Autor Societat
22 octubre 2017 a 18:00

Barcelona acull el cicle Bioquímica a la ciutat en el marc del Congrés FEBS3+

0 Flares 0 Flares ×

A partir de demà i dirigit al gran públic

Imatge Web UPF

Imatge Web UPF

La primera edició del Congrés de les Societats de Bioquímica i Biologia Molecular de França, Portugal i Espanya (FEBS3+) reunirà més de 700 investigadors entre el 23 i el 26 d’octubre al centre de congressos Fira de Barcelona, per tractar els últims avenços en la recerca i les profundes implicacions per a la societat d’aquestes disciplines científiques.

Paral·lelament al Congrés FEBS3+, que està presidit per presidit per Antonio Zorzano, membre de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i el CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), es desenvoluparan activitats satèl·lit, de caràcter divulgatiu i obertes al públic general, dins el cicle Bioquímica a la ciutat.

Amb aquest cicle, la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Societat Catalana de Biologia (SCB) volen apropar la bioquímica i la biologia molecular a tots els membres de la societat i els conviden a participar en alguns dels debats científics més vibrants del moment.

Així, el centre CosmoCaixa de Barcelona (C/ Isaac Newton, 26) acollirà, el dimarts 24 d’octubre a les 19.00 h, la xerrada titulada Innate immunity: current concepts, a càrrec del Premi Nobel de Medicina i Fisiologia Jules Hoffmann, professor de la Universitat d’Estrasburg i investigador sènior del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) de França. El professor Hoffmann va rebre el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 2011 pels descobriments relacionats amb l’activació de la immunitat innata, la nostra primera barrera de protecció davant d’agents infecciosos.

El dimecres 25 d’octubre, la Universitat Pompeu Fabra i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) proposen la visita guiada i xerrada debat Com funcionen els nostres músculs, adreçada a estudiants de secundària i que s’inclou en la iniciativa Escolab. Els assistents tindran l’oportunitat de descobrir els centres de recerca que formen part del PRBB, les línies d’investigació principals i com és la vida quotidiana d’un científic. A continuació, un investigador del centre els explicarà la tasca que es porta a terme a la Unitat de Biologia Cel·lular de la UPF sobre els mecanismes moleculars implicats en la regeneració i el creixement del múscul esquelètic, i els farà una visita guiada a un servei cientificotècnic.

També el 25 d’octubre, a les 12.00 h, s’organitzarà la taula rodona Alimentació saludable i plaer al Mercat de Santa Caterina (Av. Francesc Cambó, 16), en la qual participarà el professor Josep Argilés, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Universitat de Barcelona, ​​juntament amb membres de la Fundació Alícia, dedicada a la innovació tecnològica en cuina i a la millora dels hàbits alimentaris, i de la Fundació per a la Investigació del Vi i de la Nutrició (FIVIN).

Aquest mateix dia a la tarda, a les 18.30 h, l’Institut d’Estudis Catalans (C/ del Carme, 47) acollirà la taula rodona Antibiòtics: per què els bacteris superresistents són la propera gran amenaça?, en la qual participaran Jordi Vila, director de la Iniciativa de Resistència Antimicrobiana de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”), Maria Milagro Montero, metgessa especialitzada en resistències als antibiòtics de l’Hospital del Mar, i Domingo Gargallo-Viola, director científic (CSO) d’ABAC Therapeutics. Moderarà l’acte Adelaida Sarukhan, redactora científica a l’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”.

Com a colofó, el dijous 26 d’octubre, a les 18.30 h, s’organitzarà també a l’Institut d’Estudis Catalans la taula rodona Manipulació genètica CRISPR. La tecnologia CRISPR és una eina recent d’edició del genoma capaç de tallar qualsevol seqüència d’ADN del genoma d’una manera específica i permetre-hi la inserció de canvis. El desenvolupament d’aquesta tecnologia ha inaugurat una era nova per a l’enginyeria genètica en la qual es pot editar, corregir i alterar el genoma de qualsevol cèl·lula d’una manera fàcil, ràpida, barata i altament precisa. L’acte serà moderat per Carolina Llorente, coordinadora acadèmica del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF Barcelona School of Management, i comptarà amb la participació de Lluís Montoliu, investigador del Centre Nacional de Biotecnologiadel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Marc Güell, investigador principal de la Universitat Pompeu Fabra, i Maria Casado, directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

Switch to mobile version
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×