Antoni Abad, president de la Cecot Població activa// Imatge del web de Cecot

Cecot demana a les forces polítiques avançar cap a la formació de govern

Per consolidar el creixement econòmic

Antoni Abad, president de la patronal Cecot // Imatge del web de Cecot
Antoni Abad, president de la Cecot // Imatge del web de Cecot

La patronal catalana Cecot ha demanat aquest dijous passat a totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya avançar cap a la formació d’un govern que permeti consolidar el creixement econòmic que viu actualment el país.

Per Antoni Abad, president de la patronal Cecot, “les empreses i també tota la societat catalana necessiten més que mai avançar amb un govern que doni suport al progrés de les persones i al creixement econòmic del conjunt de Catalunya”.

Abad ha afegit que “cal un govern que tiri polítiques endavant i aprovi uns pressupostos per ajudar a les empreses a seguir innovant, a millorar la capacitació de les persones, a contractar talent o a internacionalitzar-se”. Per aquest motiu demana que “el conjunt de forces polítiques del Parlament facilitin la formació de govern i també que els partits que tenen el compromís de definir-lo accelerin les seves negociacions per desencallar la situació”.

Tal i com ja ha reiterat en diverses ocasions Cecot, per assolir l’estabilitat primer s’ha de restablir la normalitat en el funcionament de les institucions catalanes. Per Cecot és necessari que els representants de la ciutadania al Parlament de Catalunya siguin conscients del valor competitiu del temps i destaca que la política ha de facilitar que es constitueixi govern el més aviat possible.

Bridal Pau Villoria

El 35% de les exportacions de moda nupcial son catalanes

Van exportar més de 230 milions d’euros

Bridal Pau Villoria

El secretari general d’Empresa i Coneixement, Pau Villòria, va encapçalar la visita inaugural al saló Professional Trade Fair de la Barcelona Bridal Fashion Week, que s’ha celebrat des de divendres i fins ahir, 29 d’abril, al Recinte Gran Via de Fira Barcelona, en el marc de la 28a edició de la Barcelona Bridal Fashion Week. En la passejada inaugural, Villòria —acompanyat del director general de Fira Barcelona, Constantí Serrallonga, de la directora del Saló Professional Trade Fair-BBFW, Ester Mª Larruccia, i del gerent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), Miquel Rodríguez ha recorregut diversos estands del saló.
L’any passat, les empreses catalanes van exportar més de 230 milions d’euros, xifra que consolida Catalunya com a principal exportador, amb prop del 35% de total de les exportacions de moda nupcial i cerimònia del conjunt de l’estat. El gerent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM) i membre del Comitè Organitzador de la Barcelona Bridal Fashion Week, Miquel Rodríguez, ha assegurat que “Catalunya continua sent el motor del sector de moda nupcial, el motor exportador i també el motor creatiu i ho demostra la celebració d’aquesta fira que podem assegurar és la més important del món en el seu àmbit”.
En aquesta edició, el saló Trade Fair-BBFW comptarà amb més de 370 marques (un 20% més que en la passada edició), de les quals el 68% són internacionals, procedents d’un total de 28 països (Regne Unit, EE.UU., Itàlia, Holanda, Alemanya, Turquia, França, Portugal, Bèlgica, Polònia, Israel, i Ucraïna, entre altres).
 
La Generalitat reitera el suport a la passarel·la Barcelona Bridal Week
Des dels inicis d’aquest certamen, que enguany celebra la 28a edició, la Generalitat ha apostat per la moda nupcial catalana, un segment en el qual actualment Catalunya és referent a nivell internacional. Reeditant aquest suport de la Generalitat, el govern català a través del Departament d’Empresa i Coneixement aporta 795.000 euros a la celebració de la present edició de la passarel·la de moda nupcial. Així mateix, també està ja garantit el suport de la Generalitat a la propera edició del certamen de moda nupcial, al 2019.
 
Evolució exportacions sector nupcial a Catalunya
 
Al 2017, Catalunya va exportar 230 milions d’euros en vestits i complements de núvia i cerimònia. Com succeeix des de l’inici de la sèrie històrica, les exportacions catalanes sumen la major part del total de l’estat: en concret, l’any passat el 34,56% de les exportacions estatals procedien de Catalunya: per partides, el 41% dels vestits de núvia i cerimònia venuts a l’exterior al llarg de l’any passat eren catalans; i el 24% dels complements i altres accessoris de cerimònia exportats.
Analitzant les principals partides exportadores, al 2017 els vestits de núvia i cerimònia van acumular el gruix de les exportacions catalanes del sector (72,83%). Dins d’aquesta partida, destaquen especialment els vestits de núvia, cerimònia i comunió de fibres sintètiques – no de punt per a dona, que representen el 81% del total de vestits venuts a l’exterior des de Catalunya.
 
 
Rànquing de les destinacions d’exportacions catalanes 2017
El mercat exterior de la moda nupcial i de cerimònia catalana es caracteritza per la seva  diversificació. Pràcticament, la moda de núvies catalana té presència arreu del món tot i que el seu principal mercat continua sent europeu: cinc països de la UE —Itàlia, França, Alemanya, Portugal i Regne Unit— sumen el 55,8% de les exportacions de 2017.
Al 2017, Itàlia es manté com a principal client, amb el 20,6% de les exportacions, seguit de França (amb el 15,1% del total), Alemanya (8,5%), Portugal (6%) i Regne Unit (amb el 5,6%). Així mateix, un any més destaca el bon comportament del mercat marroquí, que es consolida com a sisena destinació de les exportacions catalanes de moda nupcial, amb el 5,6% del total (i un increment del 34,6%).
PAIS
% exportacions 2017
Itàlia
20,6%
França
15,1%
Alemanya
8,5%
Portugal
6,0%
Regne Unit
5,6%
Marroc
5,6%
Turquia
3,2%
Països Baixos
2,3%
Bèlgica
2,2%
Estats Units
2,0%
Mèxic
1,9%
Polònia
1,9%
Rússia
1,8%
Andorra
1,5%
Aràbia Saudita
1,5%
Àustria
1,4%
Grècia
1,3%
Suiza
1,0%
Romania
1,0%
Hong-Kong
0,9%
Emirats Àrabs Units
0,9%
Irlanda
0,9%
Xina
0,8%
Suècia
0,8%
Tunis
0,8%
Croàcia
0,6%
Resta del món
9,9%
TOTAL
100%
Font: ACCIÓ a partir d’ICEX-ESTACOM
A banda d’aquests principals mercats, les xifres de 2017 evidencien importants creixements de les exportacions a països com Estats Units (+12,2%), la Xina (+28,9%) o Croàcia (+12%).
Pel que fa a les importacions, al 2017 Catalunya va comprar a l’exterior un total de 280,8 milions d’euros en articles de moda nupcial i cerimònia, un 6,5% menys que a l’any anterior. El principal importador és la Xina, amb el 37,7% del total.
tripa_de_bacalla_a_la_catalana

Tripa a la catalana

tripa_de_bacalla_a_la_catalana

Ingredients:
  • 800 g – Tripa de vedella
  • 1 kg – Patates tallades a daus petits
  • 1 – Ceba
  • 3 – Tomàquets
  • 3 grans – All
  • 1 copa – Vi blanc
  • Julivert
  • Oli
  • Sal
  • Pebre
  • Aigua
Preparació:
Talleu la tripa a trossos, renteu-la i bulliu-la.
Sofregiu la ceba i els alls, i quan estiguin enrossits afegiu-hi la tripa escorreguda i deixeu-ho coure a foc suau.
Afegiu-hi els tomàquets, deixeu-ho concentrar, feu la reducció del vi, afegiu-hi aigua i deixeu-ho coure uns 5 minuts més.
Mentrestant fregiu les patates amb oli, escorreu-les i afegiu-les a la cassola de la tripa.
Poseu-ho a punt de sal i pebre.
En l’últim moment tireu-hi per sobre el julivert picat.Variacions:
Es pot acabar el plat en el forn i quedarà més ros i sec.
Es poden tallar les patates a rodelles i després de fregides, posar-les al fons de la cassola amb la tripa cuita per sobre i acabar-ho al forn.

Categoria: Carns.
Font: Corpus Culinari Català
Big Data Catalonia

Catalunya, al capdavant de l’economia europea de les dades

Amb 113 empreses i entitats dedicades al Big Data

Big Data Catalonia

Un total de 113 empreses i entitats configuren l’ecosistema de les dades a Catalunya, segons es desprèn de l’Enquesta Big Data Catalonia elaborada pel Centre d’Excel·lència en BigData Big Data COE i el Clúster Digital amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través de l’estratègia SmartCAT que lidera la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital.

Aquesta xifra gairebé duplica la de fa dos anys, quan Catalunya, amb 57 empreses i entitats dedicades a aquest sector, es va situar com a líder europeu en l’economia del big data segons el mapeig elaborat pel Data Lanscape, una iniciativa de la Comissió Europea que pretén identificar tots els agents implicats en l’economia relacionada amb el món de les dades, tant si són empreses que basen el seu negoci exclusivament en els serveis o comercialització de dades com si són centres de recerca, entitats públiques o altres negocis que també depenen del big data en bona mesura. Segons Data Landscape, Catalunya comptava al 2016 amb 57 empreses i entitats dedicades a aquest sector i la resta de l’Estat en tenia 42, la majoria aglutinades al voltant de Barcelona i Madrid i les seves respectives àrees metropolitanes.
Traslladant els resultats de l’Enquesta BiG Data Catalonia al Data Landscape, Catalunya es tornaria a situar, a dia d’avui, al capdavant de l’economia de les dades a escala europea, amb 113 empreses i entitats dedicades a aquest sector (la resta d’Espanya en té 78), només superada pel Regne Unit, que en té 114. D’aquesta manera, Catalunya, i més concretament Barcelona i la seva àrea metropolitana, tornaria a posicionar-se com al principal HUB europeu de Big Data amb 95 empreses i entitats, per davant de Londres (92), Madrid (53) i París (50).
Big Data Catalonia
La iniciativa Big Data Catalonia té per objectiu identificar totes les empreses i agents que hi ha a la cadena de valor de l’economia de les dades, amb la finalitat de crear sinergies i promoure Catalunya com un dels principals pols d’activitat del sector a Europa.
L’enquesta segueix oberta, amb la finalitat de poder recollir el màxim d’empreses vinculades al Big Data a Catalunya, tant com a proveïdores, com des del punt de vista de la demanda i, també, de les entitats i organitzacions que actuen com a dinamitzadores de l’ecosistema, a fi de poder fer un mapeig real.
De l’anàlisi de la caracterització de l’ecosistema big data a Catalunya que ofereix l’enquesta, que té en compte, entre d’altres la distribució geogràfica de les empreses, els seus àmbits d’activitat, els sectors als quals pertanyen els seus clients o la seva dimensió, se n’extreuen una sèrie de conclusions:
  • El 36 % de les empreses identificades a Catalunya tenen l’anàlisi de les dades com a valor estratègic per augmentar la seva competitivitat des de fa més de 10 anys, mentre que la meitat de les empreses consultades s’hi han sumat en els últims 5 anys.
  • La indústria, la mobilitat i el retail són els sectors que més utilitzen el Big Data i l’analítica avançada a Catalunya, on tots els àmbits d’activitat econòmica es beneficien de l’anàlisi de grans volums de dades.
  • El 43% de les empreses consultades proveeixen serveis d’analítica avançada
  • Per darrera de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que concentra el 58% de les empreses, els sectors on hi ha més empreses que inverteixen en Big Data i analítica avançada són l’educació, la recerca, les finances i assegurances, la salut i les indústries culturals i creatives, que junts suposen un percentatge del 24%.
  • Pel que fa al posicionament i l’estratègia de les empreses enquestades, el 51% són proveïdores d’eines i de serveis basats en dades a tercers, seguides de les que exploten les seves pròpies dades per a ús intern, amb un percentatge del 25%. Completen aquest apartat les que exploten les dades per a ús intern i que són també alhora proveïdores d’eines i de serveis basats en dades de tercers, amb un 19 %, i les facilitadores de les dades, amb un percentatge del 5%.
  • Quant a la dimensió de les empreses que configuren l’ecosistema big data català, l’estadística reflecteix que set de cada deu equips de dades, dins de les empreses que generen la demanda, tenen menys de 10 professionals.
  • Respecte les principals mancances que afronta l’empresa en relació a l’ús i l’explotació de dades, des del punt de vista de la demanda, el 52% dels enquestats apunten a l’escassa cultura de les dades i a la manca d’alineament entre els diferents departaments involucrats dins de les organitzacions, mentre que el 34% fa referència a la manca de perfils tècnics experts, la mateixa proporció que ho atribueix a la falta de perfils estratègics, seguits d’un 14% que al·ludeix a dificultats per trobar proveïdors o clients.
Tota la informació sobre la iniciativa ‘Big Data Catalonia’, així com el mapa de l’ecosistema català del Big Data i els resultats de l’enquesta, es pot consultar en aquest enllaç.
instagram 2018.04.30

Així com l’amor passeja… (Montblanc);(@sirena__mar)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació