat segons criteris estrictament acadèmics”.
Dels 3.970 estudiants que només s’han examinat de la fase específica, 1.665 procedeixen de batxillerat i 2.305 de cicles formatius de grau superior (CFGS). El percentatge d’aquests alumnes de la fase específica aprovats ha estat del 83,78% en el cas d’alumnes de batxillerat i del 68,68% en el cas d’alumnes de cicles formatius de grau superior (CFGS).
Resultats globals PAU 2017 (Fase general)
 
Resultats globals fase general
TOTAL
Matriculats
27.760
Presentats
27.610
Aprovats
25.960
% Aprovats/Presentats
94,02%
Mitjana Expedient (Aprovats)
7,38
Mitjana PAU (Aprovats)
6,434
Mitjana Accés (Aprovats)
7,003
 

Resultats per demarcacions i per matèries

Per demarcacions, els resultats han estat els següents:
Demarcació
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Catalunya
Aprovats PAU
19.604
2.350
1.589
2.417
25.960
Mitjana Expedient
7,37
7,25
7,58
7,44
7,38
Mitjana PAU
6,425
6,509
6,538
6,356
6,434
Mitjana Accés
6,994
6,959
7,134
7.007
7,003
Pel que fa a les qualificacions, les notes mitjanes de matèries comunes, incloses en la        fase general, han estat:
Mitjana
Alumnes aptes
Llengua catalana i literatura
6,39
25.861
Llengua castellana i literatura
6,57
25.984
Anglès
6,09
25.424
Francès
7,73
424
Alemany
8,28
93
Italià
5,08
37
Història
6,73
10.122
Història de la filosofia
6,27
15.861
 
I les notes mitjanes de matèries de modalitat han estat:
Mitjana
Alumnes aptes
Anàlisi musical
5,81
200
Biologia
6,64
7.752
Ciències de la terra i medi ambient
5,85
1.279
Cultura audiovisual
6,87
1.441
Dibuix artístic
7,43
572
Dibuix tècnic
4,74
1.905
Disseny
7,08
801
Economia de l’empresa
5,76
6.375
Electrotècnia
5,91
512
Física
6,46
5.441
Geografia
6,72
4.690
Grec
6,79
658
Història de l’art
6,70
4.695
Història i fonaments de les arts
6,23
181
Literatura castellana
6,06
1.702
Literatura catalana
6,83
1.725
Llatí
6,91
2.962
Matemàtiques
6,38
11.301
Matemàtiques aplicades CC.SS.
6,55
13.969
Química
6,07
6.748
Tecnologia industrial
7,05
1.535
 
 La nota mitjana d’accés de l’alumnat que ha finalitzat el batxillerat l’any 2017 és de 7,019.
PRESENTATS
APROVATS
Mitjana Exped.
Mitjana PAU
Mitjana d’Accés
2012/2013
24.728
23.699
7,27
6,359
6,903
2013/2014
25.515
24.554
7,30
6,489
6,973
2014/2015
25.863
25.240
7,30
6,717
7,067
2015/2016
26.099
25.478
7,32
6,660
7,057
2016/2017
26.769
25.469
7,40
6,448
7,019
Nota més alta
En aquesta convocatòria la nota més alta és d’un 9,80 i l’han obtinguda quatre noies: una, alumna de Girona, una altra de Manresa i dues alumnes de Barcelona ciutat. Dues d’aquestes alumnes són de centres públics i dues de centres privats o concertats. Pel que fa a la resta de demarcacions, la nota més alta de Tarragona correspon  a un estudiant dels Pallaresos, alumne de l’Institut Martí Franquès, que ha obtingut un 9,75. La nota més alta de Lleida correspon a tres estudiants que han obtingut un 9,5: dos nois de la capital del Segrià, ambdós de l’Institut Samuel Gili i Gaya, i una noia d’Oliana.
 
Enguany hi ha 408 alumnes, 232 noies i 176 nois, que rebran la distinció que atorga el Govern de la Generalitat als estudiants amb una nota igual o superior a nou en la fase general de les PAU. L’acte de lliurament  tindrà lloc el proper 20 de juliol a Barcelona.
Els estudiants poden consultar el resultat de les proves a través del portal https://accesnet.gencat.cat. En el moment de la consulta dels resultats ja es pot  descarregar el document personal acreditatiu de les qualificacions dotat amb un codi segur de verificació. Aquest document és necessari per formalitzar la matrícula universitària, un cop s’hagi fet l’assignació de places.
 
Resultats PAP Educació
Pel que fa a la prova d’aptitud personal per accedir als graus d’Educació, que enguany s’ha realitzat per primera vegada independentment de les PAU, dels 2.926 estudiants matriculats, un  total de 2.713 van realitzar els dos exàmens de la prova. Finalment, 1.931 (el 71,18%) són aptes; concretament 339 són homes i 1.592 dones.
 
Seu examen
Matriculats
Presentats
Aptes
% Apte / Presentats
Barcelona
1.248
1.133
785
69,29%
Bellaterra
652
620
496
80,00%
Girona
350
327
210
64,22%
Lleida
279
258
174
67,44%
Tarragona
397
375
266
70,93%
Total general
2.926
2.713
1.931
71,18%
Jordi Franch

La bombolla del deute públic, apocalipsi financer?

Jordi Franch
Jordi Franch

La Reserva Federal (Fed) dels EUA, amb Janet Yellen al capdavant, ha tornat a pujar el tipus d’interès. Ara es troba en el 1,25%. Continua sent molt baix, però marca un canvi de tendència important. Per primera vegada en quasi una dècada, el preu més important de l’economia abandona el terreny sepulcral del 0%.

El propòsit d’aquesta progressiva escalada és el d’ajustar el cost del finançament del conjunt de l’economia a uns nivells que no indueixin la generació de noves bombolles. Tot i els recents increments, encara ens estem movent en unes cotes històricament molt baixes. Més enllà del simbolisme d’aquesta pujada, a la política monetària de la Fed encara li queda molt camí a l’alça per recórrer durant els propers anys. No només a l’hora de continuar elevant el tipus d’interès, sinó també de reduir els abultats estocs de deute públic i hipoteques tòxiques que acumula el banc emissor en el seu balanç de situació. Per tenir una referència, l’interès fixat manu militari per la Fed, a l’esclatar la gran recessió del 2008, va passar del 5% al 0,25% a finals d’any. Alhora, les operacions orquestrades de rescat bancari i ajuda a l’Estat varen significar multiplicar el balanç del Banc Central per cinc, passant d’un actiu total inferior al bilió de dòlars als 4,5 bilions actuals. En termes del PIB, significa passar del 6% el 2007 al 30% el 2015. Segons les paraules de l’anterior governador de la Fed, Ben Bernanke, havien après la lliçó de Milton Friedman, el difunt líder de l’Escola de Chicago. Amb l’esclat de la crisi, la política monetària no operaria amb cap restricció i serviria per finançar il·limitadament, i a cost nul, qualsevol institució governamental o bancària (amb l’excepció de Lehman Brothers).

Els instruments que utilitzen actualment els bancs centrals per executar la política monetària són tres: les operacions de mercat obert, les facilitats permanents i les reserves mínimes obligatòries de la banca comercial. Aquest darrer és la proporció dels dipòsits que les entitats financeres han de tenir en caixa. Als EUA és el 10% (a l’eurozona l’1%). Per tant, els bancs tenen l’obligació de guardar només 10 dòlars (1 euro) de cada 100 dipositats en comptes a la vista. La resta es dedica a préstecs, fet que permet la multiplicació del crèdit i la creació de diner fictici o virtual. Potencialment, cada dòlar que entra en un banc pot arribar a multiplicar-se per deu (per cent en el cas de l’euro). Forma part del misteri de la banca, tan important com desconegut. Pel que fa a les facilitats permanents, aquestes són de dos tipus: La facilitat marginal de crèdit, que permet a les entitats financeres obtenir crèdit a un dia a un tipus d’interès predeterminat, i la facilitat marginal de dipòsit, que els permet efectuar dipòsits a un dia remunerats també a un tipus d’interès. Les operacions de mercat obert, la més important i utilitzada, són la compra, per part del Banc Central, de títols de deute públic a un banc comercial. Quan els Estats s’endeuten, els bancs subscriuen el deute públic (la relació Estat-Banca forma part d’una amistat natural que ve de lluny). El Banc Central paga al banc comercial en el compte que aquest manté amb el primer. I el banc comercial, a l’augmentar les seves reserves bancàries, podrà utilitzar-les en qualsevol moment per concedir préstecs. A més, el tipus d’interès fixat pel Banc Central en aquestes subhastes és el referent principal del mercat bancari, ja que s’utilitza de referència bàsica.

Així, tradicionalment, els bancs centrals han influït sobre les taxes d’interès del conjunt de l’economia perquè els bancs privats depenien del finançament que podien aconseguir en el mercat interbancari i eren els bancs centrals els que controlaven indirectament l’interbancari. Si el banc central pujava els tipus, el finançament de l’interbancari s’encaria i els bancs privats acabaven traslladant la pujada a famílies i empreses. En l’actualitat, però, els bancs privats no tenen cap necessitat de recórrer a l’interbancari: com a resultat dels programes de quantitative easing dirigits pels bancs centrals, el finançament il·limitat a cost nul fa que literalment nedin en piscines de liquiditat. Per contrarestar-ho, la Fed intenta retirar aquest excés de liquiditat, pagant als bancs perquè li prestin el seu excés de reserves. Malgrat tot, aquesta és una política transitòria i, a mitjà termini, no li quedarà altre remei que desfer el programa de compra de deute públic. Haurà, per tant, de revendre les Lletres del Tresor i Obligacions de l’Estat que ha adquirit massivament durant els últims anys. Què passarà quan es posin a la venda bilions de títols de deute públic? Que el seu preu baixarà en picat, el tipus d’interès pujarà i la monstruosa bombolla de deute públic, la mare de totes les bombolles, col·lapsarà. El perill de contagi a les borses serà imminent. Als EUA, des del 2008, dos bilions de dòlars s’han destinat a finançar la compra de les accions pròpies. No és d’estranyar que l’índex Dow Jones estigui en màxims històrics ni que la ràtio del preu de les accions sobre els beneficis assoleixi també cotes de vertigen. Estem a les portes d’un nou crac borsari mundial? Caldrà seguir amb molta atenció la política monetària de la Fed i dels principals bancs centrals.

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Pedrosa taxi

La Generalitat i les principals associacions del taxi acorden mesures per evitar l’intrusisme

Durant l’aturada de 24 hores d’ahir

Pedrosa taxi

El director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa, es va reunir al Palau de la Generalitat amb representants de les associacions del taxi que havien convocat per ahir una aturada de 24 hores que ha acabat avui a les 6 hores. En aquesta trobada, Padrosa ha refermat el compromís del Govern contra l’intrusisme en aquest sector i ha acordat diverses mesures per fer-hi front.
En concret, han pactat la creació d’una comissió de seguiment sobre l’evolució de les negociacions en relació a l’atorgament de noves autoritzacions de vehicles de transport amb conductor (VTC). Així mateix, es potenciarà el control i inspecció en les zones on es poden produir més serveis irregulars i es reforçaran els efectius d’inspecció, alhora que es treballarà per clarificar la interpretació de la normativa sobre les condicions operatives dels serveis de lloguer de VTC.
D’altra banda, la Generalitat s’ha compromès a defensar davant del Ministeri de Foment la proporció que marca la Llei d’ordenació dels transports terrestres estatal (LOTT) entre VTC i taxi, que és d’1 a 30.
Aquest acord es complementa amb les propostes i mesures que la Generalitat va exposar durant l’últim Consell del Taxi, dilluns passat, i que ha presentat al Ministeri de Foment. El document inclou propostes que hauria d’aplicar l’Estat, altres la Generalitat i altres els ens locals, relatives a la sol·licitud, l’atorgament i el règim de funcionament de les autoritzacions tant de taxi com de vehicles de transport amb conductor.
Entre les propostes que hauria d’implementar l’Estat hi ha la de restringir la transmissió d’autoritzacions de manera temporal o en funció de les condicions d’obtenció, o també revocar-les per inactivitat. La Generalitat es compromet, entre d’altres, a fomentar el taxi compartit o a la demanda. En l’àmbit local, es proposa incorporar elements tecnològics per al seguiment i control de l’activitat en l’àmbit territorial.
instagram 2017.06.30

Punt final de la Festa Major de Sant Joan Despí (@evasjd)

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

Obituari 30.06.2017

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Antonia García Vergara 89 any 30/06/2017 12:00 Parròquia Mare de Déu de Montserrat
Emilia Miguel Berenguel 92 any 30/06/2017 11:00 Temple Cementiri
Luis Alcoberro Casé 89 any 30/06/2017 10:00 Temple Cementiri
Antonio García García 52 any 30/06/2017 09:00 Sala cerimònies Tanatori de Terrassa
Araceli Cuadrado Roldán 80 any 30/06/2017 16:00 Temple Cementiri
José Corbalán Morales 64 any 30/06/2017 17:00 Temple Cementiri
ireneu sixto v papa

La “miraculosa” millora del murri papa Sixt V

ireneu sixto v papa

foto:Wikimedia Commons

Una de les acusacions que més usualment reben els polítics en campanya electoral és que fan absolutament de tot per aconseguir accedir al càrrec polític desitjat, sense cap remordiment d’utilitzar qualsevol martingala, ja sigui legal o il·legal, moral o immoral, sempre que s’assoleixi l’anhelada poltrona. Aquesta visió dels polítics, en tant que generalització, és intrínsecament falsa, encara que si mirem alguns passatges curiosos de la Història, potser hauríem de pensar en allò de que l’excepció confirma la regla. Tal va ser el cas del Papa Sixt V el qual, davant de tot el Conclave cardenalici, va experimentar una “miraculosa” recuperació física tan aviat va ser escollit. Com ho llegeixen.

Corria l’any del Senyor de 1585 i el dia 10 d’abril mor a Roma el papa Gregori XIII (el del calendari gregorià). En aquell temps, la figura del papa tenia un poder polític impressionant que s’estenia per tota la cristiandat, ja fos directament com a líder dels territoris sota control de la Santa Seu o com a representant màxim de l’omnipresent Església Catòlica, pel que havia autèntiques hòsties (consagrades i no consagrades) per aconseguir ascendir a la Càtedra de Sant Pere.

L’Església, a la fi del segle XVI es trobava amb un autèntic forat negre en les seves finances, fruit de l’obsessió de Gregori XIII per acabar amb la reina Isabel I d’Anglaterra, la qual havia tornat a instaurar el protestantisme anglicà que havia abolit l’anterior reina, Maria Tudor. Aquesta especial malvolença va fer que el papat subvencionés generosament a tot aquell que s’enfrontés a Anglaterra, sobretot als exèrcits espanyols (aleshores potència hegemònica), sense gaire èxit. Fracassos que van fer que l’Església pressionés a l’aristocràcia italiana perquè pagués més impostos i així sortir dels números vermells. Com era d’esperar, la mesura va ser una autèntica puntada allà on més mal hi fa per als nobles, els quals, en rebot, van estendre el caos pel territori italià a força de donar suport al bandolerisme per, d’aquesta manera, minar el poder papal aprofitant l’estat de ruïna econòmica i la fama de “fluix” de Gregori XIII.

En aquesta situació d’inseguretat total i de descontrol polític, el papa va donar el seu últim sospir, de manera que, després dels funerals del pontífex (que van durar ni més ni menys que 10 dies), el 22 d’aquell mateix mes d’abril es va convocar a 42 cardenals a conclave per a l’elecció d’un nou papa. Tals eren els moviments estratègics entre les diferents faccions que formaven la cúria cardenalícia que la Capella Sixtina podia haver-se comparat a un bidet ple de piranyes… decorat amb pintures de Miquel Àngel, això sí.

Els debats i votacions se succeïen sense que cap dels 13 candidats possibles aconseguís les dues terceres parts dels suports. I és que si bé, una de les faccions més nombroses estava encapçalada pel nebot del difunt papa (Filippo Boncompagni, cardenal de Sant Sixt) les altres s’aliaven entre elles per evitar que aquesta guanyés. D’aquesta manera, i en vistes que no s’aconseguia cap consens, els electors d’uns i altres, van optar per fer papa a un dels cardenals que més discrets eren i que per ancianitat i debilitat general els asseguraven un papat curt i fàcilment influenciable: el Cardenal Felice Peretti.

Peretti, nascut a Grottammare el 1521, en realitat es deia Srečko Perić, ja que pertanyia a una família sèrbia que havia fugit de la invasió otomana i s’havia instal·lat a Itàlia. En el moment del conclave, amb 64 anys, caminava encorbat amb un bastó, parlava de manera tremolosa i tossia amb profusió, pel que era, a priori, el candidat perfecte a ser el pròxim “papa ninot”.

Així les coses, el dia 24 d’abril a les 15 h., es va produir l’escrutini definitiu i, tan aviat com es va saber que les dues terceres parts dels electors votaven a favor d’aquell decrèpit cardenal i que, per tant, ja no hi havia marxa enrere, Peretti es va incorporar i va tirar el bastó al mig de la capella amb tanta força i decisió que els cronistes deien que semblava tenir-ne no més de 30 anys. La resta de cardenals es van quedar de pasta de moniato. Estupefacció que va passar a terror quan Peretti, ja investit com Sixte V, es va posar a cantar el “Te Deum” amb tal potència que vibrava tota la sala. Els electors es van acollonir, i més d’un va comentar que, d’escollir un papa amb el qual fer el que volien, havien passat de cop a tenir un papa que faria el que volia amb ells… i no s’equivocaven.

Sixt V, que al final va manar des de 1585 a 1590, ha quedat per a la història com un dels papes més severs i intransigents de la Història.

Només arribar, es va dedicar a la caça sense misericòrdia dels bandolers i dels aristòcrates que els sostenien, tallant més caps que caps té un rest d’alls i exposant-les al pont de Sant Angelo cadascuna clavada a la seva corresponent pica. I quan ja no va tenir malfactors per omplir amb els seus caps el pont, es va dedicar a les prostitutes i pispes, deixant Roma més tranquil·la que un museu a dilluns al matí. Per compensar la impopularitat de les seves accions es va dedicar a embellir la ciutat profusament amb tot tipus d’edificis, monuments (veure L’home que no va callar ni sota el pes d’un obelisc) i fins i tot es va erigir ell mateix una estàtua al capdamunt del Capitoli, ja que sabia que els romans no li anaven a dedicar (i que van treure oportunament tan bon punt va morir, és clar).

Així mateix, va fer un treball ingent de política exterior, forçant a Felip II a enviar l’Armada Invencible (amb el seu sonat fracàs) per enderrocar el govern anglicà d’Isabel I, i de lluita contra els diversos protestantismes que amenaçaven el poder papal a Europa, amb els mateixos nuls resultats del seu predecessor.

En conclusió, que quan a Sixt V li van preguntar el perquè de la seva sobtada millora tot just ser escollit papa, els cronistes assenyalen que va respondre “Mentre hem estat cardenal hem caminat amb les esquenes baixes i el cap inclinat per buscar a la terra les claus del cel, però ara que les hem trobat mirem al cel perquè no tenim cap necessitat de la terra “. Un gran exemple d’un murri pontífex per a milers i milers de polítics posteriors que, un cop instal·lats a l’Olimp del poder, deixen de mirar la terra de la qual van partir simplement perquè ja no els cal.

Essència humana en estat pur.

Ireneu Castillo
@ireneuc

caixabank-2

CaixaBank AM i VidaCaixa amplien l’acord de dipositaria exclusiva amb Cecabank

Per a fons d’inversió, sicavs i plans de pensions individuals

caixabank-2

CaixaBank Asset Management i VidaCaixa, amb la mediació de CaixaBank, han arribat a un acord amb Cecabank perquè continuï com a dipositari exclusiu del 80% del patrimoni dels fons d’inversió, societats d’inversió de capital variable i fons de pensions del sistema individual gestionats, respectivament, per CaixaBank AM i VidaCaixa, fins al proper 31 de març de 2027.

Respecte al 20% restant, Cecabank actuarà com a dipositari exclusiu fins a 31 de març de 2022, excepte en un petit percentatge en què l’exclusivitat finalitzarà el 31 de març de 2025.

Com a conseqüència d’aquest acord, CaixaBank rebrà un pagament de 115 milions d’euros i podrà arribar a percebre, durant els propers deu anys, 85 milions més en funció de l’evolució del negoci de dipositaria de Cecabank.

CaixaBank i Cecabank van acordar al gener de 2012 la cessió del negoci de dipositaria dels productes gestionats per CaixaBank Asset Management i VidaCaixa, filials 100% propietat de CaixaBank.

Amb aquest nou acord, CaixaBank promou la separació dels negocis de dipositaria i gestió, pràctica recomanada pels reguladors.

Cecabank, un banc majorista, independent i neutral

Cecabank s’ha consolidat com a principal participant en l’activitat de Securities Services gràcies al seu coneixement profund del negoci i a un elevat grau d’especialització en totes les baules de la cadena de valor. És un banc majorista, independent i neutral, sense clientela retail.

L’objectiu de Cecabank és contribuir a l’optimització de les sinergies per part dels diferents participants en l’ecosistema de la inversió i gestió d’actius.

En l’actualitat, Cecabank supera els 100.000 milions de patrimoni dipositat de més de 1.050 Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions, gestionats per 27 societats i pertanyent a més de 6 milions de partícips. Des de desembre de 2015 el patrimoni s’ha incrementat en un 16% i des de desembre de 2012, un 235%.

Aquest increment es deu a l’augment dels patrimonis dipositats prèviament com a la incorporació de noves gestores com a clients de l’activitat de dipositaria.

Cecabank posa a la disposició dels seus clients tot el seu coneixement i experiència amb un model que està obert a tot tipus d’entitats financeres i institucions sobre la base de l’eficàcia, eficiència i adaptabilitat de les seves solucions. En aquest sentit, Cecabank compta amb una sòlida xarxa d’aliances estratègiques amb proveïdors especialitzats de primer nivell centrats en la innovació i en el disseny de solucions a mesura per als seus clients.

arros_amb_peus_mongetes_naps

Arròs amb peus, mongetes i naps

arros_amb_peus_mongetes_naps

Ingredients:
  • 300 g – Arròs
  • ½ kg – Naps
  • 100 g – Fesols
  • 1 – Cua de porc salada
  • 1 tros – Orella de porc salada
  • 2 – Peus de porc
  • 2 – Ossos de l’espinada
  • 1 – Ceba
  • 2 – Tomàquets
  • Uns brins – Safrà
  • Oli
  • Sal
Preparació:
Coeu les mongetes amb la cua de porc dessalada, l’orella dessalada, els peus i els ossos segons la recepta de mongetes bullides.
En una cassola amb oli, sofregiu els naps tallats, la ceba i el tomàquet.
Quan el sofregit estigui fet, afegiu-hi l’orella i la cua cuites tallades a trossos i el caldo de la cocció.
Quan bulli tireu-hi l’arròs i ho deixeu coure uns 18 minuts aproximadament.
A mitja cocció hi afegiu les mongetes i el safrà.
Serviu l’arròs acompanyat dels peus de porc que hem reservat.Variacions:
S’hi poden afegir baldanes en l’últim moment.
En lloc de safrà s’hi pot posar pebre roig.

Categoria: Arrossos i pastes.
Font: Corpus Culinari Català