Antoni Abad, president de la patronal Cecot // Imatge del web de Cecot

Cecot demana a les forces polítiques avançar cap a la formació de govern

Per consolidar el creixement econòmic

Antoni Abad, president de la patronal Cecot // Imatge del web de Cecot
Antoni Abad, president de la Cecot // Imatge del web de Cecot

La patronal catalana Cecot ha demanat aquest dijous passat a totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya avançar cap a la formació d’un govern que permeti consolidar el creixement econòmic que viu actualment el país.

Per Antoni Abad, president de la patronal Cecot, “les empreses i també tota la societat catalana necessiten més que mai avançar amb un govern que doni suport al progrés de les persones i al creixement econòmic del conjunt de Catalunya”.

Abad ha afegit que “cal un govern que tiri polítiques endavant i aprovi uns pressupostos per ajudar a les empreses a seguir innovant, a millorar la capacitació de les persones, a contractar talent o a internacionalitzar-se”. Per aquest motiu demana que “el conjunt de forces polítiques del Parlament facilitin la formació de govern i també que els partits que tenen el compromís de definir-lo accelerin les seves negociacions per desencallar la situació”.

Tal i com ja ha reiterat en diverses ocasions Cecot, per assolir l’estabilitat primer s’ha de restablir la normalitat en el funcionament de les institucions catalanes. Per Cecot és necessari que els representants de la ciutadania al Parlament de Catalunya siguin conscients del valor competitiu del temps i destaca que la política ha de facilitar que es constitueixi govern el més aviat possible.

Bridal Pau Villoria

El 35% de les exportacions de moda nupcial son catalanes

Van exportar més de 230 milions d’euros

Bridal Pau Villoria

El secretari general d’Empresa i Coneixement, Pau Villòria, va encapçalar la visita inaugural al saló Professional Trade Fair de la Barcelona Bridal Fashion Week, que s’ha celebrat des de divendres i fins ahir, 29 d’abril, al Recinte Gran Via de Fira Barcelona, en el marc de la 28a edició de la Barcelona Bridal Fashion Week. En la passejada inaugural, Villòria —acompanyat del director general de Fira Barcelona, Constantí Serrallonga, de la directora del Saló Professional Trade Fair-BBFW, Ester Mª Larruccia, i del gerent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), Miquel Rodríguez ha recorregut diversos estands del saló.
L’any passat, les empreses catalanes van exportar més de 230 milions d’euros, xifra que consolida Catalunya com a principal exportador, amb prop del 35% de total de les exportacions de moda nupcial i cerimònia del conjunt de l’estat. El gerent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM) i membre del Comitè Organitzador de la Barcelona Bridal Fashion Week, Miquel Rodríguez, ha assegurat que “Catalunya continua sent el motor del sector de moda nupcial, el motor exportador i també el motor creatiu i ho demostra la celebració d’aquesta fira que podem assegurar és la més important del món en el seu àmbit”.
En aquesta edició, el saló Trade Fair-BBFW comptarà amb més de 370 marques (un 20% més que en la passada edició), de les quals el 68% són internacionals, procedents d’un total de 28 països (Regne Unit, EE.UU., Itàlia, Holanda, Alemanya, Turquia, França, Portugal, Bèlgica, Polònia, Israel, i Ucraïna, entre altres).
 
La Generalitat reitera el suport a la passarel·la Barcelona Bridal Week
Des dels inicis d’aquest certamen, que enguany celebra la 28a edició, la Generalitat ha apostat per la moda nupcial catalana, un segment en el qual actualment Catalunya és referent a nivell internacional. Reeditant aquest suport de la Generalitat, el govern català a través del Departament d’Empresa i Coneixement aporta 795.000 euros a la celebració de la present edició de la passarel·la de moda nupcial. Així mateix, també està ja garantit el suport de la Generalitat a la propera edició del certamen de moda nupcial, al 2019.
 
Evolució exportacions sector nupcial a Catalunya
 
Al 2017, Catalunya va exportar 230 milions d’euros en vestits i complements de núvia i cerimònia. Com succeeix des de l’inici de la sèrie històrica, les exportacions catalanes sumen la major part del total de l’estat: en concret, l’any passat el 34,56% de les exportacions estatals procedien de Catalunya: per partides, el 41% dels vestits de núvia i cerimònia venuts a l’exterior al llarg de l’any passat eren catalans; i el 24% dels complements i altres accessoris de cerimònia exportats.
Analitzant les principals partides exportadores, al 2017 els vestits de núvia i cerimònia van acumular el gruix de les exportacions catalanes del sector (72,83%). Dins d’aquesta partida, destaquen especialment els vestits de núvia, cerimònia i comunió de fibres sintètiques – no de punt per a dona, que representen el 81% del total de vestits venuts a l’exterior des de Catalunya.
 
 
Rànquing de les destinacions d’exportacions catalanes 2017
El mercat exterior de la moda nupcial i de cerimònia catalana es caracteritza per la seva  diversificació. Pràcticament, la moda de núvies catalana té presència arreu del món tot i que el seu principal mercat continua sent europeu: cinc països de la UE —Itàlia, França, Alemanya, Portugal i Regne Unit— sumen el 55,8% de les exportacions de 2017.
Al 2017, Itàlia es manté com a principal client, amb el 20,6% de les exportacions, seguit de França (amb el 15,1% del total), Alemanya (8,5%), Portugal (6%) i Regne Unit (amb el 5,6%). Així mateix, un any més destaca el bon comportament del mercat marroquí, que es consolida com a sisena destinació de les exportacions catalanes de moda nupcial, amb el 5,6% del total (i un increment del 34,6%).
PAIS
% exportacions 2017
Itàlia
20,6%
França
15,1%
Alemanya
8,5%
Portugal
6,0%
Regne Unit
5,6%
Marroc
5,6%
Turquia
3,2%
Països Baixos
2,3%
Bèlgica
2,2%
Estats Units
2,0%
Mèxic
1,9%
Polònia
1,9%
Rússia
1,8%
Andorra
1,5%
Aràbia Saudita
1,5%
Àustria
1,4%
Grècia
1,3%
Suiza
1,0%
Romania
1,0%
Hong-Kong
0,9%
Emirats Àrabs Units
0,9%
Irlanda
0,9%
Xina
0,8%
Suècia
0,8%
Tunis
0,8%
Croàcia
0,6%
Resta del món
9,9%
TOTAL
100%
Font: ACCIÓ a partir d’ICEX-ESTACOM
A banda d’aquests principals mercats, les xifres de 2017 evidencien importants creixements de les exportacions a països com Estats Units (+12,2%), la Xina (+28,9%) o Croàcia (+12%).
Pel que fa a les importacions, al 2017 Catalunya va comprar a l’exterior un total de 280,8 milions d’euros en articles de moda nupcial i cerimònia, un 6,5% menys que a l’any anterior. El principal importador és la Xina, amb el 37,7% del total.
tripa_de_bacalla_a_la_catalana

Tripa a la catalana

tripa_de_bacalla_a_la_catalana

Ingredients:
  • 800 g – Tripa de vedella
  • 1 kg – Patates tallades a daus petits
  • 1 – Ceba
  • 3 – Tomàquets
  • 3 grans – All
  • 1 copa – Vi blanc
  • Julivert
  • Oli
  • Sal
  • Pebre
  • Aigua
Preparació:
Talleu la tripa a trossos, renteu-la i bulliu-la.
Sofregiu la ceba i els alls, i quan estiguin enrossits afegiu-hi la tripa escorreguda i deixeu-ho coure a foc suau.
Afegiu-hi els tomàquets, deixeu-ho concentrar, feu la reducció del vi, afegiu-hi aigua i deixeu-ho coure uns 5 minuts més.
Mentrestant fregiu les patates amb oli, escorreu-les i afegiu-les a la cassola de la tripa.
Poseu-ho a punt de sal i pebre.
En l’últim moment tireu-hi per sobre el julivert picat.Variacions:
Es pot acabar el plat en el forn i quedarà més ros i sec.
Es poden tallar les patates a rodelles i després de fregides, posar-les al fons de la cassola amb la tripa cuita per sobre i acabar-ho al forn.

Categoria: Carns.
Font: Corpus Culinari Català
Big Data Catalonia

Catalunya, al capdavant de l’economia europea de les dades

Amb 113 empreses i entitats dedicades al Big Data

Big Data Catalonia

Un total de 113 empreses i entitats configuren l’ecosistema de les dades a Catalunya, segons es desprèn de l’Enquesta Big Data Catalonia elaborada pel Centre d’Excel·lència en BigData Big Data COE i el Clúster Digital amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través de l’estratègia SmartCAT que lidera la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital.

Aquesta xifra gairebé duplica la de fa dos anys, quan Catalunya, amb 57 empreses i entitats dedicades a aquest sector, es va situar com a líder europeu en l’economia del big data segons el mapeig elaborat pel Data Lanscape, una iniciativa de la Comissió Europea que pretén identificar tots els agents implicats en l’economia relacionada amb el món de les dades, tant si són empreses que basen el seu negoci exclusivament en els serveis o comercialització de dades com si són centres de recerca, entitats públiques o altres negocis que també depenen del big data en bona mesura. Segons Data Landscape, Catalunya comptava al 2016 amb 57 empreses i entitats dedicades a aquest sector i la resta de l’Estat en tenia 42, la majoria aglutinades al voltant de Barcelona i Madrid i les seves respectives àrees metropolitanes.
Traslladant els resultats de l’Enquesta BiG Data Catalonia al Data Landscape, Catalunya es tornaria a situar, a dia d’avui, al capdavant de l’economia de les dades a escala europea, amb 113 empreses i entitats dedicades a aquest sector (la resta d’Espanya en té 78), només superada pel Regne Unit, que en té 114. D’aquesta manera, Catalunya, i més concretament Barcelona i la seva àrea metropolitana, tornaria a posicionar-se com al principal HUB europeu de Big Data amb 95 empreses i entitats, per davant de Londres (92), Madrid (53) i París (50).
Big Data Catalonia
La iniciativa Big Data Catalonia té per objectiu identificar totes les empreses i agents que hi ha a la cadena de valor de l’economia de les dades, amb la finalitat de crear sinergies i promoure Catalunya com un dels principals pols d’activitat del sector a Europa.
L’enquesta segueix oberta, amb la finalitat de poder recollir el màxim d’empreses vinculades al Big Data a Catalunya, tant com a proveïdores, com des del punt de vista de la demanda i, també, de les entitats i organitzacions que actuen com a dinamitzadores de l’ecosistema, a fi de poder fer un mapeig real.
De l’anàlisi de la caracterització de l’ecosistema big data a Catalunya que ofereix l’enquesta, que té en compte, entre d’altres la distribució geogràfica de les empreses, els seus àmbits d’activitat, els sectors als quals pertanyen els seus clients o la seva dimensió, se n’extreuen una sèrie de conclusions:
  • El 36 % de les empreses identificades a Catalunya tenen l’anàlisi de les dades com a valor estratègic per augmentar la seva competitivitat des de fa més de 10 anys, mentre que la meitat de les empreses consultades s’hi han sumat en els últims 5 anys.
  • La indústria, la mobilitat i el retail són els sectors que més utilitzen el Big Data i l’analítica avançada a Catalunya, on tots els àmbits d’activitat econòmica es beneficien de l’anàlisi de grans volums de dades.
  • El 43% de les empreses consultades proveeixen serveis d’analítica avançada
  • Per darrera de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que concentra el 58% de les empreses, els sectors on hi ha més empreses que inverteixen en Big Data i analítica avançada són l’educació, la recerca, les finances i assegurances, la salut i les indústries culturals i creatives, que junts suposen un percentatge del 24%.
  • Pel que fa al posicionament i l’estratègia de les empreses enquestades, el 51% són proveïdores d’eines i de serveis basats en dades a tercers, seguides de les que exploten les seves pròpies dades per a ús intern, amb un percentatge del 25%. Completen aquest apartat les que exploten les dades per a ús intern i que són també alhora proveïdores d’eines i de serveis basats en dades de tercers, amb un 19 %, i les facilitadores de les dades, amb un percentatge del 5%.
  • Quant a la dimensió de les empreses que configuren l’ecosistema big data català, l’estadística reflecteix que set de cada deu equips de dades, dins de les empreses que generen la demanda, tenen menys de 10 professionals.
  • Respecte les principals mancances que afronta l’empresa en relació a l’ús i l’explotació de dades, des del punt de vista de la demanda, el 52% dels enquestats apunten a l’escassa cultura de les dades i a la manca d’alineament entre els diferents departaments involucrats dins de les organitzacions, mentre que el 34% fa referència a la manca de perfils tècnics experts, la mateixa proporció que ho atribueix a la falta de perfils estratègics, seguits d’un 14% que al·ludeix a dificultats per trobar proveïdors o clients.
Tota la informació sobre la iniciativa ‘Big Data Catalonia’, així com el mapa de l’ecosistema català del Big Data i els resultats de l’enquesta, es pot consultar en aquest enllaç.
instagram 2018.04.30

Així com l’amor passeja… (Montblanc);(@sirena__mar)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació

Obituari 30.04.2018

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data cerimònia Hora cerimònia Lloc cerimònia
Jesús Valbuena López 66 any 30/04/2018 10:00 Temple Cementiri
Agustín Novials Alfonso 86 any 30/04/2018 15:00 Temple Cementiri
Juan Almazán Galián 73 any 30/04/2018 11:00 Temple Cementiri
María Josefa Matalonga Cistaré 87 any 30/04/2018 17:00 Temple Cementiri
Delfín Busqueta Vicente 83 any 30/04/2018 12:00 Parròquia Sant Joan (Matadepera)
Elena Acín Garcés 43 any 30/04/2018 16:30 Temple Cementiri
Francisco Martos Triviño 87 any 30/04/2018 16:00 Temple Cementiri
Francisco Laguna Gil 49 any 30/04/2018 14:45 Temple Cementiri
Imatge del web Wikimedia Commons

La solució del retail??

Imatge del web Wikimedia Commons
Imatge del web Wikimedia Commons

A ningú se li escapa que la situació per la qual travessa el retail no és gens favorable.
Té 2 grans competidors:
– Les vendes mitjançant plataformes on-line
– La competència directa de les altres botigues off-line

I com es lluita contra aquestes competències ??
Quan la batalla es veu perduda, la millor solució és unir-se a l’enemic i així, cada vegada més, les botigues offline disposen d’una web on mostrar els seus productes i, en moltes ocasions, vendre’ls en línia. Tant és així que totes les cadenes de supermercats han habilitat la compra on-line i la seva entrega al domicili del comprador.

Referent a la competència directa, cada vegada més el retail intenta fidelitzar i retenir més als seus clients mitjançant promocions, regals, descomptes en les seves compres etc.

I enmig d’aquesta voràgine, apareixen els Grups de Consum Col·laboratiu amb la intenció d’obtenir una millor relació qualitat-preu i també fer-se escoltar en el procés productiu i de venda.

Per això, crec, els comerciants han d’aprofitar l’oportunitat única que els brinden aquests Grups de Consum i associar-se a ells. No en va, són els més beneficiats ja que a més del seu benefici per les vendes realitzades cal afegir-li el benefici del marge que obté del seu Grup de Consum.

Així, oferint als seus clients la possibilitat de associar-se al Grup de Consum aconsegueix:
– fidelitzar
– Oferir-millors preus en els productes que consumeixi del seu comerç o dels altres comerços associats tant on-line com off-line

I ell com a comerciant i associat al Grup de Consum es beneficiarà de les vendes que realitzi a:
– Els seus actuals clients
– Als associats al Grup de Consum aportats per altres consumidors i comerciants

I a més, com ja he dit abans, es beneficiarà del marge de totes les compres que realitzin els membres del seu Grup de Consum tant a ell com a qualsevol altre proveïdor associat.

Recordar-vos que podeu adreçar els vostres dubtes i consultes a consum.colaboratiu@gmail.com i, de forma privada i particular us contestaré personalment si bé, sense donar noms concrets, potser faré servir com a exemple dels meus articles i que puguin ajudar a altres membres ja que no hem d’oblidar que és un grup col·laboratiu i per tant, el benefici mutu és la finalitat última.
Aquí us deixo els enllaços dels articles publicats

goo.gl/QMn3qU

goo.gl/6TrzQs

goo.gl/ULvPRr

goo.gl/d9DJ6o

goo.gl/DvfUWi

goo.gl/8ZGjC5

goo.gl/nmkytH

caixabank resultats 2017

CaixaBank obté un benefici de 704 milions el primer trimestre

Millora la rendibilitat fins al 9,8 %

caixabank resultats 2017

El Grup CaixaBank va obtenir en el primer trimestre del 2018 un benefici atribuït de 704 milions  (+74,7 % respecte del mateix període del 2017).

Els factors principals que han impulsat aquest creixement han estat la fortalesa dels ingressos core, la reducció de les dotacions a provisions i l’increment d’ingressos de participades.

A més, les despeses d’administració i amortització recurrents creixen un 5,4 % (1,8 % sense incorporar la base de costos de BPI), i ho fan a un ritme inferior al dels ingressos core (marge d’interessos, comissions i ingressos del negoci d’assegurances), que arriben als 2.008 milions (+6,5%, +3,7% sense incorporar BPI). El marge brut augmenta un 19,5 %, fins als 2.262 milions.

La contribució a resultats del negoci de BPI puja a 40 milions (22 milions al febrer i març del 2017). Si es té en compte l’aportació de les participades de BPI, la contribució total del banc portuguès assoleix els 169 milions.

La rendibilitat del Grup CaixaBank millora fins al 9,8 % –en línia amb l’objectiu del Pla Estratègic per 2018 del 9 %-11 %–, mentre que el ROTE recurrent del negoci bancari i assegurador assoleix el 12 %, amb un resultat de 520 milions.

CaixaBank reforça el seu lideratge en banca digital

CaixaBank manté una posició de referència en el mercat retail a Espanya, amb una quota de penetració com a primera entitat del 26,7 %, i la primera posició en nòmines domiciliades, amb una quota del 26,3 %, en fons d’inversió, amb el 16,7 %, plans de pensions, amb el 23.6 %, i assegurances d’estalvi, amb el 26,8 %.

L’entitat continua reforçant el seu lideratge en banca digital: manté una quota de penetració del 33 %; el 56 % dels clients són digitals, i té 4,9 milions de clients en banca mòbil.

A més, imaginBank ha superat el milió de clients dos anys després del llançament. El banc només per mòbil de CaixaBank té més de 120.000 clients operatius al dia. La mitjana d’edat dels clients d’imaginBank és de 23 anys i la mitjana de connexió és de 13 sessions al mes.

Així mateix, des de la inauguració a mitjans de desembre de l’any passat, imaginCafé, situat en ple centre de Barcelona, ja registra un nombre de visitants significatiu, amb una mitjana de 800 persones al dia i una tendència creixent.

La digitalització permet continuar posant el focus en l’assessorament de qualitat, amb 10.900 gestors diplomats en assessorament. Com a exemple, els fons d’inversió en mans de clients assessorats suposen el 83% del total, amb un creixement del 34 % de les carteres de gestió discrecional.

El marge d’interessos arriba als 1.203 milions (+4,3 %)

El marge d’interessos del primer trimestre del 2018 del Grup puja a 1.203 milions (+4,3 % respecte del primer trimestre del 2017) impactat per la incorporació de BPI el febrer del 2017, que aporta un 2,1 % del creixement.

Els ingressos per comissions arriben als 625 milions d’euros, un +6,4 % respecte del mateix període de l’exercici anterior després de la integració de BPI, que aporta un 5,4 % del creixement. L’evolució en relació amb el primer trimestre del 2017 està impactada per un descens de les comissions en banca d’inversió, i també un augment de les comissions per comercialització d’assegurança i gestió de plans de pensions.

Impactes extraordinaris en els resultats de les participades

Els ingressos de la cartera de participades se situen en els 271 milions d’euros. Inclouen els resultats de les entitats valorades pel mètode de la participació, així com els ingressos per dividends. Incorporen 100 milions de resultats de BFA (76 milions nets atribuïts), després d’impactes extraordinaris procedents, entre d’altres, de la devaluació de la divisa angolesa. En el mateix període de l’any anterior es va registrar un resultat atribuït negatiu de 97 milions derivat de la venda per BPI del 2% de la participació al BFA.

Els guanys/pèrdues per actius i passius financers i altres s’incrementen fins als 136 milions com a resultat de materialitzar plusvàlues latents d’actius financers disponibles per a la venda, i per la revaloració al preu de venda de la participació de BPI a Viacer, que ha contribuït en 54 milions al resultat net atribuït.

Els ingressos per contractes d’assegurances creixen un 24,9 % respecte del mateix període de l’any anterior fins als 138 milions d’euros.

Les despeses d’administració i amortització recurrents se situen en 1.149 milions d’euros, +5,4 % (+1,8 % sense considerar la incorporació de la base de costos de BPI, respecte del mateix període de l’exercici anterior).

Els guanys/pèrdues en la baixa d’actius i altres recullen, essencialment, els resultats d’operacions singulars formalitzades i resultats per vendes d’actius i sanejaments, principalment, de la cartera immobiliària.

Estabilitat en el crèdit i en els recursos de clients

Al Grup, els recursos de clients creixen fins als 351.420 milions al tancament de març del 2018,  +0,6 %. En l’evolució de recursos en balanç (+1,0 %) destaca el creixement del 2,0 % de l’estalvi a la vista, fins als 162.020 milions i la reducció sostinguda de l’estalvi a termini (-7,2 %), fins als 33.230 milions.

D’altra banda, els actius sota gestió augmenten fins als 97.171 milions (+0,6% en el trimestre), malgrat el comportament negatiu dels mercats. Igual que els últims trimestres, destaca l’increment del patrimoni gestionat en fons d’inversió, carteres i SIMCAV, fins als 67.582 milions d’euros (+1 % el 2018), principalment per noves subscripcions.

CaixaBank manté el lideratge en aquest segment de negoci, amb una quota en fons d’inversió del 16,7 % i en plans de pensions del 23,6 %.

El crèdit brut a la clientela se situa en els 223.249 milions al tancament del primer trimestre del 2018  -0,3 % respecte del desembre del 2017. La cartera sana es manté estable en el trimestre.

El crèdit per comprar un habitatge continua marcat pel despalanquejament de les famílies, i la nova producció és inferior a les amortitzacions. El crèdit a particulars per altres finalitats augmenta un 0,4 % en el trimestre, impulsat essencialment pel crèdit al consum (+ 5,3 % en crèdit al consum a Espanya).

La ràtio de morositat del Grup es redueix fins al 5,8 %

La ràtio de morositat del Grup CaixaBank es redueix fins al 5,8 % (6,0 % el desembre del 2017 i  6,7 % el març del 2017). Els saldos dubtosos baixen fins als 13.695 milions (-610 i -2.440 milions en el trimestre i en els dotze últims mesos, respectivament).

La ràtio de cobertura augmenta fins al 55 % (+5 punts percentuals en el trimestre, entre d’altres, després de la implantació d’IFRS9 i el registre de provisions per a risc de crèdit de 758 milions).

Les pèrdues per deteriorament d’actius financers disminueixen fins als 139 milions, un 44,3% menys respecte del mateix període de l’exercici 2017 (estable respecte del trimestre anterior).

A l’epígraf d’altres dotacions a provisions es recull, principalment, la cobertura per a contingències i el deteriorament d’altres actius. En el primer trimestre del 2017 incloïa, entre altres, el registre de 152 milions associats a prejubilacions i 154 milions de sanejament a la Sareb.

Les vendes d’immobles arriben als 306 milions (+3,4 %)

La cartera d’adjudicats nets disponibles per a la venda se situa en 5.810 milions d’euros (-475 i -68 milions en els últims dotze mesos i en el trimestre, respectivament), amb una ràtio de cobertura del 58 %.

El total de vendes d’immobles el 2018 arriba als 306 milions (+3,4 % respecte del mateix període del 2017). El resultat de les vendes sobre el valor comptable net és del 16 % el 2018.

Sòlida posició de liquiditat i solvència

Els actius líquids totals se situen en 73.216 milions el 31 de març del 2018, amb un creixement de 441 milions en el trimestre. La Liquidity Coverage Ratio mitjana (darrers 12 mesos) del Grup arriba al 194%, molt per sobre del mínim puntual del 100 % exigit a partir de l’1 de gener del 2018.

D’altra banda, el Grup CaixaBank assoleix una ràtio Common Equity Tier 1 (CET1) fully loadedde l’11,6 % el 31 de març, en línia amb el rang fixat al Pla Estratègic 2015-2018 (11 %-12 %), i gairebé 3 punts percentuals per sobre dels requeriments del supervisor del 8,75 %.

Si s’exclou l’impacte de la primera aplicació d’IFRS9 de -15 punts bàsics, l’evolució del trimestre ha estat de 24 punts bàsics per generació de capital i -17 punts bàsics per l’evolució del mercat i altres factors. Els actius ponderats per risc (APR) fully loaded arriben als 148.328 milions d’euros al tancament del març del 2018.

 El capital total, en termes fully loaded, assoleix el 16,1 %, per sobre de l’objectiu fixat al Pla Estratègic del 14,5 %.

IMIM carolina soriano jordi jimenez

A més edat biològica, major probabilitat de morir després de patir un ictus

IMIM carolina soriano jordi jimenez

El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si la nostra edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a la nostra edat cronològica, marcada per la data de naixement. Així ho destaca un estudi d’investigadors del Grup de recerca Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Segons els resultats obtinguts, cada any d’edat biològica acumulat per sobre de l’edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un atac. A la vegada, el grau de severitat de les seqüeles és més important. Tot plegat, independentment d’altres factors de risc. El treball el publica la revista Scientific Reports.

La investigadora principal de l’estudi, la Dra. Carolina Soriano-Tárraga, explica que es van analitzar gairebé 600 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus isquèmic. En aquests casos, la mortalitat mitjana al cap de 3 mesos es va situar entre el 15 i el 20%. Els investigadors van determinar la seva edat biològica a partir de marcadors epigenètics (canvis en els gens causats per factors externs), concretament, la metilació de l’ADN (el principal mecanisme epigenètic). I van comprovar, segons la Dra. Soriano, que “l’edat biològica aporta informació extra. Es correlaciona molt bé amb l’edat cronològica, és molt similar, però té informació extra sobre l’estat funcional de la persona”. Per tant, “és un millor predictor de mortalitat a tres mesos en comparació amb l’edat cronològica”, fins i tot sense tenir en compte altres factors externs, la gravetat de l’ictus o l’estat funcional previ del pacient.

Més afectació a l’ictus aterotrombòtic
L’estudi també va analitzar el pes de l’edat biològica tenint en compte el tipus d’ictus. Així, en els ictus aterotrombòtics, que acostumen a donar-se en pacients més joves (entre 55 i 60 anys de mitjana), va ser en els que es va mostrar com un millor indicador de mortalitat. En canvi, en els cardioembòlics, més habituals en pacients de més edat, l’efecte de l’edat biològica no era evident. Això confirma, segons la investigadora principal de l’estudi, que l’edat biològica és un bon biomarcador. “En un pacient jove l’edat biològica, l’estil de vida, té un major impacte, indica un envelliment més gran” i un risc més elevat de mortalitat després de patir un atac, així com una major severitat de les seqüeles. És a dir, “no són tan joves” com indica la seva edat cronològica. Estudis anteriors comparant pacients que havien patit un ictus amb pacients que no, indicaven que per una mateixa edat cronològica, el grau d’envelliment dels ictus era de 2,5 anys més gran de mitjana, sent de fins a 7 anys en els casos més joves.

La utilització d’aquest marcador “pot servir per detectar els pacients que tenen un risc més elevat de morir després de patir un ictus”, segons la Dra. Carolina Soriano-Tárraga. ”Aquest estudi és molt congruent amb les troballes dels nostres estudis previs, corroborant que l’edat biològica té un gran valor informatiu sobre l’estat d’envelliment real de les persones, sobre el seu risc de patir malalties associades a l’edat, i sobre la capacitat de l’individu d’afrontar-les” explica el Dr. Jordi Jiménez-Conde, neuròleg de l’Hospital del Mar responsable de la línia de recerca. “El fet que aquest envelliment biològic sigui fruit de diferents exposicions i factors externs obre la porta a futurs tractaments i teràpies de prevenció”, afegeix.

L’ictus
L’ictus o accident cerebrovascular, és la primera causa de mort en dones i la tercera en homes a l’Estat i es calcula que afectarà 1 de cada 6 persones al llarg de la seva vida. A Catalunya, cada any es registren 13.000 nous casos i 3.800 morts per aquesta patologia. N’hi ha dos tipus principals, els hemorràgics (quan es trenca un vas sanguini al cervell) i els isquèmics (quan s’obtura una de les artèries del cervell).

L’ictus aterotrombòtic és el tercer més freqüent i la seva causa subjacent, l’ateroesclerosi és tractable. Aquesta patologia està associada a alts nivells de colesterol, a l’hàbit del tabac i la diabetis. En general, el 90% dels ictus estan relacionats amb factors de risc com aquests.

Article de referència
Carolina Soriano-Tárraga, Eva Giralt-Steinhauer, Marina Mola-Caminal, Angel Ois, Ana Rodríguez-Campello, Elisa Cuadrado-Godia, Israel Fernández-Cadenas, Natalia Cullell, Jaume Roquer, Jordi Jiménez-Conde. Biological Age is a predictor of mortality in Ischemic StrokeScientific Reportsvolume 8, Article number: 4148(2018) doi:10.1038/s41598-018-22579-0.