Obituari 14.10.2017

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data Cerimònia Hora Cerimònia Lloc Cerimònia
Luís Corpas Olmedo 81 any 14/10/2017 10:00 Temple Cementiri
Asunción Gibert Salafranca 91 any 14/10/2017 17:00 Temple Cementiri
Francisco Ordóñez Salazar 74 any 14/10/2017 11:00 Temple Cementiri
Sebastián Fernández Ferre 91 any 14/10/2017 10:30 Temple Cementiri
José Tebar Palacios 84 any 14/10/2017 12:00 Temple Cementiri
Ramón Castellví Morell 71 any 14/10/2017 09:00 Temple Cementiri
mani del si 2

El moment de la veritat

mani del si 2

Després de molts moments intensos arribem al moment de la veritat. El poble va parlar l’1 d’octubre, la majoria parlamentària i el govern han assumit el mandat i han dissenyat una estratègia guanyadora.

S’ha optat per oferir diàleg i entesa al govern espanyol per fer més transitables aquests darrers passos cap a la República. Malgrat això l’horitzó que s’intueix és una reacció antidemocràtica del govern espanyol.

La decisió de donar dimarts passat una oportunitat al diàleg va ser una aposta arriscada però honesta. Ningú sap del cert si el diàleg arribarà a bon port, però hi ha el convenciment que calia haver-ho intentat. Així ho demanen els actors internacionals que en aquests moments intenten obrir canals de comunicació entre els governs català i espanyol.

La premsa internacional ha recollit i valorat aquesta voluntat de diàleg. El govern espanyol i els principals partits no han valorat el gest i s’han refugiat en la intolerància que els caracteritza.

Els propers dies seran determinants. Ningú ha de témer; la mà estesa al diàleg és absoluta i honesta, però en cap cas amaga cap renúncia a la proclamació de la República, ni menys encara es pot interpretar com una via al reformisme constitucional. Els nervis i neguits són comprensibles. Però aquests no ens poden portar ara a desconfiar d’aquells que fins ara tan bé ens han representat.

Dilluns serà un dia determinant. Al matí l’Audiència Nacional decidirà com procedir sobre les denúncies per sedició contra la meva persona, el president d’Omnium, el major i una intendent dels Mossos d’Esquadra. Tinc la sensació que estem sent utilitzats com a ostatges per part de la fiscalia i altres altes instàncies espanyoles. També dilluns el govern Rajoy decidirà amb molta probabilitat dinamitar les institucions de la Generalitat per posar-les sota el seu control.

Passi el que passi les properes hores, us emplaço perquè:

  1. Mantinguem la cadena de confiança que ens ha fet tan forts fins al dia d’avui. Mantinguem la certesa que no hi ha marxa enrere en la nostra determinació de construir un nou Estat independent en forma de República.
  2. Estiguem atents als canals de comunicació davant possibles mobilitzacions i no descartem novament aturades massives del país.
  3. Mantinguem sempre una resposta no violenta i pacífica davant la més que probable actitud repressiva i violenta de les forces policials. Ells necessiten un relat violent per justificar les seves decisions i repressió. No els hi donarem. Som gent pacífica.
  4. No defallim. Si ens mantenim units i ferms, dirigents polítics i poble, la fortalesa que tenim és immensa i guanyadora.

Gràcies pel vostre compromís. Amb l’esforç i generositat de tots guanyarem. Una abraçada!

Jordi Sànchez
President de l’Assemblea Nacional Catalana

Diba padro unicipal

Nou sistema de padró municipal

És tecnològicament més segur

Diba padro unicipal

La Diputació de Barcelona ja ha completat el canvi a la nova aplicació de padró que fan servir 251 municipis de la demarcació. Aquesta nova eina conté les dades de més d’un milió d’habitants i en fan ús gairebé 5.000 tècnics des dels diversos ajuntaments.

L’adjudicació de la nova aplicació, que ha comptat amb el lideratge de la Diputació de Barcelona, s’ha fet conjuntament per totes quatre diputacions catalanes. El fet de compartir la mateixa solució tecnològica és avantatjós no només en termes d’eficiència i economies d’escala, sinó que també permet que totes les diputacions catalanes col·laborin en la gestió del padró. La migració del sistema va començar al juny de l’any passat i ha acabat aquest mes d’octubre.

El nou sistema és tecnològicament més segur, molt més usable i totalment interoperable gràcies a una capa d’integració amb serveis web que permeten la consulta de dades. A més, millora la gestió d’expedients i ofereix la possibilitat de personalitzar els informes i certificats de padró generats per l’eina.

Les diputacions donen suport als municipis per gestionar electrònicament el padró d’habitants i n’assumeixen la gestió informatitzada en aquells municipis que no tenen capacitat econòmica o de gestió per mantenir-lo de forma automatitzada. La Diputació de Barcelona realitza la gestió d’aquest servei i vetlla pel bon funcionament dels sistemes informàtics que hi donen suport.

Jordi Franch UManresa//Foto: FUB

Pau i treva

Jordi Franch

Continua la tensió a flor de pell per la crisi de l’Estat espanyol. Convindria primer disminuir-la i relaxar-la. Desinflamar les ferides patides per l’agressió institucional i la brutal repressió policial. Reposar i fer un recompte de forces.

El camí a la llibertat mai ha estat fàcil ni ràpid. És més una cursa de fons que de velocitat. La Generalitat ha aconseguit un cert capital polític amb la celebració d’un referèndum que el govern central va repetir, per activa i passiva, que no es faria mai. Doncs sí que es va fer. Quasi 2,3 milions de vots, en les circumstàncies viscudes és un resultat de pes, però no decisiu.

Felip VI, en la seva declaració institucional com a Cap d’Estat, tenia una oportunitat històrica per oferir un referèndum de secessió pactat i acordat amb el poble català, amb la condició de continuar sent el monarca d’una hipotètica Catalunya independent, en cas de la victòria del sí. Talment com la reina Isabel II de la Gran Bretanya continua sent la Cap d’Estat de Canadà, Austràlia i tants altres territoris de la Commonwealth, abans units directament al poder de Londres i ara conservant una fraternal unió amb el poble britànic mitjançant llaços culturals i econòmics. No ho va fer. I de quina manera! Espanya no és com la Gran Bretanya, ni la dinastia dels Borbons com la dels Windsor, ni Mariano Rajoy com David Cameron, ni la cultura democràtica espanyola té res a veure amb la britànica. En un discurs duríssim, propi d’un portaveu del govern, va agreujar les ferides obertes, sense cap apel·lació al diàleg o la negociació i sense cap consideració als ferits o a les demandes legítimes d’un poble manifestades pacíficament i cívicament.

La temperatura de la caldera continua sent molt elevada, tant al carrer com als despatxos dels polítics, i convindria primer refredar-la. Es tracta de tenir els peus a terra, el puny ferm, el cor valent i el cap fred. Una declaració unilateral d’independència (DUI) podria abocar el país a la desfeta. Un error funest. La Ulsterització de Catalunya. Tal com ha manifestat Andreu Mas-Colell, la DUI té el risc de posar en evidència que la república catalana no té la plena obediència de jutges, policies i empreses (per recaptar impostos, per exemple). El capital polític aconseguit amb esforç es dilapidaria ràpidament.

La setmana passada vàrem explicar la llei de conseqüències no intencionades, i com la repressió del referèndum per part del govern central tindria efectes no desitjats. Així ha estat. Ara bé, i de manera recíproca, una declaració precipitada de la DUI per part del govern català també tindria efectes no desitjats, contraris als inicialment pretesos. Ni les condicions ni els resultats que s’han donat del referèndum de l’1-O la justifiquen. Ningú la validaria i la declaració unilateral seria un pas en el buit, sense capacitat legal ni coercitiva per aplicar-la un cop pronunciada. Seguiria la suspensió automàtica de l’autonomia i un reguitzell de decisions polítiques i judicials que anul·larien tota possibilitat d’autogovern. En virtut de l’article 155 de la Constitució, sense necessitat de derogar l’Estatut, el Govern central, que ja administra els comptes catalans, podria aconseguir el control directe de la Generalitat, incloent les competències sobre els Mossos d’Esquadra, així com les requerides per a la dissolució del Parlament. El camí adequat per resoldre els problemes entre Catalunya i Espanya no passa, en definitiva, per la DUI. Cal, per tant, decidir amb prudència i intel·ligència. El sobiranisme ha de seguir caminant, guanyant força i sumant més complicitats, ampliant la base social i l’aritmètica parlamentària.Sense renunciar a res, cal evitar la unilateralitat. Així ho va fer el president Puigdemont en la declaració institucional del govern de la Generalitat en seu parlamentària el dimarts 10 d’octubre. Suspenia els efectes de la declaració d’independència un nombre indeterminat de setmanes per tal de trobar espais per al diàleg i la mediació.

De fet, algunes ofertes de mediació s’han posat ja sobre la taula. En aquesta línia s’han manifestat des del líder de Podem, Pablo Iglesias, fins al lehendakari Íñigo Urkullu. També ho ha fet Suïssa, reducte de llibertat i prosperitat. L’Església ha mantingut, amb la discreció que la caracteritza, alguns contactes polítics a molt alt nivell. Aquesta podria ser la mediació més convenient. L’Església, com a difusora universal de l’evangeli, té una llarga experiència i especialització pacificadora. Recordem com l’Abat Oliba va impulsar el moviment de Pau i Treva, a inicis del segle XI (Rosselló, 1027), com a resposta a la violència perpetrada pels nobles feudals contra els pagesos i comerciants. El fre a l’extorsió feudal, de fet, és l’origen de les Corts Catalanes. Els abats de Montserrat i Poblet, Josep Maria Soler i Octavi Vilà, s’han ofert per mediar amb el govern central. També el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, nascut a l’Aragó, o el cardenal Ricardo Blázquez, president de la Conferència Episcopal Espanyola, han ofert la seva col·laboració sincera per un diàleg a favor de la pacífica i lliure convivència, respectant els drets fonamentals i les institucions, i treballant per a què la societat sigui un espai de fraternitat, llibertat i pau. El mateix Papa Francesc ha subratllat que la coexistència pacífica entre les persones i els pobles no pot fonamentar-se en la lògica de la por, la violència i el tancament, sinó que ho ha de fer sobre la responsabilitat, el respecte i el diàleg. La mediació de la diplomàcia vaticana podria resoldre l’atzucac. I quin millor lloc trobaríem per a promoure el diàleg que Manresa, la ciutat on Ignasi de Loiola va escriure els Exercicis Espirituals, ara farà 500 anys?

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC

Curs escolar // Imatge del web Pixabay

Comunicat de la Junta central de directors de centres públics de Catalunya

Curs escolar // Imatge del web Pixabay
Curs escolar // Imatge del web Pixabay
Els representants de la Junta central de Directors de centres públics de Catalunya fan palesa la seva indignació i el seu malestar com resultat de tots els fets del passat 1 d’octubre.
El nostre sistema educatiu es fonamenta en valors democràtics, en el diàleg i el respecte, en la llibertat personal i la justícia, en la solidaritat i la generositat, en la responsabilitat i la solidaritat, en la equitat i la diversitat. Aquests, han estat vulnerats de manera reiterada, no només amb agressions als valors que com a societat plural i democràtica ens hem donat, sinó també superant les línies tant intolerants de l’agressió física, i de forma reiterada.
Un centre escolar és el lloc on els nostres alumnes associen l’aprenentatge i la pràctica d’aquests valors democràtics, on es formen com persones per esdevenir ciutadans. L’agressió als centres escolars és el pitjor missatge que un alumne i la ciutadania pot rebre, un missatge tremendament erosionador per ells i per la nostra societat.
Als fets de 1 d’octubre s’han afegit les declaracions d’Alfonso Guerra i de José Bono acusant el sistema educatiu de Catalunya d’adoctrinament  dels nens contra Espanya, fins i tot en l’odi a Espanya.  Aquesta acusació és del tot inadmissible. Ambdós són persones informades que han tingut altes responsabilitat polítiques i que saben que és falsa. Una acusació que estenen directament contra el professorat de Catalunya. No podem tolerar que per articular un discurs polític que justifiqui la intervenció de Catalunya,  s’acusi  i es posi en qüestió la tasca de desenes de milers de grans professionals, que presten un dels serveis públic més importants en una societat democràtica,  que dia a dia eduquen en valors de pau, civisme, diversitat cultural i pluralitat d’idees i mai en l’odi.
Nosaltres condemnen aquestes accions amb la veu més forta i decidida que us puguem fer arribar. Defensarem  al capdavant i juntament amb tota la comunitat educativa al conjunt de la societat que representem, i prioritàriament als nostres alumnes, que són la nostre dedicació i el nostre futur.
Continuem treballant i posant per damunt els valors democràtics de l’escola i del nostre sistema educatiu.
Rebutgem enèrgicament qualsevol actuació per mínima que sigui que qüestioni, rebaixi o posi en perill els valors democràtics de la nostra societat.
La Junta central de directors de centres públics de Catalunya.
instagram 2017.10.13

És tan sencill com fer que… (@somriurem)

Una publicación compartida de Informa.cat (@informa.cat) el

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa