juan juncosa AMIC//Foto: Juan Juncosa

Lluita interna

juan juncosa AMIC//Foto: Juan Juncosa
juan juncosa AMIC//Foto: Juan Juncosa

Una imatge val més que mil paraules. Aquest anunci de RAFA NADAL el 2008. Sembla que va ser ahir, el temps vola.http://www.youtube.com/watch?v=3KcKRi3R2Y8 Cito el text per als que no tingueu la possibilitat de veure-ho: “En cada persona hi ha moltes persones. La que sempre pensa… això no es pot fer. La que es va cansar de buscar nous reptes. La que et crida rendeix-te i la que es nega a escoltar a cap d’elles. A Banesto compartim aquest esperit. Aquest esperit que t’ha portat a ser el campió olímpic i el número u del món. Felicitats Rafa. “Que difícil és ser aquesta persona. La que es nega a escoltar les altres parts de si mateix que et diuen deixa-ho, renúncia. Encara més si estàs passant per un mal moment. De totes maneres també es pot pensar que hi ha més persones que com Rafa lluiten per aconseguir el que volen però al final no ho aconsegueixen. Quan ens plantegem un objectiu. No només hem d’estar segurs que és l’adequat, el que volem seguir. També hem d’estar segurs que el camí a seguir ens aportés felicitat i benestar. Doncs la meta final potser només la gaudim per un curt espai de temps i sovint el camí a recórrer sol ser més durador. Ser lluitadors i constructors dels vostres somnis. Oblidar la paraula sacrifici i canviar-la per gaudi només d’aquesta manera la meta serà completa. Quan inici, camí i fi siguin els que siguin comporten felicitat al nostre ésser i somriures als nostres records.

Per: juanjuncosa.com / AMIC

Consell Europeu de Recerca// Logo

Set investigadors reben 9,7 milions d’euros de la Unió Europea

Fan recerca a Catalunya

Consell Europeu de Recerca// Logo
Consell Europeu de Recerca// Logo

403 investigadors novells amb talent han rebut beques del Consell Europeu de Recerca (ERC per a les seves sigles en anglès) per a la seva recerca puntera. Els científics gaudiran de 603 milions d’euros en total, fins a 1,5 milions d’euros cada un, per crear els seus propis equips de recerca i desenvolupar projectes pioners. Les beques són part del pilar “ciència excel·lent” de l’actual programa de Recerca i Innovació de la UE, Horitzó 2020. Set dels projectes seleccionats es duran a terme en centres de recerca o universitats catalanes on s’hi farà per exemple, un estudi sobre  l’auge del populisme; o un sobre com es pot convertir l’energia solar en hidrogen.

En aquesta ocasió, Carlos Moedas, comissari europeu de Recerca, Ciència i Innovació, ha dit: “A més de donar suport a investigadors europeus en estadis inicials de la seva recerca, les Beques d’inici de l’ERC ajuden a enriquir el camp de recerca europeu atraient i retenint científics estrangers a Europa. Més d’un de cada deu becats vénen de fora de la UE o de fora dels seus estats associats. Europa està oberta al món!”

El president de l’ERC, el professor Jean-Pierre Bourguignon, comenta: “Les beques d’inici han tingut una gran demanda, hi ha hagut 3.170 peticions. Per segon any consecutiu, el 40% dels beneficiaris són dones. Si mirem la dispersió geogràfica, remarquem que el número de sol·licitants que han rebut una beca ubicats als Països Baixos ha crescut considerablement des de l’any passat. També estem contents de veure una millora en la taxa d’èxit dels sol·licitants que desenvoluparan la seva recerca a l’Europa Central i de l’Est, tot i que el nombre de sol·licitants d’aquestes característiques encara és baix. Hem de trobar el talent científic i les idees ambicioses d’arreu d’Europa i la nostra intenció és estimular-les allà on siguin” 

Els temes d’estudi dels nous becats cobreix un espectre de temes molt divers. A Alemanya, un investigador estudiarà quins elements fan que les nostres cèl·lules siguin únicament humanes, en oposició a les dels simis. Un científic ubicat a Suècia investigarà esdeveniments ultraràpids, que prenen només una quatrilionèssima part de segon. Un altre investigador de França qüestionarà les teories actuals sobre com Japó va esdevenir una potència industrial global. Podeu trobar més exemples de projectes en aquesta web.

Una vegada més, s’han finançat gairebé el 13% de les sol·licituds rebudes. De la mateixa manera que va succeir en la darrera ronda, les investigadores que van fer sol·licitud han tingut una taxa d’èxit lleugerament superior (13,7%) que la dels investigadors (12,4%).

En aquesta ronda, els investigadors alemanys (73), italians (42), francesos (33) i neerlandesos (33) són els que han guanyat més beques. Han estat seleccionats científics de 44 països de tot el món, alguns de zones tan llunyanes com el Vietnam o l’Argentina. La competició que s’ha produït ha permès una certa mobilitat d’investigadors i la difusió del coneixement científic, ja que 40 investigadors canviaran de país per desenvolupar la seva recerca, i 16 vindran des de fora de la UE i dels països associats al H2020.

La recerca es desenvoluparà en 22 països de la UE diferents. Les institucions de recerca que més projectes acolliran es troben a Alemanya (76), el Regne Unit (67) i els Països Baixos (46). A Espanya s’hi desenvoluparan 17 dels projectes seleccionats.

Aquestes Beques d’inici ajudaran als científics seleccionats a construir els seus propis grups de recerca, contribuint a la creació d’unes 1.500 places de feina de tipus post-doctoral, d’estudiants de doctorat i d’altre tipus de personal que pugui ser contractat per donar-los suport.

Poden veure’s més estadístiques aquí.
Llista dels investigadors seleccionats (per ordre alfabètic)

Llista dels investigadors seleccionats per àrea de coneixement (per ordre alfabètic):

Descobreixi més projectes d’aquesta convocatòria de Beques d’inici.

Per futurs sol·licitants 
Els investigadors que vulguin competir per una Beca d’inici de l’ERC aviat tindran l’oportunitat de fer la sol·licitud per a la següent ronda de concessions que s’obrirà en els propers dies. Visiteu erc.europa.eu/funding/starting-grants per a més informació sobre els terminis de sol·licitud i els detalls.

Rerefons
Les Beques d’inici de l’ERC s’atorguen a investigadors de qualsevol nacionalitat que tinguin una experiència d’entre dos i set anys des de l’obtenció del doctorat (o un títol equivalent) i tinguin una trajectòria científica que demostri potencialitat. La recerca haurà de ser duta a terme in una institució de recerca pública o privada situada in un dels estats de la UE o dels països associats. La dotació (fins a 1,5 milions per beca) s’atorga per un període de fins  a cinc anys. Dues terceres parts del pressupost de l’ERC està compromès per a investigadors novells a través de les línies de Beca d’inici i de Beca de consolidació. Les convocatòries s’obren una vegada l’any per a cada línia.

Sobre el Consell Europeu de Recerca 
El Consell Europeu de Recerca, creat per la Unió Europea el 2007, és la primera organització europea de finançament per a l’obtenció dels límits d’excel·lència en recerca. Cada any, selecciona i finança els millors investigadors i els més creatius de qualsevol nacionalitat i edat per desenvolupar projectes situats a Europa. Ofereix quatre línies principals: d’inicide consolidacióavançada i de sinèrgia. Amb la línia addicional Beca de prova i concepte, el CER ajuda els becats a construir el pont entre la investigació pionera dels becats i les primeres fases de comercialització.

Fins l’actualitat, l’ERC ha becat uns 8.000 investigadors d’elit en diversos nivells de la seva carrera, i més de 50.000 postdocs, estudiants de doctorat i altre personal contractat en els seus projectes de recerca. Organismes de finançament de recerca globals clau a Estats Units, la Xina, el Japó, Brasil i altres països han signat acords especials per donar als seus investigadors l’oportunitat d’unir-se als equips becats per l’ERC.

L’ERC està dirigit per un organisme de govern independent, el Consell Científic. El president seu president és el professor Jean-Pierre Bourguignon. El pressupost complet de l’ERC per el període 2014-2020 és de més de 13.000 milions d’euros i forma part del programa Horitzó 2020, del qual n’és responsable el comissari europeu de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas.

Per:Comissió Europea/AMIC

Botifarra dolça//Foto: Xarcuteria pagés

Botifarra dolça

Botifarra dolça//Foto: Xarcuteria pagés
Botifarra dolça//Foto: Xarcuteria pagés
Ingredients:
  • 600 g – Botifarra dolça
  • 1 branca – Canyella
  • 1 pela – Llimona
  • Garnatxa
  • Sal
  • Oli
  • Llard
  • Aigua
Preparació:

En una cassola amb l’oli i el llard enrossiu bé les botifarres.
Afegiu-hi una branca de canyella, una pela de llimona, una mica de garnatxa i aigua calenta fins que gairebé les cobreixi.
Deixeu-ho coure a poc a poc fins que es beguin l’aigua.

Variacions:

Es pot acompanyar aquest plat amb poma (vegeu Botifarra dolça amb poma).
Al final de la cocció, podeu torrar unes llesques de pa amb la reducció final.

Categoria: Carns.
Font: Corpus Culinari Català
Rdp Tost Residus 2017//Conselleria Territori Sostenibilitat

El 40% dels residus municipals ja es recullen selectivament

L’any passat es van generar 3,8 milions de tones

Rdp Tost Residus 2017//Conselleria Territori Sostenibilitat
Rdp Tost Residus 2017//Conselleria Territori Sostenibilitat

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat les dades de generació de residus municipals a Catalunya durant l’any 2017. L’any passat es van generar 3,8 milions de tones de deixalles, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia (509 kg/hab/any). Ens trobem lleugerament per sobre de la mitjana europea (482 kg/hab/any) i a nivells similars als de Finlàndia, França o Holanda.

Les xifres indiquen un augment respecte l’any anterior (1,36 kg/hab/dia) en dades absolutes, tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existeix una certa dissociació, i continua la tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.
Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L’any 2017, el PIB va augmentar un 4,40% respecte el 2016 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 3,3% superior a l’any anterior.
Repunt de la selectiva
La recollida selectiva ha augmentat un 7% interanual. Es tracta de l’increment més alt dels últims cinc anys, atribuïble a una major conscienciació ciutadana, a l’efecte de les campanyes de sensibilització sobre la ciutadania, a l’increment de la dotació dels ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals –que al 2017 van arribar als 8,2 milions d’euros per a projectes de prevenció, foment de la recollida selectiva d’orgànica i implantació de deixalleries–, a la implantació de sistemes de recollida més eficients, i a la pujada del cànon dels residus municipals –establert el 2017 en 30€/tona destinada a l’abocador i que actualment se situa en 35,6€/tona.
L’increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es fa de forma progressiva i continuada fins l’any 2020 –fins prop de 50 €/tona si va a l’abocador i de 25 €/tona si s’incinera– per encarir el cost de les opcions de gestió ambientalment menys adequades i promoure la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge material.
Del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament pràcticament el 40%, és a dir, 1,54 milions de tones, xifra que representa un augment respecte l’any anterior del 7%.
Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que ho ha fet en major mesura ha estat el paper i cartró (+12,30%), seguida del vidre (+10%), els envasos lleugers (+4,69%) i l’orgànica (+2,02%). Cada persona va lliurar als sistemes de recollida selectiva, de mitjana, 51,1 kg d’orgànica, 39,2 kg de paper i cartró, 24,2 kg de vidre i 19,3 kg d’envasos lleugers.

 
Nova Llei de residus i recursos
 
Tost ha insistit a remarcar que “tot i que el balanç de recollida selectiva de totes les fraccions és força positiu, l’últim lustre el seu creixement ha estat estabilitzat en percentatge”. Per aquest motiu, “cal aplicar mesures que permetin assolir l’objectiu d’arribar al 60% l’any 2020, millorant i evolucionant els sistemes, tot  cercant la màxima eficiència”.
El director ha demanat una “màxima col·laboració ciutadana”, que es veurà recompensada amb sistemes de pagament més just. També ha esperonat el món local, competent directe en la recollida, centrant-se en les grans ciutats, que “tenen força camp per a millorar a diferència de petits municipis que arriben a nivells d’entre el 60 i el 85% de selectiva”. És per això, ha explicat, que “al setembre s’iniciaran els treballs d’elaboració d’una nova Llei de residus i recursos que preveu incorporar instruments innovadors perquè el món local pugui per fer front a la gestió sostenible dels residus”.
Impulsant la separació de l’orgànica

 
La recollida de les restes orgàniques, la fracció clau per a l’èxit del model de recollida, ha patit un estancament des de 2012. Per augmentar-la, l’ARC té en marxa la campanya ‘Si l’orgànica va al marró, bé! Si no hi va, no ve’.
Com passa amb les altres fraccions valoritzables, per garantir un tractament adequat cal que aquests residus tinguin la màxima qualitat possible. En aquest sentit, la qualitat de l’orgànica a Catalunya està al voltant d’un 12% d’impropis –materials presents en aquesta fracció i que no són compostables– mentre que l’objectiu fixat per al 2020 és d’un màxim del 10%. La qualitat és essencial per diversos motius, com ara l’encariment de la gestió, el desgast de maquinària, i la menor optimització de processos, però especialment perquè incideix en la qualitat del compost que s’obté del seu tractament.
La fracció que presenta més impropis és la dels envasos lleugers, on s’hi detecta un 30,3% de materials que no corresponen al contenidor groc. Per contra, la del vidre –amb un 2% d’impropis– i del paper i cartró –amb un 6% d’impropis– són les que la ciutadania separa millor. En total, la recollida selectiva neta queda situada en el 32%.

 
Les sostraccions, un 2% de la selectiva
L’ARC estima que el nivell de recollida selectiva bruta, quantificat en un 40%,  pot ser realment superior, i ha estudiat l’impacte de les sostraccions de materials als contenidors, en especial, de paper i cartró. Segons els càlculs, l’any passat es van sostraure unes 166.591 tones de paper i cartró. Si les afegim al còmput total de dades, en resulta que la recollida selectiva arribaria, com a mínim, al 42%.
Continuen arribant molts residus “canibalitzats” a les deixalleries, és a dir, que se’ls han sostret prèviament els recursos de valor econòmic que contenen –bàsicament alguns metalls com el coure– fet que afecta a la gestió de residus municipals.
Menys residus cap als abocadors

 
El 2017 es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 0,91% més que l’any anterior. El 28,1% ha anat directament a l’abocador, el 12,2% a incineració i el 59,7% s’ha destinat a tractaments mecànics i biològics abans de dur el rebuig al dipòsit o a valoritzar energèticament.
L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.
Pel que fa als residus i rebutjos que han anat a l’abocador l’any 2017 s’ha aconseguit que hagin estat només el 36,9%, mentre que el 2016 van ser el 39,3%. Des de 2014 aquesta quantitat s’ha anat reduint per l’efecte de l’increment del cànon, encaminant-nos cap a l’objectiu europeu del 2030 que només el 10% dels residus vagin a abocador.
Les Santes Platja Varador// Instagram 2018.07.31

Santes 2018 (Platja el Varador);(@xavipasky)

Segueix-nos a instagram (@informa.cat) i etiqueta les teves fotos amb el hashtag #informacat.

La teva foto podrà ser una de les publicades en els nostres mitjans:

Terrassa informa

Sabadell informa

Rubí informa

Sant Cugat informa

Granollers informa

Manresa informa

Mataró informa

Osona informa

Cerdanyola informa

L’equip de redacció escollirà cada dia una per a la seva publicació

Andreu Bernadas Tres Tombs //Foto: Ens de Comunicació / AMIC

Andreu Bernadàs: “Hem de saber mostrar tot el múscul social dels Tres Tombs”

L’entrevista d’AMIC

Andreu Bernadas Tres Tombs //Foto: Ens de Comunicació / AMIC
Andreu Bernadas Tres Tombs //Foto: Ens de Comunicació / AMIC

Andreu Bernadàs ha estat escollit president de la Federació Catalana dels Tres Tombs. En aquesta entrevista, repassem els principals reptes del col·lectiu: renovació generacional, visibilitat mediàtica, creació de protocols festius, recuperació dels cavalls en l’economia de proximitat, relació amb altres expressions festives, etcètera. Bernadàs reivindica la Festa dels Tres Tombs com una de les més populars i multitudinàries del país. Perquè tingui el reconeixement que es mereix pel seu predicament social, destaca, és important saber visualitzar tota aquesta força.

El 16 de juny vas ser nomenat com a president de la Federació Catalana de Tres Tombs. Els projectes de la nova Junta Directiva passen per quatre àmbits: comunicació, sostenibilitat, divulgació i educació. 
Així és.  Com a prèvia, et diré que una de les prioritats que tenim és posar la Federació a l’abast de tots els associats. Volem donar un bon servei a tots els municipis que en formen part i animar a federar-se aquells qui no ho estan. Per volum de persones, els Tres Tombs és una de les expressions de cultura popular més multitudinàries del país. Ara bé, com que som un col·lectiu molt atomitzat, sovint els nostres conciutadans i la pròpia societat no en són conscients. En aquest sentit, volem potenciar la Trobada Nacional, que és el nostre gran aparador. Estem ideant la creació d’una nova pàgina web més interactiva, amb molt pes de les fotografies i imatges, que més enllà d’informar sobre les dates dels Tres Tombs arreu de Catalunya, serveixi per a visualitzar-nos com a col·lectiu. Si som capaços de mostrar tot el nostre múscul social, serà més fàcil trobar recursos i patrocinis nous, i així consolidar la situació econòmica de la federació.

Explicar el rerefons dels Tres Tombs és una altra de les prioritats. 
Tenim previstes moltes xerrades perquè la gent comprengui el passat i present dels Tres Tombs. Volem explicar tot allò que rodeja la festa, explicar-ne les curiositats que poden ser més interessants per a la gent. A més, volem donar més importància a l’aspecte educacional. Ens hem adonat que a molts municipis de Catalunya es realitzen projectes educatius: a Cerdanyola, a Valls, al barri de Sant Antoni de Barcelona, a Cervelló, a Molins de Rei… Molta gent ha abocat informació des del coneixement de la seva realitat concreta. Ara volem fer un dossier informatiu que resumeixi totes aquestes experiències, i serveixi per a difondre-la als col·legis entre alumnes de 4 a 15 anys. Garantir el relleu generacional no és fàcil, i per això és important transmetre l’afició a la canalla.

“Volem recollir en un dossier informació l’experiència de tots els projectes educatius que es realitzen a Catalunya”

És molt més difícil explicar la festa dels Tres Tombs a Barcelona o a l’àrea metropolitana, on es concentra el gruix de la població catalana?
Probablement Reis, Carnestoltes i les Festes Majors són les festes més importants que se celebres en els pobles de Catalunya. Després d’aquestes, existeix un bloc de festes més  petites però també molt importants. Els Tres Tombs és sens dubte una d’elles. Rememora un estil de vida que encara es percep proper. A Barcelona, que se celebra el segon diumenge i el tercer dissabte de gener, és més complexa. No existeix tanta cultura de la festa, i a més estem enquadrats enmig de dues celebracions (Reis i Carnestoltes) molt potents. També cal dir que en els últims anys, l’Institut de Cultura de Barcelona ha fet una feina important per marcar tot el cicle de Sant Antoni, que abraça des dels primers Tres Tombs fins als foguerons de Gràcia. S’ha aconseguit donar un embolcall conjunt que permet publicitar millor la festa.

Les protestes dels col·lectius animalistes són un perill per garantir el relleu generacional? 
Abans de respondre, m’agradaria discrepar amb aquesta terminologia. Penso que la gent que podria ser considerada com a “animalista” és la dels Tres Tombs. Nosaltres som els qui cuidem i mantenim el cavall, l’euga o les mules durant tot l’any. Som els primers que rebutgem els maltractes als animals; si hem vist alguna vegada que un cavall no està en condicions per a participar de la cercavila, n’hem vetat la participació. Com a federació, de fet, no donarem suport a una entitat que no realitzi bones pràctiques al respecte.

Com a col·lectiu no tenim res a amagar. Quan organitzem una cavalcada, ho fem amb total transparència. Tothom pot venir a veure què fem i com ho fem. És profundament injust que es valori la celebració de la festa per accidents molt aïllats, que d’altra banda passen en molts altres col·lectius, i sense donar moltes vegades veu als organitzadors dels Tres Tombs. Vull recordar, en aquest sentit, que tenim un dels índexs de sinistralitat més baixos en les festes tradicionals. A còpia de repetir algunes mentides mil vegades, moltes persones acaben pensant què són veritat. Això, efectivament, desanima alguns joves a participar dels Tres Tombs.

“La gent que podia ser considerada “animalista” és la dels Tres Tombs”

Malgrat aquestes xifres positives, es pot seguir treballant en assegurar el benestar dels cavalls?
De fet, ho estem fent. Estem treballant en un protocol d’actuació amb els veterinaris que sigui aplicable per a qualsevol cercavila dels Tres Tombs. Es tracta de recollir aquelles pràctiques de sentit comú que ja es realitzen, i formalitzar-les. En la mateixa línia, estem en procés d’elaboració del Manifest de bones conductes i en defensa dels cavalls. Els anomenats “animalistes” sempre mostren un to de queixa. Amb el Manifest, volem adreçar-nos als partits polítics i al conjunt de la societat amb un missatge prepositiu. Conscienciar que fins ara només s’ha escoltat una de les dues parts, i que volem ser presents en totes les taules on es debati matèries sobre els Tres Tombs.

La Junta Directiva sortint ha treballat intensament per regular la festa. 
Cert, han fet una gran feina per tal de mantenir la nostra festa, engrandir-la i projectar-la al futur. Van crear tres documents per a estructurar la celebració de qualsevol diada: un decàleg que estructura el Règim Normatiu dels Tres Tombs, i en quals es posa èmfasi en les mesures de recreació i seguretat necessàries; un protocol que regula el desenvolupament de la festa; i a més, una declaració de veterinaris acreditant que els animals participen en les condicions òptimes.  Nosaltres treballarem perquè les entitats que tenim associades, a més de complir aquests tres documents, que estan tenint una molt bona acceptació, els facin arribar als Ajuntaments del seu poble. Volem explicar com treballem.

És fluïda la relació dels Tres Tombs amb altres col·lectius de cultura popular?  
Tenim clar que els diferents col·lectius de cultura popular s’han d’alimentar amb complicitat. Deixem ede la ciutat, amb motiu del 450è aniversari. Anteriorment, també ho havien estat els Cavallets Cotoners de l’Esbart Català de Dansaires. La bona sintonia entre tots els amants de la festa és una manera de fer país. Si som capaços de lligar-nos uns amb altres, som imbatibles.

“La bona sintonia entre els amants de la festa és una manera de fer país”

Tendim cap a una festa més transversal, que abandoni els seus orígens gremials?
L’essència de la benedicció dels animals no la perdrem. Som molt respectuosos amb els elements més tradicionals de la festa, però sense deixar de pensar a incorporar els elements que ens permeten ser més potents. En la línia del què parlàvem, penso que tenim un ampli camí a recórrer per interactuar amb gegants, teatre amateur, bandes, esbarts, etcètera, com a molts llocs ja s’està fent. Menys amb els diables, per raons òbvies, probablement podem organitzar actes conjunts amb tots els col·lectius de cultura popular. Ara que estem superant el pitjor de la crisi, és un bon moment per intentar que les festes guanyin lluïment.

Més enllà dels Tres Tombs, voleu potenciar la reintroducció dels cavalls a la vida productiva de les persones. Una aposta sorprenent, per a molts. 
En moltes parts rurals de Catalunya, s’utilitzen en molts àmbits. Hi ha un munt de ceps i vinyes, per exemple, que encara es recullen amb cavalls, perquè les orografies no permeten l’entrada de màquines. El treball que fan els cavalls al Delta de l’Ebre és impressionant. De fet, la reintroducció del cavall en la vida productiva s’està vivint arreu d’Europa. A pobles de França, Anglaterra, Alemanya, Suïssa o Àustria tornen a ser utilitzats per a la recollida d’escombraries o el transport de productes, tornant així a la línia dels nostres avis. És la forma més ecològica que tenim avui en dia, molt més que el vehicle elèctric. Volem plantejar quin ha de ser el paper dels cavalls en la societat que vindrà. Alguns pensen que és una utopia, però perquè no plantejar-ho?

Guillem Carreras
Ens de Comunicació / AMIC

PIB Economia catalana// Conselleria Economia

Catorze trimestres seguits amb un creixement interanual superior al 3%

De l’economia catalana

PIB Economia catalana// Conselleria Economia
PIB Economia catalana// Conselleria Economia
Segons l’estimació d’avanç que elaboren conjuntament l’Idescat i la Conselleria de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, el creixement de l’economia catalana el segon trimestre del 2018 se situa en un 3,1% en taxa interanual i un 0,7% en taxa intertrimestral.
Així, l’economia catalana encadena catorze trimestres seguits amb un creixement interanual superior al 3%. L’avenç del PIB català en el segon trimestre és idèntic en termes intertrimestrals al del primer trimestre (0,7%), mentre que la taxa interanual s’ha moderat una dècima (3,1% en lloc de 3,2%). De fet, en el conjunt del primer semestre del 2018 s’observa una moderació lleu en el ritme interanual de creixement del PIB, en línia amb els principals indicadors de les economies d’Espanya i de la zona euro. L’augment de les tensions proteccionistes, un to menys expansiu de la política monetària i l’encariment del petroli són algunes de les causes que expliquen aquesta moderació en el context de les economies avançades.

L’economia catalana manté el patró de creixement equilibrat assolit després de la crisi, amb contribucions positives de tots els grans sectors productius. Entre ells destaca la indústria, que torna a ser un motor fonamental en aquest segon trimestre, amb un avenç del 4,4% interanual. La dinàmica positiva s’observa a la major part de les branques de producció, especialment la metal·lúrgia, les indústries extractives i el tèxtil.

 
 
Expansió notable de la construcció i del sector serveis
La construcció continua recuperant-se i mostra un ritme d’expansió molt remarcable (5,7% interanual), tot i que el pes del sector sobre el conjunt de l’economia se situa encara per sota de la mitjana històrica.
El sector serveis —el més rellevant a l’economia catalana en termes del seu pes específic— creix un 2,5% i tots els seus principals indicadors evolucionen positivament, amb un comportament molt dinàmic de les activitats administratives i les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas del turisme, es registra un lleuger descens interanual en el nombre de visitants estrangers fins al maig (-2,1%), però, en canvi, la despesa turística creix fins un 6,7%. L’increment més intens de la despesa turística, que ja va ser molt dinàmic el 2017 (10,0%), suggereix una orientació cap al turisme de més qualitat, tot i que caldrà analitzar l’evolució en els propers trimestres.
L’ocupació manté un creixement intens
El bon comportament de l’economia catalana durant el segon trimestre té una translació directa en el mercat de treball, amb un augment notable de les afiliacions a la Seguretat Social (3,1%) i de l’ocupació (2,7%) segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). El creixement de l’ocupació ha permès una nova reducció en la taxa d’atur, que se situa en un 11,4 %, la més baixa des de finals del 2008.
botifarra amb peres//Foto: Platosplisplas.com

Botifarra amb peres

botifarra amb peres//Foto: Platosplisplas.com
botifarra amb peres//Foto: Platosplisplas.com
Ingredients:
  • 600 g – Botifarra
  • 8 – Peres pelades i partides a quarts
  • Llard
  • Sucre
Preparació:

En una cassola amb el llard rostiu les peres a foc lent.
Quan estiguin enrossides afegiu-hi una mica de sucre i deixeu que caramel·litzi.
En una paella a part feu les botifarres, afegiu-les a la cassola de les peres i deixeu-ho coure tot junt una estona
Afegiu-hi miques d’aigua si fa falta.
Deixeu-ho reposar abans de servir.

Categoria: Carns.
Font: Corpus Culinari Català