Obituari 01.04.2018

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data cerimònia Hora cerimònia Lloc cerimònia
David Cuenca Rocio 38 any 01/04/2018 09:30 Temple Cementiri
Emilia Bayona Aragay 88 any 01/04/2018 09:00 Temple Cementiri
Ramona Auret Sanvicente 98 any 01/04/2018 10:00 Temple Cementiri
Isidro Bosch Solsona 70 any 01/04/2018 11:30 Temple Cementiri
Carmen Castro Gallego 83 any 01/04/2018 11:00 Temple Cementiri
IRTA Danone

L’IRTA i DANONE col·laboren pel benestar animal del boví lleter

IRTA Danone

En el benestar animal influeixen tota una sèrie de factors i circumstàncies en les que s’ha de tenir en compte l’estat emocional dels animals (incloent-hi factors com el dolor o la por), les condicions naturals i la reducció al màxim dels seus costos de vida en forma de resposta a l’estrès, explica l’investigador expert en benestar animal de l’IRTA Antoni Dalmau.

Segons la dificultat que tingui una vaca per afrontar el seu entorn, explica Dalmau, tindrem major o menor grau d’estrès o benestar. Aquest benestar s’ha de basar en quatre pilars fonamentals: bona alimentació, bon allotjament, bona salut i capacitat per poder mostrar el comportament de la seva espècie.

Els consumidors, la distribució, la indústria, etc., estan molt sensibilitzats i seran més exigents en matèria de benestar dels animals, i les explotacions s’hi hauran d’adaptar, tot i que la millor forma d’aconseguir un nivell òptim de benestar animal a les explotacions és arribar-hi pel convenciment.

És en aquest convenciment que des de l’any 2016, DANONE i l’IRTA col·laboren en temes de benestar animal. Concretament, aquesta col·laboració va sorgir de l’objectiu de DANONE de desenvolupar una sistemàtica interna per a l’avaluació del benestar animal dels seus proveïdors, de la que s’havia fet un primer esborrany de protocol de benestar animal basat en guies prèvies desenvolupades per DANONE i experts internacionals.

El programa de benestar animal de l’IRTA va col·laborar en la finalització d’aquest protocol, la seva adaptació per a poder-se fer servir en condicions de camp i la concepció d’un sistema que permetés puntuar les preguntes que composen el protocol. Així es pot disposar d’una puntuació final per granja i entrenar els tècnics de DANONE en l’ús del protocol i l’obtenció de les puntuacions finals de cada explotació lletera.

Durant tot l’any 2017 els tècnics de DANONE van avaluar, en forma de projecte pilot les granges que proveeixen llet a DANONE Espanya. El resultat final ha estat el de disposar d’una informació molt útil, ja que el protocol és prou sensible com per poder classificar acuradament a totes les granges que treballen per DANONE i ha demostrat ser una eina útil per identificar punts crítics i establir possibles millores de futur.

Un cop avaluades les granges, el programa de Benestar Animal de l’IRTA ha realitzat un seguit de jornades per al coneixement i difusió del protocol dirigides als propis ramaders de l’empresa, amb sessions a tot l’Estat. Un cop els ramaders han pogut conèixer de primera mà el protocol, aquest s’implementarà durant aquest any 2018.

El sistema està pensat per a que siguin els propis tècnics de DANONE els que puguin avaluar tots els anys les seves granges amb un plantejament de millora contínua. En aquest sentit, l’IRTA realitzarà la formació continuada i el seguiment als tècnics de DANONE i aquests seran els encarregats de portar a nivell de camp el protocol de benestar.

En un futur pròxim es pretén que el model implantat a Espanya es pugui reproduir en altres països on DANONE recol·lecta llet. Un dels primers països on s’iniciarà la fase pilot prèvia aquest 2018 serà Brasil.

Castellers Omnium mocador casteller

Es presenta el mocador casteller groc

Solidari amb els presos

Castellers Omnium mocador casteller

La seu d’Òmnium Cultural ha estat la seu de la presentació, aquest migdia, del mocador casteller groc que demana l’alliberament dels presos polítics catalans i que al mateix temps serveix per recollir fons per la Caixa de Solidaritat que gestionen Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). La idea va sorgir dels Moixiganguers d’Igualada, que la van treballar conjuntament amb Òmnium, i ha estat ben rebuda pel col·lectiu casteller. Avui representants de més de 30 colles han participat en la presentació.

En aquest sentit, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha explicat que “tenim clar que la cultura és el millor antídot contra la repressió”. Oriol Solà, president dels Moixiganguers d’Igualada, ha recordat que les colles s’havien solidaritzat amb els presos de formes diverses, com ara aixecant pilars amb banderoles al·lusives, però que van pensar que faltava una iniciativa que es pugués veure reflectida en cada castell que s’aixequi. Roger Gispert, vicepresident de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha expressat el suport al mocador, ja que permet combinar la denúncia amb la solidaritat econòmica. “Tant de bo ben aviat els mocadors castellers tornin a ser tots vermells, perquè voldrà dir que tothom és a casa, amb les seves famílies”, ha dit. Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart, president d’Òmnium empresonat, ha agraït en nom de les famílies presents i de l’Associació Catalana de Drets Civils, ha agraït la iniciativa.

El mocador groc estarà a la venda per a particulars a partir del pròxim dimarts a la botiga virtual d’Òmnium, tot i que es recomana a les colles que facin comandes directament a l’entitat.

bellesa glutis

Deu consells per elevar els glutis, sense necessitat de cirurgia

bellesa glutis

No ens hem d’enganyar: tenir un cul ben posat és molt sexy. Si has estat beneïda o beneït amb uns glutis atractiu, felicitats! Si no és així, t’oferim 10 consells molt efectius per elevar els glutis.

Segons ens explica el Dr. Diego Tomàs Ivancich -especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i estètica-, cada vegada és més freqüent veure en consulta homes i dones que sol·liciten una intervenció professional per ressaltar els seus glutis, perquè malauradament cauen i no sempre és fàcil aixecar-los o recol·locar-los. Aquests són els consells que ens ofereix per elevar els glutis sense passar per una intervenció estètica:

  1. Un clàssic efectiu. Cal habituar-se a fer esquat, gambades i puntades posteriors de gluti; costen però són el més efectiu. Amb 3 sèries diàries de 30 cadascuna, seria perfecte… Però cal recordar ser constant per notar els resultats.
  2. Plantejar-se un repte. Substituir l’ascensor per les escales i fer-ho també amb les escales mecàniques. És un exercici senzill que animarà a superar-se dia a dia. En pocs mesos els glutis es resituen.
  3. Contraure els glutis sempre que es pugui. Asseguda a l’oficina, als semàfors, embussos… etc Qualsevol excusa és bona per contraure aquesta musculatura!
  4. Passejar. Ara que ja fa bon temps… No hi ha excusa que valgui. Està comprovat que caminar, almenys, 30 minuts diaris redueix el volum de greix acumulat en aquesta zona tan conflictiva. Digues adéu al transport públic, i estira les cames allà on vagis!
  5. Cuidar l’alimentació. El 70% de l’aparença del cos està en la dieta. Ens hauriem de divorciar del sucre, el cafè o l’excés de fruita, has llegit bé! Algunes fruites i verdures són falsos amics perquè t’inflen. És el moment perfecte per fer-se fan del te verd, la pinya o les sardines, rics en antioxidants i amb un bon efecte diürètic que manté a ratlla l’organisme.
  6. Beure aigua. La hidratació és fonamental per aconseguir una aparença esplèndida. Beure dos litres d’aigua diaris millora la pell notablement, alhora que evita la retenció de líquids.
  7. No abusar de peces massa ajustades. Els pantalons ajustats són un dels majors enemics de la cel·lulitis perquè no deixen respirar a la pell i l’estrenyen, deixant un rastre molt difícil d’eliminar després. Per això, roba més solta i adaptada al cos és la millor opció, la teva pell ho agrairà!
  8. Dutxa d’aigua freda. Semblarà una bogeria, però prova amb els canvis de temperatura i pressió de l’aigua en les teves cames i glutis, adéu inflor!
  9. Fes massatges. Diàriament mobilitzar la zona amb massatges i hidratació (moviments circulars i sempre cap amunt) la constància és primordial.
  10. “La paciència és la mare de totes les ciències”. Parlem d’un procés segur, però esforçat i lent, on la perseverança i el sacrifici són fonamentals.

Per: www.bellezaactiva.com / AMIC

PIMEC Borsa Barcelona

PIMEC i Borsa Barcelona reprenen les sessions per apropar recursos financers a les pimes

Amb la col·laboració d’Ibercaja

PIMEC Borsa Barcelona

La iniciativa LanzaderasPyme, impulsada per la Borsa de Barcelona i PIMEC, reprèn la seva activitat el 2018 amb noves sessions rebatejades com DimensionaPyme, i amb el suport d’Ibercaja Banc com a nou col·laborador. Les pimes són un segment estratègic per a Ibercaja i per això participa i col·labora en iniciatives que, com aquesta, tenen com a finalitat servir-los d’ajuda per dur a terme els seus projectes empresarials i contribuir, així, al seu creixement.

DimensionaPyme neix amb l’objectiu d’acompanyar les petites i mitjanes empreses en el seu desenvolupament, donant-los accés a recursos financers d’alt nivell, alternatius i complementaris als habituals. Aquests recursos els han de permetre abordar els aspectes relacionats amb el seu finançament via recursos propis de manera que puguin dimensionar-se i donar un salt en la seva activitat, així com un pas endavant en el seu creixement.

El programa consisteix en diferents sessions de treball dinàmiques, amb continuïtat i enfocades de manera pràctica i operativa, que reuneixen als representants de les empreses i als professionals de l’àmbit de l’estratègia financera.

La primera sessió de 2018 tindrà lloc el pròxim 12 d’abril a la seu de PIMEC a Barcelona. Les empreses interessades a participar poden informar-se a través de l’àrea de Consultoria Estratègica i Finançament de PIMEC.

instagram 2018.03.31

Sant Feliu de Pallerols (La Garrotxa);(@annacostamarce)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

Obituari 31.03.2018

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data cerimònia Hora cerimònia Lloc cerimònia
Rafael Puche Recober 54 any 31/03/2018 09:30 Temple Cementiri
Consuelo Cercós Macías 84 any 31/03/2018 17:00 Parròquia Sant Pere
Purificación Nieto Morcillo 86 any 31/03/2018 09:00 Temple Cementiri
José Burgos Martínez 91 any 31/03/2018 15:00 Temple Cementiri
Ana Torres Jodar 85 any 31/03/2018 11:00 Temple Cementiri
Angustias Castillo Camacho 89 any 31/03/2018 16:00 Temple Cementiri
Maria Pons Cunill 88 any 31/03/2018 15:30 Temple Cementiri
ireneu voltors

Els voltors que celebren anualment la batalla de Gettysburg

ireneu voltors

Foto: Flickr Creative Commons

Gettysburg és un petit municipi d’uns 7500 habitants de l’estat de Pennsylvania als Estats Units, el qual no es diferencia massa de qualsevol altra població de similars característiques. No obstant això, cada hivern el cel de Gettysburg es troba, sense un motiu aparent, amb milers de voltors voletejant pels seus camps. Perquè aquests animalons es reuneixen en aquest lloc i no en una altra banda? La impressió en els seus petits cervells d’una carnisseria humana fa més d’un segle, sembla estar darrera d’aquesta reunió anual de voltors.

Entre 1861 i 1865, els Estats Units es van veure embolicats en el que s’ha donat a anomenar la Guerra Civil Americana. En aquesta guerra, els estats del nord (La Unió) d’arrel industrial i antiesclavista es van enfrontar bèl·licament als estats del sud (Confederats), bàsicament agrícoles i esclavistes. Els estats del sud havien format una confederació que pretenia independitzar-se dels Estats Units i, mantenint el seu sistema agrícola-esclavista, absorbir Mèxic i l’espanyola Cuba.

Els estats del nord, per la seva banda, eren fidels a mantenir Estats Units com una federació única, i això, juntament amb el fet que tenir uns veïns expansionistes no era excessivament còmode, van decidir que si podien dirimir les diferències a trets, el diàleg era una pèrdua de temps. L’esclavitud, al principi no era un problema, però segons van prenent els esdeveniments un caire cada cop més violent, els estats unionistes van veure en la lluita contra l’esclavitud una útil excusa motivadora de les seves pròpies forces.

Enmig d’aquest generós repartiment de trets i cops de sabre a tort i a dret, des de l’1 de juliol de 1863 i fins al dia 3, va tenir lloc la batalla més sagnant de tota la guerra civil nord-americana. Als camps i boscos adjacents a Gettysburg, els 83.000 soldats de la Unió i els 75.000 dels Confederats es van enfrontar a mort. Literalment.

La batalla va acabar amb la derrota de les tropes confederades del General Lee i la victòria -pírrica, però efectiva- del general unionista George G. Meade, que va significar un importantíssim punt d’inflexió en el desenvolupament de la guerra. El resultat d’aquells tres dies van ser gairebé 53.000 soldats morts (22.000 dels federals i 31.000 dels confederats) que van quedar en el camp de batalla. Tal va ser la mortaldat produïda que s’explicava que un dels rierols que travessaven la zona del conflicte va baixar durant setmanes tenyit de sang.

En aquest escenari dantesc de mort i destrucció, i donada la ingent quantitat de carn fresca a disposició, els animals carronyers (entre ells els voltors) es van veure atrets a un autèntic festí. Aquests animals, vist que allò s’havia convertit en un autèntic bufet lliure a cel obert, amb milers de cadàvers escampats pels camps, es van congregar a milers en aquella zona. Tant de menjar van tenir i durant tant de temps, que els voltors, impressionats per aquesta inaudita bacanal, van passar-se de generació en generació la visita als camps de Gettysburg fins a l’actualitat. No obstant això, alguns naturalistes, posen pegues a aquesta visió “romàntica” de la història.

Segons sembla, no es pot negar científicament que la concentració anual de tal quantitat de voltors es dóna des de la batalla de Gettysburg, però al contrari del que podria semblar, el festí no es donaria per la carronya dels soldats morts. Segons historiadors locals, els morts humans van ser retirats relativament ràpid, de manera que no passarien el temps suficient com perquè els voltors els veiessin com carnassa, però, no va passar el mateix amb la cavalleria. Els cavalls van morir també a milers en aquell camp de batalla, però al contrari dels humans, no es van retirar d’allí i es van deixar a l’abast dels carronyaires, quedant restes escampades pels camps durant més d’una dècada. Seria per tant, la carronya dels cavalls (molt més grans i suculents) els que farien que els voltors s’acumulessin “tradicionalment”.

D’altra banda, segons sembla, el festí de la batalla va propiciar que els voltors coneguessin un lloc especialment agradable per a ells per passar l’hivern, lloc el qual no coneixien abans. O dit d’una altra manera, que és com si el conviden a menjar gratis a un poble que no coneix, però que acaba per agradar-li tant que després no fa més que anar cada temporada a aquell poble. Doncs els voltors, el mateix.

Sigui d’una manera o d’una altra, la qüestió és que una absurda matança de soldats i animals de càrrega, va aconseguir modificar per sempre el comportament de la comunitat de voltors de Gettysburg. La zona va quedar declarada com a Parc Nacional Militar des de 1895 i, des d’aleshores, s’ha convertit en el principal atractiu de la ciutat, la qual viu, pràcticament, del turisme relacionat amb aquella batalla.

En definitiva, aquesta història deixa patent -un cop més- que si bé els animals no són ximples, l’ésser humà no és que sigui ximple, sinó que és imbècil amb etiqueta de qualitat i tot.

Val la pena reflexionar-hi.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

Joan Carles Calbet AMIC

Joan Carles Calbet, empresari i president Retail Cat

L’entrevista d’AMIC

Joan Carles Calbet AMIC

Retail Cat, nova patronal del comerç sorgida fa poc més d’un any, és la federació de cinc associacions comercials existents: Barcelona Oberta, Cecot Comerç, Comertia, Fundació Barcelona Comerç i Fundació Comerç Ciutadà. Representa 35.000 establiments comercials repartits per tot el territori català (més del 30% del total), que donen feina a 235.000 persones, el 50% dels treballadors d’aquest àmbit a Catalunya. Al capdavant d’aquesta entitat, que representa el 7% del PIB català, hi figura ara mateix Joan Carles Calbet, màxim responsable de la coneguda cadena d’electrodomèstics.

Per què sorgeix Retail Cat i quina voluntat hi ha al darrera?
Som cinc entitats que ens hem unit per tenir més força davant l’administració i actuar de lobby. Parlem del comerç que tots coneixem fins ara com a tradicional, tot i que no m’acaba d’agradar el terme. El món està canviant molt, el nostre sector també, i pensem que és bo tenir una entitat que ens defensi davant l’administració i davant d’algunes competències deslleials com el top manta, una part de la venda per internet i l’economia col·laborativa. Dins aquestes cinc entitats que formem Retail Cat hi ha des de grans empreses que tenen 200 botigues a tot Espanya fins a una botiga de barri; tots som comerç de proximitat, comerç urbà.

Si les diferents entitats comercials s’agrupen en federacions més àmplies és perquè el comerç en sí també està canviant. Què és el que està passant, exactament?
Hi ha un canvi d’hàbits en els ciutadans -des de la compra per internet fins a diferents formats comercials- i això fa que les ciutats també variïn. Hi ha una clara compactació dels eixos comercials a les zones premium de les ciutats, el comerç s’aglutina al voltant de les zones més bones. Això provoca que a zones més perifèriques –els barris no tan comercials- hi hagi locals que van tancant perquè no són tan comercials. En aquest sentit, creiem que a les zones que funcionen millor cal una gestió més professional. Nosaltres aquí defensem implementar una estructura que s’anomena BID -Business Improvement District, “Districte de Millora de Negocis”-, que busca una organització més professional d’aquestes àrees, més semblant a la que té un centre comercial. D’altra banda, en aquestes zones comercialment no tan bones hi ha 31.000 locals tancats, cosa que implica problemes de seguretat i de neteja. Pensem que aquests espais es podrien convertir en habitatges assequibles per a joves i per a gent gran.

Quines són les altres tendències del sector que els preocupen?
La venda per internet és un fenomen que segueix creixent i que ho seguirà fent; no hi podem estar d’esquenes. Una bona part dels nostres associats tenen botiga online i venen amb normalitat, vull dir que és una cosa que tenim interioritzada. Però sí que implica un canvi d’hàbits de la gent: gent que va a la botiga, s’informa, toca el producte i després se’l compra per internet –bàsicament per un tema de preu- i gent que fa el contrari, perquè se’n refia més de qui li ven a la botiga. En aquest sentit, cada cop més prioritzem l’experiència de compra a la possessió pròpiament dita. La idea és que si la gent ve a una botiga no vol només comprar, sinó alguna cosa més: poder tocar el producte, relacionar-se amb el venedor…  Sigui com sigui, el punt de venda físic no desapareixerà mai: tenim el producte físic, que internet no el tindrà mai, i després el contacte personal amb un venedor o un assessor, que tampoc.

Vostè es queixa d’una certa competència deslleial.
El que nosaltres reivindiquem és que el comerç tradicional està desprotegit: hem de complir una sèrie de normatives i pagar uns impostos mentre que uns altres canals no ho fan. Som els que estem contribuint a què la societat tingui millor benestar social i en canvi altres operadors, que ens fan la competència, no. Penso en el top manta, o a la venda per internet mateix, perquè muntar una botiga física requereix una sèrie de requisits i en canvi muntar una botiga per internet… no. I també amb l’economia col·laborativa, que avui en dia vol dir no pagar impostos. Si tots volem una societat que tingui millors serveis, una societat del benestar… sense pagar impostos tot això no es pot fer. Ara, els que més contribuïm a això som el comerç local. És important que els consumidors entenguin on gasten els seus diners i quin retorn tenen. El 58% de les vendes que es fan per internet les facturen empreses amb seu social fora d’Espanya, que per tant paguen els impostos fora d’Espanya.

Es queixen vostès de falta de suport de les diferents administracions. Per què?
En aquests moments, hi ha un gap important entre el que passa a les ciutats i el que està regulat. Una de les nostres tasques és fer-ho veure a les administracions. Per exemple, l’any passat vam fer una compareixença vinculada a la Llei de Comerç aprovada al juliol introduint-hi dos canvis: per un costat fent que parlés de la venda per internet en el sentit que ha de tenir el mateix tractament fiscal i programant una llei de desplegament específica pels BIDs, la fórmula que tenim de gestionar centres comercials a cel obert. El món local, amb el que té molta incidència és amb el top manta, perquè allà on n’hi ha és perquè els ajuntaments no hi posen prou voluntat política. Ho veiem clarament a Barcelona: fins fa dos anys, tot i que n’hi havia, pràcticament no era un problema, però de llavors cap aquí s’ha convertit en una cosa greu, per culpa d’un excés de permissivitat per part de l’Ajuntament.

Els alcaldes de les ciutats mitjans sovint es troben amb la disjuntiva de donar el seu sí a una superfície periurbana que pot afectar negativament el seu comerç. Què els dieu?
Per sort, a Catalunya tenim una situació millor que a la resta d’Espanya, perquè la Generalitat ha intentat que no hi hagués una extensió brutal de centres comercials. De totes maneres, el més interessant en relació a això és que ara, als Estats Units, creadors dels centres comercials… molt d’ells estan tancant. És un model en decadència. Segurament també la venda online els ha afectat, però el fet és que tornen a un model -ells en diuen “més europeu”-  que és tornar a muntar botigues als centres de les ciutats. A França passa el mateix; els centres urbans s’havien quedat deserts i ara això s’està revertint. Nosaltres, veient cap on anirà la cosa, diem: no ens equivoquem, no deixem que el comerç marxi dels centres. Cal potenciar aquest comerç de proximitat, que dona vida als centres de les ciutats.

Text: Joan Salicrú/Clack
Fotos: Pol Alfageme/Clack

Gonzalo Marquez Mutua Intercomarcal

Possibles responsabilitats legals de l’empresa en cas d’accident de treball o malalties professionals

Gonzalo Marquez Mutua Intercomarcal

En la gestió diària de l’empresa, és recomanable no perdre de perspectiva la gestió dels recursos humans i dins d’aquesta gestió, un factor molt desconegut per les empreses i els seus gestors són les possibles responsabilitats que haurà d’afrontar en cas que es produeixin danys derivats d’un accident de treball o una malaltia professional.

Les responsabilitats de les empreses en aquest àmbit es poden resumir en les següents:

Les sancions a imposar per l’autoritat laboral: en cas de que es detecti l’existència d’un comportament de l’empresa tipificat a la Llei d’Infraccions i Sancions de l’Ordre Social, normalment relacionades amb la manca d’avaluació del risc que ha comportat l’accident de treball o malaltia professional, la manca de formació efectiva del treballador o la manca d’implementació de les mesures preventives identificades en l’avaluació de riscos laborals.

El recàrrec per manca de mesures de seguretat; comporta la imposició a l’empresa d’un recàrrec del 30% o del 50% sobre la pensió altres prestacions que la Seguretat Social o els jutjats reconeguin al treballador. Únicament s’exigeix una conducta de l’empresa negligent que hagi comportat o de facto influït de manera directa o indirecta en la producció de l’accident o en la aparició de la malaltia professional.

La responsabilitat patronal; és a dir la responsabilitat civil pels danys generats al treballador, físics o psíquics, així com la pèrdua d’ingressos futurs que li ha comportat les limitacions mèdiques de l’accident o malaltia professional. Aquesta és l’única responsabilitat que es pot assegurar, però hem de tenir en compte que la majoria d’asseguradores exclouen el “mobbing”, l’assetjament sexual ni les malalties professionals.

La responsabilitat penal, amb un tipus penal específic que s’imputa als responsables de la empresa o als comandaments intermitjos en funció de l’esfera de responsabilitat de cadascun en l’adopció de mesures per evitar la producció de l’accident o la producció de la malaltia professional.

Per últim hem de recordar que totes aquestes responsabilitats són compatibles entre elles i no excloents, per tant, és habitual que les empreses hagin d’afrontar-les totes quatre.

Gonzalo Márquez és Cap de l’Àrea Jurídica de Mútua Intercomarcal, empresa col·laboradora dels estudis d’ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC