beringer_fossils //foto:http://forteana-blog.blogspot.com

Beringer i la broma paleontològica més pesada de la Història

beringer_fossils //foto:http://forteana-blog.blogspot.com
beringer_fossils //foto:http://forteana-blog.blogspot.com

Avui dia, els fòssils són una de les fonts de coneixement de la història geològica de la Terra més importants que existeixen. Els continus descobriments d’estructures fossilitzades pertanyents a éssers que van viure fa molts milions d’anys resulten, fins a cert punt, habituals, però ajuden als científics a aclarir el que ha esdevingut durant la història del nostre planeta (veure Els bacteris, els fòssils més antics i més petits del món).

Això és possible en tant i en quant coneixem quin és el procés de generació dels fòssils, però aquest procés que, en l’actualitat pot resultar fins i tot obvi, no ho era en absolut a principis del segle XVIII, quan els geòlegs ignoraven totalment el perquè apareixien petxines marines a dalt de les muntanyes.

En aquest context, els naturalistes de l’època simplement guardaven els fòssils que trobaven, aixecant grans polèmiques sobre el seu origen i creant-se nombrosos enemics entre les faccions enfrontades. Si a això sumem un caràcter agre i certa facilitat per fer “amics” per tot arreu, ens trobarem amb el cas del Dr. Beringer, el qual va ser víctima d’una de les bromes més pesades i famoses de la història de la paleontologia mundial.

Johannes Bartholomäus Adam Beringer, era un doctor en filosofia i medicina de la universitat alemanya de Würzburg (Baviera) el qual tenia com a afició el recollir fòssils de les muntanyes properes a la universitat per a la seva exposició i estudi. Beringer. Obsessionat amb aquestes troballes, creia que, seguint els pensaments d’Aristòtil i Avicenna, eren impressions minerals d’éssers vius que havien d’haver estat obra d’una força còsmica superior. No obstant això, Beringer tenia un petit inconvenient: era arrogant i no queia simpàtic ni a Déu.

El 1725, un parell de col·legues seus de la universitat (això  de “col·legues”, ja veurem que és molt matisable), en concret, l’ex-jesuïta i professor de geografia, J. Ignatz Roderick, i Johann Georg von Eckhart, conseller i bibliotecari de la cort, ambdós coneixedors de l’afició malaltissa de Beringer pels fòssils, rondinaren un pla per donar-li una lliçó que li baixés una mica els fums a l’estirat filòsof.

Roderick i Eckhart, d’aquesta manera, van encarregar a un picapedrer de la zona que esculpís tot tipus de figures naturals imitant als fòssils que naturalment es podien trobar a la zona de la muntanya Eibelstadt. La idea contemplava deixar els falsos fòssils com “per casualitat” a les zones on Beringer acostumava a buscar-los perquè, d’aquesta manera, els trobés i els acabés afegint a la seva exposició.

Beringer, per la seva banda, tot i que recollia alguns fòssils ell mateix, tenia el suport de tres germans adolescents en els quals confiava per a la “recol·lecció” massiva de fòssils amb els quals augmentar la seva col·lecció. Els bromistes, conxorxats amb un d’ells -els altres dos no en sabien res- començaren a proporcionar-li “fòssils” que, puntualment van anar portant a Beringer.

El naturalista, davant l’espectacularitat d’aquelles pedres senzillament flipava en colors. Flors, plantes, cargols de mar, granotes, cucs, petxines… tot això amb una qualitat de detall com no s’havia trobat fins llavors. Però no només animalets, sinó que fins i tot havien pedres amb signes en hebreu i àrab, dibuixos d’estrelles fugaces, llunes, sols, estrelles… i no poques peces corresponien a tota mena d’insectes i animalons copulant, i fins i tot abelles libant de flors. En fi, tot el que la febrosa ment dels bromistes encertava a imaginar i el picapedrer aconseguia transmetre a la pedra.

Meravellat i encegat pels descobriments tant seus com dels seus assistents, no va dubtar ni un moment de la veracitat dels falsos fòssils (encara que de vegades la realitat supera la ficció, veure copròlits o les caques que van venir del passat ) i a cada nou exemplar trobat, cada vegada més augmentava el seu entusiasme. La història no ho diu però és fàcil pensar que l’ego de Beringer creixeria en la mateixa proporció que la seva col·lecció, i més si pensem que la situació es va allargar durant gairebé un any, en què va acumular unes 2.000 d’aquestes falsificacions. El summum va arribar quan Roderick i Eckhart es van assabentar que Beringer pretenia publicar un llibre amb les seves troballes. Possiblement havien arribat massa lluny amb la seva broma.

Els bromistes, al corrent de les intencions del naturalista, van intentar convèncer-lo que podien ser fraus -sense dir que havien estat ells, és clar, que babaus no n’eren pas. Beringer, obcecat en que els fòssils eren reals (encara que a vista d’avui semblen grollers) no els va fer cap cas i, el 1726, va publicar el llibre Lithographiae Wirceburgensis, que havia de ser el primer d’una sèrie de toms dedicats a la seva increïble col·lecció de fòssils trobats a les muntanyes de Würzburg. Tot va saltar quan va trobar una de les pedres en què s’havia inscrit el seu nom.

Finalment, Beringer, adonant-se de l’engany, va investigar i aviat va donar amb els seus juganers companys, als quals no va dubtar a portar als tribunals per, d’aquesta manera, intentar netejar el seu honor, i més perquè el llibre ja havia sortit a la venda.

La notícia de la pesada broma va córrer com la pólvora i, tot i que Beringer gairebé s’arruïna intentant treure del mercat tots els exemplars que va poder trobar, el llibre es va convertir en un gran èxit de vendes. Els tribunals, per la seva banda, van acabar donant la raó a Beringer, el que va portar a Eckhart a ser expulsat de la biblioteca i a Roderick a ser expulsat de la ciutat de Würzburg per causa de la gravetat dels seus delictes.

Sigui com sigui, Beringer va seguir treballant en la Universitat fins a la seva mort el 1738 (alguna font diu que 1740) havent de suportar tota la vida la conya marinera de tan sonora presa de pèl, però sense patir el desprestigi que pretenien els seus ex-companys.

Una prova més de que les bromes són boomerangs que els carrega el diable, de la duresa de la primerenca investigació científica i que, com diu agudament una amiga meva japonesa, de vegades les bromes tenen una mica de broma.

Realment, una lliçó exemplar.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

Edifici de la Cecot // Imatge de la Cecot

Cecot espera que el nou executiu esgoti la legislatura

Per donar estabilitat a les propostes que s’impulsin a partir d’ara

Edifici de la Cecot // Imatge de la Cecot
Edifici de la Cecot // Imatge de la Cecot

Cecot celebra que ja s’hagi pogut conformar un nou Govern de la Generalitat de qui espera que pugui iniciar els diàlegs, negociacions i acords pertinents per poder implementar les mesures necessàries per recuperar la plena normalitat de les institucions catalanes i impulsar mesures per recolzar el creixement econòmic. Una reclamació que la patronal ha expressat de manera reiterada els últims mesos.

Cecot espera que el nou executiu pugui esgotar la legislatura que té per davant per tal proporcionar l’estabilitat necessària al nou Govern i traslladar un missatge de confiança al sector econòmic i afavorir la creació i consolidació d’empreses.

Després de conèixer la composició dels membres del Govern, Cecot manifesta la seva confiança en l’equip de dirigents que encapçala les Conselleries ja que compten amb trajectòries professionals que avalen el seu coneixement sobre l’àmbit en el que hauran de prendre decisions de País. La patronal catalana creu que el nou equip exercirà bé les seves funcions i que  disposa de les capacitats necessàries per poder impulsar mesures amb agilitat.

La patronal Cecot ha expressat en més d’una ocasió que cal preservar el teixit productiu com a generador de riquesa i com a factor clau per mantenir l’actual model de societat del benestar. Però també ha expressat sempre que el progrés econòmic ha d’anar vinculat a un creixement en paral·lel a la cohesió social i al desenvolupament de l’entorn.

A partir d’ara, Cecot es mantindrà atenta a les propostes del nou equip de Govern, i en especial a totes aquelles propostes en matèria de polítiques per incentivar el creixement econòmic, per reduir l’atur i polítiques de caire social.

La patronal posa l’èmfasi en prioritzar polítiques econòmiques d’impuls i internacionalització de les empreses, així com en aquelles mesures d’impuls a la innovació per aquelles empreses que encara han d’avançar en l’àmbit tecnològic.

Barquetes farcides vinagreta//Foto: dlcocinaygastronomia.com

Barquetes farcides i vinagreta

Barquetes farcides vinagreta//Foto: dlcocinaygastronomia.com
Barquetes farcides vinagreta//Foto: dlcocinaygastronomia.com

Recepta preparada en poc més de 10 minuts, el seu sabor agredolç potenciat per la vinagreta ens donarà un aperitiu ple de variants en boca.

Ingredients 2 pax:
• 2 endívies
• 1 poma
• 1 tall pernil salat
• 8 tomàquets cherry
• Panses
• Vinagre de poma
• 1 cullerada mostassa antiga de dijon
• 1 cullerada de mel
• Sal
• Oli d’oliva verge

Elaboració

Rentar bé les endívies i assecar. Separar amb cura les fulles, escollint les externes que estiguin ferms i senceres (els fulls interiors les piquem i afegim al farcit). Posarem les fulles al plat a servir en forma circular, reservarem.
Piquem a glaçons la poma, el pernil salat, els tomàquets cherry i les panses i els posarem en un bol.
Preparem la vinagreta: en un pot de vidre hermètic, emulsionem el vinagre amb la mostassa, la mel, l’oli d’oliva i la sal. La abocarem per sobre dels ingredients picats en el bol; barrejarem molt bé, i omplirem amb això les fulles d’endívia.
Servir fredes.

Consell:
Preparar una salsa contundent (més aviat espessa, no molt líquida) perquè el farcit quedi consistent. La fruita seca li donen un punt contrastat ideal (per exemple nous o ametlles).

Autor: dlcocinaygastronomia.com

Receptes disponibles a facebook: DL cocina y gastronomia para a tots

I al diari digital Terrass informa: http://terrassainforma.com/category/arxiu-seccions-terrassa/recepta-terrassa/

seu central Accio//Foto: Google maps

Catalunya, primera regió d’Europa en captació de recursos d’innovació per a pimes

Entre 148 pimes han obtingut 61,9 meurs a fons perdut

seu central Accio//Foto: Google maps
seu central Accio//Foto: Google maps
Catalunya és la regió de tot Europa que ha captat més recursos de la Comissió Europea destinats a projectes d’innovació de petites i mitjanes empreses. En concret, 148 pimes catalanes han obtingut 61,9 milions d’euros a fons perdut per dur a terme projectes d’R+D i innovació, segons dades d’ACCIÓ en base a l’SME Instrument Data Hub. Es tracta de fons competitius captats entre el 2014 i el 2017 provinents del programa SME Instrument de l’Horitzó 2020.
D’aquesta manera, Catalunya se situa per sobre de les regions del Sud-est d’Irlanda (50,2 ME), Madrid (48,3 ME), Llombardia (45,8 ME) i Illa de França (35,5 ME), amb un volum de fons captats similars als de països com Països Baixos (65,6 ME) o Finlàndia (65,3 ME) i per sobre d’altres països com Irlanda (59,1 ME) o Àustria (24,5 ME).
Regió
Volum
 (en milions d’euros)
1
Catalunya
61,9
2
Sud-est d’Irlanda
50,2
3
Madrid
48,3
4
Llombardia
45,8
5
Illa de França
35,5
 FONT: ACCIÓ en base SME Instrument Data Hub (2014-2017)
 
Segons el conseller delegat d’ACCIÓ, Joan Romero,això posa de manifest l’alt nivell de l’empresa catalana, ja que són ajuts als quals s’hi accedeix per concurrència competitiva i hi ha moltíssima demanda”. De fet, les pimes catalanes han captat el 4,8% total del programa tot i que Catalunya representa només l’1,5% de la població de la Unió Europea”, destaca. Pel que fa a l’Estat espanyol, Catalunya ha obtingut el 26,3% del total dels fons.
El programa SME Instrument de la Comissió Europea impulsa projectes d’innovació amb un alt potencial per créixer internacionalment, i compta amb un pressupost global de 3.000 milions d’euros fins al 2020. Es tracta d’un dels programes de la iniciativa global Horitzó 2020, la més gran posada en marxa fins al moment per la Comissió Europea, que compta amb prop de 80.000 milions d’euros  per a l’impuls de la recerca i innovació a Europa.
L’SME Instrument, que va començar el 2014 -i que forma part de les convocatòries del Consell Europeu d’Innovació-, s’allargarà com a mínim fins al 2020 per atorgar ajuts a fons perdut d’entre 50.000 i 2,5 milions d’euros per cada empresa. Amb aquest ajut, i en funció de la seva intensitat, les 148 pimes catalanes que l’han obtingut han desenvolupat estudis de viabilitat del seu pla de negoci durant 6 mesos o han dut a terme les proves pilot necessàries per portar la seva tecnologia al mercat.
Per accedir a aquest finançament, ACCIÓ (l’agència de la Generalitat de Catalunya per a la competitivitat de l’empresa) ha esta nomenada per la Comissió Europea com l’organisme responsable a Catalunya d’analitzar les necessitats dels projectes d’innovació i oferir serveis de coaching tan per ajudar les pimes catalanes a presentar les sol·licituds per accedir a l’ajut com per assessorar-les en el desenvolupament del projecte. ACCIÓ ofereix aquest servei d’assessorament com a membre de la xarxa Enterprise Europe Network (EEN), l’organització que ofereix a les pimes informació i assessorament en relació a les polítiques i oportunitats de negoci als països de la UE.
Estany-Banyoles// instagram-2018.05.31

Estany de Banyoles (@chrizthophermoreno)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació

Viure i conviure 2017-18//Foto: Departament Iniversitats i Recerca

Acte de cloenda del curs 2017-18 del Programa Viure i Conviure

71 parelles de joves i gent gran

Viure i conviure 2017-18//Foto: Departament Iniversitats i Recerca
Viure i conviure 2017-18//Foto: Departament Iniversitats i Recerca
El Programa Viure i Conviure, en el qual persones grans acullen a casa seva estudiants universitaris, ha celebrat avui la cloenda del curs 2017.-2018, en un acte que ha acollit la Secretaria d’Universitats i Recerca. Enguany, fins a 71 parelles hi han participat en aquest programa que, des de fa un any, forma part dels projectes de la Fundació Roure i que compta amb el suport del Govern, a través del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), i de l’Ajuntament de Barcelona.
“Viure i Conviure” és un projecte que consisteix a proporcionar allotjament a joves estudiants en el domicili de persones grans en situació de soledat o que tinguin necessitat de companyia. D’aquesta manera es promou l’intercanvi solidari i no lucratiu basat en la convivència entre dues generacions que, els últims anys i a causa sobretot dels canvis en les estructures familiars, no conviuen quotidianament. També facilita una alternativa d’allotjament als estudiants i possibilita així que joves amb pocs recursos puguin seguir estudis universitaris.
La secretària general del CIC, Mercè Jou, ha destacat que, a més d’afavorir la convivència entre gent gran i jovent, “el programa també dona una oportunitat als estudiants universitaris per accedir a un habitatge davant la pujada de preus experimentada a la ciutat de Barcelona”. Jou també ha confiat que el programa, que està molt arrelat a Barcelona, “es pugui estendre a altres ciutats amb campus universitaris com ara Girona, Lleida o Tarragona”.
L’edat mitjana de les persones grans que hi participen és de 87 anys i viuen en el seu pis de propietat, mentre que el perfil dels estudiants correspon majoritàriament a dones d’uns 22 anys. Un alt percentatge tant de persones grans com de joves ha repetit l’experiència viscuda en anys anteriors i el districte en el qual més parelles hi resideixen és el de l’Eixample. “Les persones grans que viuen en soledat sense cap voluntat de fer-ho posen el millor d’elles mateixes, casa seva, al servei d’uns joves estudiants que necessiten habitatge. Nosaltres hem apostat per fer del ser gran o del ser jove un regal que s’ofereix a l’altre. És una societat d’intercanvis mutus”, ha posat en valor la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs.
El programa té un recorregut de més de vint anys i, des del passat mes de setembre, es va donar un renovat impuls al programa, quan ser acollits per la Fundació Roure, i el Consell Interuniversitari de la Generalitat de Catalunya va entrar també a finançar-ho, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha posat en relleu que “gràcies a la col·laboració entre les administracions i la Fundació Roure, s’ha pogut mantenir viu aquesta programa que respon a dos grans reptes de la ciutat, el de l’accés a l’habitatge i el del creixent envelliment de la població. I ho fa creant vincles, combatent la solitud, no només de la persona gran, sinó d’algú que com a estudiant, acaba d’arribar a la ciutat”.
Perfil de gent gran i estudiants
Les persones acollidores han de tenir més de 65 anys, viure soles, gaudir d’un estat físic i psíquic que els permeti desenvolupar les activitats de la vida diària de forma autònoma, disposar d’un habitatge en condicions mínimes d’habitabilitat i higiene i estar disposades a compartir casa seva.
Pel que fa als estudiants, han de tenir menys de 35 anys, han d’estar matriculats en una universitat, no tenir la seva residència a la mateixa ciutat on estudien, tenir disponibilitat de temps per a la convivència i bona disposició envers les persones grans, i estar disposats a realitzar contraprestacions, entre d’altres condicions.
El projecte compta amb la col·laboració de centres de serveis socials, entitats, universitats, així com dels ajuntaments de cada localitat. A través d’aquestes plataformes, singularment Serveis Socials municipals pel que fa a les persones grans i administració universitària pel que fa als estudiants, els interessats arriben a la Fundació Roure via telefònica o omplint dades en el formulari del següent enllaç: http://www.fundacioroure.org/projectes/#viure-i-conviure. L’equip de psicòlogues es posa en contacte amb les persones per fer-los l’entrevista. Si els perfils encaixen, es convoca una trobada i, si hi ha acord per les dues parts, poden començar la convivència de manera immediata. Finalment, i ha un seguiment continu per part de les psicòlogues.
taxa emprenedoria GEM//Foto: Departament Empresa

La taxa d’activitat emprenedora de Catalunya supera en 1,76 punts l’espanyola

Segons l’últim Global Entrepeneurship Monitor (GEM)

taxa emprenedoria GEM//Foto: Departament Empresa
taxa emprenedoria GEM//Foto: Departament Empresa
La taxa d’activitat emprenedora de Catalunya segueix consolidant el seu creixement i es situa en el 8,03%, 1,76 punts per sobre de la taxa espanyola (6,19%) i quasi dues dècimes superior a l’europea (7,86%). Aquesta és la principal conclusió de l’últim Global Entrepeneurship Monitor (GEM) – Catalunya 2017-2018, informe promogut pel Departament d’Empresa i Coneixement i la Diputació de Barcelona i elaborat conjuntament per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i el departament d’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sota la direcció de Carlos Guallarte i en el marc de l’Observatori de la Petita i Mitjana Empresa. El GEM és un projecte internacional en què hi participen 54 països de tot el món.
L’informe l’han presentat el secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Coneixement, Joan Aregio, i el vicepresident segon i responsable de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Marc Castells. El secretari Aregio ha destacat en la seva intervenció que l’estudi GEM és un termòmetre de la situació i ens permet definir les polítiques per continuar creixent i millorant”. Pel que fa a les dades de l’informe, Aregio ha posat en valor que la nostra taxa d’emprenedoria segueix creixent i se situa per sobre de la mitjana europea i espanyola. Per la seva banda, el vicepresident segon, Marc Castells, ha assegurat que la causa d’aquest lideratge català de la demarcació de Barcelona és la creació d’ un potent ecosistema emprenedor en aquest territori, que possibilita la creació d’empreses emergents (startups), l’atracció de talent i de centres de desenvolupament i innovació de grans multinacionals”.
L’índex d’activitat emprenedora (TEA, segons les seves sigles en anglès) mostra que el 8,03% de la població adulta catalana (18 a 64 anys) estava involucrada en activitats emprenedores en fase inicial (tant projectes naixents com nous). La TEA va créixer un 1,04% respecte l’any anterior i és resultat tant de l’increment dels emprenedors naixents (0,92%) com dels nous (0,13%). A aquesta dada positiva s’hi suma la solidesa dels projectes emprenedors a Catalunya. Les iniciatives empresarials consolidades (de més de 3 anys i mig) representen el 9,1% de la població adulta de Catalunya.
Desglossant el percentatge, la motivació d’emprenedoria per oportunitat –qui emprèn ho fa perquè té una idea i sap com materialitzar-la i treure-hi rèdits se situa en el 4,6% i confirma el canvi de tendència que es va iniciar en el 2015. En aquest sentit, en el darrer exercici la motivació per oportunitat ha passat del 3,4% al 4,6%. Aquests indicadors situen tant a Catalunya com la demarcació de Barcelona 1,6 punts per sobre d’Espanya i pràcticament assoleixen els nivells dels països basats en la innovació.  Pel que fa a la motivada per necessitat –qui emprèn ho fa perquè no troba feina per compte d’altri- ha crescut lleugerament respecte de l’any passat i s’ha situat en el 2%.
L’estudi assegura que la percepció de bones oportunitats en l’entorn continua augmentant. Així, el percentatge de persones que a Catalunya detecta bones oportunitats de negoci és del 37%, el que suposa un important creixement de set punts percentuals respecte de l’any anterior. A la demarcació de Barcelona la percepció d’oportunitats és encara superior (39%). El diferencial de Catalunya amb els països més avançats es redueix i és de sis punts percentuals.
Pel que fa a la qualitat de l’emprenedoria, al 2017 s’observa una clara tendència a la millora dels principals indicadors: dimensió esperada de les empreses acabades de crear, grau de novetat dels seus productes i serveis, intensitat exportadora, augment del pes del sector transformador i contenció dels serveis als consumidors.
L’emprenedoria potencial augmenta el 2017 a Catalunya, tot i que encara està lluny dels nivells que arriben als països innovadors. Així, el percentatge de la població que manifesta la seva intenció de crear una empresa pròpia en els propers tres anys està en el 6,7%, mig punt percentual més que l’any anterior. A Espanya la intenció d’emprendre està a un nivell molt semblant (6,8%). En canvi, la proporció d’emprenedors potencials a la UE i als països basats en la innovació està clarament per sobre (12,9% i 18,1%, respectivament).
Perfil de l’emprenedor català
L’estudi també fa una radiografia de l’emprenedor català. L’any 2017 la mitjana d’emprenedors potencial, naixents, nous i en fase inicial se situava al voltant dels 39-40 anys. L’edat dels consolidats, en canvi, pujava 10 anys fins arribar als 50. En el nostre país la població entre 35 i 44 anys tenen una TEA més elevada (12%), seguit pels joves (25-34 anys) amb un 10%.
Un altre fet destacable és que en aquest període augmenta la participació de dones emprenedores, després d’uns anys de mantenir-se estable en el 6%. De fet, les TEA són: 8,9% la masculina i 7,1% la femenina, un registre, aquest segon, que situa Catalunya per sobre de la mitjana europea (5,8%). A Espanya, per contra, el gap entre homes i dones encara es manté (6,8% vs 5,6%).
Un entorn favorable per emprendre
La valoració global de les condicions de l’entorn per emprendre a Catalunya (53,3 punts) són similars a la de 2016 (53,6), superiors a la d’Espanya (49,27), però inferiors tant a l’europea (56,50) com a la dels països GEM basats en la innovació (56,83). Les tres variables amb millors puntuacions i que aproven amb valoracions superiors a 5 (escala Likert d’1 a 9) són les mateixes que en els dos darrers anys: existència i accés a infraestructura física i de serveis (6,21); existència i accés a infraestructura comercial i professional (5,50); i programes públics (5,42), la majoria dels quals són d’àmbit local i autonòmic.
Les principals recomanacions per millorar les condicions de l’ecosistema emprenedor català són també les mateixes que els darrers anys: polítiques públiques (60%), suport financer (46%), programes d’institucions públiques (40%) i educació i formació (34%).
Palpís de corder//Foto: Pixabay

Palpís de corder

Palpís de corder//Foto: Pixabay
Palpís de corder//Foto: Pixabay
Ingredients:
  • 1 – Cuixa de xai
  • 200 g – Cansalada viada
  • 2 – Cebes tallades a trossos grans
  • 1 – Porro tallat a rodanxes grans
  • 3 – Pastanagues tallades a trossos grans
  • 4 grans – All sencer
  • Manat d’herbes (orenga, llorer, farigola)
  • 1 got – Vi blanc
  • 1/2 got – Vi ranci
  • Julivert picat
  • Sal
  • Oli
  • Pebre
Preparació:

Desosseu la cuixa, salpebreu-la i farciu-la amb la cansalada viada, un all trinxat i el julivert.
Lligueu la cuixa, poseu-la a rostir en una cassola amb oli i, quan estigui rossa per tots costats, afegiu-hi les verdures i les herbes, i deixeu-ho coure una estona.
Afegiu-hi el vi blanc i el vi ranci i feu-ne la reducció.
Aneu regant la cuixa amb el suc de la cocció fins que estigui al punt.
Un cop tingueu la cuixa rostida, retireu les herbes i coleu la salsa.
Deslligueu la cuixa i poseu-hi la salsa per sobre.

Variacions:
Es pot acompanyar de bolets de temporada o de trumfes, que podeu afegir 15 minuts abans d’acabar la cocció del palpís.
En el farciment s’hi pot barrejar ou dur i pebrot.
Es pot farcir la cuixa de bolets, saltats prèviament amb all i julivert.
Es pot farcir també de la carn de la pilota de l’escudella i carn d’olla.
Es pot farcir de fruits secs.
Es pot fer la cuixa sense desossar, metxada amb cansalada i amb all i julivert per sobre.

Altres noms:
Cuixa de xai farcida.

Categoria: Carns.
Font: Corpus Culinari Català