Autor Cultura
10 febrer 2018 a 18:00

Entrevista a Núria Boltà que acaba de publicar “Retrat de mare”

0 Flares 0 Flares ×

Nuria Bolta retrat de mare

Núria Boltà Vilaró és mestra, llicenciada en Humanitats, postgrau en Turisme Cultural, escriptora i dibuixant.

Nascuda arran de mar (Mataró) la vida la va portar a desenvolupar la feina de mestra terra endins (La Garriga / Les Franqueses del Vallès). Unes altres circumstàncies més lligades al lleure la van acostar a banda i banda del Pirineu d’on,pràcticament, ja no s’ha mogut. Actualment resideix a Puigcerdà.

Se sent còmoda escrivint narracions curtes gràcies a les quals ha estat premiada en nombroses ocasions. Té publicats més d’una dotzena de llibres com il·lustradora i escriptora. Entre ells: deu reculls de narracions amb autors diversos, la novel·la Regina Angelorum (Solsona Comunicacions, 2001), el llibre de muntanya El Camí de Sant Jaume a la Cerdanya (Farell Editors, 2012), els quaderns de divulgació del patrimoni Arquitectura religiosa a les Franqueses del Vallès, 2004, i Masies de la Garriga (2 edicions, 2006 i 2008). Col·labora habitualment en revistes del territori i d’altres estatals escrivint sobre patrimoni. Acaba de publicar el seu darrer llibre Retrat de mare, amb Pagès editors, 2017

Què va ser primer, l’escriptora o la dibuixant?

Vaig començar a dibuixar i a pintar a l’oli passats els vint anys. Només vaig fer un curs a l’escola Massana ja que hi anava després de treballar, havia d’agafar el tren i se’m feia pesat. Vaig seguir dibuixant i pintant, amb algunes exposicions de pintura a l’oli i més endavant, de ceres. Finalment, per no haver de traslladar-me sempre amb tubs, pinzells i cavallet, vaig passar a dibuixar masies, esglésies, elements arquitectònics, en general, amb llapis i carbonet perquè només havia de portar un bloc i una capsa i em resultava més còmode.

Sense deixar el dibuix, no recordo exactament quan vaig començar a escriure. Potser arran d’un concurs que vam guanyar amb els alumnes de la classe, amb un conte sobre circulació viària, se’m van despertar les ganes d’escriure pel meu compte. D’això fa més de vint anys i ja ho he anat portant a terme des de llavors.

Per què et presentes a premis literaris? T’aporta alguna cosa?

Vull pensar que les convocatòries que trio, que no passa d’una o dues com a molt, en un any, són serioses. Per això de moment, em presento a les que m’ofereixen garanties. El fet de presentar-m’hi em serveix com a mesurador personal del grau d’acceptació que tenen els meus relats. Si unes persones que actuen com a jurat trien alguna narració meva d’entre les moltes desenes que s’hi acostumen a presentar, vull pensar que no ho faig tan malament com per deixar-ho córrer. Això em motiva a seguir endavant i explicar les coses que observo al meu entorn, l’immediat i més conegut i també el mediat, més aliè però també real.

A quin altre tipus de literatura et dediques?

Paral·lelament a les narracions de ficció, m’agrada molt escriure sobre patrimoni i fer-ne difusió. Tal vegada per deformació professional, en haver estat mestra durant la meva vida laboral, m’agrada explicar coses sobre elements naturals, etnogràfics o arquitectònics que em criden l’atenció i que, al meu parer, són poc coneguts i es mereixen ser posats en relleu.

Com per exemple?

Doncs, em va aportar moltes satisfaccions fer sortir a la llum més de 30 petits museus de les comarques de la Cerdanya i de l’Alt Urgell que, a banda dels habitants més propers, sovint eren totalment desconeguts per al públic i en canvi, aportaven moltíssima informació de com era la manera de subsistir d’alguns pobles del Pirineu, anys enrere. El fet que algú s’hagués molestat en conservar i muntar un espai, de vegades molt sorprenent per la idoneïtat i la posada en escena, amb una sèrie d’estris, atuells, fotografies, objectes, etc, mereixia que algú en fes difusió. Alguns d’aquests petits museus ara ja han estat clausurats per manca de recursos per al seu manteniment, i, en canvi, per sort, se n’han obert d’altres. Mensualment, publicava un article en revistes del territori donant-ne totes les dades i la descripció, amb fotos sempre fetes per mi.

En alguns em va costar poder obtenir el permís per entrar-hi però, finalment, sempre ho vaig aconseguir. També m’agrada fer divulgació d’itineraris i tradicions que em publiquen en revistes del territori i en dues d’àmbit estatal, dedicades al senderisme i a activitats a l’aire lliure ( Reclam, Viure als Pirineus, Peregrino i Aire Libre, aquestes dues de Madrid).

Precisament la culminació d’un treball de recerca sobre un camí històric va donar pas a la publicació d’un llibre del que em sento molt orgullosa, El camí de Sant Jaume de Cerdanya, editat el 2012 per Farell editors. Aquest llibre m’ha donat la oportunitat d’anar a fer xerrades de divulgació d’aquest camí històric, perfectament documentat, com és el camí del Segre, freqüentat per comerciants, exèrcits o peregrins des de l’edat mitjana, i també s’hi han interessat els administradors oficials del Camino de Santiago, amb els quals col·laboro fent-ne difusió des del 2010 a la seva revista ja que és un camí de Sant Jaume encara poc conegut.

També vaig tenir el goig d’escriure i dibuixar dues monografies per als ajuntaments de Les Franqueses del Vallès i la Garriga, fent la relació d’elements arquitectònics que em van demanar, com totes les esglésies i ermites i les masies, respectivament. Són els quaderns municipals Arquitectura religiosa a les Franqueses del Vallès i Masies de la Garriga.

Has escrit alguna novel·la?

En vaig escriure una sense tenir-ho pensat. Un editor que havia actuat de jurat en un certamen literari, em va preguntar si tenia alguna cosa llarga començada i vaig pensar que havia de dir que si encara que no fos així. Això em va obligar a haver d’escriure una novel·la en tres mesos, Regina Angelorum, que va ser publicada tan bon punt la vaig lliurar a l’editor.Ara m’agradaria revisar-la, i fer-ne una nova edició amb una altra editorial. M’ho vaig passar molt bé escrivint-la. En tinc una altra a mig escriure amb la que em vaig encallar en un capítol, fa més de deu anys, i encara no he trobat el desllorigador per acabar-la!

Has començat a fer la primera presentació del teu darrer llibre, Retrat de mare. Què ens en pots dir?

En aquest darrer llibre hi ha 9 relats extrets d’un conjunt més ampli que tinc escrits, tots ells premiats en diferents certàmens literaris. El títol genèric del llibre, Retrat de mare, s’ha extret d’un dels contes que conformen el llibre.

Per raons tècniques d’adequació a la col·lecció Proses, amb complicitat amb l’ editorial Pagès Editors de Lleida, que és qui ha editat el llibre, hem deixat fora uns quants relats que tal vegada seran publicats en una propera ocasió. M’ha fet molt feliç que una editorial amb el renom de Pagès editors, s’avingués a publicar-me aquest llibre i amb molta celeritat, la qual cosa agraeixo.

En cada narració o conte s’expliquen històries i vivències,  de vegades alegres, de vegades més tristes, totes elles reflex del que passa cada dia en el nostre entorn. Hi podrem llegir històries d’homes, de dones, de gossos i fins i tot algun gat que arreglarà una situació determinada. Quan acabi l’hivern, tinc la intenció de presentar-lo a la Seu d’Urgell, a Lleida, a la Garriga, i m’agradaria molt a Mataró, on vaig presentar fa anys la novel·la Regina Angelorum a la desapareguda i emblemàtica llibreria Robafaves.

Quins projectes tens de cara al futur? Tens coses per publicar?

Tinc pràcticament acabada el que vindria a ser la segona part del Camí de Sant Jaume de Cerdanya que, com el seu nom indica, només abastava aquella comarca. El nou llibre té el seu inici a l’Alta Cerdanya o Cerdanya francesa, travessa la Baixa Cerdanya, l’Alt Urgell, la Noguera i el Segrià. És tot el recorregut del riu Segre pràcticament des de que neix fins que lliura les aigües a l’Ebre, al pantà de Mequinença. L’he caminat al llarg de dos anys, quilòmetre a quilòmetre, i en són 270, crec.

També tinc un llibre de costums andorrans acabat, on vaig recollir durant més d’un any les vivències de padrins i padrines, que m’explicaven els seus records d’infantesa i joventut. Sembla que finalment només s’editaran uns quants exemplars de consulta que es trobaran en biblioteques andorranes. Basada en aquest esmentat recull, vaig escriure una novel·la de costums, pendent de publicar i darrerament, he començat a escriure una sèrie de contes per a infants, tots ubicats a Andorra.

Paral·lelament a la literatura, mai no deixo de dibuixar si bé ho faig tan sols a l’estiu, ja que no podria suportar passar fred, estant asseguda a l’aire lliure massa estona, dibuixant qualsevol ermita o element arquitectònic.

Switch to mobile version
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×