Entrevista a Núria Boltà que acaba de publicar “Retrat de mare”

Nuria Bolta retrat de mare

Núria Boltà Vilaró és mestra, llicenciada en Humanitats, postgrau en Turisme Cultural, escriptora i dibuixant.

Nascuda arran de mar (Mataró) la vida la va portar a desenvolupar la feina de mestra terra endins (La Garriga / Les Franqueses del Vallès). Unes altres circumstàncies més lligades al lleure la van acostar a banda i banda del Pirineu d’on,pràcticament, ja no s’ha mogut. Actualment resideix a Puigcerdà.

Se sent còmoda escrivint narracions curtes gràcies a les quals ha estat premiada en nombroses ocasions. Té publicats més d’una dotzena de llibres com il·lustradora i escriptora. Entre ells: deu reculls de narracions amb autors diversos, la novel·la Regina Angelorum (Solsona Comunicacions, 2001), el llibre de muntanya El Camí de Sant Jaume a la Cerdanya (Farell Editors, 2012), els quaderns de divulgació del patrimoni Arquitectura religiosa a les Franqueses del Vallès, 2004, i Masies de la Garriga (2 edicions, 2006 i 2008). Col·labora habitualment en revistes del territori i d’altres estatals escrivint sobre patrimoni. Acaba de publicar el seu darrer llibre Retrat de mare, amb Pagès editors, 2017

Què va ser primer, l’escriptora o la dibuixant?

Vaig començar a dibuixar i a pintar a l’oli passats els vint anys. Només vaig fer un curs a l’escola Massana ja que hi anava després de treballar, havia d’agafar el tren i se’m feia pesat. Vaig seguir dibuixant i pintant, amb algunes exposicions de pintura a l’oli i més endavant, de ceres. Finalment, per no haver de traslladar-me sempre amb tubs, pinzells i cavallet, vaig passar a dibuixar masies, esglésies, elements arquitectònics, en general, amb llapis i carbonet perquè només havia de portar un bloc i una capsa i em resultava més còmode.

Sense deixar el dibuix, no recordo exactament quan vaig començar a escriure. Potser arran d’un concurs que vam guanyar amb els alumnes de la classe, amb un conte sobre circulació viària, se’m van despertar les ganes d’escriure pel meu compte. D’això fa més de vint anys i ja ho he anat portant a terme des de llavors.

Per què et presentes a premis literaris? T’aporta alguna cosa?

Vull pensar que les convocatòries que trio, que no passa d’una o dues com a molt, en un any, són serioses. Per això de moment, em presento a les que m’ofereixen garanties. El fet de presentar-m’hi em serveix com a mesurador personal del grau d’acceptació que tenen els meus relats. Si unes persones que actuen com a jurat trien alguna narració meva d’entre les moltes desenes que s’hi acostumen a presentar, vull pensar que no ho faig tan malament com per deixar-ho córrer. Això em motiva a seguir endavant i explicar les coses que observo al meu entorn, l’immediat i més conegut i també el mediat, més aliè però també real.

A quin altre tipus de literatura et dediques?

Paral·lelament a les narracions de ficció, m’agrada molt escriure sobre patrimoni i fer-ne difusió. Tal vegada per deformació professional, en haver estat mestra durant la meva vida laboral, m’agrada explicar coses sobre elements naturals, etnogràfics o arquitectònics que em criden l’atenció i que, al meu parer, són poc coneguts i es mereixen ser posats en relleu.

Com per exemple?

Doncs, em va aportar moltes satisfaccions fer sortir a la llum més de 30 petits museus de les comarques de la Cerdanya i de l’Alt Urgell que, a banda dels habitants més propers, sovint eren totalment desconeguts per al públic i en canvi, aportaven moltíssima informació de com era la manera de subsistir d’alguns pobles del Pirineu, anys enrere. El fet que algú s’hagués molestat en conservar i muntar un espai, de vegades molt sorprenent per la idoneïtat i la posada en escena, amb una sèrie d’estris, atuells, fotografies, objectes, etc, mereixia que algú en fes difusió. Alguns d’aquests petits museus ara ja han estat clausurats per manca de recursos per al seu manteniment, i, en canvi, per sort, se n’han obert d’altres. Mensualment, publicava un article en revistes del territori donant-ne totes les dades i la descripció, amb fotos sempre fetes per mi.

En alguns em va costar poder obtenir el permís per entrar-hi però, finalment, sempre ho vaig aconseguir. També m’agrada fer divulgació d’itineraris i tradicions que em publiquen en revistes del territori i en dues d’àmbit estatal, dedicades al senderisme i a activitats a l’aire lliure ( Reclam, Viure als Pirineus, Peregrino i Aire Libre, aquestes dues de Madrid).

Precisament la culminació d’un treball de recerca sobre un camí històric va donar pas a la publicació d’un llibre del que em sento molt orgullosa, El camí de Sant Jaume de Cerdanya, editat el 2012 per Farell editors. Aquest llibre m’ha donat la oportunitat d’anar a fer xerrades de divulgació d’aquest camí històric, perfectament documentat, com és el camí del Segre, freqüentat per comerciants, exèrcits o peregrins des de l’edat mitjana, i també s’hi han interessat els administradors oficials del Camino de Santiago, amb els quals col·laboro fent-ne difusió des del 2010 a la seva revista ja que és un camí de Sant Jaume encara poc conegut.

També vaig tenir el goig d’escriure i dibuixar dues monografies per als ajuntaments de Les Franqueses del Vallès i la Garriga, fent la relació d’elements arquitectònics que em van demanar, com totes les esglésies i ermites i les masies, respectivament. Són els quaderns municipals Arquitectura religiosa a les Franqueses del Vallès i Masies de la Garriga.

Has escrit alguna novel·la?

En vaig escriure una sense tenir-ho pensat. Un editor que havia actuat de jurat en un certamen literari, em va preguntar si tenia alguna cosa llarga començada i vaig pensar que havia de dir que si encara que no fos així. Això em va obligar a haver d’escriure una novel·la en tres mesos, Regina Angelorum, que va ser publicada tan bon punt la vaig lliurar a l’editor.Ara m’agradaria revisar-la, i fer-ne una nova edició amb una altra editorial. M’ho vaig passar molt bé escrivint-la. En tinc una altra a mig escriure amb la que em vaig encallar en un capítol, fa més de deu anys, i encara no he trobat el desllorigador per acabar-la!

Has començat a fer la primera presentació del teu darrer llibre, Retrat de mare. Què ens en pots dir?

En aquest darrer llibre hi ha 9 relats extrets d’un conjunt més ampli que tinc escrits, tots ells premiats en diferents certàmens literaris. El títol genèric del llibre, Retrat de mare, s’ha extret d’un dels contes que conformen el llibre.

Per raons tècniques d’adequació a la col·lecció Proses, amb complicitat amb l’ editorial Pagès Editors de Lleida, que és qui ha editat el llibre, hem deixat fora uns quants relats que tal vegada seran publicats en una propera ocasió. M’ha fet molt feliç que una editorial amb el renom de Pagès editors, s’avingués a publicar-me aquest llibre i amb molta celeritat, la qual cosa agraeixo.

En cada narració o conte s’expliquen històries i vivències,  de vegades alegres, de vegades més tristes, totes elles reflex del que passa cada dia en el nostre entorn. Hi podrem llegir històries d’homes, de dones, de gossos i fins i tot algun gat que arreglarà una situació determinada. Quan acabi l’hivern, tinc la intenció de presentar-lo a la Seu d’Urgell, a Lleida, a la Garriga, i m’agradaria molt a Mataró, on vaig presentar fa anys la novel·la Regina Angelorum a la desapareguda i emblemàtica llibreria Robafaves.

Quins projectes tens de cara al futur? Tens coses per publicar?

Tinc pràcticament acabada el que vindria a ser la segona part del Camí de Sant Jaume de Cerdanya que, com el seu nom indica, només abastava aquella comarca. El nou llibre té el seu inici a l’Alta Cerdanya o Cerdanya francesa, travessa la Baixa Cerdanya, l’Alt Urgell, la Noguera i el Segrià. És tot el recorregut del riu Segre pràcticament des de que neix fins que lliura les aigües a l’Ebre, al pantà de Mequinença. L’he caminat al llarg de dos anys, quilòmetre a quilòmetre, i en són 270, crec.

També tinc un llibre de costums andorrans acabat, on vaig recollir durant més d’un any les vivències de padrins i padrines, que m’explicaven els seus records d’infantesa i joventut. Sembla que finalment només s’editaran uns quants exemplars de consulta que es trobaran en biblioteques andorranes. Basada en aquest esmentat recull, vaig escriure una novel·la de costums, pendent de publicar i darrerament, he començat a escriure una sèrie de contes per a infants, tots ubicats a Andorra.

Paral·lelament a la literatura, mai no deixo de dibuixar si bé ho faig tan sols a l’estiu, ja que no podria suportar passar fred, estant asseguda a l’aire lliure massa estona, dibuixant qualsevol ermita o element arquitectònic.

El Servei Local de Teleassistència intensifica les trucades

Davant l’onada de fred

Teleassistència Foto: Josep Cano / Diputació de Barcelona
Teleassistència Foto: Josep Cano / Diputació de Barcelona

Davant l’onada de fred, el Servei Local de Teleassistència de la Diputació de Barcelona ha intensificat les trucades a les persones usuàries. El protocol d’actuació del Servei davant temperatures extremes va començar l’1 de desembre i continuarà fins al 28 de febrer. En els dies d’alerta groga, taronja o vermella, s’intensifica el volum de trucades preventives que es realitzen a les persones usuàries amb més risc. Des de l’1 desembre s’han realitzat 5.000 trucades, especialment a persones més grans de 80 anys, que viuen soles i que, a més, tenen patologies que poden empitjorar amb el fred, i també aquelles que viuen en habitatges aïllats. L’objectiu és conèixer la seva situació i estat de salut aquests dies, i oferir-los consells per fer front a aquest fenomen meteorològic amb garanties.

El Servei Local de Teleassistència coneix la situació de les persones usuàries, que es classifiquen segons el risc que presenten davant fenòmens meteorològics adversos, entre d’altres. Així, s’estableixen tres nivells que permeten actuar amb més rapidesa i eficàcia. En les onades de fred, s’estableix que cal atendre i contactar amb urgència amb les persones classificades en risc 3 (més de 80 anys, que viuen soles i que compten amb diverses patologies cròniques, entre d’altres factors d’interès) i/o que viuen en habitatges aïllats.

En aquestes trucades, a més de conèixer l’estat de salut de la persona, des del centre d’atenció es fan arribar un seguit de consells per encarar amb més garanties l’onada de fred, relatius a l’alimentació –com augmentar les defenses amb una dieta equilibrada o beure líquids calents-, al manteniment de la llar -ventilar en les hores de més sol o allunyar les estufes i brasers dels mobles- i altres recomanacions, com evitar sortir o fer-ho en les hores de més sol, i no passejar mentre es fa la digestió.

En les trucades, es recorda també a les persones usuàries que, en el cas que percebin temperatura baixa, dificultats en la parla, pèrdua de sensibilitat en cames i braços, si pateixen marejos, nàusees i/o vòmits, o es troben aïllats, premin el penjoll i el Servei Local de Teleassistència mobilitzarà el recurs més adient per a cada situació (unitat mòbil, bombers, ambulància, etc.) per garantir la seva seguretat i el seu benestar.

Durant els períodes en què s’activa el protocol de temperatures extremes de fred, el Servei Local de Teleassistència transmet aquests consells preventius a totes les persones usuàries quan aquestes contacten amb el centre d’atenció, en trucades que no siguin per atendre emergències. Igualment, el Servei reforça la prevenció amb la distribució de 4.000 díptics amb consells per fer front al fred.

El Servei Local de Teleassistència, un servei amb més de 80.000 persones usuàries

El Servei Local de Teleassistència de la Diputació de Barcelona és un servei d’atenció domiciliària que garanteix la seguretat i dona tranquil·litat i acompanyament a les persones que poden estar en situació de risc per factors d’edat, fragilitat, solitud o dependència, les 24 hores del dia i els 365 dies a l’any, detectant situacions d’emergència i donant resposta immediata a aquestes. Actualment, més de 80.000 persones usuàries gaudeixen d’aquest servei, amb la col·laboració del 310 ajuntaments de la demarcació de Barcelona (tots, amb excepció de Barcelona ciutat que compta amb servei de teleassistència propi).

 

Consells pràctics per tenir cura de la salut i bellesa de l’esquena

bellesa esquena

L’esquena és una zona extremadament bella i al mateix temps delicada. És l’eix principal del nostre organisme, exposat al sedentarisme, excés d’exercici o males postures, que li resten bellesa i causen dolor. Per potenciar el seu atractiu hem de dedicar més atenció.

Bona part de la bellesa de l’esquena (i de la nostra imatge general) depèn del bon estat de la nostra esquena, per això avui dediquem la nostra atenció a la salut de la nostra esquena.

El mal d’esquena afecta en menor o major mesura al 80% de la població. El sedentarisme i les males postures es troben entre les causes que desencadenen o agreugen el problema.

Aquestes són les mesures generals que has de seguir:

  1. mantenir la columna el més recta possible i enfortir la musculatura amb esports apropiats com el ioga o altres tècniques orientals, la natació “d’esquena”
  2. si t’agrada el gym, realitza rutines guiades per un coach amb aparells.
  3. per evitar tensions i bloquejos relaxa les espatlles sempre que et sigui possible.
  4. tria un bon calçat, és una bona inversió per a la salut de l’esquena així com cuidar les postures per girar-nos o aixecar pes.

Però també donarem un repàs a com tenir cura de la salut de l’esquena en diferent situacions…

Seu bé a l’oficina
Si treballes asseguda és fonamental que ho facis correctament.

  • Els peus han d’estar recolzats per complet a terra i els genolls han de mantenir el mateix nivell o estar per sobre dels malucs.
  • El respatller de la cadira ha de respectar les curvatures de l’esquena i contenir l’arc lumbar.
  • Si treballes amb ordinador, la pantalla ha de situar-se a 45 cm de distància de la cara i per sota dels ulls i el teclat ha d’estar prou baix com per evitar que les espatlles quedin aixecats. Els canells i els avantbraços han de quedar rectes als costats del cos.
  • Cada hora hauries aixecar-te del teu seient i moure’t una mica per desentumir els músculs
  • La postura no ha de ser sempre estàtica i tampoc forçada.
  • El pes del cos ha de repartir-se entre la cadira i el sòl.

A l’estar de peu
Estar massa temps de peu és igual de perjudicial per a l’esquena d’estar hores i hores asseguda

  • Mentre estiguis de peu, mantingues un peu en alt i recolzat sobre un graó, un objecte o un reposapeus. També has d’anar alternant un peu rere l’altre.
  • Canvia la postura tan freqüentment com et sigui possible.
  • Intenta moure’t, donant petites passejades. La columna pateix més a l’estar de peu parada, que caminant.
  • Si treballes amb els braços mentre estàs de peu, fes-ho a una altura adequada, que dibuixen un angle recte i sense aixecar les espatlles.

Al llit
Almenys hauríem de dormir durant 7 hores, per la qual cosa és molt important seguir una bona higiene postural de la teva esquena

  • Tria un matalàs ni molt tou ni molt dur. Pel que fa al somier, el més indicat és el de bandes semirígides.
  • El coixí hauria de servir per alinear bé la columna.
  • Per aixecar-te del llit, posa’t primer de costat, baixa les cames, posa-les a terra i incorpora’t lentament.

Per a les mares i pares
La maternitat i paternitat també comporta riscos per a la teva esquena

  • Mantingues l’esquena recta en introduir o treure el nen del bressol o banyera, al canviar o a l’ensenyar-li a caminar.
  • Si alletes al teu nadó col·loca un coixí sobre les teves cames que acostarà el seu cos al teu pit.
  • Si dones el biberó, la postura també ha de ser còmoda i amb les lumbars protegides. Al teu bebè li agrada tenir-te a prop, de manera que també pots seguir el consell de les dones que estan donant el pit.

Atenció als nens!
Els nens i adolescents també pateixen mal d’esquena, tot i que no es queixin. Un dels motius principals del mal d’esquena en els nens és la càrrega excessiva de llibres i material escolar a les motxilles. Aquestes han de portar-se ben ajustades sobre les espatlles, mai com si fos una bossa.

  • El pes de la motxilla no hauria de sobrepassar mai el 10% del que pesa el nen.
  • En cas d’usar motxilla amb rodes aquesta ha de portar una nansa extensible perquè no es vegin obligats a anar molt girats o inclinats.

Per www.bellezaactiva.com / AMIC

El millor cap de setmana de la temporada per esquiar

Amb tot obert i gruixos de fins a 3 metres després de la nevada històrica

accés Vall de Nuria neu

La neu i el fred han arribat a les estacions del Grup FGC amb la intenció de quedar-se. Les fortes nevades caigudes en els últims dies han deixat una estampa ben blanca a La Molina, Vall de Núria, Vallter 2000, Espot i Port Ainé. El millor cap de setmana de la temporada arriba amb la previsió d’obrir tots els dominis esquiables i amb un clima idoni.
Gràcies a les precipitacions en forma de neu registrades des del cap de setmana fins el dia d’avui, les 5 estacions acumulen gruixos màxims de més de 3 metres. A més, aquesta neu serà de màxima qualitat gràcies a les baixes temperatures que asseguren un estat òptim de la neu.
Nevades copioses a les 5 estacions
La Molina compta amb unes condicions immillorables: gruixos de neu que van des dels 200 cm fins als 360 cm. A dia d’avui disposa de 58 pistes obertes i 55 quilòmetres esquiables. Els esquiadors poden accedir-hi a través del Túnel del Cadí, Collada de Toses i Castellar de n’Hug (amb ús de cadenes).
Al Pallars Sobirà, Port Ainé acumula fins a 210 cm de gruixos de neu, una de les nevades més important dels darrers anys, ja que l’any 2017, durant el mateix període, va registrar fins a 92 cm. L’estació, a més, compta amb un 100% de pistes obertes (25) i  quilòmetres esquiables (27 km). Està previst que dijous 8 l’Snowpark funcioni parcialment i que divendres 9 totes les línies estiguin obertes. Els visitants d’Espot, per la seva banda, poden gaudir d’un màxim de 225 cm de gruixos de neu (145 cm com a mínim), de totes les pistes (22) i de la totalitat dels quilòmetres esquiables (25 km). La temporada passada l’estació, va acumular fins a 95 cm de gruixos de neu durant les mateixes dates.
La precipitació caiguda a Vall de Núria s’ha traduït en 112 cm de neu nova. Ara com ara els gruixos de neu se situen en un mínim de 180 cm i un màxim de 230 cm. L’estació està oberta al 100%, de forma que el públic pot accedir a 11 pistes de les 11 pistes per esquiar o practicar snowboard. Els accessos, a més, es troben oberts, tant als aparcaments de les estacions del cremallera com la pròpia línia.
Al llarg de la història, Vall de Núria ha estat testimoni d’altres grans nevades, com bé ho demostren les precipitacions dels anys 1986 i 1996, amb més de 2 m en un mateix episodi de nevades. El 2006 també hi va haver nevades significatives, el que demostra que els cicles de grans nevades es repeteixen, aproximadament, cada 10 anys.
Vallter 2000 compta amb un gruix de neu acumulat de fins a 260 cm i un mínim de 195 cm, gràcies a les precipitacions de les darreres jornades. Dades molt positives si es comparen amb les registrades la temporada passada durant el mateix període, en què es va aconseguir un màxim de 95 cm. Els visitants poden accedir al 100% de l’estació amb els 11 remuntadors, les 13 pistes i els 19 quilòmetres esquiables.
Pel que fa a les nevades històriques, destaquen les del febrer del 1996, en què es van registrar fins a 175 cm, les del novembre del 2013, amb 112 cm, i les del març d’aquell mateix amb, amb 91 cm.

Castellfollit de la Roca (@4lbertv)


Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa