Autor Sanitat
29 juny 2017 a 10:00

La recerca en salut mou més de 500 milions d’euros

1 Flares 1 Flares ×

En dos anys a Catalunya

recerca salut

La recerca en ciències de la salut realitzada als centres de recerca biomèdica i instituts d’investigació sanitària de Catalunya ha mogut més de 500 milions d’euros en dos anys, d’acord amb les dades dels exercicis 2014 i 2015, dels quals 300 van correspondre a aquesta darrera anualitat.  Així es desprèn dels informes de la Central de Resultats de Recerca que analitzen els recursos, la transferència i la producció científica dels diferents centres i instituts participats per la Generalitat de Catalunya, a partir de les dades dels exercicis 2014 i 2015, com també les convocatòries del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2017, i que ha presentat avui l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en un acte celebrat al Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Instituts i centres. Dades 2014-2015
Durant el 2015, la Generalitat va atorgar per subvenció directa al conjunt de centres/instituts un total de 60,2 milions d’euros, un 3,5% més que l’any 2014. Tanmateix, la capacitat global per captar recursos competitius dels centres/instituts va augmentar un 26% i la de recursos no competitius un 10%.
Les xifres totals indiquen que per cada euro que la Generalitat inverteix en els centres i instituts, aquests van tenir la capacitat i suficiència de captar quatre euros mitjançant fons competitius i no competitius. Aquest fet, a més de poder fer més recerca i de més qualitat per millorar l’assistència sanitària i la salut de la població, representa un increment de mig punt respecte a les dades de l’any 2014.
Els resultats de l’informe mostren que els centres de recerca són més dependents de l’assignació pública de la Generalitat de Catalunya que els instituts, atès que aquells disposen de més oportunitats d’obtenir fons no competitius com per exemple mitjançant la realització d’assajos clínics.
Una dada important és que s’aprecien signes de recuperació en el nombre de personal contractat dedicat a la investigació, el nombre del qual va patir una davallada durant els pitjors anys de la crisi econòmica.
Durant el 2014, el personal treballant a temps complet en el conjunt de centres/instituts era d’un equivalent a 5.754 jornades completes (Equivalent a Jornades Completes-EJC), la qual cosa correspon a una reducció del 18% respecte al 2013 (7.013 EJC), degut encara a la crisi i a la retallada de pressupostos públics, sigui estructural o en projectes de recerca. Això ha fet encara més competitiu aconseguir recursos externs. En canvi, l’any 2015 el total d’equivalents a jornades completes va augmentar fins a 6.487, arribant quasi als valors de les edicions anteriors (2012-13).
 
El perfil del personal dedicat a la recerca està representat, majoritàriament, per dones entre 30 i 49 anys. Per contra, s’observa una infrarepresentació del talent femení en les posicions de comandament. D’aquesta manera l’informe posa de manifest que hi ha menys dones que siguin investigadores principals o líders del projecte. També s’observa que només una cinquena part del personal investigador ICREA (investigadors i investigadores altament qualificats) són dones.
Una dada molt positiva és que la majoria de centres i instituts catalans reben més cites per cada article científic publicat (3,42) que la mitjana de la UE-15 (Europa dels 15 primers estats que van formar la Unió Europea que compta amb una mitjana de 2,38 cites per article) o que la mitjana  mundial (1,94), fet que confirma un posicionament de lideratge de Catalunya, compartit amb països com per exemple Anglaterra, Escòcia i Holanda. També hi destaca l’elevada col·laboració internacional dels científics catalans. Aquestes dades s’han obtingut mitjançant l’Índex Relatiu de Cites per article que mesura aquest indicador de manera robusta i permet una comparació entre disciplines.
Convocatòria PERIS 2017
 
Durant l’acte celebrat avui a Barcelona, que ha arribat ja a la seva tercera edició, s’ha incorporat aquest any el primer informe de retiment de comptes de l’ús responsable dels recursos i oportunitats generades amb la convocatòria 2017 del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS), que va atorgar els primers ajuts el passat mes de febrer.
El PERIS ha generat oportunitats però també ha mostrat que encara hi ha molt talent per ser aprofitat amb molt potencial per al sistema. Les oportunitats generades i els recursos distribuïts s’han centrat en tres àmbits: ocupació de científics i tecnòlegs, integració de la recerca en el cor de l’àmbit assistencial a través de la intensificació de més recerca en infermeria i en atenció primària, i en el foment de l’excel·lència en la frontera del coneixement.
La taxa d’èxit global de les propostes presentades ha estat del 38%, però varia substancialment segons el tipus d’ajut. En incorporació de científics i tecnòlegs aquesta taxa ha estat del 41%; en intensificació d’infermeria del 51%; en els projectes d’atenció primària ha estat d’un 29%, i en programes d’un 20%. Tant en incorporació com en intensificació la presència de candidats dones és més alta que la d’homes, tot i que això no afecta la taxa d’èxit. Quant a edats, un 81% dels candidats són persones joves (sobretot en el cas de la incorporació de professionals científics i tecnòlegs).
Un dels aspectes que ha volgut potenciar el PERIS són les oportunitats a les generacions més joves (menors de 45 anys), i ho ha fet a través de donar més puntuacions -als caps de grup joves, que han arribat a ser 46% del total en el programa d’incorporació. En el programa de coneixement d’excel·lència, la taxa d’èxit dels caps de grup joves ha estat per sota del 20%.
Si bé es concedeixen ajuts a 19 entitats beneficiàries, en realitat la xarxa d’entitats que participen en el impuls a la recerca que suposa el PERIS és molt superior, havent-hi uns 75 centres d’atenció primària i 28 entitats participants en programes de recerca orientada.
Per mandat del PERIS i per la filosofia del Sistema d’Avaluació de la Recerca i Innovació en Salut (SARIS), els futurs informes de la Central de Resultats de Recerca de l’àmbit de les Convocatòries del PERIS prenen el compromís de fer retiment de comptes de l’ús responsable dels recursos atorgats i les oportunitats generades.
Els informes de la Central de Resultats de Recerca representen un exercici de transparència de cara als professionals, el sector i la ciutadania alhora que aporten dades d’utilitat per al disseny de polítiques de recerca.
Així mateix, aquesta jornada ha servit per presentar el Sistema d’Avaluació de la Recerca i Innovació en Salut (SARIS) desenvolupat per l’AQuAS, seguint les línies estratègiques del PERIS, i  que es concep com a mecanisme d’avaluació responsable de la recerca i transformador al servei del retiment de comptes. El SARIS serà una eina per ajudar a millorar l’anàlisi  i l’impacte dels instruments de política científica del PERIS.
Switch to mobile version
1 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×