Autor Articles i estudis
23 novembre 2017 a 18:00

Belka i Strelka, unes gosses d’anada i tornada

0 Flares 0 Flares ×

ireneu belka strelka

foto: http://animalsco.info

Durant la Guerra Freda, els Estats Units i l’URSS van iniciar una boja carrera per veure qui dels dos era el gall del galliner mundial, i el límit es trobava a nivells astronòmics, literalment. El fet d’arribar a les estrelles cinc minuts l’un abans que l’altre es va convertir en prioritat d’estat i no es va escatimar en despeses ni en vides, sobretot si eren animals. I si bé la gossa russa Laika va ser l’animal més famós, en ser el primer ésser viu que va orbitar la terra en una càpsula artificial, la pobre bestiola va acabar “a l’ast”. Però… coneix quin gos va ser el primer que va orbitar i va tornar sa i estalvi a la terra? Tranquil, per al seu coneixement, no va ser un, sinó dos i es deien Belka i Strelka.

El 19 d’agost de 1960 va ser un dia de joia -i per què no dir-ho, de mofa- per a la Unió Soviètica. En aquest dia, els científics russos van aconseguir per primera vegada fer enlairar des de Baikonur, posar en òrbita terrestre durant 24 hores (els va donar per 17 voltes a la Terra) i tornar a la Terra una nau, la Korabl Sputnik II, més coneguda com Sputnik -5, amb tots els seus tripulants il·lesos. No cal dir que el Politburó soviètic va fer un “pam i pipa” que no va fer cap gràcia als seus “amics” ianquis. Però no derivem i tornem als veritables protagonistes.

Dins d’aquesta nau anaven Belka (Blanqueta) i Strelka (Fletxeta), dues gosses mil llets recollides dels carrers russos entrenades especialment per a tan “alta” ocasió, les quals van fer perfectament el paper de provadores dels sistemes de supervivència que utilitzaria Yuri Gagarin uns mesos després. ¿Per què escollir uns gossos de carrer qualsevol en comptes de gossos de raça? Segons els científics soviètics, els gossos de carrer eren més dòcils, domesticables i durs que qualsevol de raça, ja que el fet d’haver-se de buscar la vida dia a dia pels carrers russos, els feia especialment resistents… i que si els sortia malament, a part d’haver donat la seva vida per la ciència -i per la URSS-, eren barats i almenys havien netejat els carrers. Tot avantatges.

Segons les cròniques, dins de la nau dels gossos van actuar de diferent manera. Mentre que Strelka estava estressada i sempre en guàrdia, Belka, per la seva banda, estava gaudint del viatge i bordant. Es veu que tant “va gaudir” que a la quarta volta a la Terra, Belka va tenir convulsions -encara que aquest subtil detall va ser obviat convenientment-, pel que van decidir que en el primer vol tripulat les òrbites es reduïssin a tres… per si les mosques. Yuri Gagarin va explicar que mai va saber si va ser el primer humà o l’últim gos a qui van enviar a l’espai.

Sigui com sigui, el trasto de 4.600 quilos que transportava les gosses les va retornar a casa salves i més o menys sanes. Bé, a les dues gosses… i al conill gris, els 40 ratolins, les dues rates, les mosques, les plantes, els fongs i els bacteris que van ser enviats en aquella missió. En realitat, més que una càpsula, allò era una autèntica Arca de Noè. Un Arca de Noè que va ser venuda amb bombo i platerets per les autoritats russes al dia següent, per repassar la seva victòria als Estats Units.

Com a premi, les dues gosses no van tornar a ser utilitzades en cap altra expedició orbital i van acabar els seus dies tranquil·lament com un gos qualsevol, visitant escoles i deixant-se acaronar per la canalla soviètica. Strelka fins i tot va lligar amb un altre astronauta caní anomenat Pushok (Pelut), que si bé no havia anat a l’espai com ella, sí li va servir per tenir una ventrada de gossets. Un d’aquests cadellets, una gossa anomenada Pushinka (Peludeta), va ser donat el juny de 1961 pel president Nikita Krushev a la filla de Kennedy -Caroline- en un gest d’amistat, bona voluntat… i molta mala llet, ja que , per si fos poc, a l’abril havia aconseguit l’èxit del vol de Gagarin.

Els Kennedy el van acceptar gustosament, no sense abans revisar-lo fins els queixals no fos cas que els russos li haguessin posat algun micròfon amb el qual espiar a l’inquilí de la Sala Oval.

Estàvem en plena Guerra Freda. Digueu-los desconfiats.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

Switch to mobile version
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×