Obituari 01.07.2018

Nom Cognom1 Cognom2 Edat: Data cerimònia Hora cerimònia Lloc cerimònia
Rosario Boada Corbera 87 any 01/07/2018 10:00 Parròquia Sant Martí de Sorbet (Viladecavalls)
Josefa Nogués Vidal 71 any 01/07/2018 09:00 Parròquia Sant Martí de Sorbet (Viladecavalls)
Ángela De Juan Perrino 73 any 01/07/2018 12:00 Temple Cementiri
Elena Calle Martínez 97 any 01/07/2018 10:30 Temple Cementiri
Luisa Delgado Serra 95 any 01/07/2018 11:30 Sala cerimònies Tanatori de Terrassa
UMIC // Imatge cedida per la Diputació

Les UMIC visitaran 78 municipis el mes de juliol

On no hi ha un servei municipal de consum

UMIC // Imatge cedida per la Diputació
UMIC // Imatge cedida per la Diputació

Les Unitats Mòbils d’Informació al Consumidor (UMIC) de la Diputació continuen visitant les poblacions on no hi ha un servei municipal de consum. Gràcies a les UMIC, els ciutadans de la demarcació poden conèixer i exercir, des de la proximitat, els seus drets com a persones consumidores. Durant el proper mes de juliol, els habitants de 78 municipis podran presentar-hi les seves consultes i reclamacions gratuïtament.

Les UMIC formen part del programa de l’Oficina Provincial d’Informació al Consumidor (OPIC) del Servei de Suport a les Polítiques de Consum de la Diputació de Barcelona. El seu equip tècnic dona resposta a les consultes i reclamacions que hi fan directament, de manera presencial, els ciutadans, i també atén immediatament les consultes que es trameten telemàticament mitjançant la Bústia del Consumidor, situada a cadascun dels més de 200 ajuntaments adherits a aquest servei.

El servei que ofereixen les UMIC està destinat als ajuntaments que no disposen de serveis municipals de consum i té com a finalitat bàsica defensar els consumidors i els seus drets.

A més a més, les UMIC també faciliten material informatiu i donen consells sobre com estalviar en les factures d’aigua, gas i electricitat, que són les consultes més habituals, juntament amb les relacionades amb les clàusules abusives en contractes hipotecaris, telecomunicacions i empreses de telefonia mòbil.

Podeu consultar el llistat dels municipis i les dates de visita de les UMIC clicant aquí

 

Acord Caixa Enginyers EURO 6000//Foto: Caixa d'Enginyers

Caixa d’Enginyers amplia la xarxa de caixers automàtics

Després de l’acord amb EURO 6000

Acord Caixa Enginyers EURO 6000//Foto: Caixa d'Enginyers
Acord Caixa Enginyers EURO 6000//Foto: Caixa d’Enginyers

Caixa d’Enginyers ha signat un acord per a la incorporació a l’accionariat d’EURO 6000, l’objectiu del qual és administrar les xarxes i productes de Mitjans de Pagament promoguts conjuntament per les seves Entitats membres. Amb aquest acord, Caixa d’Enginyers amplia notablement la seva xarxa de caixers automàtics fins a més de 16.000, ja que els seus socis podran retirar efectiu en qualsevol dels més de  8.400 caixers automàtics dels que disposa actualment EURO 6000.


Àmplia distribució geogràfica

EURO 6000 és la xarxa de caixers més gran d’àmbit nacional i compta amb la millor distribució geogràfica, amb una presència molt significativa, tant en entorns rurals, com en poblacions mitjanes i grans ciutats.

La  app Banca MOBILE localitza el caixer més proper 

A partir d’ahir, 29 de juny, el localitzador de la app Banca MOBILE dona informació de la ubicació d’aquests nous caixers.

Ingenium Shopping també reforçarà la seva oferta

Actualment, a través de la cooperativa de consumidors “Ingenium Shopping”, Caixa d’Enginyers ofereix un ampli ventall de condicions favorables en establiments de diversos sectors i, gràcies a l’acord amb EURO 6000, a través del seu programa de fidelització Privilegios EURO 6000, s’estableixen noves sinèrgies que permeten reforçar aquesta cartera.

Joan Cavallé, Director General de Caixa d’Enginyers, comenta que “un dels nostres pilars estratègics és la millora constant del servei als socis. Amb la signatura d’aquest acord, Caixa d’Enginyers es converteix en la primera cooperativa de crèdit en formar part de l’accionariat d’EURO 6000 amb l’objectiu de continuar creixent i buscant un valor afegit de la mà d’entitats amb les que compartim un enfocament de negoci i servei comú”.

Segons José Ignacio Oto, President d’EURO 6000: “aquesta aliança és una mostra de la col·laboració entre la banca, amb l’objectiu final de millorar l’experiència del client, prestar el millor servei i posar a disposició dels titulars la millor i més extensa xarxa de caixers”.

Protector solar pell//Foto: bellezaactiva.com / AMIC

Com escollir un protector solar que protegeixi la teva pell i al medi ambient ?

Protector solar pell//Foto: bellezaactiva.com / AMIC
Protector solar pell//Foto: bellezaactiva.com / AMIC

Encara que pugui semblar senzill, no sempre és fàcil escollir un protector solar. Alguns deixen la pell blanquinosa, altres són enganxosos, n’hi ha que són molt grassos i fan que se’ns enganxi la sorra… Però el que és pitjor, n’hi ha que ens protegeixen a nosaltres però perjudiquen el medi ambient. Per això avui t’expliquem com escollir un protector solar que protegeixi la teva pell i al medi ambient.

Respectuosos amb l’oceà
Gràcies a una rigorosa selecció d’ingredients que afavoreixen una millor biodegradabilitat de la fórmula en la qual no intervenen silicones i més difícilment assimilables pels organismes marins, perquè no posseeixen filtres hidrosolubles, els nous protectors solars han estat desenvolupats per minimitzar el seu impacte en l’ecosistema marí. Sota la carícia de fóresponsables i amb textures amb un acabat imperceptible: la promesa d’una aigua protegida, d’un oceà respectat.

Però el respecte pel medi ambient d’Avène va més enllà, perquè ha posat en marxa un projecte per tal de participar en la regeneració dels corals a Indonèsia i de preservar l’ecosistema marí. Prop de 2.000 corals han estat replantats el 2017, al Sud-est asiàtic al llarg de l’illa de Bali.

Sensació pell nua… i protegida
El que menys et ve de gust quan vas a prendre el sol és sentir que la teva pell té una gruixuda capa de crema, encara que saps que és necessària per a la salut de la pell i per evitar mals majors. L’aplicació de protectors solars ha de ser una obligació plaent. Que només el teu sàpigues que has protegit la teva pell. Sense marques blanques, sense pistes… La pell del teu rostre no ha de brillar, però sí tenir un tacte deliciosament vellutat, suau… Has de sentir la sensació de pell nua.

Viure d’una altra manera la protecció solar. Això és el que prometen els laboratoris dermatològics Avène amb la nova formulació dinàmica de la seva gamma taronja de protectors solars. Es diu formulació dinàmica perquè s’adapta a les necessitats de la pell. Per a això inclou un sílice de nova generació, capaç d’absorbir alhora tant l’excés d’aigua com el de greix.

La reformulació de la gamma taronja inclou també un nou antioxidant -la Tialidina- i l’han combinat amb un precursor fotoestable de la Vitamina E per aconseguir un complex antioxidant únic, capaç d’oferir una protecció cel·lular total contra els atacs dels radicals lliures generats per els UV.

Aquests productes estan formulats amb l’Associació exclusiva Sunsitive Protection formada per:

  • un sistema filtrant patentat i fotoestable dotat de 4 filtres solars de llarg espector UVB i UVA
  • un complex antioxidant únic per protegir la pell contra l’estrès oxidatiu
  • aigua termal de Avène, que atorga propietats calmants, anti irritants i suavitzants

Per: bellezaactiva.com / AMIC

PIMEC Fundacio Special Olympics//Foto: Pimec

PIMEC, la Fundació i Special Olympics Catalunya fomentaran l’esport

Com a via d’inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual

PIMEC Fundacio Special Olympics//Foto: Pimec
PIMEC Fundacio Special Olympics//Foto: Pimec

PIMEC Lleida, la Fundació PIMEC i Special Olympics Catalunya han signat un conveni de col·laboració per tal de promoure projectes i accions conjuntes amb l’objectiu de fomentar la pràctica de l’esport i d’altres activitats de lleure, per part de les persones amb discapacitat intel·lectual, com una via de desenvolupament personal i d’integració social.

Aquest conveni permetrà a la patronal i la seva fundació establir més sinergies en matèria de Responsabilitat Social Empresarial. Per la seva banda, Special Olympics Catalunya es compromet a col·laborar en activitats conjuntes de formació i sensibilització en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual i a donar suport i assessorament als socis de PIMEC i altres entitats vinculades a l’esport i la discapacitat.

La signatura del conveni ha anat a càrrec del president de PIMEC Lleida, Jaume Saltó, el president de la Fundació PIMEC, Josep González i el president de Special Olympics Catalunya, Sergi Grimau.

Bassa d'en Coll// instagram 2018.06.30

Nothing else (Basses d’en Coll);(@rafadex_bcn)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació

cinema català 2018.06.29

El film “Luis i els extraterrestres” s’estrena en català avui

cinema català 2018.06.29
cinema català 2018.06.29
El film d’animació alemany Luis i els extraterrestres s’estrena aquest divendres, 29 de juny, doblada en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
El film, distribuït per Flins & Pinículas, ha estat dirigit per Christoph Lauenstein i Wolfgang Lauenstein.
En Luis és un noi de 12 anys amb una vida solitària i poc disciplinada. Per tal d’aconseguir que es relacioni amb altres nois el seus pares estan pensant matricular-lo en un internat. Un dia coneix uns simpàtics extraterrestres que han estavellat la seva nau prop de casa seva.  La seva vida es convertirà en una aventura emocionant que té per objectiu evitar l’internat i aconseguir que els seus 3 nous amics tornin al seu planeta.
Podreu veure el film en versió catalana a 29 sales:
Cinemes Amposta (Amposta)
Ocine Arenys (Arenys de Mar)
Sala d’Actes de l’Ajuntament de Balaguer (Balaguer)
Cinemes Girona (Barcelona)
Cinesa Diagonal (Barcelona)
Cinesa Diagonal Mar (Barcelona)
Cinesa Heron City (Barcelona)
MCB Cinema Calafell (Calafell)
Cinemes Las Vegas (Figueres)
CAT Cines Figueres ACEC (Figueres)
Cinemes Albèniz Centre (Girona)
Ocine Girona (Girona)
JCA Cinemes Alpicat (Lleida)
Cines Bages Centre (Manresa)
Cinesa Mataró Parc (Mataró)
Cines Olot (Olot)
Cinemes Roses (Roses)
Ocine Roquetes (Roquetes)
Cines Imperial (Sabadell)
Odeón Multicines Girona (Salt)
Cinemes Can Castellet (Sant Boi de Llobregat)
Ocine Sant Celoni – Altrium (Sant Celoni)
Cinesa Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)
Ocine Tarragona – Les Gavarres (Tarragona)
Cinemes Majèstic (Tàrrega)
Cinesa Parc Vallès (Terrassa)
JCA Cinemes Valls (Valls)
Multicines Sucre (Vic)
Cinemes Illa Carlemany de Les Escaldes (Andorra)
Antoni Abad, president de la patronal Cecot // Imatge del web de Cecot

Cecot valora en 8.700M d’euros els greuges que afecten la competitivitat de les empreses

La dada s’ha fet pública durant l’assemblea anual

Antoni Abad, president de la patronal Cecot // Imatge del web de Cecot
Antoni Abad, president de la Cecot // Imatge del web de Cecot

Cecot ha celebrat aquesta setmana la seva assemblea ordinària i ha fet tancament de l’exercici 2017. Del balanç d’activitats realitzades per l’entitat, és destacable la quantitat de prop de 8.700 M d’euros que la Cecot ha reclamat davant de diferents organismes en relació a temes energètics o de formació professionalitzadora i que haurien de retornar a les empreses, com en el cas dels fons de formació o haurien d’evitar continuar repercutint-se en l’activitat empresarial via les factures del gas o l’electricitat.

Durant la seva intervenció, Abad ha afirmat que el Comitè Executiu ja va començar a intensificar la línia de treball basada en la preservació activa dels interessos de les empreses catalanes amb accions concretes i de retorn com ara les demandes per Ajudes d’estat en el cas del sobre cost en la factura del gas que ha generat a empreses, i ciutadans, la gestió del  magatzem CASTOR, o els sobre costos dels peatges elèctrics per alta tensió que afecten, majoritàriament, empreses ubicades a Catalunya. Abad ha manifestat que el 2018 la Cecot mantindrà la intensitat en les accions de defensa de les pimes i oposant-se activament a aquelles disposicions dels diferents Governs que afectin injustament a les empreses.

La segona línia que l’entitat ha reivindicat amb contundència i que, actualment, així ho està expressant en la ronda de trobades amb els nous responsables del Govern de la Generalitat, és un major paper actiu dels agents econòmics i socials en la presa de decisions estructurals i en totes aquelles decisions que puguin tenir una incidència directa sobre l’activitat empresarial.

“Ho hem repetit molt en els últims anys, els representants empresarials hem de passar a l’acció i recuperar la interlocució amb l’administració i els agents socials per fer arribar la veu de l’empresa abans de la presa de determinades decisions”, ha dit Abad durant l’Assemblea, i ha afegit, “tenim una responsabilitat, com a ciutadans i com a empresaris, de millorar i canviar la situació. No esperem que vinguin de fóra a solventar-nos la situació”, ha afirmat Abad, “hem de ser proactius i apel·lar al coratge dels dirigents que han de prendre decisions”. Durant l’assemblea s’ha fet palesa la necessitat d’un lideratge capaç de coordinar administració, agents econòmics i actors socials per poder assolir fites importants de país, des del consens i amb l’aval que atorga treballar conjuntament per un mateix objectiu.

Accions 2017 de defensa empresarial

La Cecot ha actuat amb contundència, en especial en els darrers anys, en l’àmbit de l’energia. En aquest sentit, Abad ha recordat la denúncia per Ajuts d’Estat que la Cecot, el Consejo Intertextil Español i el Centre Metal·lúrgic van presentar el mes de juliol del 2015 a instàncies europees en relació a la gestió del magatzem de gas CASTOR. En paral·lel les organitzacions van demanar el Ministre Soria deixar sense efecte l’aplicació del cobrament dels 1.350 M d’euros a la constructora i concessionària i els interessos derivats previst per l’1 de gener de 2016, fins que la Comissió Europea emetés la seva resolució a la denúncia. Una denúncia que està fent el seu procés i encara està oberta Brussel·les. Seguint en l’àmbit de l’energia, el president de la Cecot ha informat de les accions dutes a terme amb els diferents grups parlamentaris per impulsar accions de defensa per l’Autoconsum energètic, així com la denúncia presentada al Síndic de Greuges de Catalunya, juntament amb el CEDAC, la Confederació Catalana de la Fusta i la FEM en relació a la reforma dels peatges de les línies de distribució de tensió que exclou sense raons objectives o tècniques, 3.277 empreses catalanes presents en xarxes de 25  kV de tensió i la denúncia posterior a la Comissió Europea.

Durant el 2017, l’acció patronal de la Cecot s’ha caracteritzat també per l’èmfasi en l’àmbit de les infraestructures, sobre tot aquelles relatives a la millora de la mobilitat al Vallès i les propostes ferroviàries a la comarca des de la plataforma.

L’assemblea també ha revisat l’àmbit de l’emprenedoria, considerat un dels puntals bàsics de la Cecot, on s’ha fet molts esforços en projectes com la xarxa BANC i el Centre de Reempresa de Catalunya, “que tenen uns indicadors i uns resultats més que positius a l’hora de crear, mantenir o fer créixer empreses”. En el darrer any, aquests projectes han esdevingut referents a nivell internacional i els han atorgat més d’un reconeixement pels resultats obtinguts i la seva aportació en les polítiques econòmiques locals.

L’últim àmbit en el que Abad ha fet incidència és el relatiu a la formació. En aquest sentit ha fet referència al procés de denúncia sobre l’ús indegut dels fons de formació que aporten empresaris i treballadors per part del Govern d’Espanya i que la Cecot va iniciar a través del Síndic de Greuges de Catalunya el mes de febrer de l’any 2016. Un tema que actualment està a mans la Defensora del Poble qui amb data de 29 de maig del 2017 va donar la raó a la Cecot en la seva demanda i va demanar per escrit al Ministeri de Fátima Báñez que destini tots els fons de formació al seu ús definitiu i no a d’altres accions.  La Cecot estima que entre 2012 i 2016 el Govern va destinar més de 4.000 milions d’euros d’aquests fons per cobrir prestacions i formació per treballadors en atur.

“I, finalment, us vull traslladar que després de molt treball d’anàlisi per definir un nou model de formació més coherent i amb la realitat empresarial que tenim, i que aposta per una modificació en profunditat de l’actual sistema, mitjançant un conjunt de mesures objectives i independents, basades en les dades i experiències dels últims anys i en l’anàlisi dels models dels països del nostre entorn” ha conclòs Abad.

Entre els temes destacables a desenvolupar durant aquest any 2018, Abad ha fet èmfasi en l’impuls d’accions dirigides a la innovació i la digitalització de les empreses com a eixos estratègics per la seva competitivitat.

Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa

Finançament autonòmic

Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa
Jordi Franch ADE UManresa-UVic// Foto UManresa

El Cercle d’Economia ha presentat unes propostes per millorar l’autogovern de Catalunya i el funcionament del model territorial de l’Estat. Les perspectives de diàleg entre els presidents, Pedro Sánchez Pérez-Castejón i Joaquim Torra i Pla, permeten albirar una millora de la convivència social, trobant, per una banda, vies no únicament judicials per canalitzar les legítimes aspiracions de la població catalana, i per l’altra, recuperant el respecte a la legalitat tot millorant la forta divisió social interna i la intensa polarització política. La manca de reconeixement de l’autogovern català s’agreuja amb els problemes de finançament dels serveis públics fonamentals de la Generalitat. L’actual sistema de finançament autonòmic és disfuncional, ineficient i no equitatiu.

És disfuncional perquè la capacitat tributària de les comunitats autònomes és molt inferior a les responsabilitats de despesa. En altres paraules, mentre que l’Estat central controla bona part dels ingressos -entenguin impostos-, la despesa està descentralitzada en les autonomies, que carreguen amb la provisió de serveis públics com sanitat, educació i serveis socials (no hi ha diners per a la dependència). Els impostos més importants cedits a les autonomies són successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, patrimoni i begudes ensucrades. Els grans impostos (IRPF, IVA i Societats), però, estan controlats pel govern central (que retornarà a la Generalitat el 50% de Renda i IVA).

Quan ens diuen que Espanya és el país més descentralitzat d’Europa, n’hi ha prou donant un cop d’ull a l’oficina estadística europea per comprovar que no és així. L’administració central de l’Estat, inclosa la Seguretat Social, controla el 53% dels recursos públics, mentre que les CCAA representen només el 36% i els ajuntaments l’11%. No és cert, doncs, que Espanya sigui el país més descentralitzat, ni pel que fa a la distribució dels recursos ni pel que fa a la capacitat per decidir on es destinen aquests mateixos recursos. L’Estat disposa de capacitat inversora per construir un model d’Estat radial, a imatge de França.

És ineficient perquè allunya el recaptador del contribuent, el fiscalitzador del fiscalitzat, disminuint la transparència i el coneixement de les necessitats reals del ciutadà. El model a seguir és el concert econòmic del País Basc i Navarra, extensible a la resta de territoris de l’Estat. Cal recuperar un marc institucional flexible i descentralitzat per a la cooperació en les relacions intergovernamentals de les comunitats autònomes i d’aquestes amb l’administració central. Cal una concepció multipolar que permeti el desenvolupament econòmic i la cohesió social, vertebrant totes les polítiques públiques, des de transports i comunicacions, fins a educació i cultura, passant per la distribució territorial dels organismes públics.

Tampoc és equitatiu perquè no contribueix a la convergència entre comunitats riques i pobres. De fet, la disparitat entre comunitats ha augmentat, en comptes de reduir-se, malgrat els 40 anys de transferències fiscals entre comunitats. La política espanyola de redistribució i convergència econòmica regional és un fracàs colossal. El dèficit fiscal crònic de Catalunya, un 8% del PIB, no contribueix al desenvolupament econòmic d’Extremadura, per exemple. Tampoc és una redistribució de rics a pobres, sinó més aviat el contrari. Els diners pagats per les classes treballadores catalanes alimenten els sous d’alts funcionaris de l’Estat. Els catalans, i els balears, patim una regressió social amb dades relatives a educació, sanitat, habitatge social, medi ambient… que es tradueix en una pitjor qualitat de vida. A l’altre extrem, les comunitats receptores de transferències fiscals tenen un progrés social molt més alt i gaudeixen de més qualitat de vida. També ho tenen les comunitats forals, gràcies al concert econòmic, i Madrid, per l’efecte capital.

En definitiva, tenim un model anacrònic que contribueix a la pèssima situació espanyola actual, amb un deute públic i extern dels més grans del món, un sistema de pensions en fallida, uns índexs d’atur i de pobresa pels núvols, una enorme desigualtat social, una crisi territorial profunda i una qualitat institucional que fa que Espanya lideri en negatiu la majoria de rànquings internacionals. I quines possibilitats de canvi tenim amb el nou govern socialista? El president Sánchez Pérez-Castejón ho ha deixat clar aquesta setmana a la sessió de control del Senat. El sistema de finançament autonòmic no es modificarà per falta de temps material, però «sí hi hauran millores per a totes i cada una de les comunitats autònomes durant els propers mesos». Clar, i hom es pregunta, qui acabarà pagant les millores dels altres? Quan s’abandonarà el pervers principi que el govern central recapta i les autonomies gasten, eliminant d’arrel qualsevol incentiu a modernitzar les autonomies més pobres, que esdevenen crònicament depenents de l’Estat?

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.