1.325 alumnes del CPNL han fet pràctiques lingüístiques en establiments comercials

0 Flares 0 Flares ×

3.628 establiments col·laboradors

català al comerç

Un total de 1.325 alumnes dels cursos de català han fet pràctiques lingüístiques en comerços de proximitat de tot Catalunya, majoritàriament de cursos de català bàsic, durant l’any 2017. També s’ha posat en pràctica en els nivells elemental i intermedi, en què ja treballen aspectes escrits, però encara cal reforçar la pràctica oral.
Les pràctiques lingüístiques en espais reals, que impulsa el Consorci per a la Normalització Lingüística, permeten que els alumnes sentin reforçada la seva autoconfiança, gràcies a l’encoratjament que perceben per part del personal de l’establiment col·laborador. L’autoconfiança és la clau que els ajuda a modificar actituds lingüístiques preestablertes, com la vergonya que experimenten a l’hora d’iniciar converses en català amb interlocutors que ja en tenen fluïdesa i domini.
Podeu fer el seguiment d’alguns testimonis que han dut a terme pràctiques lingüístiques a través de les xarxes socials del CPNL i del VxL i de l’etiqueta #practicocatalà.
 
Una experiència pionera
Les pràctiques lingüístiques són situacions comunicatives fora de l’aula, que ajuden a desenvolupar les competències orals en català i a guanyar confiança en el seu ús. Amb aquesta finalitat, el marc dels comerços garanteix un context de proximitat, on les interaccions comercials afavoreixen el reforç del vocabulari i l’ús repetit de determinades estructures lingüístiques.
El Centre de Normalització Lingüística L’Heura, de Santa Coloma de Gramenet, va ser un dels pioners a organitzar sistemàticament pràctiques lingüístiques dels alumnes als establiments col·laboradors. Durant el curs 2010-2011, van fer tres pràctiques lingüístiques per alumne cada quadrimestre.  Després de la implementació d’aquestes pràctiques als cursos de Santa Coloma de Gramenet, els resultats del nou sistema d’aprenentatge presentaven millores significatives en la comunicació oral de la majoria d’alumnes, sobretot a l’hora de modificar actituds i estratègies en la tria de la llengua.
 
Acords amb 3.000 establiments
Durant l’any 2017, el Consorci per a la Normalització Lingüística ha establert acords amb 3.628 establiments de tot Catalunya que col·laboren en el programa Voluntariat per la llengua (www.vxl.cat) i hi ha organitzat milers de pràctiques lingüístiques.
Des que es va posar en marxa el VxL l’any 2003, els establiments col·laboradors han funcionat com a espais facilitadors de conversa en català vinculats especialment al programa de parelles lingüístiques, amb el compromís de mantenir l’atenció en llengua catalana amb els clients que s’expressin en català, encara que sigui amb dificultats.
Posteriorment, a més del compromís amb el Voluntariat per la llengua, nombrosos establiments comercials col·laboradors també s’han ofert a acollir les pràctiques lingüístiques de l’alumnat dels cursos de català.
 
Modificant les normes d’ús
De l’èxit de les pràctiques lingüístiques, se’n deriva la conseqüència que els aprenents troben contextos que afavoreixen l’ús de la llengua catalana, en la mesura que se senten còmodes i amb confiança per adreçar-se en català al personal de l’establiment comercial on fins ara mai l’havien utilitzada. Un canvi significatiu, capaç de modificar el comportament lingüístic i la tria del codi.
Gràcies a les pràctiques lingüístiques, hi ha alumnes de català que inicien un nou sistema de comunicació en contextos concrets, que els permeten establir noves estratègies a l’hora d’escollir la llengua de la interrelació.
 
Una iniciativa ben valorada pels comerços
Una enquesta del 2017, duta a terme pel CPNL a 131 establiments col·laboradors que han acollit pràctiques lingüístiques, revela que és una activitat que els comerciants valoren positivament. El 81% es mostren molt satisfets d’haver-hi participat i haver contribuït, d’aquesta manera, en el procés d’aprenentatge lingüístic d’aquests persones. Els comerciants també posen en relleu la tasca de les botigues de proximitat en el foment de la cohesió social.
 
El Consorci, referent en la formació de llengua catalana per a adults a Catalunya
Des que es va crear, l’any 1989, s’han inscrit als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) 1,7 milions de persones.  Els cursos en línia del Parla.cat han acollit més de 240.000 inscripcions per aprendre català, des de 2008, i el programa Voluntariat per la llengua, en onze anys, ha creat més de 116.000 parelles lingüístiques. El curs 2016-2017, amb 146 punts d’atenció i 22 centres distribuïts pel territori, més de 45.000 persones  s’estan formant als cursos de català per a adults del Consorci; més de 40.000 ho fan a l’entorn d’aprenentatge virtual Parla.cat, al voltant de 6.000 practiquen el català al Voluntariat per la llengua i més de 200.000 persones participen cada any en les activitats socioculturals promogudes pel Consorci, que suposen un complement de l’aprenentatge.
L’impuls institucional per promoure el coneixement del català previst als estatuts d’autonomia de 1980 i 2006 i a les lleis de Normalització Lingüística (1983) i Política Lingüística (1998) ha donat resultats com es reflecteix en les diverses enquestes d’usos lingüístics dels darrers 30 anys. Tot i això, amb l’arribada del segle XXI, Catalunya ha viscut uns canvis socials sense precedents. La globalització i els forts moviments migratoris han augmentat de manera significativa la població resident amb contingents de persones arribades d’arreu del món. La crisi econòmica dels darrers 10 anys ha suposat  canvis en la manera de viure dels ciutadans, i el canvi tecnològic i l’eclosió d’Internet han modificat les regles del joc comunicatives, tant pel que fa als mitjans de comunicació com als instruments de comunicació interpersonal. També han comportat canvis en les metodologies i eines per a l’aprenentatge d’idiomes.
En l’actualitat, el 16,1% de la població adulta té dificultats per entendre i saber llegir el català; el 18,3% l’entén i el sap llegir però només el sap parlar una mica o té un nivell baix en totes les habilitats, i el 17,5% el sap parlar però el llegeix i l’escriu amb dificultats. Cal que aquesta població, especialment la nascuda fora de Catalunya i que no té els coneixements bàsics o suficients de català, tingui les oportunitats laborals, culturals i personals del conjunt dels ciutadans, i evitar alhora que aquest desconeixement del català comporti un menor ús social de la llengua i en freni l’ús normal en diversos àmbits.

Per actualitzar i innovar en matèria de formació de català per a adults, la Direcció General de Política Lingüística ha impulsat el projecte Èlia, que es planteja en dues fases. En la primera, desplegada durant l’any 2017, s’han analitzat les percepcions de l’alumnat del Consorci per a la Normalització Lingüística, les actituds de la població adulta en general envers l’aprenentatge de la llengua catalana i, també, el grau de coneixement dels serveis i les eines del Govern per promoure l’ensenyament del català entre la població adulta. També han començat a treballar focus grup de caràcter multidisciplinari amb la participació de sociòlegs, demògrafs, tecnòlegs, pedagogs, economistes, lingüistes i especialistes en màrqueting i professionals i gestors del Consorci per a la Normalització Lingüística, a més d’altres institucions que treballen en l’ensenyament de català a adults i entitats.