Joan Aregio Turisme

Creat el nou Sistema d’Informació i Intel·ligència Turística de Catalunya (SIITC)

Signat per nou universitats catalanes i entitats del sector turístic català

Joan Aregio Turisme

El secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha signat avui un acord amb nou universitats catalanes i amb entitats del sector turístic català per crear el nou Sistema d’Informació i Intel·ligència Turística de Catalunya (SIITC), l’objectiu del qual és obtenir un model de coneixement adaptat a les necessitats del sector turístic català. Per primera vegada, Catalunya disposarà d’un sistema d’informació turístic propi que posarà el coneixement generat a l’abast de tothom.

Joan Aregio ha destacat que aquest és un dels actes més importants que hem fet en els últims anys des de l’àmbit de la política turística. Entre tots hem estat capaços de generar un únic espai científic i de recerca que ens ajudarà a fer del turisme un sector millor, socialment acceptat i estimat, i a posar en valor una activitat de la qual, com a país, ens sentim orgullosos”. Aregio ha afegit que el nostre país no s’explicaria sense contemplar el turisme com un dels grans vectors de transformació, no només econòmic sinó també social”.

 
El nou SIITC, únic a l’Estat, concentrarà en una plataforma de dades la major part de la recerca turística que es fa al país. El sistema permetrà conèixer millor el nostre turisme i aquest coneixement transferit a les empreses, contribuirà a millorar la seva competitivitat. Una eina d’aquestes característiques serà de gran valor per definir millor el nostre model turístic i reforçar la posició de lideratge de la destinació turística catalana.
Així mateix, el fet que hi estiguin implicats els grups de recerca de les universitats incentivarà a diferents professionals de diversos àmbits a treballar de forma coordinada, per tal d’establir sinergies i crear un hub de coneixement que potenciï noves recerques i col·laboracions entre universitats.
Joan Aregio ha explicat que “no es pot governar allò que no es coneix. Aquest nou Sistema ens ha d’aportar dades de passat però també de futur. Informació que ens ha d’ajudar a prendre decisions de la manera més científica possible per contribuir al desenvolupament del nostre sector i encaixar-lo més i millor en la societat. Volem que els nostres conciutadans tinguin una percepció i una concepció del turisme com la que tenim els que hi treballem”.
Els cosignants d’aquest acord són: la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra – Tecnocampus de Mataró, la Universitat Ramon Llull, el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, l’Escola Superior d’Hosteleria de Barcelona (ESHOB), la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya (Confecat), l’Ajuntament de Barcelona, Turisme de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, i el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.
Un sistema d’informació complet i complex
La idea de crear un sistema de coneixement turístic propi neix a partir de la detecció de certes mancances en aquest àmbit:
-          La necessitat d’impulsar la generació i transferència de coneixement per tal de millorar la competitivitat i la sostenibilitat de Catalunya com a destinació turística.
-          L’existència de buits d’informació sobre la dinàmica i el funcionament del sistema turístic català.
-          L’existència de diferències substancials entre les necessitats de coneixement dels diversos agents productius, les institucions i la pròpia societat segons quina sigui la seva naturalesa, dimensió o àmbit d’interès.
-          El fet que bona part del coneixement existent és tàcit i, conseqüentment, difícilment transferible.
Per tal de suplir aquestes mancances, s’ha ideat un sistema de generació de coneixement basat en tres eixos:
-          La creació d’una plataforma de dades que incorpori les dades existents i generi nous indicadors a partir de la informació disponible.
-          La creació d’unes eines de transferència que canalitzin els fluxos d’informació entre els diferents agents implicats.
-          La constitució de xarxes de coneixement o grups de treball per processar la informació existent i crear nous coneixements.
La plataforma de dades consistirà en un repositori integrat de bases de dades rellevants per al coneixement turístic de Catalunya. Podran ser bases d’interès turístic ja existents (com les dades de l’IDESCAT, l’INE, etc.), bases de dades no turístiques però d’interès turístic (registres empresarials, registres de consum, indicadors territorials, ambientals  o urbanístics, etc.), indicadors derivats de fonts d’informació on line (anàlisi del comportament del consumidor, anàlisi de les dinàmiques de l’oferta de serveis, anàlisi de la imatge, reputació i posicionament de les destinacions, etc.), o sistemes de coneixement ad hoc orientats al coneixement de dinàmiques específiques.
Les eines de transferència inclouran un servei de generació de coneixement que permetrà l’emmagatzematge, anàlisi i visualització de les dades, un centre de transferència que permetrà la interacció dels diferents agents que participen en l’anàlisi i tractament d’aquestes dades, i un portal de projectes que permetrà posar la informació generada a l’abast de tothom.
Les xarxes de coneixement o grups de treball estaran formats per professionals de diverses institucions i diferents àmbits que utilitzaran les dades del SIITC per generar més coneixement sobre temàtiques d’interès per al turisme (mobilitat i fluxos a la destinació; comercialització, reserves i pricing; comportament i hàbits del turista; Governança; Emprenedoria; etc.).
esport figueras diba salom

Diputació i Generalitat renoven el conveni marc en matèria esportiva

Regula les accions de cooperació esportiva 

 

esport figueras diba salom

El diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona, Josep Salom, i el secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Gerard Figueras, han signat avui la renovació del conveni marc de col·laboració per establir les condicions generals que regularan el conjunt d’accions de cooperació entre ambdues institucions en l’àmbit esportiu, tant des de la vessant dels equipaments i les activitats, com de la recerca i la difusió de l’esport. La vigència del present conveni arribarà fins al 31 de desembre de 2019.

Josep Salom ha subratllat «la importància d’aquest conveni ja que representa un treball conjunt i coordinat entre les dues institucions, que implica un efecte multiplicador en benefici de la ciutadania i l’optimització d’esforços».

Durant la seva intervenció, Salom ha fet una detallada explicació de les línies estratègiques d’aquest conveni i ha volgut recordar «com l’esport és un dels pilars importants de les societats actuals i com des de la corporació es vetlla, per exemple, en el manteniment i actualització permanent de les infraestructures esportives de la demarcació, o com gràcies a la propera celebració del I Congrés de l’Esport Local, es podrà reflexionar i debatre sobre les necessitats i noves tendències de l’esport local».

En aquesta línia, Gerard Figueras, ha recordat «l’entusiasme i implicació de la Secretaria de l’Esport de la Generalitat de Catalunya en aquest acord i com s’està treballant de manera conjunta entre les dues institucions per aconseguir que l’activitat esportiva sigui un hàbit diari normalitzat que beneficia a la ciutadania ja que invertir en esport és invertit en salut».

Eixos

La col·laboració entre ambdues institucions es concreta principalment en cinc eixos:

-Els equipaments esportius: treballant per a una millor coordinació en la planificació dels equipaments esportius municipals.

-Les activitats esportives: col·laborant en els esdeveniments esportius, promocionant l’activitat física, incidint especialment en col·lectius específics, com els joves per lluitar contra l’abandonament de l’esport a partir del 12 anys i del col·lectiu de les noies.

-La formació de tècnics: realitzant accions conjuntes de formació i pel reconeixement oficial de les accions formatives per part de l’escola Catalana de l’Esport.

-Recerca en matèria esportiva: impulsant la recerca en matèries d’interès comú com ara el tractament de dades, la cessió i consulta de dades. La realització d’una nova enquesta d’hàbits esportius de la població i actualitzant l’estudi sobre el pes econòmic de l’esport a Catalunya

-I en la projecció internacional de l’esport, dels esdeveniments i les actuacions de promoció i difusió de l’activitat física i l’esport: col·laborant per a l’impuls, per exemple, del Dia Mundial de l’Activitat Física i el Dia de l’Esport a Europa.

Amb la mateixa filosofia que en el darrer mandat es renova la signatura del conveni marc per aquest mandat en curs d’aquest acord històric que segellen les dues institucions. Generant un marc general d’acords que propiciarà tot un seguit de convenis específics relacionats amb aquests cinc àmbits esmentats.

 

combinacio de sabors

Què saps de …? COMBINACIONS DE SABORS

combinacio de sabors

COMBINACIONS AMB TÀPERES:

• Tàperes i carn: en carns vermelles com la vedella, combina especialment, donat el seu sabor intens i el seu contingut en isotiocionato (oli de mostassa). Una altra bona combinació és amb pollastre.

• Tàperes i peix: dóna un toc de frescor i sabor salat que combina de forma agradable amb el peix. En peixos grassos destaca amb el seu sabor per sobre d’ells i per sobre del seu greix, endolcint-los (combinació perfecta amb l’orada o el salmó).

• Tàperes i formatge: les tàperes contenen àcid càpric en el seu origen, igual que el formatge de cabra. Amb altres formatges, per elaborar diferents salses per a acompanyament.

• Altres combinacions amb tàperes: amb olives, amb anxoves (salsa putanesca), amb coliflor, patata, tomàquet o julivert, amb llimona (les suavitza de gust), amb remolatxa.

Autor:dlcocinaygastronomia.com

TECNIO ACCIO

Ajuts del 100% per contractar personal d’R+D durant 2 anys

Podran accedir-hi start-ups, empreses i entitats catalanes

TECNIO ACCIO

La Generalitat de Catalunya, a través d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa- ha obert una nova convocatòria de la línia TECNIOspring PLUS que permet a les start-ups, empreses i entitats catalanes amb el segell TECNIO accedir a ajuts del 100% per contractar personal d’R+D experimentat durant dos anys. L’objectiu és impulsar l’accés del teixit empresarial català a la innovació, intensificar la transferència tecnològica i augmentar els índexs d’R+D de les empreses i centres catalans.
D’aquesta manera, el personal contractat rebrà un ajut total que se situa entre els 55.800 euros i els 68.100 euros anuals, una quantitat que també contempla cobrir despeses derivades de la recerca aplicada, la sol·licitud de patents i accions de formació d’aquestes persones. Les empreses, start-ups i entitats podran incorporar investigadors experimentats de qualsevol nacionalitat durant dos anys a la seva organització, mentre que també hi ha una modalitat de l’ajut que permet que el primer any del programa es faci en una universitat, centre tecnològic o departament d’R+D d’una empresa estrangera.
En el cas de les start-ups i empreses, el requisit per accedir als ajuts és tenir un mínim de 5 treballadors. Pel que fa a les entitats, han d’estar acreditades amb el segell TECNIO que atorga ACCIÓ, que identifica els centres tecnològics i agents catalans que desenvolupen i faciliten tecnologia per a les empreses. Aquesta convocatòria estarà oberta fins el 14 de setembre i s’hi pot accedir a través d’aquesta pàgina web.
El programa TECNIOspring PLUS s’emmarca dins les accions Marie Sk³odowska-Curie de l’Horizon 2020 la Comissió Europea. Des del 2013 s’han  concedit un total de 63 ajuts a la contractació de personal investigador, i la previsió és que en el període 2016-2021 (pel qual es compta amb un pressupost de 10 milions d’euros entre 4 convocatòries) se n’atorguin 72 més.
Més R+D empresarial, més competitivitat
El programa TECNIOspring PLUS respon a la voluntat de la Generalitat de promoure l’aposta del teixit empresarial català per l’R+D. Segons l’última edició del Baròmetre de la Innovació d’ACCIÓ, una de cada quatre empreses catalanes fa R+D. En concret, segons aquest estudi estadístic, el 25,4% de les empreses catalanes han adquirit o desenvolupat R+D el 2016 (per sobre del 24,1% del 2015). A més, el Baròmetre detecta que el 58% de les companyies que han fet R+D el 2016 hi ha destinat més recursos que el 2015, mentre que un 37,2% hi ha invertit els mateixos recursos i només un 4,6%, menys.

I és que tal i com apunta el Baròmetre de la Innovació, més innovació equival a més competitivitat. En concret, un 80,3% de les empreses catalanes que ha innovat el 2016 preveu un augment de la facturació l’any 2017, mentre que un 64,1% estima augmentar la productivitat i un 35,6% crear nous llocs de treball.

instagram 2017.07.31

Posta de sol després de la tempesta (Tibidabo); (@rafadex_bcn)

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

llei canvi climatic rull puigdemont

S’aprova la Llei de canvi climàtic

La llei té com a finalitat reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle

llei canvi climatic rull puigdemont
El conseller de Territori i Sosteniblitat, Josep Rull, ha defensat que el canvi climàtic és un repte global, de país i econòmic, afirmant que “els països del món que garanteixin una economia verda i baixa en carboni són els que tindran el futur més garantit i tindran majors opcions”. Ho ha dit avui al Parlament, on s’ha aprovat la Llei de canvi climàtic, que  adopta les bases derivades de la legislació comunitària i configura els elements essencials per a la regulació d’aquest instrument al nostre país. Per al conseller, “La Llei de canvi climàtic és una llei necessària i contemporània, feta amb el màxim consens, i amb futur de país, no d’una sola legislatura” i que “ens fa més sostenibles, és per al nostre present i per al futur que desitgem viure, amb voluntat i impacte intergeneracional”.
Amb l’aprovació de la norma, el text arriba al final d’una singladura que va començar l’anterior legislatura i que va aprovar el Govern, en forma de projecte de llei, en el primer Consell Executiu de l’actual. La finalitat és consolidar la feina feta contra el canvi climàtic en els darrers vint anys, especialment des de l’any 2005, i contribuir en el paper decisiu que Europa vol jugar per afrontar amb garanties aquest repte per construir una societat menys vulnerable i més avançada. Rull ha volgut destacar que, amb l’aprovació, “Catalunya esdevé pionera al sud d’Europa, equiparant-se amb països com França, el Regne Unit o Suècia”.
La Llei persegueix, bàsicament, cinc finalitats:
·         Aconseguir que Catalunya redueixi tant les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) com la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, afavorint la transició cap a una economia baixa en carboni i, alhora, transformar el model de producció i accés als recursos naturals i energètics.
·         Reforçar i ampliar les estratègies i els plans que s’han elaborat durant els darrers anys en aquest àmbit.
·         Promoure i garantir la coordinació de tots els instruments de planificació sectorial relacionats amb el canvi climàtic i la coordinació de totes les administracions públiques catalanes, i fomentar la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics.
·         Esdevenir un país capdavanter en la investigació i aplicació de noves tecnologies que contribueixin a la mitigació, i també a reduir la dependència energètica de Catalunya de recursos energètics externs.
·         Fer visible el paper de Catalunya al món, tant en els projectes de cooperació com en la participació en els fòrums globals de debat sobre el canvi climàtic.
 
40% menys d’emissions el 2030
La Llei regula els objectius relatius a les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic i en preveu la integració en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques. L’administració haurà de ser exemplificadora i aplicar criteris de simplificació i racionalització per eliminar progressivament certes barreres administratives que dificultin el desenvolupament d’actuacions de mitigació i adaptació.
En els objectius d’adaptació al canvi climàtic es recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, adaptada al nou marc regulador. Es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.
Pel que fa a la mitigació, estableix unes fites de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que afavoriran la transició de Catalunya cap a un model de desenvolupament sostenible. Determina que el nostre país es compromet a assolir l’objectiu de reducció del 40% respecte l’any base per al 2030, del 65% per al 2040 i del 100% per al 2050.
Els pressupostos i la petjada de carboni
Una de les novetats de la Llei són els pressupostos de carboni, que esdevindran un mecanisme de planificació i seguiment per a la integració dels objectius de la llei en les polítiques sectorials. Aquest mecanisme, a més de la quantitat total d’emissions permeses per al conjunt del país, haurà d’indicar quina part correspon als sectors coberts per la Directiva del mercat d’emissions i quina als coneguts com a sectors difusos, no coberts per aquest sistema. Els aprovarà el Parlament, a proposta del Govern, prenent com a base les recomanacions d’un Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic, organisme que també crea aquesta llei. Els pressupostos de carboni s’establiran per a períodes de cinc anys i s’aprovaran amb una antelació de deu. La realització d’aquest tipus de pressupostos posa Catalunya al nivell dels països més avançats en aquest àmbit, com el Regne Unit.
El Govern haurà d’establir les bases per a un sistema d’avaluació de la petjada de carboni de determinats productes, que desenvoluparà reglamentàriament. Els sotmesos a l’avaluació seran els productes i materials per a la construcció i els productes industrials finals. D’aquesta manera, els consumidors podran decidir la seva adquisició coneixent les emissions associades a la seva producció i al seu transport.
 
El Fons Climàtic
 
La Llei crea un fons de caràcter públic, el Fons Climàtic, que ha d’esdevenir un instrument per a l’execució de polítiques i accions de mitigació i d’adaptació. Aquest fons servirà, entre d’altres, per impulsar el foment de les renovables; descentralitzar xarxes i fomentar l’autoconsum elèctric; fomentar els habitatges energèticament eficients i la mobilitat sostenible; l’eficiència i l’estalvi d’aigua; la conservació de la biodiversitat; la modificació de processos de producció; la recerca i la innovació; o la reducció de la vulnerabilitat dels sectors econòmics.
El text introdueix el tema de la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores d’uns recursos naturals que són escassos. Estableix que les administracions públiques han de gravar les actuacions que fan augmentar la vulnerabilitat o incrementen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i han d’incentivar fiscalment les actuacions que afavoreixen l’adaptació al canvi climàtic o la reducció d’emissions.
A més de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica –creat per la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic– la nova Llei afegeix l’impost sobre les activitats econòmiques potencialment més contaminants que generen diòxid de carboni i el relatiu a les emissions portuàries de grans vaixells. Per a l’aplicació d’aquests dos darrers tributs encara cal un important treball fins poder disposar d’una proposta de fiscalitat plenament operativa i s’haurà de fer un desenvolupament legislatiu posterior.
Els ingressos derivats de l’impost sobre els vehicles nodriran a parts iguals el Fons de Patrimoni Natural i el Fons Climàtic, tots dos de nova creació. Els que s’obtinguin del tribut de les emissions de grans vaixells es destinaran al Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric, mentre que els que procedeixin de les activitats aniran íntegrament cap al Fons Climàtic.
Accés a recursos bàsics
La Llei de canvi climàtic inclou, entre les disposicions finals, la garantia d’accés als recursos bàsics d’energia i aigua. La vulnerabilitat d’una població envers els impactes del canvi climàtic, especialment als anomenats fenòmens extrems, com les onades de calor, les de fred o les sequeres, està en gran part determinada per la seva capacitat a accedir a aquests dos recursos bàsics. Els Departaments competents en matèria de benestar social, energia i aigua i, si s’escau, els ens locals, han de definir les condicions i la metodologia que permetin establir el consum mínim d’energia i aigua necessaris així com les tarifes socials que assegurin la cobertura d’aquest mínim vital per a la població en situació de pobresa i risc d’exclusió social.
Organització i referents internacionals
Pel que fa a l’organització, la norma especifica que el Departament de Territori i Sostenibilitat té les competències i les responsabilitats en la planificació i execució de les polítiques climàtiques de Catalunya. Es reforça també el paper de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat que té, entre altres funcions, impulsar accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i impulsar-ne l’adaptació als impactes. Alhora, regula la naturalesa, finalitats, composició i funcions del Consell Català del Clima com a òrgan de participació d’organitzacions i institucions representatives d’interessos diversos.
Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món. A Europa ja existeix a països com França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia. El text, sorgit d’un procés de participació, ha estat sotmès a informació pública.
RETAILcat

RETAILcat valora molt positivament la nova llei de Comerç,

Recull les 5 esmenes que van presentar

RETAILcat

Representants de RETAILcat han assistit al ple del Parlament per constatar que la nova llei del comerç català recull les esmenes aportades per aquesta patronal. Segons Joan Carles Calbet, president de RETAILcat, la llei recull els 5 punts que ells van demanar:

BIDs – La llei de comerç introdueix el model de BIDs com a eina per garantir la competitivitat dels eixos comercials urbans i es compromet a tenir una legislació pròpia abans de 18 mesos.

Venda online – S’introdueixen diversos elements per equiparar la venda online a la venda en establiments físics.

A més, s’estableix que els ajuntaments podran taxar la distribució a domicili, per garantir la sostenibilitat i controlar l’impacte en mobilitat.

Horaris comercials – S’estableixen 75h/setmanals i s’introdueix per primera vegada el concepte d’horari d’estiu (4 mesos fins les 22h) i horari d’hivern (8 mesos fins les 21h). Una bona manera d’iniciar un camí cap una millor conciliació i per aproximar-nos als horaris de la resta de països europeus.

Municipi turístic – Un municipi podrà ser declarat turístic, per raons comercials, si acredita una afluència de més d’1milió de turistes anuals, durant cinc anys consecutius. D’aquesta manera, no es crearan artificialment municipis turístics per raons comercials.

A banda, la llei també estableix que el silenci administratiu del Departament de Comerç en aquesta matèria, significa la denegació. Evitem així que es repeteixin experiències anteriors que es declaren turístics per descuit del departament de comerç.

Rebaixes – La llei recull que el Consell Assessor de Comerç serà l’òrgan que fixarà les dates d’inici i la periodicitat de lesrebaixes. Així es permet anar coordinats per potenciar l’efecte de comunicació de l’inici de rebaixes.

IMIM-A Garcia Herreros

25 anys del Laboratori Antidopatge Olímpic

IMIM-A Garcia Herreros

Celebrem els 25 anys de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona que van representar una fita històrica per a la ciutat. El Laboratori Antidopatge de l’IMIM va ser l’encarregat de realitzar els controls antidopatge de tots els atletes, tant dels Jocs Olímpics com dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92.

El Laboratori va ser creat en el Departament de Farmacologia i Toxicologia del aleshores Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), sota la direcció del Dr. Jordi Segura, en el marc de la pre-canditatura Olímpica de Barcelona. Va obtenir l’acreditació del Comitè Olímpic Internacional, necessària per fer els controls antidopatge, el més de novembre de l’any 1985, gairebé un any abans que Barcelona fos designada seu olímpica, el 17 d’octubre de 1986.

La designació del Laboratori de l’IMIM com a laboratori oficial dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona va permetre la modernització de les instal.lacions i equipaments del Laboratori i també de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica – IMIM, actual Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques.

El Laboratori va ocupar una superfície total de 1100m2, dels quals 275 m2 es van destinar a altres departaments de l’IMIM un cop acabats els Jocs Olímpics i Paralímpics. Durant els Jocs Olímpics van treballar al Laboratori un total de 85 persones, comptant les 36 persones que ja formaven part del Departament de Farmacologia i Toxicologia de l’IMIM, més 40 voluntaris que es van incorporar al Laboratori tres mesos abans dels Jocs, i científics convidats de França, Itàlia i Brasil. A més, el Laboratori va comptar amb el suport logístic de personal de l’IMIM. En total, unes 110 persones van estar implicades en el correcte desenvolupament del treball del Laboratori. Durant les dues setmanes que van durar els Jocs Olímpics i fins a uns dies després, el Laboratori va treballar 24 hores al dia i va analitzar un total de 1847 mostres d’atletes (1303 d’homes i 544 de dones). Es van detectar cinc casos positius: dos casos positius a clenbuterol, agent anabolitzant; i tres casos positius a estimulants (estricnina, norefedrina i mesocarb).

Gràcies a la bona tasca realitzada en els Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992, el Laboratori de l’IMIM es va guanyar el respecte de la comunitat científica internacional que s’ha aconseguit mantenir fins a l’actualitat, explica la Dra. Rosa Ventura, actual directora del Laboratori i coordinadora analítica del Laboratori Olímpic l’any 1992.

A les dependències de l’IMIM, també es van fer les anàlisis de verificació de sexe, obligatòries en aquell moment, per a les participants que no havien passat un control anteriorment. El resultat es comunicava a la Comissió Mèdica perquè realitzessin un reconeixement posterior i decidissin si podien o no participar als Jocs. Aquests controls es van realitzar al Departament de Biologia Cel·lular i Molecular sota la coordinació del Dr. Antonio Garcia de Herreros.