Obituari 02.03.2018

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data cerimònia Hora cerimònia Lloc cerimònia
Miguel-Ángel González García 43 any 02/03/2018 09:00 Temple Cementiri
Joaquina Gotsens Cadafalch 98 any 02/03/2018 16:00 Catedral del Sant Esperit
José Luque Navajas 59 any 02/03/2018 12:00 Temple Cementiri
Josefa Murcia López 92 any 02/03/2018 15:00 Temple Cementiri
Encarnación Sierra Garcia 66 any 02/03/2018 11:30 Temple Cementiri
Ángel Bernal Del Pozo 80 any 02/03/2018 17:00 Sala cerimònies Tanatori de Terrassa
ireneu. fred febrer1956

Onada de fred de 1956, quan Sibèria va envair Europa … i es va quedar

ireneu. fred febrer1956

foto: http://www.meteopassion.com

Últimament, que sembla que amb el canvi climàtic ens estiguem acostumant a anar en bermudes i samarreta fins en ple gener, no falta qui ens recordi que els hiverns d’abans… aquests sí que eren hiverns i no els d’ara! Encara que, també s’ha de dir que, en quant vénen uns dies de fred, ja pensem que això de l’escalfament global és una autèntica faula; l’ésser humà és així de vel·leïtós, mira. La veritat és que més enllà de la volàtil memòria de les persones, el clima es regeix per una sèrie de cicles per als quals l’escala humana es queda excessivament curta, i únicament un estudi intensiu de dades científiques pot donar-nos alguna idea de per on ens estem movent. Tan sols així podem arribar a entendre per què els pescadors treuen ossos de mamut al mig del mar del Nord (veure Doggerland, l’Atlàntida del Mar del Nord) o bé perquè ens estem quedant sense glaceres al Pirineu (veure Glaceres pirinenques, la lenta mort dels nostres glaceres domèstiques). No obstant això, hi va haver un episodi climàtic recent en què la memòria històrica no s’equivoca quan diu que va fer molt fred. Molt. Moltíssim. I és que de tant fred que va fer, fins al Mediterrani va arribar a congelar-se. Em refereixo a la terrible onada de fred de febrer de 1956.

Que l’hivern és per fer fred, els que estem per sobre o per sota de l’equador, ho sabem bé. Dies curts, amb temperatures baixes és el que marca el cànon de l’experiència, i potser per això, quan ens trobem amb un hivern càlid, per molt bé que ens sentim -sempre és agradable no passar fred- alguna cosa ens diu que no va com caldria. Desembre de 1955 i gener de 1956 van anar d’aquest pal i és que, que els agricultors d’Espanya i França fossin en cos de camisa pel camp en ple mes de gener, no era ni mig normal. No obstant això, les coses anaven a donar un gir dramàtic totalment inesperat.

Efectivament, durant aquell estrany hivern, l’anticicló de les Açores s’havia ensenyorit de l’Atlàntic central, fent de barrera a totes les borrasques i fronts que venien del nord cap a Europa occidental. Aquesta situació va produir que el temps fos estable i amb temperatures sostingudes estranyament altes per a l’època, el que va propiciar que a finals de gener totes les plantes -i no només els ametllers (veure Per què floreixen els ametllers tan d’hora?)- comencessin a despertar com si la primavera ja hagués arribat.

Va ser durant els últims dies de gener, que els anticiclons i les borrasques es van moure “estratègicament” i, si bé per aquesta part d’Europa seguíem amb entrades d’aire càlid, un potent anticicló sobre Escandinàvia i una potent borrasca sobre el Mar Negre es van dedicar a enviar aire fred d’origen siberià sobre Europa de l’Est. O el que és el mateix, que entre el 30 i el 31, l’onada d’aire glacial va començar a circular d’est a oest amb temperatures que, a Moscou van arribar als -28ºC. Aquí no ens estàvem assabentant de res, però amb el canvi de mes, la cosa canviaria radicalment.

Com tot sempre és susceptible d’empitjorar, l’àvia va parir en forma d’una borrasca que, situant-se sobre la vertical del golf de Gènova, va permetre que l’aire gèlid que es colava pels països de l’Est es veiés insuflat cap a Europa occidental barrejat amb aire humit de la Mediterrània. D’aquesta manera, tots els països que havien estat els dos últims mesos amb un hivern suau, a partir del dia 1 de febrer van rebre de ple l’embat del gel -que havia deixat temperatures per sota dels -15ºC per tota Alemanya- i, per si fos poc, amb neu (sobretot a l’Europa central) i vents huracanats, amb puntes de 180 km/h. Tota la Costa Blava va quedar sota un inusual mantell blanc.

Així les coses, durant els dies 1 al 5 de febrer, les temperatures van baixar d’una manera espectacular. A França, el dia 2, les mínimes van arribar a entre -15ºC i -20ºC pràcticament en tot el país, i a Alemanya, van arribar a baixar entre els -20 i -25. Tots els rius centreeuropeus, per grans que fossin, es van arribar a gelar amb un important gruix de gel. Les ribes de l’Atlàntic es van arribar a glaçar a Holanda, França i Alemanya. Fins i tot el Tàmesi es podia travessar caminant.

La invasió d’aire fred, també es va fer notar durament a Espanya, sobretot al Pirineu català, on es va arribar als -32ºC a l’observatori de l’Estany Gento el dia de la Candelera (2 de febrer), rècord de temperatura mínima registrada a l’estat espanyol i que encara no ha estat superada. Amb tot, els diaris francesos van informar que aquell mateix dia s’havien aconseguit els -50ºC al llac de Marboré (Pirineu aragonès), dada de dubtosa fiabilitat i que hagués significat arribar a temperatures similars a les de la pròpia Sibèria en ple hivern (veure Oymyakon. Fred, no. El que ve desprès).

A partir del dia 5 de febrer, semblava que la climatologia anava a donar una treva, però ni de bon tros. El fet que la situació atmosfèrica es mantingués estable (els anticiclons i les pertorbacions seguien estacionaris), va fer que no hi hagués canvi de masses d’aire, propiciant l’entrada d’una nova onada d’aire siberià entre el 10 i el 14, i una tercera entre el 15 i el 21 de febrer, arribant a afectar el Magrib (veure l’espectacle de la neu al Sàhara). Això va significar que, gelant sobre gelat, les temperatures es mantinguessin entre els -10º i -20º de mínimes i + 5º i -10º de màximes a tot Europa durant 21 dies, fins i tot en la mateixa línia de la costa, arribant-se a gelar la Mediterrània en zones entre la Costa Brava i el Rosselló i a la Costa Blava. Es comenta que els pescadors que navegaven pel Golf de Lleó es van trobar zones en què s’havia format banquisa (gel marí). Déu n’hi do.

Els resultats de semblant “barbàrie” climàtica van ser catastròfics.

El fred intens sostingut en el temps va gelar tota l’aigua líquida que hi havia al continent, ja fossin cascades, rius, llacs, embassaments o canalitzacions d’aigua, que van esclatar per milers. Això va provocar una manca d’aigua que va matar milions d’aus i fauna terrestre en no poder obtenir res a beure durant tres setmanes. A peu de platja, els mol·luscs i els peixos de costa morien per no estar acostumats a un mar gelat. Però no només els animals, sinó que les persones que vivien al carrer acabaven per morir de congelació si no eren socorregudes per la resta de la gent, alguns dels quals s’arribaven a ficar en forns de pa encesos per intentar entrar en calor. Per a les plantes, ja va ser el desastre.

En haver fet un clima tan benigne les setmanes anteriors a l’onada glacial, el fred siberià va acabar amb tota l’agricultura d’hivern i va agafar als arbres en plena arrencada primaveral. En aquesta situació, els arbres es trobaven plens de saba, la qual es va congelar, matant fins i tot a les espècies autòctones més adaptades al seu clima habitual, com ara castanyers, avellaners, o faigs, els quals cruixien estrepitosament sota el pes de la neu i el trencament de la fusta per pura congelació.

El súmmum del desastre se’l va endur la flora mediterrània, ja que, més acostumada a un clima benigne, no va suportar els rigors glacials. Les alzines i els pins blancs es van congelar, i les oliveres, moltes d’elles diverses vegades centenàries i capaços d’aguantar fins a -15ºC van morir massivament pel gel. Valgui com a exemple que a la comarca de l’Empordà, el 62% de la superfície olivarera va haver-se d’arrabassar; dels cítrics, ja millor ni parlar-ne. Tot i que, curiosament, hi va haver un racó de la Costa Blava francesa, a Menton (prop de Mònaco), que va quedar estranyament a cobert de l’onada de fred, el que va permetre que els tarongers i llimoners que tenien allà es salvessin. Una autèntica loteria.

Total, que la propera vegada que tingui fred i algú li digui que els hiverns d’abans sí que eren forts recordi que, si bé és veritat que el clima té els seus cicles, l’home, amb tota la seva capacitat de modificar l’ambient, no és més que un titella a mans del clima. La memòria és inexacta i enganyosa, però el planeta té una maquinària complexa i potentíssima que tot just ara comencem a comprendre; millor que conservem el nostre entorn amb el màxim afecte i respecte, perquè, si tot s’alinea i despertem a la fera, acabarà amb nosaltres amb només bufar-nos…

Recordeu-vos de febrer de 1956.
@ireneuc

afrucat carmel modol

Afrucat presenta tres concursos per incentivar el consum de fruita

Entre els escolars

afrucat carmel modol

Tres concursos relacionats amb el consum de fruita a les llars són una de les propostes que l’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya (Afrucat), empresa distribuïdora de fruita dins del Pla de consum de fruita a les escoles, presenta per incentivar la ingesta de fruita i hortalisses entre els escolars. Mitjançant els concursos Tastafruita, Pintafruita i Familyfruit, escolars i famílies participants podran compartir divertides receptes amb fruita, pintar la postal del Nadal vinent amb fruita, o compartir també experiències menjant fruita a casa (receptes, fotos, vídeos, jocs, cançons, consells, solucions, etcètera, tot plegat amb fruita o batuts de fruita inventats; i sempre amb premis diversos (més informació a www.fruita.cat)).
Així, el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Carmel Mòdol, ha visitat, a la ciutat de Lleida, l’escola Sagrada Família, una de les 158 de la demarcació de Lleida que participen en el Pla de consum de fruita.
Durant la seva visita, ha donat a conèixer aquests concursos, entre altres iniciatives que Afrucat durà a terme, com a actuacions complementàries per incentivar els avantatges del consum de fruites i hortalisses i com es poden incorporar en la dieta diària de tota la família.
En aquesta línia, Carmel Mòdol ha remarcat la clara aposta del DARP per aquest Programa europeu de consum de fruita a les escoles, com prova el fet que Catalunya representa el 25% dels fons europeus que arriben a l’Estat destinats a aquesta campanya de distribució; alhora que ha subratllat la importància del consum de fruita per a uns hàbits alimentaris saludables. També ha agraït la col·laboració pública-privada en aquesta tasca, en aquesta ocasió amb Afrucat.
Pla de consum de fruita i verdura
De fet, Catalunya impulsa per novè any consecutiu el Pla de consum de fruita i verdura a les escoles. Aquest Pla forma part de l’estratègia de la Unió Europea per invertir la tendència a la disminució del consum d’aquests productes i incidir en els infants perquè adquireixin nous hàbits alimentaris.
La iniciativa pretén que els joves consumidors valorin més les fruites i les hortalisses, i, per tant, n’augmenti el consum futur, i també contribuir a la promoció d’hàbits de consum més saludables, per a, en conseqüència, reduir el risc de patir determinades malalties com ara l’obesitat i la diabetis.
El Pla està finançat per la Unió Europea i el Departament d’Agricultura, i compta amb la col·laboració dels departaments d’Ensenyament i Salut. Durant aquest curs, hi participaran 1.262 centres educatius i arribarà a prop de 307.200 infants de segon cicle d’educació infantil i primària (quan es va iniciar el pla eren 50.000 alumnes i 213 escoles).
La previsió de distribució de fruita i hortalisses és de 1.097 tones (poma, pera, mandarina, taronja, maduixot, plàtan, cirera, nespra, albercoc, préssec, nectarina, paraguaià, pruna, kiwi, pastanaga i cirerol) durant els mesos de gener a juny, de les quals fins ara ja s’han distribuït 390 tones.
D’altra banda, com a mesures d’acompanyament per donar suport a la distribució de fruita, aquest curs també es duran a terme tallers i xerrades sobre hàbits de consum saludables.
L’objectiu dels tallers i les xerrades és donar suport al lliurament gratuït de fruita i hortalisses, i reforçar l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables. Els tallers s’adrecen als infants de primària dels centres educatius que participen en aquest Pla.
El pressupost de la Unió Europea (UE) destinat a aquest projecte en el curs 2017/2018 és de 2.873.779 €.
Pannacotta

Pannacotta de vainilla

Pannacotta

Moment dolç, recepta ràpida d’elaboració encara necessita diverses hores de repòs.

Ingredients 4 persones

• 1/2 l de nata líquida
• 125 ml de llet
• 4 làmines de gelatina
• 50 g de sucre avainillat

Elaboració

Introdueix les fulles de gelatina en un recipient amb aigua freda durant 10 minuts.
Afegeix la nata, la llet i la sucre avainillat en una olla i posa-la al foc fins portar-la a ebullició. Quan bulli, abaixar el foc i deixa que es cuini uns 5 minuts més, remenant bé perquè no s’enganxi.
Treu l’olla del foc i afegeix les fulles de gelatina estovades. Remou fins que s’hagin dissolt completament. Reparteix la barreja en 4 recipients per a postres i deixar temperar abans de refredar a la nevera, almenys 3 hores.
Serveix la pannacotta casolana amb xarop, salsa o coulis de maduixa o altres fruites.
Per desemmotllar, introduir el motlle diversos segons en aigua calenta perquè també es desprengui del fons del recipient i d’aquesta manera sortirà sense trencar-se.

Autor: dlcocinaygastronomia.com

CVC Jordi Puigneró

El CVC presenta al MWC una nova tècnica de visió artificial

Permet fer una estimació del nombre de persones presents en una aglomeració

CVC Jordi Puigneró

La tecnologia més puntera i avançada ens pot ajudar en molts àmbits, i  fins i tot estalviar-nos debats estèrils com el de quantes persones han participat en una mobilització”. Amb aquestes paraules s’ha referit avui el secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró, a l’innovador algorisme desenvolupat pel Centre de Visió per Computador de la UAB (CVC), que permet fer una estimació del nombre de persones presents en una aglomeració en imatges tant estàtiques com de vídeo amb un marge d’error d’entre el 10 i el 20%, el més baix aconseguit fins ara.
El Centre de Visió per Computador de la UAB (CVC), que participa al Mobile World Congress amb el suport de la Generalitat, ha presentat avui en el marc d’aquest congrés aquesta nova tècnica de visió artificial desenvolupada en col·laboració amb la Universitat de Florència. Una tècnica innovadora amb la qual, ha afegit Puigneró, “els investigadors del CVC obren les portes a possibilitats immenses dins l’àmbit de la seguretat i la vigilància, i poden contribuir a posar fi, amb una solució imparcial i tecnològica, al debat obert sobre la quantitat de persones presents en diferents mobilitzacions ciutadanes arreu del món”.
Durant la seva intervenció, el secretari Puigneró també ha volgut “posar en valor la factura catalana d’aquesta solució innovadora i l’importantíssim paper que estan exercint els centres tecnològics com el CVC en la consolidació i projecció internacional de Catalunya com a país referent en el camp de la investigació, la recerca i el desenvolupament en tecnologies avançades”.
En la presentació, que ha tingut lloc a l’Estand Catalonia de la Generalitat al MWC, hi participat també el director del CVC, Josep Lladós, i l’investigador del CVC i coautor del projecte Joost Van de Weijer.
Tècniques de visió artificial per comptar aglomeracions de persones
Comptar el nombre de persones en grans aglomeracions en espais oberts no resulta fàcil i segons les metodologies emprades, les xifres poden variar substancialment. Els investigadors Xialei Liu i Joost Van de Weijer, del Centre de Visió per Computador, en un estudi conjunt amb la Universitat de Florència, han desenvolupat un algorisme que fa servir tècniques de visió artificial per poder estimar el nombre de persones en imatges amb una franja d’error d’entre un 10 i un 20%, la més baixa aconseguida fins avui dins d’aquest àmbit.
Un software d’aquest estil pot ser imprescindible en àmbits com el de la vídeo seguretat, el monitoratge o l’anàlisi de comportament. Fins ara, la problemàtica científica era evident: distorsions de perspectiva, distribució desigual, il·luminació complexa, variació d’escales, i un llarg etcètera, feien que els algorismes de visió artificial no poguessin ser capaços de comptar números de caps dins d’una imatge. Els investigadors del Centre de Visió per Computador han aconseguit un algorisme estable fent ús de mapes de densitat, que ajuda a eliminar la majoria d’aquestes distorsions.
A més a més, la tècnica elimina la major problemàtica: la necessitat d’imatges prèviament processades per entrenar els algorismes de visió. Ensenyar als ordinadors a comptar grans aglomeracions requereix imatges que hagin estat tractades per un humà. Aquest és qui diu a l’ordinador què hi ha dins de cada píxel (com un mestre quan ensenya a un nen una matèria que mai ha cursat). El Dr. Van de Weijer i el seu equip eliminen aquesta variable ensenyant als ordinadors a comparar imatges, cosa que fa el procés molt més ràpid i econòmic
El procés és senzill en essència, però complex en la pràctica: se li dóna a l’ordinador una primera imatge, i després se li’n donen retalls. Llavors, l’ordinador ha d’aprendre que hi ha menys gent a la segona fotografia (la retallada) que a la primera (l’original). Aquesta tècnica, afinada, és la base de l’aprenentatge d’aquest nou algorisme.
Els investigadors del CVC presentaran la seva nova tècnica en el prestigiós CVPR (Computer Vision & Pattern Recognition Conference) d’aquest any que tindrà lloc a Salt Lake City, Utah, el proper mes de juny.
instagram 2018.03.02

Puigcerdà (@nuribolvi2638)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa