flipart //Foto:diba

Activats artístiques del programa Flipart

Als centres educatius per al proper curs

flipart //Foto:diba
flipart //Foto:diba

El programa Flipart de la Diputació per a la difusió de les arts en els centres de secundària, batxillerat i cicles formatius ja té enllestida l’oferta d’activitats per al proper curs.

En el curs que acaba de finalitzar, un total de 5.455 alumnes han participat en les activitats gratuïtes que han tingut lloc en un centenar de centres docents de 71 municipis de la demarcació de Barcelona. Amb aquest programa es convida a artistes de diferents disciplines a presentar els seus oficis i professions entre els joves i despertar vocacions artístiques.

En el darrer curs s’han organitzat fins a 132 activitats, impartides per 21 artistes professionals provinents d’àmbits com el teatre, la dansa, la música, el circ, la màgia o el còmic, com ara els actors Jordi Martínez, Àngels Gonyalons o les membres de la companyia T de Teatre, músics com Marc Parrot, el discjòquei Dj Tillo o el raper Pau Llonch, ballarins com Roberto Olivan i les germanes Clara i Berta Pons, i dibuixants com el grafitter Werens o el ninotaire, Jaume Capdevila, Kap, per citar alguns exemples.

El catàleg d’activitats de FlipArt s’ofereix a tots els centres de secundària, batxillerat i cicles formatius de la demarcació de Barcelona (tret de la ciutat de Barcelona) que poden inscriure’s per oferir al seu alumnat tres tipus de propostes diferents segons el format de la sessió: “Aventures d’artistes“, “Els oficis de les arts” i “Monogràfics d’arts“.

Els artistes expliquen als alumnes la seva experiència i trajectòria professional dins l’apartat “Aventures d’artistes”, en el qual el proper curs prenen part David Baró (mentalista), Jordi Martínez (pallasso i actor), DJ Tillo (discjòquei), Àngels Gonyalons (cantant i actriu), Roger Bernat (artista i teatrer) Lalo López (músic, compositor i productor de Black Music) Roberto Olivan (coreògraf i ballarí), Roberto G. Alonso (artista multidisciplnari) i Werens (artista urbà).

Assessorament per a projectes escènics que es realitzin al centre

La principal novetat d’enguany es presenta a l’apartat “Els oficis de les arts” on es presenten les professions tècniques que hi ha darrera el teló i que fan possible la posada en escena dels espectacles. El proper curs aquest apartat incorpora la xerrada sobre els processos de creació d’un ofici de les arts i també l’assessorament tècnic per a projectes escènics que es realitzin al centre. Els professionals que impartiran les sessions són Sebastià Brossa (escenògraf), Míriam Compte (figurinista i vestuari), Eva Fernández (caracterització i maquillatge) i Oriol Ibáñez (tècnic d’il·luminació i imatge).

A “Monogràfics d’arts” diversos professionals donen a conèixer a l’alumnat les seves disciplines escèniques a partir d’una introducció pràctica i amb una presentació final del treball realitzat davant la resta de companys del centre. Les sessions són sobre teatre amb la companyia T de Teatre: a càrrec de Marta Pérez i Carme Pla; de coreografies de teatre musical, amb Guillem Cirera; de música rap amb Pau Llonch; de tècniques de circ, amb Eli Coll i Jordi Mas; sobre narració audiovisual, amb el taller pràctic anomenat mobildoc, a càrrec d’Èric Mootjeer; i sobre còmic: a càrrec de Kap.

“FlipArt” contribueix a la difusió de les professions artístiques entre els més joves i a la formació de nous públics, juntament amb el programa “Anem al teatre”, també impulsat per la Diputació de Barcelona, i que el proper curs arriba a la seva 23a edició. Es pot trobar més informació en aquest enllaç

 

Integrated Systems Europe// Foto. Conselleria Empresa i Coneixement

Presentació oficial de l’Integrated Systems Europe (ISE)

Ha tingut lloc a l’Ajuntament de Barcelona

Integrated Systems Europe// Foto. Conselleria Empresa i Coneixement
Integrated Systems Europe// Foto. Conselleria Empresa i Coneixement

El saló, creat l’any 2004, és el principal esdeveniment professional sobre sistemes d’àudio i vídeo (AV) i està organitzat per Integrated Systems Event, empresa propietat de les associacions del sector Avixa i CEDIA. Després del gran creixement experimentat en els darrers anys (en la edició de 2018 ha reunit 1.296 expositors i 80.923 assistents) els organitzadors han escollit el recinte de Gran Via com a seu permanent d’aquest gran esdeveniment mundial.

En l’acte de presentació oficial han participat el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón i els organitzadors del Saló Mike Blackman, director general de Integrated Systems Events; David Labuskes, CEO d’AVIXA; i Tabatha O’Connor, CEO i Global President de CEDIA.
Totes les institucions implicades en l’arribada de l’ISE han mostrat la seva satisfacció per la celebració d’aquest nou gran esdeveniment tecnològic a la ciutat de Barcelona.
En aquest marc, la consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, ha recordat  també que “el lideratge tecnològic de Catalunya que es caracteritza per un ecosistema format per més de 1.250 startups, 8.642 empreses estrangeres, universitats que lideren els rànquings internacionals i on més de la meitat de les empreses catalanes innoven. Un ecosistema local que aprofitarà l’aparador de l’ISE per presentar els seus projectes al món, accedir a noves formes d’innovació i generar oportunitats entre empreses i professionals del sector audiovisual”.
Per part de l’Ajuntament de Barcelona, l’alcadessa, Ada Colau, s’ha mostrat convençuda que “Barcelona i ISE es reforçaran mútuament”. Colau ha celebrat que Barcelona esdevingui la seu de ISE a partir de l’any 2021 i ha afirmat que “estem convençuts que el fet que un dels principals esdeveniments en solucions audiovisuals com ISE esculli Barcelona per créixer és un indicador clar de la nostra posició estratègica com una ciutat compromesa ab el talent i la innovació. Treballem per ampliar un ecosistema econòmic i empresarial ric i professional i ara podrem comptar amb un nou soci per fer-ho millor i anar més enllà”.
Per part de Fira de Barcelona, el director general Constantí Serrallonga ha destacat que “la celebració de l’ISE contribueix a consolidar encara més a la institució firal com un dels principals centres internacionals d’esdeveniments tecnològics. L’ISE encaixa a la perfecció amb l’estratègia de Fira d’apostar per sectors econòmics amb gran potencial de creixement i de projecció internacional”. Serrallonga ha afegit que “disposar d’un actiu com el recinte de Gran Via, afegit a l’experiència i professionalitat de Fira, converteix la institució i la ciutat en una plataforma internacional de negocis de primer nivell que interessa als operadors que aposten pel desenvolupament dels seus esdeveniments”.
En l’acte de presentació hi han participat també els organitzadors que s’han mostrat molt satisfets pel pas donat amb l’objectiu de poder continuar la progressió i creixement de l’esdeveniment.
Durant la seva intervenció, Mike Blackman, ha afirmat que “durant els últims 18 mesos hem dut a terme una investigació entre expositors i assistents i hem visitat molts recintes arreu d’Europa. Al final, Barcelona va ser la nostra elecció unànime. Fira de Barcelona és una de les principals institucions firals d’Europa, i Gran Via, el recinte que utilitzarem per a ISE, és un dels recintes més grans i moderns del continent. Combina una arquitectura i funcionalitats excepcionals en 8 pavellons i 200.000 metres quadrats. De fet, la nostra investigació va revelar que Barcelona era la destinació preferida per la gastronomia, l’entreteniment, i els hotels i l’allotjament. Així que crec que estem en bones mans i amb aquest anunci d’avui els nostres expositors i assistents poden planificar amb confiança“.
Viatges avio//Foto: bellezaactiva

Aquestes han de ser les cures de la pell per als viatges en avió

Viatges avio//Foto: bellezaactiva
Viatges avio//Foto: bellezaactiva

Després d’un viatge en avió ens sentim com si el trajecte (o part d’ell) l’haguéssim fet caminant. La pressió atmosfèrica ens deixa destrossats. Però segur que també has notat que la teva pell també els pateix. Per això avui prestem la nostra atenció a les cures de la pell per als viatges en avió.

Evidentment que no és el mateix fer un viatge de Barcelona a Palma de Mallorca que un transoceànic. Tampoc és el mateix realitzar un viatge ocasional, durant les vacances, de dedicar la teva vida professional a moure’t d’un lloc a un altre del món a bord d’un avió, com li passa a la tripulació de bord. No obstant això et recomanem que prenguis bona nota del que pots fer perquè la teva pell pateixi el mínim, viatges amb la freqüència que viatges.

Els canvis en la pressió atmosfèrica alteren el film hidro-lipídic que protegeix la pell. A 35.000 peus d’altura la arriba menys sang a la pell i es percep una pèrdua de to. Però si el teu viatge dura més de 8 hores, l’aire de dins del nostre cos s’expandeixi i la circulació s’alenteixi, a causa de la baixa pressió de l’avió. Per això les cames se t’inflaran i les sentiràs pesades.

La pell també pateix perquè els nivells d’humitat en un avió són baixíssims, del 8%. Has de tenir en compte que la nostra pell ja pateix si els nivells són inferiors al 20%! Per això, quan baixes de l’avió (o mentre estàs en ell si el viatge és llarg) comences a notar la teva pell tirant i apergaminada.

Una altra cosa en la qual potser no has reparat és que, si fas el viatge de dia, els raigs solars que han travessat les finestretes de l’avió poden afectar l’ADN de la teva pell i fins i tot produir taques o potenciar-les.

Per bellezaactiva.com / AMIC

Junta General MCMutual//Foto: MCMutual

MCMutual dona servei a 463.400 persones i 45.052 empreses

La sinistralitat, la qualitat sanitària i la transformació digital, àmbits d’actuació prioritaris

Junta General MCMutual//Foto: MCMutual
Junta General MCMutual//Foto: MCMutual

MC MUTUAL, Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social, va ingressar 325.791.220 euros procedents de les quotes cobrades de la Seguretat Social a Catalunya, un 7,5% més que en l’exercici anterior. El nombre de treballadors protegits va ser de 463.485 persones, de les quals 53.376 eren treballadors autònoms. L’entitat també va prestar servei a 45.052 empreses a Catalunya.

Per oferir un servei amb el màxim nivell de qualitat, MC MUTUAL, amb seu central a Barcelona per a tot l’Estat espanyol, compta amb 37 centres assistencials i administratius propis repartits a les quatre demarcacions catalanes, dotats especialment per al tractament dels accidents de treball i les malalties professionals així com per efectuar el seguiment de la incapacitat temporal per contingències comuns.

Aquestes dades van ser presentades a la Junta General de l’entitat, celebrada a Barcelona, ​​el passat dijous 12 de juliol. L’entitat va tancar l’any amb una població protegida de 1.331.910 persones, un 5,2% més, de les quals, 214.423 eren treballadors autònoms. Tot això en un any en què també va créixer el nombre d’empreses que van confiar en MC MUTUAL per tenir cura de la salut laboral del seu equip humà. A finals de 2017, les empreses associades sumaven 166.031, un 2,23% més que el 2016 i la quota de mercat es va mantenir al voltant del 7,49%.

El director general de MC MUTUAL, Eduardo Vidal, en la seva intervenció davant la Junta General, ha ressaltat que “l’exercici 2017 ha seguit la tendència positiva del 2016, en coherència amb la recuperació de l’activitat econòmica i del mercat laboral, el que ha repercutit favorablement en els resultats de la Mútua “. I ha afegit que “el context econòmic favorable també ha incrementat l’absentisme laboral, cosa que, sumat a l’augment de població protegida en les contingències comuns, ha fet que el percentatge de la despesa d’incapacitat temporal sobre les quotes meritades en contingències comuns hagi ascendit notablement”.

Contra la sinistralitat i per la qualitat sanitària i la transformació digital

MC MUTUAL ajuda a les empreses mutualistes a reduir l’absentisme, així com a combatre l’increment de la sinistralitat mitjançant un assessorament adaptat a les seves necessitats, que permet importants estalvis en costos laborals, amb iniciatives com ara: el Pla d’Acció per a Empreses amb especial sinistralitat (PAEES), que ha suposat evitar 387 accidents de treball amb baixa i aconseguir un estalvi de 7.461 jornades de treball perdudes a l’any; o les formacions en línia en Prevenció de Riscos Laborals (PRL), tant per als treballadors com per a les empreses associades, que es van incrementar en un 20% respecte a 2016.

Així mateix, el Pla de Qualitat Sanitària 2017-2019 ajudarà a optimitzar recursos i sinergies del treball quotidià per fer-lo més efectiu i segur. Els dos objectius principals del pla són el desenvolupament dels professionals de MC MUTUAL i millorar l’experiència del pacient. La transformació digital també és una aposta important de MC MUTUAL per evolucionar juntament amb les seves empreses mutualistes i usuaris, per dur a terme les seves gestions amb la mútua de forma fàcil, segons les seves necessitats.

Tant la prevenció, com la qualitat sanitària i la transformació digital tenen com a objectiu central fomentar la relació personalitzada amb empreses i usuaris, principal valor característic de MC MUTUAL

Segons miris el mon instagram 2018.07.21

Segons miris el món, el més gran pot ser el més petit (@llum66)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació

vaixells cinema en català// cartell

El film ‘Vaixells’ s’estrena avui divendres en català

vaixells cinema en català// cartell
vaixells cinema en català// cartell
El film d’animació Vaixells s’estrena aquest divendres, 20 de juliol, doblada en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura
El film noruec, distribuït per Paycom Multimedia, ha estat dirigit per Simen Alsvik i Will Ashurst.
Ser un vaixell de rescat en una gran ciutat no és fàcil. L’Elies haurà d’enfrontar-se a uns delinqüents que volen contaminar la terra amb unes excavacions il·legals.
Podreu veure el film en versió catalana a:
Cinemes Girona (Barcelona)
Cines Verdi Park (Barcelona)
Cines FULL (Cornellà de Llobregat)
JCA Cinemes Alpicat (Lleida)
Screenbox Funatic (Lleida)
Odeón Multicines Girona (Salt)
CineBaix (Sant Feliu de Llobregat)
JCA Cinemes Valls (Valls)
Tràiler de Vaixells
Enric Tico, Pere Padrosa, Jordi Hereu Observatori Logística// Foto: Conselleria Territori Sostenibilitat

Indicadors de Competitivitat de l’Observatori de la Logística 2017

401,1 milions de tones de mercaderies gestionades a Catalunya

Enric Tico, Pere Padrosa, Jordi Hereu// Foto: Conselleria Territori Sostenibilitat
Enric Tico, Pere Padrosa, Jordi Hereu// Foto: Conselleria Territori Sostenibilitat

Les 88 startups identificades en el sector logístic a Catalunya generen un miler de llocs de treball altament qualificats, amb una mitjana propera a les 12 contractacions per empresa, segons els Indicadors de Competitivitat recollits en el darrer Observatori de la Logística a Catalunya que CIMALSA ha donat a conèixer per 13a edició consecutiva.

L’estudi, elaborat per l’Institut Cerdà per encàrrec de l’empresa pública de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, ha recollit per primera vegada l’Observatori de les startups en el sector logístic a Catalunya. El treball es basa en l’anàlisi i caracterització de les startups en l’àmbit català, així com la identificació de les eines d’incubació.  L’objectiu és identificar quines són les activitats del sector logístic cabdals per a les empreses emergents. En aquest sentit, l’estudi destaca que l’àmbit de la logística sostenible és el que genera major ocupació entre les noves empreses catalanes del sector, amb una ràtio de 23 treballadors per startup.

Aquests indicadors de competitivitat s’han presentat aquest dimecres davant de més d’un centenar de persones, en un acte encapçalat pel director general de Transports i Mobilitat, Pere Padrosa, que ha estat acompanyat pel nou director general de CIMALSA, Enric Ticó, i pel president del Grup de Logística Sostenible de l’associació BCL Catalunya – Fundació Fòrum Mediambiental, Jordi Hereu, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat.
Igualment, les dades presentades revelen una disminució en el nombre d’aturats en el sector del transport i emmagatzematge de l‘11%, que segueix la tendència decreixent iniciada l’any 2014. Així, ha passat dels 13.765 aturats el 2016 a 12.199 el 2017, la qual cosa constata una reactivació en el pes del sector logístic a Catalunya.
Més mercaderies mogudes
Així, l’estudi també destaca que el volum total de mercaderies gestionades pel sistema logístic català durant l’any 2017 assoleix la xifra de 401,1 milions de tones, que reflecteix un augment de més del 9% respecte a l’any 2016, en un context en el qual el transport per carretera és majoritari a Catalunya. En aquest sentit, s’ha registrat una mobilitat per carretera de 295 milions de tones l’any 2017, un  6% respecte a 2016. En segon lloc, el transport marítim ha sumat un total de 95,4 milions de tones mogudes, suposant un important creixement del 19% respecte a l’any anterior. També destaca l’augment significatiu en el darrer bienni (2016-2017) del 17% del transport aeri i el creixement de l’11% del mode ferroviari pel mateix període.
Més tràfic de mercaderies amb Europa i el món
Enguany, el tràfic més beneficiat pel creixement del volum de mercaderies gestionades és el de Catalunya amb el món, amb un increment del 19% respecte a l’any passat i ocupant la segona posició en percentatge (amb una quota del 23,8%) respecte del volum total. La posició de lideratge la manté el tràfic intern amb una quota del 43% respecte del total de tones mogudes.
L’estudi també fa especial menció a l’increment que ha experimentat els intercanvis amb Europa, amb un percentatge de creixement de l’11% en volum, augmentant la seva quota a un 9% respecte del volum total. A més a més, en els 4 primers mesos de 2018 presenten un creixement del valor econòmic de les exportacions del 8,2% respecte a l’abril del 2017. Destaquen el valor de les exportacions dels vehicles de motor i altres materials de transport.
Per altra banda, durant el 2017, el volum de tràfic amb la resta de l’Estat espanyol també ha experimentat un creixement de gairebé el 5% respecte a l’any 2016, posicionant-se amb una quota del 18% respecte del volum total. Per últim, pel que fa a la quota del tràfic de pas segueix la mateixa tendència que la resta de tràfics amb un creixement del 13% respecte a l’any anterior en volum, situant-se en una quota del 6% respecte del total.
Combustibles alternatius en tendència creixent
Tot i que el consum de combustibles d’automoció a Catalunya és liderat pel consum de gasoil amb una quota del 77%, respecte del total, i seguit de la gasolina amb un pes del 17%, ambdós combustibles presenten una tendència a la baixa a raó d’un 1% i d’un 4% respectivament. Pel que fa als combustibles alternatius, presenten una tendència creixent a partir de 2007, destacant l’augment obtingut pel GLP i pel GNV en aquest últim bienni (+8% i +9% respectivament) (2016-2017).
En l’àmbit immologísitc i en continuïtat amb la tendència de recuperació iniciada el 2015, enguany s’observa un augment rellevant del preu mitjà de lloguer de magatzem logístic a Catalunya de gairebé el 15% (2016-2017), assolint un valor mitjà de 4,6 €/m2/mes. Cal esmentar que des de l’any 2008 fins al 2015 el preu mitjà a Catalunya ha experimentat un descens interanual de gairebé el 3%.
Igualment, l’estudi recull que, en el 2017 la quota del transport intermodal ha experimentat un lleuger increment del 5% respecte a 2016, situant-se en el 26,9%.
Finalment, l’Observatori d’enguany referma que l’increment de l’e-commerce està directament relacionat amb l’augment del transport comercial als nuclis urbans, ja que genera nous viatges per tal de dur l’entrega del paquet al domicili del consumidor. Així, segons les dades registrades, l’any 2017 més d’un 30% de la població catalana ha realitzat alguna compra en línia, la qual cosa representa un increment del 4% respecte a l’any anterior. En termes absoluts, el 2017 s’estima que es van realitzar un total de 40 milions d’operacions de compra a través d’internet.
Igualment, pel que fa a la distribució urbana de mercaderies, les dades presentades exposen que el transport de mercaderies representa al voltant del 21% del trànsit total de vehicles a la ciutat de Barcelona, que en valors absoluts es tradueix en uns 443.000 desplaçaments diaris l’any 2016, un valor que comença a incrementar amb una tendència creixent, després d’una gran davallada arran dels anys de crisi.
Jordi Franch UManresa//Foto: FUB

L’Abat Oliba

Jordi Franch UManresa//Foto: FUB
Jordi Franch UManresa//Foto: FUB

L’abat Oliba (971-1046) és una de les figures més destacables del seu temps, amb una influència i rellevància que transcendeixen la incipient formació de la Catalunya medieval. Besnet del comte Guifré el Pilós fou un abat benedictí, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà.

A més, també va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Cardona i Manresa. Una Manresa que va ser completament destruïda per la ràtzia del cabdill musulmà Abd-al-Malik l’any 1003 i que gràcies a l’esforç d’Oliba tornava poc després a ser una ciutat activa i rellevant que no solament disposava d’una nova església, sinó que també tenia una canònica, substituïda al segle XIV per la magnífica basílica gòtica de la Seu. Amb l’objectiu de commemorar el mil·lenari Oliba, el bisbat de Vic ha organitzat un projecte itinerant sota el nom de «Oliba Episcopus: Camins». Els actes, amb inici a la seu manresana, continuaran al monestir de Santa Maria de l’Estany (18 d’agost) i el monestir de Sant Joan de les Abadesses (29 de setembre), concloent al Palau de l’Abadia i la catedral de Vic (27 d’octubre). La Seu de Manresa ha acollit el primer acte, mostrant la vessant de l’abat Oliba com a constructor. Constructor físic de monestirs, esglésies i castells; reconstructor de la ciutat de Manresa; i gran difusor de la cultura amb la còpia als scriptoria dels monestirs catalans dels clàssics llatins que situaren la cultura catalana com a capdavantera d’Europa. Oliba feu de Santa Maria de Ripoll un dels centres culturals més importants de l’Europa occidental i de tota la cristiandat. Gerbert d’Aurillac, que va ser Papa l’any 1000 amb el nom de Silvestre II, estudià durant tres anys al monestir de Ripoll, introduint a Europa la numeració àrab decimal i el concepte de zero. Però la importància de l’abat Oliba va més enllà de la construcció física, cultural i espiritual de la futura Catalunya.

Quan neix Oliba, els comtats catalans eren una terra de frontera que formava part, només nominalment, del regne dels francs. Sota l’amenaça constant de l’encara temible califat de Còrdova era el lloc de trobada entre un sud islàmic que atresora el saber de l’antiguitat, una potent comunitat jueva amb contactes a tot el món i una cristiandat cada cop més segura de si mateixa. La Marca Hispànica, terra de trobada però també de frontera, s’interposava entre l’Imperi franc i el d’Al-Andalus, i va ser organitzada en comtats: Rosselló, Cerdanya, Urgell, Girona, Empúries, Barcelona, Ribagorça i Pallars. I en aquest context, Oliba va aconseguir dinamitzar l’economia al defensar la institució de la propietat privada tot posant límits al poder il·limitat i a la violència arbitrària dels senyors feudals. Per poder fer front a les despeses de la guerra, cada cop més els senyors s’apropiaven dels excedents del camp i abusaven dels pagesos, fent servir el seu poder de coerció militar. Els pagesos, abans lliures, van esdevenir serfs i foren obligats a habitar el mas i a lliurar part de la seva producció i feina al noble, a pagar tributs i censos, i fins i tot a formar part de la seva host en cas de guerra. Les terres que treballaven van passar sovint a ser també propietat dels nobles. Oliba va impulsar el moviment de Pau i Treva a inicis del segle XI (Toluges del Rosselló, 1027), com a resposta a la violència perpetrada pels nobles feudals contra els pagesos i comerciants. El fre a l’extorsió feudal, de fet, és l’origen de les Corts Catalanes. La pau i treva de Déu prohibia les accions bèl·liques durant un temps determinat.
Inicialment s’iniciava dissabte el vespre fins al final de diumenge. I posteriorment s’estengué la prohibició de les accions bèl·liques de dijous a diumenge. La protecció emparava els pagesos i els seus domicilis, sota pena d’excomunió. Al reduir la violència indiscriminada dels nobles i establir uns dies de treball productiu i lliure intercanvi, aconseguia molt més que una acció pacificadora. Aconseguia reactivar l’economia sense que això segurament formés part dels seus designis.

La figura de l’abat, bisbe i comte Oliba és gegantina i de talla europea. Va ser un protagonista destacat del naixement de Catalunya a l’edat mitjana; un artífex privilegiat del creixement espiritual, cultural i econòmic a ambdós costats dels Pirineus. Des de Prades, Toluges i Elna al nord, fins a Ripoll, Vic i Montserrat al sud. Des dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó al Conflent, fins a llocs tan diversos com Sant Pere de Rodes a l’Alt Empordà o Sant Vicenç de Cardona al Bages, passant per les seus de Girona i Manresa. Mil anys després de l’abat Oliba, Catalunya torna a estar immersa en una crisi profunda i polièdrica, tant a nivell econòmic i polític com cultural i espiritual. Mil anys després, les condicions d’espoli continuen, ja que els catalans hem de treballar més de mig any, exactament fins el 5 de juliol, per pagar les despeses de funcionament no dels senyors feudals, sinó de l’Estat. Ens cal un nou abat Oliba que impulsi la refundació de la nova Catalunya del segle XXI.

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.